Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació

Acceptar
Tornar
19-05-2020

El copal de Madagascar: noves datacions per a una resina antiga de l’Antropocè

Fotografies: Xavier Delclòs (UB-IRBio)

El conegut copal de Madagascar és una resina molt més recent del que es pensava fins ara —només té uns centenars d’anys— i les peces atrapades en aquest material no tenen la importància paleontològica que se’ls ha atribuït tradicionalment. Aquesta és una de les conclusions d’un nou article, publicat a la revista PLOS ONE, que té com a primer autor Xavier Delclòs, catedràtic de la Facultat de Ciències de la Terra i membre de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).
 
En aquest estudi, el primer que determina l'edat més antiga i l'origen geogràfic del copal de Madagascar, també hi han participat Enrique Peñalver, de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME); Voajanahary Ranaivosoa, de la Universitat d’Antananarivo (Madagascar), i Mónica M. Solórzano Kraemer, de l’Institut de Recerca Senckenberg de Frankfurt (Alemanya).
 
El treball constata que el famós copal de Madagascar no és una resina semifossilitzada, sinó un material format sobretot durant l’Antropocè, que és el període històric en què s’ha extremat la incidència humana en el planeta. La descoberta obligaria a revisar els tàxons descrits els darrers cent-cinquanta anys per evitar errors taxonòmics i reconstruccions paleoambientals imprecises, apunta l’estudi.

El treball constata que el famós copal de Madagascar no és una resina semifossilitzada, sinó un material format sobretot durant l’Antropocè.
El treball constata que el famós copal de Madagascar no és una resina semifossilitzada, sinó un material format sobretot durant l’Antropocè.

De les costes de Tanzània als mercats de l’Índia
 
Conegut des de fa centenars d’anys, el copal de Madagascar travessava les rutes comercials des de Tanzània fins a la Xina a través dels ports de l’Índic i els mercats de l’Índia. Venut inicialment com a encens, després va ser molt preuat pel seu alt valor per fer vernissos. Més recentment, s’ha fet servir com a desinfectant —es crema a les llars de Madagascar— i també es ven a científics i turistes per l’alt contingut d’artròpodes que té a l’interior.
 
Aquesta resina antiga no completament fossilitzada procedeix dels arbres de l’espècie Hymenaea verrucosa, una lleguminosa que creix als boscos de les terres baixes de la costa est de Madagascar, un dels ecosistemes més amenaçats i fràgils del món.
Aquesta resina antiga no completament fossilitzada procedeix dels arbres de l’espècie <i>Hymenaea verrucosa</i>.
Aquesta resina antiga no completament fossilitzada procedeix dels arbres de l’espècie Hymenaea verrucosa
 
Datacions incorrectes per a una resina antiga
 
Tal com apunta l’estudi, la comunitat científica que ha estudiat les restes biològiques conservades a l’interior del copal, les anomenades bioinclusions, ha datat aquestes troballes entre unes poques desenes d'anys fins a diversos milions d’anys. Ara bé, no s’havia trobat mai el lloc d'origen de tot aquest material estudiat —no està citat en cap treball—, ni tampoc s’havia intentat demostrar l'edat precisa de les peces estudiades.
 
«La datació correcta del copal, com a factor important en un estudi paleontològic, pot condicionar tots els estudis paleobiològics posteriors, com ara els relacionats amb la filogènia, la paleobiogeografia i la paleoclimatologia», apunta el catedràtic Xavier Delclòs, del Departament de Dinàmica de la Terra i de l'Oceà de la UB.
Segons l’estudi, és probable que algunes espècies trobades només en el copal de Madagascar —i que es pensaven extingides— es trobin avui dia en hàbitats boscosos malgaixos que no es consideraven com els seus hàbitats naturals. Això explica també la presència ocasional d'espècies d'artròpodes conservades a l'interior d'aquesta resina antiga i que viuen actualment a la regió.
 
L’estudi apunta que qualsevol tàxon nou descrit a partir del copal de Madagascar hauria d'anar acompanyat amb una datació de carboni 14 de la mostra estudiada (com a mínim, la mostra que inclou l'exemplar principal o holotip). Així mateix, caldria que els museus amb peces malgaixes d'espècimens en copal de Madagascar fessin una revisió de les datacions amb el sistema del carboni 14.

L’estudi apunta que qualsevol tàxon nou descrit a partir del copal de Madagascar hauria d'anar acompanyat amb una datació de carboni 14 de la mostra estudiada.
L’estudi apunta que qualsevol tàxon nou descrit a partir del copal de Madagascar hauria d'anar acompanyat amb una datació de carboni 14 de la mostra estudiada
 
Una resina de l’Antropocè per protegir la biodiversitat malgaixa
 
La pèrdua de biodiversitat durant l’Antropocè és una amenaça en diferents àrees del planeta, especialment en els principals punts calents de biodiversitat com és l’illa de Madagascar. Aquest treball posa en relleu el valor científic del copal de Madagascar com a font d'informació biològica i paleobiològica per estudiar la pèrdua de biodiversitat durant l’Antropocè en regions malgaixes que són importants àrees de biodiversitat amenaçada.
 
«El copal de Madagascar és un arxiu de gran interès científic. Representa una part de la biodiversitat de l’ecosistema malgaix durant períodes històrics i pot contenir espècies extingides a causa de l'alta taxa de desforestació de la Gran Illa Roja els darrers tres-cents anys», expliquen els autors del treball. «Si aquesta intensa desforestació continua al ritme actual, és probable que en les properes dècades les espècies conservades en la resina dels arbres del gènere Hymenaea —juntament amb les col·leccions entomològiques històriques— esdevinguin els únics reservoris de coneixement per investigar una part de l'entomofauna dels fràgils boscos tropicals de les terres baixes de Madagascar», conclouen els investigadors.
 
Article de referència:
 
Delclòs, X.; Peñalver, E.; Ranaivosoa, V.; Solórzano Kraemer, M. «Unravelling the mystery of ‘Madagascar copal’: age, origin and preservation of a Recent resin». PLOS ONE, maig de 2020. Doi:10.1371/journal.pone.0232623
 
Font:PremsaUB