Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació

Acceptar
Tornar
17-09-2020

COVID-19: hora d'exonerar el pangolí de la transmissió del SARS-CoV-2 als humans


Des dels primers temps, ha estat a la naturalesa humana buscar un culpable (humà o animal) durant les epidèmies, que condueix sovint a comportaments irracionals destinats a eliminar l’amenaça. Amb l’aparició de la COVID-19, els culpables designats van ser els ratpenats i els pangolins. No obstant això, quin va ser el seu paper real en el procés que va conduir a l'actual pandèmia?

L’article on participa en Jordi Serra Cobo, del Institut de Recerca de la Biologia de la UB, ens ajuda a treure l’entrellat de l’inici del COVID-19.

L'aparició de la COVID-19 ha desencadenat molts treballs destinats a identificar l'animal intermedi potencialment implicat en la transmissió del SARS-CoV-2 als humans. La presència de virus relacionats amb el SARS-CoV-2 en pangolins malasians,  el polimorfisme del receptor ACE2 i les similituds de seqüències entre el receptor d’enllaç dominant (Receptor Binding Domain, RBD) de les cèl·lules del pangolí i de les humanes vers els Sarbecovirus van portar a proposar el pangolí com a hoste intermediari. Tanmateix, més tard es va informar que l’afinitat d’unió del receptor ACE2 del pangolí per SARS-CoV-2 era baixa.

Aquest article proporciona proves que el pangolí no és l’animal intermedi a l’origen de la pandèmia humana. A més, les dades disponibles no s’ajusten al model de desbordament que es proposa actualment per la zoonosis emergent, per la qual cosa és poc probable que expliqui aquest brot. Proposem un model diferent per explicar com els coronavirus relacionats amb el SARS-CoV-2 podrien haver circulat en diferents espècies, inclosos els humans, abans de l’aparició del COVID-19.

Els sarbecovirus molt relacionats entre ells circulen per diferents hostes de tot el món plantejant la qüestió de la dinàmica de la zoonosis emergent i del paper que juga la fauna salvatge. Aquest article ens ensenya dos models hipotètics de zoonosis emergent, el conegut model de desbordament i un model alternatiu, el model de circulació.

El model de vessament teoritza que la zoonosis emergent comença com a conseqüència d’una pressió zoonòtica (Plowright et al., 2017). En aquest model, el virus es desenvolupa en una etapa epizoòtica (epidèmia en animals) en una població animal, aquest arriba al llindar necessari per efectuar el salt d’espècie i produir la transmissió als humans i propagar-se a les poblacions humanes. Els factors socioeconòmics i la dinàmica demogràfica desencadenen l’expansió epidèmica o pandèmica de la malaltia (Plowright et al., 2017; Frutos et al., 2020). Segons el model de vessament, la malaltia ja existeix prèviament a l’epidèmia humana com epizoòtia i, per tant, la identificació del reservori animal és fonamental per aturar la propagació viral.

En el model de circulació proposat no hi ha cap requisit de pressió zoonòtica ni episodi epizoòtic abans de l’aparició d’una malaltia humana. Segons el model de circulació hi ha una àmplia circulació de virus en diferents espècies, inclosa la humana, però sense que es produeixi cap epidèmia. Això concorda amb l’observació que els humans hem estat molt més exposats a diversos virus del que s’esperava i sense que hi hagi hagut cap epidèmia relacionada (Pike et al., 2010).
Segons el model de circulació, allò que realment prepara una epidèmia és simplement un esdeveniment accidental, és a dir, una mutació, recombinació en el genoma del virus. El virus ja està present en una població animal propera als humans o fins i tot en humans, i aquesta mutació el fa més invasiu i / o patogen. Això ja s’ha informat recentment a SARS-CoV-2 (Korber et al., 2020) i més enllà dels coronavirus s’ha observat en virus gripals, chikungunya o Zika (Webster et al., 1982: Tsetsarkin i Weaver, 2011; Yuan et al., 2017).
 
Els autèntics desencadenants de l’epidèmia i la pandèmia són la destrucció dels territoris i hàbitats naturals provocant un augment dels contactes entre humans i animals i les zones d’amplificació d’aquests contactes com mercats, comerços internacionals, mobilitat, etc. (Pike et al., 2010; Frutos et al., 2020). Un dels principals efectes positius del model de circulació és que es posa el focus en aquestes activitats humanes i no en la vida salvatge. Els pangolins, els ratpenats i altres animals no són responsables de les epidèmies o pandèmies que afecten els humans. Hem de replantejar-nos la manera d’interactuar amb la natura. Culpar la vida silvestre de les zoonosis emergents pot resultar altament perjudicial, una matança massiva i la pèrdua de biodiversitat.

Més informació en el article:
Roger Frutos, Jordi Serra-Cobo, Tianmu Chen, Christian A. Devaux.COVID-19: Time to exonerate the pangolin from the transmission of SARS-CoV-2 to humans. Agust2020

Foto de @wildlifeJusticeComission