14-05-2025
La ciència posa llum al misteri de la llarga vida de les balenes i altres animals marins
Foto:Mascarell_Dani Sol
A la natura, créixer ràpid i reproduir-se jove és l’estratègia vital més comuna perquè redueix el risc de morir sense deixar descendència. Ara bé, no tots els animals segueixen aquesta norma. Les balenes geperudes, per exemple, no maduren fins als 10 o 15 anys, i tenen només una cria cada pocs anys. Comprendre l’evolució d’estratègies vitals tan lentes continua sent un dels grans enigmes de la biologia evolutiva.
Ara, un estudi publicat a la revista Nature Communications revela que quan mamífers i ocells terrestres van fer la transició de la terra al mar van evolucionar cap a estratègies vitals cada vegada més lentes. Aquest alentiment de la vida s’explicaria pel fet que viure al mar requereix una seria d’adaptacions que milloren la supervivència dels individus, i per tant, afavoreixen una vida llarga.
La possibilitat de tenir una vida reproductora llarga faria possible sostenir una fecunditat baixa i un desenvolupament més lent, apunten les conclusions. Participen en aquest nou treball investigador els experts Antonio Hernández-Matías, de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.
Examinar el present per entendre el passat
El treball té com a primer autor l'investigador Daniel Sol, de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) -un centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF)- i el CREAF, i compta amb la participació d’investigadors de l’IRBio i el CEAB-CSIC.
Com que les estratègies vitals no deixen rastre en el registre fòssil, els autors de l’estudi van haver d’investigar els canvis evolutius del passat mitjançant informació filogenètica i models evolutius. El primer pas va ser reconstruir les transicions des d’hàbitats terrestres i d’aigua dolça cap als ambients marins, utilitzant informació filogenètica de més del 90% d’espècies d’ocells i mamífers que actualment viuen a la Terra. Combinant aquesta informació amb models evolutius, els científics van poder constatar que aquestes transicions han anat acompanyades d’ajustaments adaptatius en la longevitat, fecunditat i temps de desenvolupament, els quals es relacionen amb un augment de la mida corporal, una millora de l’eficiència en el desplaçament a llargues distàncies i un augment de l’encefalització (una mesura de la capacitat cognitiva de l’espècie).
Més informació a l’enllaç del CREAF
A la natura, créixer ràpid i reproduir-se jove és l’estratègia vital més comuna perquè redueix el risc de morir sense deixar descendència. Ara bé, no tots els animals segueixen aquesta norma. Les balenes geperudes, per exemple, no maduren fins als 10 o 15 anys, i tenen només una cria cada pocs anys. Comprendre l’evolució d’estratègies vitals tan lentes continua sent un dels grans enigmes de la biologia evolutiva.
Ara, un estudi publicat a la revista Nature Communications revela que quan mamífers i ocells terrestres van fer la transició de la terra al mar van evolucionar cap a estratègies vitals cada vegada més lentes. Aquest alentiment de la vida s’explicaria pel fet que viure al mar requereix una seria d’adaptacions que milloren la supervivència dels individus, i per tant, afavoreixen una vida llarga.
La possibilitat de tenir una vida reproductora llarga faria possible sostenir una fecunditat baixa i un desenvolupament més lent, apunten les conclusions. Participen en aquest nou treball investigador els experts Antonio Hernández-Matías, de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.
Examinar el present per entendre el passat
El treball té com a primer autor l'investigador Daniel Sol, de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) -un centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF)- i el CREAF, i compta amb la participació d’investigadors de l’IRBio i el CEAB-CSIC.
Com que les estratègies vitals no deixen rastre en el registre fòssil, els autors de l’estudi van haver d’investigar els canvis evolutius del passat mitjançant informació filogenètica i models evolutius. El primer pas va ser reconstruir les transicions des d’hàbitats terrestres i d’aigua dolça cap als ambients marins, utilitzant informació filogenètica de més del 90% d’espècies d’ocells i mamífers que actualment viuen a la Terra. Combinant aquesta informació amb models evolutius, els científics van poder constatar que aquestes transicions han anat acompanyades d’ajustaments adaptatius en la longevitat, fecunditat i temps de desenvolupament, els quals es relacionen amb un augment de la mida corporal, una millora de l’eficiència en el desplaçament a llargues distàncies i un augment de l’encefalització (una mesura de la capacitat cognitiva de l’espècie).
Més informació a l’enllaç del CREAF
Article de referència: Daniel Sol, Antón Prego, Laura Olivé, Meritxell Genovart, Daniel Oro i Antonio Hernández-Matías (2025). Adaptations to marine environments and the evolution of slow-paced life histories in endotherms. Nature Communications, 16, 4265.