Els microplàstics no alteren significativament la fisiologia de les gorgònies mediterrànies
El projecte PLASTICOR, liderat per la Dra. Núria Viladrich i el Dr. Odei Garcia-Garin, i finançat per l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio), ha avaluat per primera vegada l’impacte a llarg termini dels microplàstics sobre dues espècies emblemàtiques de gorgònies mediterrànies: la gorgònia vermella (Paramuricea clavata) i la gorgònia blanca (Eunicella singularis). El projecte, finançat mitjançant la convocatòria PR-IRBio2023, respon a una preocupació creixent sobre els efectes dels contaminants emergents en espècies formadores d’hàbitat.
El projecte, que va finalitzar el 2024, ha avaluat durant més de tres mesos d’experimentació en condicions controlades l’impacte dels microplàstics sobre diversos processos biològics clau com la captació d’aliment, la fotosíntesi, la respiració, la capacitat reproductiva i la ingestió de partícules plàstiques. Un dels aspectes innovadors del projecte ha estat la comparació entre P. clavata, espècie heteròtrofa i més vulnerable, i E. singularis, espècie mixòtrofa que pot generar energia addicional gràcies a les algues simbionts que conté.
Els experiments es van dur a terme als laboratoris de la Universitat de Barcelona, on es van simular condicions marines amb concentracions de microplàstics similars a les previstes per al futur del Mediterrani. Els resultats han estat sorprenentment positius: tot i haver-se confirmat la ingestió de microplàstics —principalment de PET, PS i PP— no es van detectar efectes fisiològics greus ni danys cel·lulars visibles mitjançant microscòpia electrònica. Tampoc es van observar alteracions significatives en les taxes de respiració ni en el contingut de matèria orgànica.
A més, totes les colònies estudiades van mostrar ser reproductivament actives, tot i que els investigadors adverteixen que caldran estudis addicionals per avaluar la qualitat i quantitat dels productes sexuals.
Segons la Dra. Viladrich i el Dr. Garcia-Garin, “els resultats mostren que, tot i la presència de microplàstics, les gorgònies mantenen la seva capacitat de captura d’aliment, fotosíntesi i respiració dins dels valors habituals”. És a dir, les dues espècies de gorgònies mostren una resistència fisiològica notable davant una amenaça global com els microplàstics. “Tot i això, no podem baixar la guàrdia. De fet, aquestes espècies són claus per al bon funcionament dels ecosistemes bentònics i la seva pèrdua podria tenir conseqüències ecològiques importants.”
Aquesta resistència fisiològica podria estar relacionada amb mecanismes de protecció com la secreció de mucoses o la capacitat d’algunes espècies per discriminar entre aliments i partícules plàstiques. No obstant això, l’equip adverteix que caldrà estudiar els efectes subletals, crònics o reproductius a llarg termini, així com escenaris amb múltiples factors de pressió ambiental (escalfament, acidificació, etc.).
El projecte ha estat presentat en congressos internacionals com el MICRO 2024, i ha comptat amb accions de divulgació científica a través de les xarxes socials i esdeveniments públics.
PLASTICOR marca un punt d’inflexió en l’estudi dels efectes dels microplàstics sobre espècies marines del Mediterrani i posa en valor la importància de la recerca multidisciplinària. Aquest treball reforça la importància de continuar investigant els efectes dels contaminants emergents sobre els ecosistemes marins i destaca la resiliència de les gorgònies mediterrànies davant l’amenaça creixent dels microplàstics. A més, PLASTICOR ha suposat un primer pas per entendre com espècies clau de la nostra biodiversitat poden respondre a aquest contaminant emergent i assenta les bases per a futurs projectes més ambiciosos i interdisciplinaris.