Les reserves marines són insuficients per restaurar els ecosistemes marins

Foto: Olga Reñones

Les àrees marines protegides són eines fonamentals per a la conservació dels recursos naturals afectats per l’impacte humà —principalment, la pesca—, però són suficients per recuperar el funcionament d’aquests ecosistemes? Un estudi publicat a la revista ICES Journal of Marine Science, liderat per investigadors de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb investigadors del Grup d’Oceanografia d’Ecosistemes (GRECO) del Centre Oceanogràfic de Balears, posa de manifest les limitacions de les reserves marines per restaurar les xarxes tròfiques a l’estat previ a l’impacte de la pesca intensiva.

«Aquesta recerca demostra que únicament amb reserves marines de petita escala no n’hi ha prou per conservar la funcionalitat dels ecosistemes marins. En regions amb una pressió pesquera intensa, tant professional com recreativa, les zones explotades tenen més influència sobre les reserves petites que al contrari», explica el professor Lluís Cardona, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia i de l’IRBio, i primer signant de l’article.

També signen el treball els investigadors Fabiana Saporiti, Asunción Borrell i Àlex Aguilar (IRBio-UB). Així mateix, hi han participat els experts Joan Moranta i Olga Reñones (IEO-CSIC) i Adam Gouraguine, de la Universitat de Newcastle (Regne Unit).

Estudi dels peixos carnívors als fons rocosos poc profunds

Els investigadors van analitzar, utilitzant la tècnica de censos visuals amb escafandre autònom, la quantitat i la mida dels peixos carnívors que habiten els fons rocosos poc profunds al mar Mediterrani i en zones temperades de l’oceà Atlàntic, amb l’objectiu d’avaluar els efectes de protecció enfront de la pesca de les reserves marines. Després van fer servir la tècnica d’anàlisi d’isòtops estables de carboni i nitrogen per esbrinar si s’havia produït un canvi en la dieta de les espècies i, per tant, en la xarxa tròfica.

Al Mediterrani, les mostres es van obtenir al Parc Nacional de Cabrera (Mallorca), en zones en què la pesca està prohibida des del 1991, i es van comparar amb mostres de l’oest de Mallorca, on aquesta activitat està permesa. D’altra banda, les mostres de l’Atlàntic es van obtenir a les illes Cies, un petit arxipèlag que pertany al Parc Nacional de les Illes Atlàntiques de Galícia, on determinades modalitats de pesca estan prohibides des del 2002 (a excepció de la pesca artesanal de petita escala), i també en zones de la desembocadura de la contigua ria de Vigo, obertes a tota mena de pesca.

Efectes en la quantitat i la mida dels peixos, però no en l’estructura tròfica

Els resultats mostren que la biomassa i la mida dels peixos carnívors de fons rocosos poc profunds és més gran a les reserves marines analitzades que a les zones obertes a la pesca. Els exemples més extrems van ser el mero (Epinephelus marginatus) a les illes Balears i el sarg (Diplodus sargus) a Galícia, ja que els espècimens de més de 45 cm, en el primer cas, i de 26 cm, en el segon, només es podien trobar a les àrees protegides.

Malgrat aquests efectes positius, l’estudi també mostra que la protecció de la pesca no va provocar cap canvi significatiu en l’estructura tròfica de la comunitat de peixos carnívors en cap de les dues regions, tot i que sí que es van detectar canvis en la dieta d’algunes espècies. Segons els investigadors, això indica que els efectes de les reserves marines del mar Mediterrani i de les zones del nord-est de l’oceà Atlàntic són «suficients per ajudar a reconstruir les poblacions d’alguns peixos carnívors i restaurar-ne l’estructura de talles, així com per provocar canvis en la dieta de certes espècies, però és poc probable que indueixin a la recuperació de l’estructura tròfica dels ecosistemes pristins previs a la intensificació de la pesca».

L’impacte de l’absència de taurons, dofins i foques

Aquests resultats s’explicarien per l’absència de peixos carnívors de mida gran i d’altres espècies de gran mobilitat, com ara foques i taurons costaners, que es troben a la part de dalt de la cadena tròfica i que han estat molt afectats per l’explotació humana. «Les reserves marines afavoreixen la recuperació d’espècies sedentàries com el mero, però no altres espècies d’elevada mobilitat i mida gran, com taurons, dofins i foques. Fins i tot espècies com el llobarro tenen problemes per recuperar-se a les reserves de Galícia. La manca d’aquestes espècies és el que impedeix l’aparició de diferències a les xarxes tròfiques entre reserves i zones obertes a la pesca, a la Mediterrània i a l’Atlàntic, més enllà de la recuperació de la biomassa d’algunes espècies sedentàries», afirma Lluís Cardona.

En conseqüència, segons expliquen els investigadors a l’article, els objectius de les reserves marines a les regions en què els depredadors molt mòbils han estat delmats o s’han extingit s’han de replantejar en termes «més realistes que la recuperació de les condicions pristines prèvies a la pesca intensiva, tot i que a les reserves marines sí que es poden recuperar algunes de les característiques de l’estructura tròfica històrica, com la biomassa i l’estructura de talles de certes espècies sedentàries».

En aquest sentit, per a Lluís Cardona, el focus de la futura conservació dels ecosistemes marins enfront de la pesca s’ha de dirigir a «reduir l’impacte sobre les espècies d’elevada mobilitat i mida gran a les zones obertes a la pesca, ja que les reserves marines per si mateixes poden fer poc per protegir aquestes espècies».

Tanmateix, els investigadors asseguren que la situació podria ser diferent a les zones en què la pressió humana ha estat inferior i encara es manté gran part de la diversitat original de carnívors d’alt nivell tròfic i altament mòbils, com succeeix al nord-est de l’oceà Pacífic, on les poblacions de la major part d’aquestes espècies es mantenen en bon estat gràcies a les mesures de conservació aplicades a tot el territori.

Article de referència:

CARDONA, L.; REÑONES, O.; GOURAGUINE, A.; SAPORITI, F.; BORRELL, A.; AGUILAR, A.; MORANTA, J. «Effects of fishing on the trophic structure of carnivorous fish assemblages from shallow rocky bottoms of the Mediterranean Sea and the temperate Atlantic Ocean». ICES Journal of Marine Science, desembre de 2022. Doi: 10.1093/icesjms/fsac229

Font: PremsaUB