18-11-2019
El petrell de Bulwer pot arribar a recórrer més de 1.800 quilòmetres en aigües oceàniques per buscar aliment
El petrell de Bulwer, una petita au marina amenaçada i amb colònies de cria a l’arxipèlag canari, arriba a recórrer més de 1.800 quilòmetres fins a les Illes Açores en la seva ruta d’alimentació, segons dades de la monografia Migración y ecología espacial de la población española de petrel de Bulwer, basada en les investigacions que ha dut a terme des del 2010 fins al 2018 el Grup d’Ecologia d’Aus Marines de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), sota la direcció del catedràtic Jacob González-Solís.
El nou treball revela les rutes migratòries i zones d’hivernada del petrell de Bulwer i s’ha desenvolupat a la colònia de cria de l’illot canari de Montaña Clara, al nord de Lanzarote. És l’estudi científic més complet publicat fins ara —gràcies a les dades obtingudes de 105 aus equipades amb geolocalitzadors (GPS i GLS), 59 rutes completes d’alimentació i 48.597 posicions geogràfiques— sobre l’ecologia espacial, la dieta i el patró diari i anual dels desplaçaments del petrell de Bulwer.
El nou volum és la quarta monografia del programa Migra, impulsat per SEO/BirdLife amb la col·laboració de la Fundació Iberdrola Espanya. En la monografia —que té com a primera autora Marta Cruz Flores, investigadora de la UB-IRBio i coordinadora del Grupo Ibérico de Aves Marinas (GIAM) de SEO/BirdLife— també hi participen Raül Ramos, Mariona Sardà-Serra, Sofia López i Teresa Militão (UB-IRBio).
A la llista vermella de les aus amenaçades al país
La major part de la població global del petrell de Bulwer (Bulweria bulwerii) habita a l’oceà Pacífic. A l’Atlàntic, aquesta au marina es reprodueix regularment en els arxipèlags de les Canàries, les Açores, Madeira i Cap Verd. Aquesta espècie, que passa gran part de l’any en alta mar, s’atansa a terra —sobretot als penya-segats i a les pedreres— durant el període reproductor.
Actualment, la depredació a causa de mamífers introduïts (rates i gats), la pèrdua de l’hàbitat natural per la urbanització costanera i la contaminació marina i també lumínica —que desorienta les aus en vol— són les principals amenaces sobre aquesta espècie, catalogada en perill segons el Llibre vermell de les aus d’Espanya i amb gairebé 1.000 parelles reproductores en territori nacional.
On són els petrells al llarg de l’any?
El nou estudi confirma les dues grans estratègies migratòries descrites per a les poblacions del petrell de Bulwer durant l’època d’hivernada: d’una banda, a l’Atlàntic Central i, de l’altra, a l’Atlàntic Sud, sempre en aigües estrictament oceàniques i allunyades de les plataformes continentals.
De novembre a febrer, els petrells es troben exclusivament en aquestes zones d’hivernada a les quals tornen cada any. En general, les aus que hivernen a l’Atlàntic Central mostren un desplaçament migratori d’anada i tornada cap a una única àrea d’hivernada (entre 20° N i 10° S de latitud). En el cas de la població que hiverna a l’Atlàntic Sud, els ocells intercalen períodes migratoris amb fins a cinc parades migratòries (superen els 15° S i ocasionalment els 30° S).
Mascles i femelles incuben per torns l’únic ou de la posta
Durant l’època de cria —entre els mesos de maig i agost— el petrell es desplaça per buscar aliment al voltant de les Illes Canàries —davant la plataforma continental del Marroc i el Sàhara Occidental— i arriba fins a les Açores. Solen ser desplaçaments sobre aigües oceàniques —on habiten les preses— i són viatges d’anada i tornada a la colònia de cria. Els mascles i les femelles s’alternen per torns de fins a quinze dies per poder incubar l’únic ou de la posta, una estratègia que els permet recórrer grans distàncies de fins a 2.000 quilòmetres per alimentar-se.
Després de l’eclosió de l’ou —passats uns 45 dies d’incubació—, el poll ha de ser alimentat amb certa freqüència i les rutes d’alimentació es redueixen a la meitat de la seva extensió habitual. En ambdues fases (incubació i cria), el petrell està en vol durant un període similar de temps de dia i de nit i no es troben diferències entre sexes pel que fa al temps, a les àrees de distribució i les distàncies recorregudes.
