Conclusions de la 1ª Jornada sobre Seguretat Alimentària organitzada per l’INSA•UB i el Instituto Tomás Pascual.
09/02/09

El passat dijous 22 de gener a l’Aula Magna de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona va acollir el «Ciclo de Seguridad Alimentaria: Ciencia, Tecnología, Legislación», que va tenir com objectiu crear un espai per actualitzar i contrastar coneixements i idees entre experts de diferents àrees. La jornada es va dirigir a investigadors, professionals, empreses del sector i administracions, i va ser organitzada de forma conjunta per l’Institut de Nutrició i Seguretat Alimentària de la Universitat de Barcelona (INSA•UB) i el Instituto Tomás Pascual para la Nutrición y la Salud.

La coordinadora científica de les jornades i investigadora de l’INSA•UB, la Dra. Maria del Carmen Vidal Carou, ha presentat les següents conclusions:

Conclusions tècniques:

1) Es va aconseguir un èxit de convocatòria (de l’ordre de 200 assistents), que pertanyien tant al sector públic, -amb la presència d’assistents procedents d’administracions locals, autonòmiques i estatals, - com a empreses privades, grans corporacions alimentàries i PIMES - i a professors i investigadors de diferents àmbits de les ciències de l’alimentació. Els assistents pertanyien en un 50 % a centres públics de recerca, un 35 % a empreses i un 15 % a les diferents administracions.
2) La jornada va assolir l’objectiu d’aportar novetats científiques en l’àmbit de la seguretat vírica dels aliments, en l’aplicació de noves tècniques per la valoració d’algunes propietats funcionals i en el balanç entre riscos i beneficis de l’aplicació de noves tecnologies pel tractament dels aliments. Així mateix, es van debatre i contrastar les funcions, interaccions, mecanismes de coordinació i eventuals conflictes d’interessos entre les diferents Administracions amb competències en l’àmbit de la Seguretat Alimentària.

Conclusions científiques:

1) En relació amb la seguretat alimentària, es va destacar la gran importància, qualitativa i quantitativa, de les intoxicacions d’origen víric, a les que no sempre es dedica la deguda atenció, ni en quant a la seva importància real ni tampoc en el que es refereix a la seva prevenció i control.
2) Es van presentar noves aplicacions per a reconegudes tècniques toxicològiques en l’àmbit de la valoració de certes propietats funcionals dels ingredients i aliments funcionals.
3) Es van plantejar les aplicacions, beneficis i possibles riscos de la utilització d’algunes tecnologies emergents en el tractament dels aliments. Es tracta en molts casos de mètodes no tèrmics que permeten mantenir les característiques sensorials i nutritives del producte, i garantir, al mateix temps, les degudes condicions de seguretat.
4) Es van presentar els marcs de competència de les diferents Administracions europees, estatals i autonòmiques, els mecanismes de coordinació entre elles, així com possibles conflictes d’interessos. Es va senyalar i debatre, per exemple, el problema que es genera quan les agències que gestionen el risc necessiten un dictamen científic ràpid, que no sempre pot ser atès, amb la urgència requerida, per les que realitzen l’estimació del risc, ja que en molts casos necessiten un cert temps per a buscar, analitzar i interpretar la informació disponible i, en base a aquesta, emetre un informe científicament consistent. Es va destacar, igualment la necessitat de coordinar encara millor les activitats de les diferents agències, per evitar duplicitats innecessàries i per que no es donin interpretacions diferents a partir d’una mateixa normativa.