El règim de vida i la cura personal

Autor: 
Esperança Borrell Vidal (UB)

 


1. La jornada del romà (Marcial 6,8)

2. Els “antics” a taula (Valeri Màxim, Dits i fets memorables 2,5,5)

3. La túnica masculina (Quintilià 11,3,138)

4. La bellesa de les nàiades (Ovidi, Fastos 1,405 s.)

5. Robes d'hivern (Suetoni, August 82,1)

6. Síntesis (synthesis) (Marcial 14,142)

7. Túnicas de Padua (tunicae patauinae) (Marcial 14,143)

8. Imatge divinal (Tit Livi 5,41,8-9)

9. L'afaitat (Marcial 8,47)

10. La depilació (Marcial 9,27,1-8)

11. Les ‘misèries’ dels sopars (Vitruvi, Sobre l’arquitectura 7,4,4-5)

12. Maleïts cabells blaus! (Properci 2,18-38)

13. Pentinats femenins (Ovidi, Art d’estimar 3,133-154)

14. Llit circular per a menjar (Marcial, 14,87)

15. Per a ser un bon amfitrió (Juvenal, Sàtires 14,59-62)

16. La golafreria (Suetoni, Vida de Vitel·li 13,1-6)

 

 
1. La jornada del romà
 
Marcial 4,8
Prima salutantes atque altera conterit hora,
     exercet raucos tertia causidicos,
in quintam uarios extendit Roma labores,
     sexta quies lassis, septima finis erit,
sufficit in nonam nitidis octaua palaestris,
     imperat extructos frangere nona toros:
hora libellorum decuma est, Eupheme, meorum,
     temperat ambrosias cum tua cura dapes
et bonus aetherio laxatur nectare Caesar
     ingentique tenet pocula parca manu.
Tunc admitte iocos: gressu timet ire licenti
     ad matutinum nostra Thalia Iouem.
La primera hora i la segona capolen els clients; la terça excercita els advocats enrogallats; fins a la cinquena prolonga Roma les seves vàries ocupacions; la sisena durà el repòs als membres cansats, la setena en serà la fi; es dedica la vuitena fins a la novena als exercicis lubricants de la palestra; la novena ens invita a esclafar els coixins amuntegats; la desena, Eufem, és l'hora dels meus llibrets, quan poses cura en la preparació de l'ambrosia per a la taula imperial i el nostre bon Cèsar s'esplaia amb el nèctar celeste, prenent amb la seva mà poderosa la copa moderada. Accepta llavors les meves bagatel·les: no gosa la meva Talia presentar, amb passes massa llisquívoles, al nostre Júpiter en la salutació matinal.
 

 
2. Els “antics” a taula
 
Valeri Màxim, Dits i fets memorables 2,5,5
Trad.: M. Miró Vinaixa
Fuit etiam illa simplicitas antiquorum in cibo capiendo humanitatis simul et continentiae certissima index: nam maximis uiris prandere et cenare in propatulo uerecundiae non erat. [...] erant adeo continentiae adtenti, ut frequentior apud eos pultis usus quam panis esset, ideoque in sacrificiis mola quae uocatur ex farre et sale constat.
La senzillesa que tenien els antics a l’hora de menjar és una bona mostra de la seva frugalitat i de la seva contenció. En efecte, els homes més il·lustres no s’avergonyien de menjar o sopar a l’aire lliure [...]. Fins a tal punt eren atents a la continència en el menjar que entre ells era més freqüent menjar farinetes que no pas pa
 

 
3. La túnica masculina
 
Quintilià 11,3,138
Cui lati claui ius non erit, ita cingatur ut tunicae prioribus oris infra genua paulum, posterioribus ad medios poplites usque perueniant: nam infra mulierum est, supra centurionum.
Quien no tenga derecho al galón ancho cíñase de forma que la túnica le caiga por delante un poco más abajo de las rodillas, por detrás hasta las corvas: el llevarla más larga es propio de las mujeres, más alta de los centuriones.
 

