| Component |
% gneis |
% sòl residual |
g al sòl |
+/- grams |
+/- percentatge |
| |
|
|
|
|
|
| SiO2 |
71,54 |
55,07 |
30,80 |
-40,74 |
-56,95 |
| TiO2 |
0,26 |
0,50 |
0,28 |
0,02 |
7,56 |
| Al2O3 |
14,62 |
26,14 |
14,62 |
0,00 |
0,00 |
| Fe2O3 |
0,69 |
3,72 |
2,08 |
1,39 |
201,53 |
| FeO |
1,64 |
2,53 |
1,42 |
-0,22 |
-13,72 |
| MgO |
0,77 |
0,33 |
0,18 |
-0,59 |
-76,03 |
| CaO |
2,08 |
0,16 |
0,09 |
-1,99 |
-95,70 |
| Na2O |
3,84 |
0,05 |
0,03 |
-3,81 |
-99,27 |
| K2O |
3,92 |
0,14 |
0,08 |
-3,84 |
-98,00 |
| H2O+ |
0,30 |
9,75 |
5,45 |
5,15 |
1.717,71 |
| H2O- |
0,02 |
0,64 |
0,36 |
0,34 |
1.689,75 |
| CO2 |
0,14 |
0,36 |
0,20 |
0,06 |
43,82 |
| |
99,82 |
99,39 |
55,59 |
-44,23 |
-44,31 |
La columna +/- grams indica els grams de guany o pèrdua de cada component en valor absolut i a la columna +/- percentatge s'hi indica el guany o pèrdua expressat en tant per cent
Comentaris
a, b i c) L’augment de concentració del titani, l’alumini i el ferro es justifica per la seva nul·la solubilitat en les condicions de pH de les aigües meteòriques. En el cas del ferro, la disminució de Fe(II) es deguda al fet que s’oxida i en el sòl es troba majoritàriament com a Fe(III).
La resta d’elements es lixivien, el sodi, el potassi i el calci quasi totalment.
El gran augment de concentració de l’H2O+ es degut a què en el procés de meteorització es formen minerals de les argiles que incorporen aigua del medi a la seva estructura.
d) Aquest dos gràfics ens indiquen la variació de la composició química i mineral que té lloc a mesura que es van desenvolupant les reaccions de meteorització que afecten la roca gnèissica.
El rang de concentracions d’Al2O3 que es mostra en abscisses indica l’inici (14,62 % en la roca fresca) i el final (26,14 % en el sòl) del procés.
Si comparem els dos gràfics, veiem que la variació de la composició química reflecteix la progressiva alteració dels minerals. L’augment que es pot veure al principi del procés en la concentració d’alguns minerals no correspon a un augment net sinó relatiu atès que són minerals que triguen més en alterar-se que d’altres que es van eliminant més ràpidament.
Així, les plagiòclasis s’alteren més de pressa que el feldspat potàssic (ortòclasi, microclina) i això queda també reflectit en el decreixement ràpid dels òxids de sodi i calci, en relació a l’òxid de potassi.
El decreixement en magnesi va lligat a l’alteració de la biotita.
La sílice es va perdent de manera contínua, ja que en les reaccions de meteorització es produeix H4SiO4 que és soluble i s’elimina amb les aigües de rentat.
