La guatlla podria ser el reservori desconegut dels virus Toscana i sicilià

Foto:El treball posa en relleu el paper rellevant de les guatlles (Coturnix coturnix) en la dinàmica d’infecció dels flebovirus.

La guatlla podria ser el reservori desconegut del virus Toscana (TOSV) i del virus sicilià de la febre per flebòtom (SFSV), uns patògens transmesos per mosquits que poden infectar animals domèstics i que també causen malalties en humans. Aquesta conclusió es desprèn d’un estudi publicat a la revista Frontiers in Microbiology, dirigit per Jordi Serra-Cobo, professor de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, i Remi Charrel, de la Universitat d’Ais-Marsella (França).

És el primer cop que es troben anticossos neutralitzadors dels virus TOSV i SFSV en ocells salvatges. «Fins ara no es coneixia quin era el reservori d’aquests dos virus, malgrat que se cercava des de fa anys. S’havien proposat els gossos i els ratpenats com a reservori, però els resultats van mostrar que no ho eren», detalla Jordi Serra-Cobo, expert en estudis epidemiològics amb ratpenats com a reservoris naturals d’agents infecciosos com els coronavirus.

En el treball, que té com a primera autora Nazli Ayhan, de la Universitat d’Ais-Marsella, també hi han participat José Domingo Rodríguez Teijeiro, Marc López-Roig, Dolors Vinyoles i Abir Monastiri (Facultat de Biologia de la UB i IRBio) i Josep Anton Ferreres (Facultat de Biologia de la UB).

Virus emergents a la conca mediterrània

Els virus TOSV i SFSV pertanyen al gènere Phlebovirus i es consideren patògens emergents. Són virus esfèrics, tenen una cadena senzilla d’ARN —amb una alta taxa de mutacions— i es transmeten per picades de mosquits (gènere Phlebotomus), uns insectes presents sobretot a les zones més càlides i seques de la península Ibèrica. Aquests virus es troben a la majoria de països mediterranis de l’Europa occidental, a més de Xipre i Turquia. Sense cap vacuna eficaç, les mesures de vigilància epidemiològica, control i prevenció per evitar les picades dels flebòtoms són decisives per no contreure les infeccions víriques que provoquen.

«Tant el TOSV com l’SFSV s’han detectat en un variat nombre d’animals domèstics (gossos, gats, cabres, cavalls, porcs, vaques), però també poden infectar els humans i causar malalties», detalla l’investigador, membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.

En el cas dels humans, les infeccions per flebovirus no solen presentar símptomes i sovint originen un quadre febril de tres dies —febre pappataci— molt similar a una grip. «L’SFSV pot ocasionar un període amb molta febre però de curta durada, acompanyat de mal de cap, erupció cutània, fotofòbia, dolor retroorbitari, miàlgia i malestar general. El TOSV pot causar les mateixes manifestacions que l’SFSV, però també pot ser responsable de diversos signes neurològics centrals o bé perifèrics, com per exemple meningitis i encefalitis. De fet, part de les encefalitis produïdes a l’estiu són ocasionades pel TOSV», destaca Serra-Cobo.

Virus en aus migratòries

Els resultats del nou estudi assenyalen que els ocells podrien ser el reservori o els agents amplificadors d’aquests virus. A partir de les aus infectades, els mosquits poden infectar-se i després picar animals o persones. En concret, el treball posa en relleu el paper rellevant de les guatlles (Coturnix coturnix) en la dinàmica d’infecció dels flebovirus.

«Les aus migratòries tenen un paper important en la transmissió de malalties per la seva gran mobilitat d’una zona a una altra, fet que les converteix en potencials vectors de malalties que poden afectar els animals domèstics i la salut humana», subratlla Serra-Cobo.

«La guatlla comuna és una espècie migratòria i també cinegètica, la qual cosa potencia la possible transmissió de malalties per contacte directe a través de la cadena alimentària. En aquest context, la detecció periòdica de patògens és de gran importància per predir futurs riscos de malalties tant per a la vida salvatge com per als humans», conclou l’investigador.

Article de referència:

AYHAN, N.; RODRÍGUEZ-TEIJEIRO, J. D.; LÓPEZ-ROIG, M.; VINYOLES, D.; FERRERES, J. A.; MONASTIRI, A.; CHARREL, R.; SERRA-COBO, J. «High rates of antibodies against Toscana and Sicilian phleboviruses in common quail Coturnix coturnix birds». Frontiers in Microbiology, gener de 2023. Doi: /10.3389/fmicb.2022.1091908

Font:PremsaUB