 
4. La bellesa de les nàiades
 
Ovidi, Fastos 1,405-410
Naides effusis aliae sine pectinis usu,
   pars aderant positis arte manuque comis;
illa super suras tunicam collecta ministrat,
   altera dissuto pectus aperta sinu;
exserit haec umerum, uestes trahit illa per herbas,
   impediunt teneros uincula nulla pedes.

Hi eren presents les Nàiades, les unes amb els cabells deslligats que ignoraven la pinta, les altres amb la cabellera agençada per una mà d’artista. L’una serveix amb la túnica arremangada fins damunt els genolls, l’altra ensenyant el pit per un descosit de la roba; tal exhiveix una espatlla, tal altra arrossega el vestit per l’herba: cap calcer no entrebanca llurs peus delicats.

 

 
5. Robes d'hivern
 
Suetoni, Vida d’August 82,1
Hieme quaternis cum pingui toga tunicis et subucula et thorace laneo et feminalibus et tibialibus muniebatur, aestate apertis cubiculi foribus, ac saepe in peristylo saliente aqua atque etiam uentilante aliquo cubabat.
A l’hivern, sota una toga gruixuda, es defensava amb quatre túniques, una camisa, un tapacoll de llana i unes bandes que li tapaven les cuixes i les cames; a l’estiu dormia amb les portes de la seva cambra obertes, i sovint al peristil, deixant rajar l’aigua i també fent-se ventar per algú.

 

 
6. Síntesis (synthesis)
 
Marcial 14,142
Dum toga per quinas gaudet requiescere luces,
    Hos poteris cultus sumere iure tuo.
Al temps que la toga es complau a reposar durant cinc dies, et podràs posar aquest vestit a tot pler.
 

 
7. Túnicas de Padua
 
Marcial 14,143
Vellera consumunt Patauinae multa trilices,
    Et pingues tunicas serra secare potest.
Els triples teixits de Pàdua consumeixen nombrosos toïssos, i cal emprar la serra per a separar aquestes grasses túniques.
 

 
8. Imatge divinal
 
Tit Livi 5,41,8-9
Adeo [Galli] haud secus quam uenerabundi intuebantur in aedium uestibulis sedentes uiros, praeter ornatum habitumque humano augustiorem, maiestate etiam quam uoltus grauitasque oris prae se ferebat simillimos dis. ad eos uelut simulacra uersi cum starent, M. Papirius, unus ex iis, dicitur Gallo barbam suam, ut tum omnibus promissa erat, permulcenti scipione eburneo in caput incusso iram mouisse, atque ab eo initium caedis ortum...
Con respeto [los galos] miraban a los hombres [= romanos] sentados en los vestíbulos de sus casas, muy parecidos a los dioses no sólo por su vestimenta y su porte de una majestuosidad más que humana, sino también por la dignidad que emanaba de su rostro y de la serenidad de su semblante. Al quedarse parados ante ellos como si fueran estatuas, dicen que Marco Papirio, uno de ellos, golpeó en la cabeza con su bastón de marfil a un galo que le acariciaba la barba, larga como entonces la llevaba todo el mundo, y provocó su cólera, dando comienzo por él la matanza [...].
 

 
9. L'afaitat
 
Marcial 8,47
Trad.: C. Prieto Espinosa
Pars maxillarum tonsa est tibi, pars tibi rasa est,
pars uulsa est. Vnum quis putet esse caput?
Tens una part de les galtes tallada a tisora, l’altra la tens afaitada, l’altra, depilada; qui podria creure que és un sol cap?
 

 
10. La depilació
 
Marcial 9,27,1-8
Cum depilatos, Chreste, coleos portes
    et uulturino mentulam parem collo
et prostitutis leuius caput culis,
    nec uiuat ullus in tuo pilus crure,
purgentque saeuae cana labra uolsellae;            
    Curios, Camillos, Quintios, Numas, Ancos,
et quidquid umquam legimus pilosorum
    loqueris sonasque grandibus minax uerbis.
A pesar de que tienes, Cresto, los cojones depilados y la minga como el cuello de un buitre y la cabeza más pelada que los culos de los prostitutos y de que no vive en tus piernas un solo pelo, y de que crueles pinzas arrancan los pelos de tus labios blanquecinos, hablas de los Camilos, de los Quintios, de los Numas, de los Ancos y de todos los hombres velludos que alguna vez hemos leído en los libros [...]
 