Amb el desenvolupament de les tècniques de geolocalització també es pot conèixer l’activitat diària de les aus al llarg de l’any. Així doncs, els petrells de Bulwer solen descansar a la superfície de la mar durant el dia i tenen hàbits nocturns d’alimentació. En concret, s’alimenten de preses —peixos, petits cefalòpodes i alguns crustacis— que es desplacen a la superfície marina per alimentar-se durant el crepuscle o la nit.
El repte de millorar la gestió mediambiental en els ecosistemes marins
Les amenaces dels petrells de Bulwer en alta mar són encara incertes, però no hi ha dubte que l’efecte del canvi global sobre els oceans n’és una. Per poder modelitzar l’impacte futur de l’escalfament global sobre aquesta espècie —les primeres que en quedaran afectades són les poblacions tropicals— és imprescindible conèixer amb detalls la distribució actual de les poblacions del petrell de Bulwer. Així doncs, afavorir una bona gestió mediambiental de les aigües oceàniques on habiten els petrells de Bulwer al llarg de l’any serà un element decisiu per millorar la conservació futura d’aquesta espècie en perill.
La monografia Migración y ecología espacial de la población española de petrel de Bulwer es presenta aquest divendres, 15 de novembre, en el marc del XXIV Congreso Español i VII Ibérico de Ornitología que la ciutat de Cadis acull del 13 al 17 de novembre. A la presentació hi participaran Assumpció Ruiz, directora executiva de SEO/BirdLife; el catedràtic Jacob González-Solís i l’experta Marta Creu Flors, membres del Grup d’Ecologia d’Aus Marines (UB-IRBio).
Aquest equip de recerca del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals (UB-IRBio) també va participar en la monografia Migración y ecología espacial de las poblaciones españolas de pardela cenicienta, publicada el 2018 i elaborada en col·laboració amb l’IMEDEA i SEO/BirdLife.
Referència de la publicació
Cruz-Flores, M.; Ramos, R.; Sardá-Serra, M.; López-Souto, S.; Militão, T. y González-Solís, J. 2019. Migración y ecología espacial de la población española de petrel de Bulwer. Monografía nº. 4 del programa Migra. SEO/BirdLife. Madrid. https://doi.org/10.31170/0070
Font: comunicacióUB
El nou treball revela les rutes migratòries i zones d’hivernada del petrell de Bulwer i s’ha desenvolupat a la colònia de cria de l’illot canari de Montaña Clara, al nord de Lanzarote. És l’estudi científic més complet publicat fins ara —gràcies a les dades obtingudes de 105 aus equipades amb geolocalitzadors (GPS i GLS), 59 rutes completes d’alimentació i 48.597 posicions geogràfiques— sobre l’ecologia espacial, la dieta i el patró diari i anual dels desplaçaments del petrell de Bulwer.
El nou volum és la quarta monografia del programa Migra, impulsat per SEO/BirdLife amb la col·laboració de la Fundació Iberdrola Espanya. En la monografia —que té com a primera autora Marta Cruz Flores, investigadora de la UB-IRBio i coordinadora del Grupo Ibérico de Aves Marinas (GIAM) de SEO/BirdLife— també hi participen Raül Ramos, Mariona Sardà-Serra, Sofia López i Teresa Militão (UB-IRBio).
A la llista vermella de les aus amenaçades al país
La major part de la població global del petrell de Bulwer (Bulweria bulwerii) habita a l’oceà Pacífic. A l’Atlàntic, aquesta au marina es reprodueix regularment en els arxipèlags de les Canàries, les Açores, Madeira i Cap Verd. Aquesta espècie, que passa gran part de l’any en alta mar, s’atansa a terra —sobretot als penya-segats i a les pedreres— durant el període reproductor.
Actualment, la depredació a causa de mamífers introduïts (rates i gats), la pèrdua de l’hàbitat natural per la urbanització costanera i la contaminació marina i també lumínica —que desorienta les aus en vol— són les principals amenaces sobre aquesta espècie, catalogada en perill segons el Llibre vermell de les aus d’Espanya i amb gairebé 1.000 parelles reproductores en territori nacional.
