Nova campanya antàrtica de la UB per estudiar les amenaces globals que afecten el bentos marí

Estudiar l’impacte de la pressió antròpica i les amenaces naturals que afecten el bentos antàrtic —els organismes que habiten en el fons marí— és l’objectiu principal de la nova campanya antàrtica del projecte de recerca Challenge, que lidera la catedràtica Conxita Àvila, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.

De l’11 de gener al 20 de març, la nova campanya de recerca de la UB contribuirà a potenciar el coneixement en ecologia marina antàrtica i aportarà noves dades científiques d’interès per protegir aquests ecosistemes extrems, que tenen un rol decisiu en l’ecologia de tot el planeta i que estan amenaçats pels efectes de la crisi climàtica.

Challenge s’estructura en cinc objectius específics: analitzar els canvis en les interaccions ecològiques; avaluar les transformacions en la biodiversitat; determinar experimentalment l’acidificació i la biomineralització; quantificar les escombraries marines —en especial, els plàstics— en la columna d’aigua, en el sediment i en els invertebrats bentònics, i integrar a l’estudi els vincles entre els diversos agents relacionats amb el canvi ambiental.

Challenge: reptes per protegir el bentos antàrtic

«El nostre objectiu és determinar com alguns factors —com ara l’augment de la temperatura o l’acidificació de l’oceà— afecten una sèrie d’organismes bentònics seleccionats, i com els canvis impacten en les interaccions ecològiques i en l’ecologia química (simbiosis, patologies, aparició d’espècies invasores, etc.)», explica la professora Conxita Àvila, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals. En aquesta campanya es recolliran mostres i es faran experiments que permetran desenvolupar la recerca de quatre investigadors predoctorals que fan la tesi doctoral a la UB.

L’equip UB-IRBio aplicarà diverses metodologies per avaluar les conseqüències dels canvis en la biodiversitat del bentos antàrtic i per estudiar hàbitats i grups biològics poc coneguts, mitjançant un gradient latitudinal en diverses àrees marines antàrtiques. En el marc d’aquest treball, es compararan resultats entre les àrees prístines i les més contaminades a causa de l’impacte del turisme o bé per la presència de bases científiques.

La integració dels resultats del projecte Challenge en el coneixement general previ sobre la península Antàrtica i les àrees properes generarà un enorme conjunt de dades i informació útil per a la comunitat científica internacional. En aquest context, l’aplicació de l’avaluació del bon estat ambiental (GES) permetrà establir un sistema de descriptors i indicadors per proposar una definició operativa de GES per a aquesta àrea antàrtica. D’aquesta manera, es disposarà d’una eina d’interès potencial per avaluar possibles activitats addicionals en el continent antàrtic.

La nova campanya ajudarà a potenciar la ciència antàrtica i el coneixement generat pels projectes dirigits anteriorment per la professora Àvila —Ecoquim, Actiquim, Distantcom i Bluebio—, que han estat decisius per ampliar el coneixement sobre el patrimoni biològic, la filogeografia i l’ecologia química de les comunitats d’invertebrats marins antàrtics. En el marc de les campanyes anteriors, l’equip UB-IRBio ha fet contribucions científiques que han ampliat l’horitzó de coneixement sobre la biodiversitat antàrtica. Així, s’han descobert noves espècies d’invertebrats marins —mol·luscs, anèl·lids, nemertins, briozous i altres organismes—, s’han identificat molècules bioactives d’origen marí de potencial interès farmacèutic i s’han fet altres avenços en el coneixement de l’ecologia dels ecosistemes bentònics antàrtics.

Canvi climàtic i desglaciació a l’Antàrtida

Les latituds antàrtiques són també l’escenari del projecte Nunantar, que dirigeix Marc Oliva, investigador Ramón y Cajal i professor de la Facultat de Geografia i Història. Nunantar és una iniciativa impulsada per la Fundació per a la Ciència i la Tecnologia de Portugal que té com a objectiu reconstruir, en les coordenades d’espai i temps, el procés de desglaciació a les illes Livingston i Rei Jordi —a l’arxipèlag de les Shetland del Sud— des de l’últim màxim glacial global. Durant aquest estiu austral, un equip del projecte es desplaçarà a latituds extremes per desplegar noves recerques sobre el paper de l’Antàrtida i l’oceà Austral en el sistema climàtic global al llarg dels darrers dos mil·lennis.

Font: PremsaUB