Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació

Acceptar
Tornar
17-09-2019

La reducció en la talla mitjana dels peixos causada per les pesqueries al Riu de la Plata beneficia el dofí franciscana

L’explotació pesquera a l’estuari del Riu de la Plata, a la costa atlàntica de l’Amèrica del Sud, ha reduït la talla mitjana dels peixos en aquest ecosistema, cosa que ha facilitat la captura de preses als mamífers marins amb menor paladar i obertura bucal. El dofí franciscana, un petit cetaci endèmic del Riu de la Plata i en greu perill d’extinció, és el mamífer marí més beneficiat per aquest efecte col·lateral de les pesqueries australs. Així ho constata un article liderat per experts del Grup de Recerca de Grans Vertebrats Marins de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.

 

L’estudi, publicat a la revista Scientific Reports, analitza l’impacte causat per la pesca industrial a l’Uruguai i l’Argentina sobre els hàbits alimentaris del dofí franciscana (Pontoporia blainvillei), l’os marí sud-americà (Arctocephalus australis) i el lleó marí sud-americà (Otaria flavescens).

Les conclusions indiquen que les conseqüències de la pesca industrial per als mamífers marins van més enllà de la simple reducció en l’abundància de la biomassa dels peixos presa, i que depenen també de les característiques morfològiques —grandària corporal i amplitud de la boca— de cada espècie.

El nou treball està signat pels investigadors Massimiliano Drago, Àlex Aguilar i Lluís Cardona, del Grup de Recerca de Grans Vertebrats Marins (UB-IRBio); Valentina Franco Trecu (Universitat de la República de l’Uruguai), i Ángel M. Segura, Meica Valdivia i Enrique M. González (Museu Nacional d’Història Natural, Uruguai).


Un ampli estuari que és refugi de mamífers marins en perill

L’estuari del Riu de la Plata, a la costa oest de l’Atlàntic sud-occidental, és un dels ecosistemes més rics i productius de tot el planeta. La coincidència del corrent fred de les Malvines i el corrent càlid del Brasil, que se sumen a les masses d’aigua dolça del Riu de la Plata, genera una alta productivitat de gran interès comercial per a les pesqueries de la regió.

A partir del 1970, l’Argentina i l’Uruguai van començar a practicar la pesca industrial en aquesta zona. Des de llavors, aquesta activitat ha reduït la disponibilitat de les espècies presa i ha dificultat la recuperació de la població dels mamífers marins, que han estat explotats comercialment des del segle XVIII fins a la segona meitat del segle XX.

En l’actualitat, el dofí franciscana (P. blainvillei) es considera el cetaci més amenaçat de l’oceà Atlàntic sud-occidental. Amb una limitada extensió territorial, és l’única espècie de dofí de riu que habita en aigües marines costaneres i està catalogada com a espècie vulnerable per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).

El lleó marí sud-americà (O. flavescens), un altre depredador marí apical amb una àmplia extensió geogràfica, concentra el 6 % de la seva població mundial a l’àrea del Riu de la Plata i està catalogat a la llista vermella d’espècies amenaçades de la IUCN amb el rang de preocupació menor. En el cas de l’os marí sud-americà (A. australis), el 75 % de la seva població mundial es troba a la regió del Riu de la Plata, una àrea de gran valor ecològic per a la conservació de l’espècie i el manteniment del flux gènic entre les diferents poblacions.

El dofí franciscana: el cetaci més amenaçat de l’Atlàntic sud


«Les poblacions de mamífers marins de l’àrea d’influència del Riu de la Plata són un model d’estudi excel·lent per comprendre els canvis que es produeixen en les relacions tròfiques entre espècies abans i després del desenvolupament de la pesca industrial», explica Massimiliano Drago (UB -IRBio), primer autor de l’estudi i membre del Grup de Recerca de Grans Vertebrats Marins que dirigeix el catedràtic Àlex Aguilar.


A través de l’anàlisi d’isòtops estables de carboni i nitrogen en les restes òssies, els experts han comparat la dieta actual d’aquestes espècies marines amb els recursos alimentaris que consumien en el passat. Segons l’estudi, els dofins franciscana són els que més han transformat el patró d’explotació de recursos en comparació amb els altres mamífers marins. En l’actualitat, els peixos demersals juvenils —aquells que viuen a prop del fons del mar— constitueixen la seva presa principal.


«En els dofins franciscana, l’amplitud del paladar és intermèdia entre la dels lleons marins (de constitució robusta i paladar més ampli) i la dels ossos marins (de grandària menor i amb paladar més estret). Com que la pesca intensiva ha reduït la grandària mitjana de les preses, aquest efecte ha beneficiat els mamífers marins amb menor obertura bucal, és a dir, els dofins franciscana, i en menor mesura, els ossos marins», apunta Drago, investigador adscrit al Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.


Així doncs, els dofins franciscana ocuparien en l’actualitat el mateix nivell tròfic que els lleons marins, tot i les grans diferències en les dimensions de la cavitat bucal. En el cas del dofí franciscana, aquests dràstics canvis en els patrons tròfics també poden estar influïts per factors com, per exemple, la reducció de les poblacions d’espècies presa —com Porichthys porosissimus—, que eren abundants en el passat i han disminuït en l’actualitat a causa de la captura incidental.


Els lleons marins són l’espècie menys afavorida per la intensificació pesquera en aquesta regió, revela l’estudi. Ara bé, això no vol dir que O. flavescens sigui l’espècie més vulnerable. «La condició de vulnerabilitat depèn d’un conjunt de factors (reducció de recursos, plasticitat tròfica, explotació comercial, degradació de l’hàbitat, etc.). Definitivament, el dofí franciscana és l’espècie més vulnerable en aquest ecosistema a causa de l’alta mortalitat que provoquen la captura incidental i la degradació de l’hàbitat natural», conclou Drago

El lleó marí sud-americà  (<i>Otaria flavescens</i>) és un depredador marí apical amb una àmplia extensió geogràfica.

El lleó marí sud-americà (Otaria flavescens) és un depredador marí apical amb una àmplia extensió geogràfica.

L’estuari del Riu de la Plata és un dels ecosistemes més rics i productius de tot el planeta.

L’estuari del Riu de la Plata és un dels ecosistemes més rics i productius de tot el planeta.

El 75% de la població de l’os marí sud-americà (<i>Arctocephalus australis</i>) es troba a la regió del Riu de la Plata.

El 75% de la població de l’os marí sud-americà (Arctocephalus australis) es troba a la regió del Riu de la Plata.

Les conseqüències de la pesca industrial per als mamífers marins depenen també de les característiques morfològiques —grandària corporal i amplitud de la boca— de cada espècie.

Les conseqüències de la pesca industrial per als mamífers marins depenen també de les característiques morfològiques —grandària corporal i amplitud de la boca— de cada espècie.

A través de l’anàlisi d’isòtops estables, els experts han comparat la dieta actual d’aquestes espècies marines amb els recursos alimentaris que consumien en el passat.

A través de l’anàlisi d’isòtops estables, els experts han comparat la dieta actual d’aquestes espècies marines amb els recursos alimentaris que consumien en el passat.

    Fotografies: Massimiliano Drago (UB-IRBio)
Font: ComunicacióUB