Emergència sanitària i Sobirania alimentaria
Emergència sanitària i Sobirania alimentaria
22 de setembre de 2020 de 12:00 a 13:30h
Accés gratuït a través de l’ enllaç:
https://us02web.zoom.us/j/88435497221?pwd=SXhqT1h4Vk5xSFlxTHhSUWE3dkNtZz09
Veure el vídeo del seminari
Els actuals models agroalimentaris industrials basats en la producció agrícola i ramadera intensiva per donar aliment a una població mundial cada cop més gran han provocat una degradació de l’entorn molt elevada que es manifesta, entre altres, per la pèrdua de biodiversitat i els deteriorament dels hàbitats, l’erosió dels sòls, la desforestació, la contaminació per fertilitzants i químics els rius i aigües subterrànies. Des de la perspectiva social, l’actual model agroalimentari ha comportat la pèrdua de la renda dels agricultors i agricultores, i la desigualtat en la distribució i l’accés als aliments ha anat acompanyada de pobresa i fam. Les emergències planetàries de caràcter climàtic, alimentari, ecològic i sanitari tenen el seu origen en la fractura de la relació entre l'home i la natura, en la qual l'actual model agroalimentari i les pautes de consum d'aliments tenen bona part de la responsabilitat. El repte de la societat radica en promoure la transformació dels sistemes agrícoles i el model agroalimentari per a aconseguir la sostenibilitat ambiental i la sobirania alimentària global. El seminari pretén reflexionar sobre les conseqüències de l’actual model de desenvolupament econòmic sobre la sostenibilitat ambiental i la sobirania alimentària en un context social marcat per la percepció creixent de la fragilitat de l’actual sistema alimentari globalitzat.
El cultiu ecològic i de proximitat pot donar aliment a tota la població local?
La producció ecològica ha d’ocupar més camps/terreny, per tant treure terreny a la natura, per poder tenir una producció elevada? Com pot afectar l’augment de camps ecològics a l’entorn natural?
La sobirania alimentària augmentaria o reduiria la dependència dels agricultors a la demanda del mercat ? i com afecta això a l’economia dels propis agricultors?
Hauríem d’aprendre a consumir “males herbes”? L’etnobotànica és cosa dels nostres avis, o serà una nova realitat.
Ponents:
Dr. Joan Vallès Xirau. Catedràtic de Botànica de la Universitat de Barcelona i membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, codirigeix el grup de recerca en biologia evolutiva de plantes i etnobotànica (www.etnobiofic.cat). Treballa en qüestions de citogenètica vinculades a sistemàtica i evolució vegetals i en etnobotànica, particularment en aspectes alimentaris i medicinals. IRBio-Institut de Recerca de la Biodiversitat.
Dra. Marta Guadalupe Rivera Ferre. Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la Universitat de Vic. Coordina la línia de recerca "Comunitats sostenibles, innovacions socials i territoris" dins del grup "Societats, polítiques i comunitats inclusives".
Ana Correro Humanes. Sòcia d’Arran de terra, cooperativa dedicada a la Dinamització Local Agroecològica a Catalunya. És graduada en Humanitats i Traducció i Interpretació (UPO) i Màster en Agroecologia (UNIA). Coordina entre altres projectes de l’entitat la iniciativa Abastiment Agroecològic, destinada a donar suport a les xarxes alimentàries i especialment la petita pagesia durant els mesos de pandèmia.
Moderadora:
Esther Vives. Periodista i sociòloga, especialitzada en polítiques agroalimentàries, feminismes i maternitats. Col·labora habitualment amb diversos mitjans de comunicació. És autora d'una desena de llibres, alguns d'ells centrats en l'anàlisi de l'impacte del model agroalimentari en la societat i el medi ambient. Entre aquests títols podem destacar "El negocio de la comida. ¿Quién controla nuestra alimentación?" (Icaria editorial, 2014); "Del campo al plato. Los circuitos de producción y distribución de alimentos" (Icaria editorial, 2009) o "Supermercados, no gracias. Grandes cadenas de distribución: impactos y alternativas" (Icaria editorial, 2007). La seva darrera obra és "Mama desobedient. Una mirada feminista a la maternitat" (Ara Llibres, 2019).