On són els petrells al llarg de l’any?
El nou estudi confirma les dues grans estratègies migratòries descrites per a les poblacions del petrell de Bulwer durant l’època d’hivernada: d’una banda, a l’Atlàntic Central i, de l’altra, a l’Atlàntic Sud, sempre en aigües estrictament oceàniques i allunyades de les plataformes continentals.
De novembre a febrer, els petrells es troben exclusivament en aquestes zones d’hivernada a les quals tornen cada any. En general, les aus que hivernen a l’Atlàntic Central mostren un desplaçament migratori d’anada i tornada cap a una única àrea d’hivernada (entre 20° N i 10° S de latitud). En el cas de la població que hiverna a l’Atlàntic Sud, els ocells intercalen períodes migratoris amb fins a cinc parades migratòries (superen els 15° S i ocasionalment els 30° S).
Mascles i femelles incuben per torns l’únic ou de la posta
Durant l’època de cria —entre els mesos de maig i agost— el petrell es desplaça per buscar aliment al voltant de les Illes Canàries —davant la plataforma continental del Marroc i el Sàhara Occidental— i arriba fins a les Açores. Solen ser desplaçaments sobre aigües oceàniques —on habiten les preses— i són viatges d’anada i tornada a la colònia de cria. Els mascles i les femelles s’alternen per torns de fins a quinze dies per poder incubar l’únic ou de la posta, una estratègia que els permet recórrer grans distàncies de fins a 2.000 quilòmetres per alimentar-se.
Després de l’eclosió de l’ou —passats uns 45 dies d’incubació—, el poll ha de ser alimentat amb certa freqüència i les rutes d’alimentació es redueixen a la meitat de la seva extensió habitual. En ambdues fases (incubació i cria), el petrell està en vol durant un període similar de temps de dia i de nit i no es troben diferències entre sexes pel que fa al temps, a les àrees de distribució i les distàncies recorregudes.
Amb el desenvolupament de les tècniques de geolocalització també es pot conèixer l’activitat diària de les aus al llarg de l’any. Així doncs, els petrells de Bulwer solen descansar a la superfície de la mar durant el dia i tenen hàbits nocturns d’alimentació. En concret, s’alimenten de preses —peixos, petits cefalòpodes i alguns crustacis— que es desplacen a la superfície marina per alimentar-se durant el crepuscle o la nit.
El repte de millorar la gestió mediambiental en els ecosistemes marins
Les amenaces dels petrells de Bulwer en alta mar són encara incertes, però no hi ha dubte que l’efecte del canvi global sobre els oceans n’és una. Per poder modelitzar l’impacte futur de l’escalfament global sobre aquesta espècie —les primeres que en quedaran afectades són les poblacions tropicals— és imprescindible conèixer amb detalls la distribució actual de les poblacions del petrell de Bulwer. Així doncs, afavorir una bona gestió mediambiental de les aigües oceàniques on habiten els petrells de Bulwer al llarg de l’any serà un element decisiu per millorar la conservació futura d’aquesta espècie en perill.
La monografia Migración y ecología espacial de la población española de petrel de Bulwer es presenta aquest divendres, 15 de novembre, en el marc del XXIV Congreso Español i VII Ibérico de Ornitología que la ciutat de Cadis acull del 13 al 17 de novembre. A la presentació hi participaran Assumpció Ruiz, directora executiva de SEO/BirdLife; el catedràtic Jacob González-Solís i l’experta Marta Creu Flors, membres del Grup d’Ecologia d’Aus Marines (UB-IRBio).
Aquest equip de recerca del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals (UB-IRBio) també va participar en la monografia Migración y ecología espacial de las poblaciones españolas de pardela cenicienta, publicada el 2018 i elaborada en col·laboració amb l’IMEDEA i SEO/BirdLife.
Referència de la publicació
Cruz-Flores, M.; Ramos, R.; Sardá-Serra, M.; López-Souto, S.; Militão, T. y González-Solís, J. 2019. Migración y ecología espacial de la población española de petrel de Bulwer. Monografía nº. 4 del programa Migra. SEO/BirdLife. Madrid. https://doi.org/10.31170/0070
Font: comunicacióUB