Es descobreix per què les cèl·lules dels ratpenats no s’infecten de SARS-CoV-2

Les cèl·lules dels ratpenats disposen de barreres moleculars específiques que impedeixen la replicació del SARS-CoV-2, segons un estudi publicat a la revista Journal of Virology, de la Societat Americana de Microbiologia, en què ha participat Jordi Serra-Cobo, professor de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB i expert en ecoepidemiologia.

L’estudi s’ha dut a terme amb cèl·lules primàries d’espècies de ratpenats poc estudiades que circulen àmpliament per Europa i Àsia (en concret, de Rhinolophus ferrumequinum, de Myotis myotis, d’Eptesicus serotinus, de Tadarida brasiliensis i de Nyctalus noctula). Aquests línies cel·lulars s’han obtingut de petites biòpsies fetes a les ales dels ratpenats —per exemple, de les colònies de ratpenats Myotis myotis de l’illa de Mallorca— o bé d’altres línies cel·lulars aportades per alguns dels equips de recerca que han participat en l’estudi.

Tal com indiquen les conclusions, aquests models cel·lulars definits en quiròpters es perfilen com a eines de gran interès científic per investigar les relacions evolutives entre ratpenats i coronavirus. En l’estudi, liderat pels experts Nolwenn Jouvenet i Laurent Dacheux, de l’Institut Pasteur de París, també hi han col·laborat experts d’institucions de recerca de França, la República Txeca i Suïssa.

Com es protegeixen els ratpenats de les infeccions víriques?

Els coronavirus són presents en espècies animals d’arreu del món com ara els ratpenats (quiròpters). En aquest context, la bibliografia científica va descriure fa temps la gran resistència d’algunes espècies de quiròpters davant la infecció vírica. En aquests mamífers voladors, el sistema immunitari es troba en prealerta, condició que els permet respondre amb més rapidesa davant les infeccions víriques. Per a la majoria de mamífers, tenir el sistema immunitari en un estat de prealerta constant implicaria greus problemes d’inflamació, però no és el cas dels ratpenats, motiu pel qual són una peça clau de molts estudis internacionals epidemiològics i immunològics.

En el marc d’aquest estudi, l’equip ha investigat la capacitat de les cèl·lules primàries de diverses espècies de ratpenat per donar suport a la replicació del SARS-CoV-2. «Els resultats revelen que cap d’aquestes cèl·lules no va ser permissiva a la infecció, ni tan sols les que expressaven nivells detectables de l’enzim conversiu de l’angiotensina II (ACE2), una metal·lopeptidasa que serveix com a receptor viral en moltes espècies de mamífers», detalla Jordi Serra-Cobo, membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i l’únic expert de tot l’Estat que ha participat en l’estudi.

«Tampoc no van permetre la infecció les cèl·lules de l’espècie Rhinolophus ferrumequinum, un quiròpter del mateix gènere que el ratpenat asiàtic, en què es va trobar el virus BANAL-52, un avantpassat potencial del SARS-CoV-2. En concret, la seqüència genètica del BANAL-52 presenta un 96,8 % de similituds amb la del SARS-CoV-2», explica Serra-Cobo, destacat expert en estudis amb ratpenats com a reservoris naturals d’agents infecciosos com els coronavirus.

Humans i quiròpters davant la infecció pel SARS-CoV-2

En el cas de l’espècie humana, se sap que la proteïna de l’espícula del SARS-CoV-2 s’uneix al receptor de la membrana cel·lular ACE2 i, a continuació, el virus infecta la cèl·lula. «En el cas de les cèl·lules dels quiròpters, o bé la quantitat de l’enzim ACE2 és molt petita i ja no entra a la cèl·lula o bé, si el virus s’uneix a l’ACE2, després no és capaç de produir la infecció», subratlla Serra-Cobo.

Des d’una perspectiva global, aquest estudi contribueix a conèixer millor els mecanismes de lluita contra les infeccions víriques. És una línia de recerca en què treballa des de fa anys l’equip liderat per Serra-Cobo a la UB i l’IRBio i que ara pren força en el marc del Grup de Recerca Evo-Devo-Cat de la Facultat de Biologia de la UB.

«Concretament, el nostre equip està treballant per conèixer les adaptacions dels quiròpters enfront de les infeccions víriques. Un nombre important de virus zoonòtics circulen en les poblacions de quiròpters sense originar símptomes de la malaltia en els individus portadors», indica l’investigador.

«En el decurs de la història evolutiva dels quiròpters —uns 64 milions d’anys—, s’han produït processos de coevolució entre els ratpenats i els virus. Un exemple d’aquests processos el trobem en l’adaptació als coronavirus. L’estudi de les adaptacions evolutives dels éssers vius per fer front a les infeccions víriques té un interès cabdal, ja que proporciona informació que pot tenir aplicacions mèdiques», conclou el professor Jordi Serra-Cobo.

Article de referència:

Aicher, S. M.; Streicher, F.; Chazal, M.; Planas, D.; Luo, D.; Buchrieser, J.; Nemcova, M.; Seidlova, V.; Zukal, J.; Serra-Cobo, J.; Pontier, D.; Pain, B.; Zimmer, G. «Species-Specific Molecular Barriers to SARS-CoV-2 Replication in Bat Cells». Journal of Virology, juliol de 2022. DOI: 10.1128/jvi.00608-22

Font:PremsaUB