Resum de les ponències:
Importància del saber tradicional local sobre plantes alimentàries en temps de pandèmia o d’altres crisis. Joan Vallès, Airy Gras, Montse Parada i Teresa Garnatje
L’espècie humana ha usat sempre plantes per a nodrir-se, primer les silvestres i, des dels inicis de l’agricultura, tant aquelles com les cultivades i domesticades. Encara que actualment l’alimentació de la humanitat depèn de no gaire més de 100 espècies de plantes, menys de 20 produeixen una gran majoria del que consumim i només tres (arròs, blat i blat de moro) aporten més de la meitat de calories, hi ha una xifra molt important de plantes que, de manera relativa, es fan servir poc, però a vegades significativament en àmbits locals, i de les quals existeix una tradició de coneixement, ús i gestió. Entre aquestes s’hi troben plantes silvestres, cultius oblidats o marginats i races locals, i no pas poques són parentes properes de plantes que constitueixen cultius majoritaris. Moltes d’aquestes plantes han caigut més o menys en desuetud o no han triomfat en el mercat global per raons diverses, entre les quals la facilitat d’accés a plantes alimentàries en mercats, l’inconvenient de recol·lectar material a la natura, modes en gustos sobre aspecte i gust dels aliments o qüestions de rendibilitat, econòmiques. De totes maneres, en èpoques de crisi (guerres, catàstrofes naturals, emergència climàtica, pandèmies...) s’ha anat veient la importància d’aquestes plantes i del saber que hi és associat en la seguretat alimentària, en termes tant de poder alimentar prou tothom com de fer-ho amb productes no nocius. A més, evidentment, el component local afegeix als vegetals dels quals parlem un valor afegit important de sobirania alimentària. Plantes que en algun moment han estat estigmatitzades pel fet de ser d’èpoques de fam, difícils, poden ser de gran interès no només en aquests moments de maltempsada, sinó, en general, de cara a facilitar el dret de tota persona a l’accés a aliments suficients i bons. En aquesta ponència tractarem d’aquest tema, bàsicament amb exemples trets de les recerques en etnobotànica catalana.
Impactes i respostes de les xarxes alimentàries locals durant la crisi sanitària. Ana Correro Humanes
Durant el confinament, s’ha posat en evidència quins sectors són essencials per a la reproducció de la vida: l’atenció sanitària, les cures, i també l’alimentació. En un món globalitzat amb cadenes alimentàries kilomètriques, els circuits curts de comercialització (CCC) han demostrat la seva importància i capacitat per donar resposta en temps de crisi sanitària. El tancament de menjadors escolars, restauració i mercats a l’aire lliure així com les restriccions de mobilitat van suposar un cop important per a molts projectes productius i de distribució ètica, però van saber adaptar-se a les circumstàncies molt ràpidament i garantir l’abastiment en un context totalment diferent a les dinàmiques precedents.
En aquesta intervenció, presentarem els principals resultats del recent estudi «Xarxes alimentàries locals en temps de COVID-19», elaborat per l’Aresta, la Càtedra d’Agroecologia de Vic, l’Escola de Pastors, Pam a Pam i Arran de terra. Coneixerem amb més detall quin impacte va tenir (i encara té) el confinament en les xarxes alimentàries locals, quins escenaris post-coronavirus podem contemplar després d’aquests mesos intensos en la producció, distribució i consum agroecològics i les principals demandes dels CCC a les administracions públiques per avançar cap a la sobirania alimentària amb i des del territori.
Sistema agroalimentari i pandèmies. Marta G. Rivera
Com en el cas de l'canvi climàtic, els sistemes agroalimentaris tenen una doble relació amb les pandèmies en general, i les zoonosis en particular, com la crisi de salut global plantejada per la COVID-19: d'una banda, els sistemes agroalimentaris industrialitzats i globalitzats són un pas necessari per al desenvolupament i difusió de la pandèmia, a través d'impactes en el canvi climàtic, canvi d'usos de terra, pèrdua de biodiversitat o fragmentació de hàbitats. D'altra banda, la COVID19 ha tingut impactes en tots els sistemes agroalimentaris a totes les escales, però de diferent tipus segons el model agrari. En aquesta presentació parlarem sobre aquesta doble relació dels sistemes agroalimentaris amb la COVID19