El projecte «Evitem la pesca fantasma» retira dinou arts de pesca perduts als fons marins

Un total de dinou arts de pesca (xarxes d’encerclament, tresmalls, nanses i palangres) han estat recuperats dels fons marins del litoral català el 2019 en la darrera campanya del projecte «Evitem la pesca fantasma», una iniciativa per protegir la biodiversitat dels ecosistemes oceànics sota la direcció científica de Bernat Hereu, professor de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio).

La tasca de localització i retirada dels arts de pesca ha estat finançada per la Direcció General de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat de Catalunya, en una actuació emmarcada dins el Pla multianual (2018-2021) de l’estratègia marítima de Catalunya aprovada pel Govern. La línia d’actuació estratègica 48 preveu accions per minimitzar els efectes negatius de les arts de pesca perdudes en els ecosistemes marins.

El projecte «Evitem la pesca fantasma» va constar d’una primera fase de diagnosi qualitativa de la situació a través d’enquestes en línia, una segona fase de localització a través de jornades participatives i, finalment, l’extracció dels arts localitzats. Les dinou arts de pesca recuperades —uns estris amb una extensió de 1.360 metres quadrats— van ser localitzades per membres de la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques (FECDAS). El novembre del 2019, es van retirar del fons marí en una campanya d’extracció dirigida per la Direcció General de Pesca i amb l’assessorament de l’equip d’experts del projecte «Evitem la pesca fantasma» de la UB i de l’IRBio.

El 40 % dels arts de pesca recuperats es trobaven sobre el coral·ligen —la comunitat biològica més afectada per aquesta problemàtica—, i en menor mesura, sobre les roques i el fons sorrenc. Pel que fa a l’impacte sobre la vida marina, es van identificar 118 espècies afectades, 28 de les quals estaven atrapades i 36 havien estat arrencades o bé trencades per l’efecte dels estris perduts (entre elles, espècies de gran importància ecològica i estructural com el corall vermell, les gorgònies o els briozous). Els resultats del projecte dut a terme durant el 2019 es van presentar el 15 de febrer en el marc de la 21a edició del Mediterranean Diving Show - Saló de la Immersió, a la Fira de Cornellà.

Xarxes abandonades: una greu amenaça per a la vida marina

Les xarxes i altres estris de pesca que s’abandonen o es perden als fons marins són una amenaça greu per a la vida marina arreu del món. A més d’implicar una pèrdua econòmica directa per als pescadors, que han de reemplaçar el material perdut, les xarxes afecten de manera negativa els ecosistemes marins i els recursos pesquers. D’una banda, capturen peixos de manera passiva —i sense cap benefici per a les pesqueries—, i de l’altra, malmeten els organismes bentònics (gorgònies, coralls, esponges, etc.). Així mateix, les xarxes poden crear situacions de risc per a la navegació (xarxes enredades amb les hèlixs dels vaixells, etc.) i per als banyistes i submarinistes.

Fundació Biodiversitat: protecció i conservació de la biodiversitat marina

Enguany, el projecte «Evitem la pesca fantasma» tindrà el suport de la Fundació Biodiversitat (Ministeri per a la Transició Ecològica i Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient), a través del programa Plenamar del Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP). Amb una clara vocació de ciència ciutadana, aquest projecte interdisciplinari vol conscienciar la societat de l’impacte real d’aquestes xarxes en espècies, hàbitats i ecosistemes marins amb el suport d’aquesta institució que vetlla per protegir la riquesa del patrimoni natural a tot el país.

Els estris recuperats a la darrera campanya d’extracció de xarxes perdudes se sumen a la base de dades del projecte impulsat pels experts, que registra un total de 131 arts de pesca perduts i recuperats dels fons marins a la costa catalana des del 2009.

«Els resultats obtinguts en aquest projecte permetran fer una diagnosi de l’efecte dels arts de pesca perduts. A més a més, facilitarà informació per dissenyar mecanismes amb l’objectiu de minimitzar aquesta problemàtica a la costa catalana», apunta el professor Bernat Hereu, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l’IRBio.

«A més, també estan previstes jornades de voluntariat programades per localitzar arts de pesca perduts a la costa catalana, i noves tasques de sensibilització sobre aquesta problemàtica i d’altres que afecten la conservació i la preservació del nostre litoral», conclou Bernat Hereu.

Fotografies: UB-IRBio
Font:PremsaUB