Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació

Acceptar
Tornar
23-12-2021

Premi internacional de recerca en paleontologia a un article sobre el paper dels escarabats en la pol·linització de plantes amb flors

Un treball publicat a la revista iScience pels experts David Peris i  Xavier Delclòs, del Departament de Dinàmica de la Terra i de l'Oceà de la Facultat de Ciències de la Terra i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, acaba de ser distingit amb el Premi Internacional de Recerca en Paleontologia 'Paleonturologia 2021', convocat per la Fundació Dinópolis.  

L’article, publicat el març de 2020, confirma el paper decisiu dels escarabats en l’origen de la pol·linització de les angiospermes (plantes amb flors visibles) i el seu paper fonamental en l’evolució dels ecosistemes terrestres a tot el planeta. En el marc del treball, l’equip científic va descriure el primer registre d’insectes —en concret, escarabats— atrapats en peces d’ambre fa uns 99 milions d’anys, mentre pol·linitzaven plantes gimnospermes i angiospermes de manera simultània, una descoberta que no es recollia encara en la bibliografia científica. El treball també descriu un nou tipus de pol·len fossilitzat en ambre, denominat Praenymphaeapollenites cenomaniensis

Aquestes peces d’ambre cretàcic, trobades en jaciments de la regió de Kachin (Myanmar), mostren nous aspectes sobre la biologia i el comportament de quatre espècies fòssils d’escarabats de la família Kateretidae. Actualment, aquest grup d’insectes, amb menys de cent espècies, són pol·linitzadors de plantes angiospermes a l’Amèrica del Sud i altres àrees temperades i subtropicals del planeta. 

Tradicionalment, s’ha considerat els escarabats com un dels grups d’insectes pol·linitzadors de les primeres flors a la Terra. En concret, l’estudi revela que, en tres peces d’ambre, els grans de pol·len trobat a prop dels escarabats corresponen a plantes gimnospermes (sense flors visibles), més antigues evolutivament que les angiospermes. En el quart cas, el pol·len prové de nenúfars, plantes aquàtiques de la família de les nimfeàcies (un grup d’angiospermes molt primitiu). 

A banda de la qualitat científica de la publicació científica, el jurat ha valorat molt positivament l'excel·lent preservació i singularitat dels fòssils, en què es combinen tipus de registres que faciliten la formulació d'una argumentació complexa sobre la participació de diferents grups d'insectes en el procés de pol·linització de les plantes. Així doncs, es mostra el procés de transició d'aquests pol·linitzadors des d'un món poblat per plantes gimnospermes cap als ecosistemes més moderns dominats per plantes amb flors. 

El premi ha estat impulsat per la Fundació Conjunt Paleontològic de Terol-Dinòpolis, amb la col·laboració de la Societat Gestora del Conjunt Paleontològic de Terol S.A. (Dinòpolis) i la Caixa Rural de Terol. En aquesta edició, s'han presentat setze  articles publicats per una vuitantena d’autors de centres de recerca de referència de l’àmbit nacional i internacional. 



Més informació