Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació

Acceptar
Tornar
12-03-2020

La deforestació, clau en la propagació del coronavirus

@Foto:Jordi Bas

Espècies com els ratpenats passen a conviure amb els humans a l'ésser expulsades dels seus hàbitats

La globalització i els canvis socioeconòmics són altres dues grans causes de l'origen de l'coronavirus

La desforestació dels boscos i selves de la Terra, a més d'ocasionar la desaparició d'espècies, repercuteix negativament en la salut humana. La destrucció dels ecosistemes (és a dir, l'impacte de l'home) és una de les causes per les quals apareixen virus desconeguts que poden infectar a la població. Tot i que encara hi ha molt desconeixement al voltant de l'covid-19 (el nou coronavirus xinès que, a data de 14 de febrer, ja ha causat prop de 1.400 morts i uns 64.000 contagis), les alteracions dels ecosistemes podria ser una de les múltiples causes de la seva aparició.

"En el cas de l'covid-19, ha influït la pèrdua de el 30% de la superfície forestal de el sud-est asiàtic en els últims 40 anys. Quan destruïm massa forestal és per posar al seu lloc assentaments humans. I una part de la fauna salvatge que hi era passa a allotjar-se en aquests ambients ", explica Jordi Serra-Cobo, biòleg de l'departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona (UB). A l'desaparèixer el seu hàbitat natural, algunes espècies troben refugi en les construccions humanes i passen a estar en contacte amb la població. Una d'aquestes espècies són els ratpenats.

"La pèrdua de el 30% de la superfície forestal de el sud-est asiàtic en 40 anys ha influït en l'aparició de el nou coronavirus" Jordi Serra-Cobo, biòleg de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (UB).

Aquests mamífers són, precisament, l'origen de l'contagi de l'actual epidèmia de coronavirus. El covid-19, a l'igual que en la SARS de l'any 2002, va fer el salt de la ratapinyada a l'ésser humà. "Els ratpenats, dels quals hi ha 1.300 espècies, són el grup de mamífers que allotgen un major nombre de coronavirus. Representen el 20% de tots els mamífers i són reservoris de virus", explica Serra-Cobo. A més, les "alteracions ambientals" originen "estrès" en els ratpenats, una cosa que "sembla que provoca més virus a la saliva, orina i excrements" d'aquests animals.

Aquest expert matisa que si bé els ratpenats són el grup de mamífers que tenen més virus, a Catalunya és "molt difícil" que transmetin malalties. "Totes les espècies que mengen insectes, com els ocells i ratpenats, ens fan un favor, són necessàries. A més, a Occident, a diferència de a la Xina, les persones no mengem ratpenats i aquests tampoc viuen dins de les nostres cases casa, sinó sota de les teulades ", diu. Per això el risc de contagi de virus per part d'aquests mamífers és baix aquí.

Un bon exemple de com les alteracions d'ecosistemes generen infeccions és l'actual epidèmia de dengue d'Amèrica Llatina. "La crema de boscos a la selva de l'Amazones per fer camps de conreus i poblacions humans provoca, a més d'una pèrdua d'hàbitat, que hi hagi basses d'aigües i, en elles, molts mosquits. Això augmenta la possibilitat d'epidèmies transmeses per aquests insectes , com ara el dengue ", assegura Serra-Cobo. "Aquesta epidèmia de el dengue sí que està directament relacionada amb els mosquits i la pèrdua d'hàbitats", afegeix.
altres causes

En tot just dues dècades, la humanitat ha assistit a tres epidèmies de tres coronavirus diferents: la SARS de l'any 2002, el MERS de l'2009 i l'actual covid-19. Els viatges faciliten la disseminació d'aquests. Les malalties han passat a ser globals, els virus viatgen. Aquest és un altre dels motius pels quals el nou coronavirus xinès s'ha expandit: la globalització.

Però també hi ha causes socioeconòmiques. En el cas de la SARS, la civeta (un mamífer similar a el gat) va ser l'hoste intermediari entre el ratpenat i l'ésser humà. Al covid-19, se sospita (però no s'ha confirmat encara) que l'hoste ha estat el pangolí. Aquest mamífer de l'ordre dels desdentats està molt protegit a la Xina i hi ha molt trànsit al seu voltant. Està en perill d'extinció, és molt apreciat gastronòmicament i consumit per persones de classe social alta. "Amb el creixement socioeconòmic de la Xina, més gent té diners i pot menjar pangolí. Per tant, augmenta el risc de contagi", conclou Serra-Cobo.

Font: El periódico