A la recerca de les xarxes de pesca perdudes a la costa del Baix Empordà

La costa litoral de Palafrugell, al Baix Empordà, va ser l’escenari aquest diumenge, 6 d’octubre, d’una jornada per lluitar contra l’efecte de l’anomenada pesca fantasma, causada per les arts de pesca i les xarxes perdudes als fons marins. La jornada va consistir a caracteritzar i diagnosticar els estris d’aquesta mena abandonats a la zona, i hi van participar experts la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona. Impulsada per la Federació Catalana Activitats Subaquàtiques (FECDAS), aquesta iniciativa s’inclou en la línia d’actuació del Programa d’acció marítima de la Generalitat de Catalunya (2018-2021) per millorar la protecció de la biodiversitat dels ecosistemes oceànics.

Les xarxes i altres estris de pesca que s’abandonen o es perden als fons marins són una amenaça greu per a la vida marina arreu del món. A més d’implicar una pèrdua econòmica directa per als pescadors, que han de reposar el material perdut, les arts de pesca abandonades als fons marins afecten de manera negativa els ecosistemes marins i els recursos pesquers, ja que capturen peixos de manera passiva però sense cap benefici per a les pesqueries, i a més malmeten els organismes bentònics, com les gorgònies, els coralls o les esponges. Així mateix, les xarxes poden crear situacions de risc per a la navegació i per als banyistes i submarinistes.

Recuperar les xarxes perdudes al mar amb criteris científics

Durant la jornada a Palafrugell, els experts de la UB i de l’IRBio van oferir formació especialitzada a més d’una vintena de submarinistes perquè poguessin caracteritzar de manera adequada les xarxes abandonades i el seu nivell d’integració en el medi marí. D’aquesta manera van poder valorar si la retirada d’aquestes arts podia produir efectes més negatius sobre els ecosistemes que els que es deriven del mantenir-les al fons.
 
Enguany, el projecte per localitzar totes les arts de pesca perdudes o xarxes fantasma de la costa catalana ha desplegat una primera fase de diagnosi qualitativa de la situació —fins als trenta  metres de fondària— a través d’enquestes en línia, i una segona fase de localització i caracterització de les arts de pesca perdudes. En una tercera fase, l’objectiu és caracteritzar amb detall la situació i l’estat de les arts de pesca perdudes a les àrees més afectades. Aquesta informació, un cop revisada per l’equip científic (UB-IRBio), facilitarà les tasques de l’administració per a la correcta extracció dels estris dels fons marins.

En el marc del projecte, també està previst organitzar unes futures jornades per recopilar informació sobre aquesta problemàtica al Camp de Tarragona, el Maresme, la Selva i l’Alt Empordà. A més, al novembre es farà una campanya per retirar les arts de pesca localitzades. Hi participarà un equip professional de treballs subaquàtics que disposarà de tota la informació sobre la localització i la caracterització dels estris abandonats, així com dels criteris científics adients per minimitzar l’impacte de l’operació de recuperació.

Cal recordar que el primer protocol elaborat a Catalunya per evitar els efectes de la pesca fantasma va ser dirigit per Bernat Hereu, professor del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia i de l’IRBio, i coordinat per Joan Ylla, cap de la Secció de Protecció del Litoral i del Medi Marí de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat de Catalunya.