 
11. Les ‘misèries’ dels sopars
 
Vitruvi, Sobre l’arquitectura 7,4,4-5
[4] Etiam pauimentorum non erit displicens, si qui animaduertere uoluerit Graecorum ad hibernaculorum usum. Minime sumptuosus est utilis apparatus.
[5]  Foditur enim intra libramentum triclini altitudo circiter pedum binûm, et solo festucato inducitur aut rudus aut testaceum pauimentum ita fastigatum, ut in canali habeat nares. Deinde congestis et spisse calcatis carbonibus inducitur et sabulone et calce et fauilla mixta materies crassitudine semipedali. Ad regulam et libellam summo libramento cote despumato redditur species nigri pauimenti. Ita conuiuiis eorum et, quod poculis et pytismatis effundetur, simul cadit siccescitque, quique uersantur ibi ministrantes, etsi nudis pedibus fuerint, non recipiunt fraces ab eius modi genere pauimenti.
[4] I pel que fa als paviments, no serà motiu de desaprovació que algú volgués observar l’ús dels grecs en les habitacions d’hivern; la seva elaboració és útil i gens costosa.
[5] Efectivament, s’excava cap a sota del nivell del terra del triclini una alçada de dos peus aproximadament i, després de piconar la terra, s’aplica l’argamasa de trespolar, o bé un paviment fet de teula, donant-li un pendent des del centre de tal manera que tingui obertures de sortida per la petita canal. Després, sobre una capa de carbó amuntegat i sòlidament compactat s’aplica un morter fet de mescla de sauló, de calç i de cendra tèbia, d’una gruixària de mig peu. Polida a nivell i a regle la superfície del terra amb pedra foguera, ofereix l’aspecte d’un paviment negre. Així, en els seus banquets, el que hi pot caure de got i escopinades, tan bon punt cau, s’asseca, i els qui hi volten servint taules, encara que vagin descalços no reben el dret d’un paviment d’aquest tipus.
 
 

 
12. Maleïts cabells blaus!
 
Properci 2,17b,23-38
Nunc etiam infectos demens imitare Britannos,
    ludis et externo tincta nitore caput?
Vt natura dedit, sic omnis recta figu ra est:
    turpis Romano Belgicus ore color.
Illi sub terris fiant mala multa puellae,
    quae mentita suas uertit inepta comas!
Deme: mihi certe poteris formosa uideri,
   mi formosa sat es, si modo saepe uenis.
An si caeruleo quaedam sua tempora fuco
    tinxerit, idcirco caerula forma bona est?
Cum tibi nec frater nec sit tibi filius ullus,
    frater ego et tibi sim filius unus ego.
Ipse tuus semper tibi sit custodia lectus,
    nec nimis ornata fronte sedere uelis.
Credam ego narranti, noli committere, famae:
    et terram rumor transilit et maria.
Ah boja! ¿Ara també imites els pintats bretons, i et diverteixes duent el cap tenyit d'una lluentor manllevada? Tal com la Natura la dota, tota figura és perfecta: el color del belga deshonra una cara romana. Que sota terra hagi de patir mil turments, la dona estúpida que altera els seus cabells amb una aparença mentida. Pel que fa a mi, sempre podràs semblar-me bella: prou bella ets per a mi, mentre vinguis sovint. ¿Per ventura, només perquè una dona qualsevol s'ha tenyit els polsos de blau, la bellesa blava és admirable? Jo creuré la fama parlera, no vulguis cometre faltes: les murmuracions travessen les terres i els mars.
 

 
13. Pentinats femenins
 
Ovidi, Art d’estimar 3,133-154
Munditiis capimur: non sint sine lege capilli:
    Admotae formam dantque negantque manus.
Nec genus ornatus unum est: quod quamque decebit
    Eligat, et speculum consulate ante suum.
Longa probat facies capitis discrimina puri:
    Sic erat ornatis Laodamia comis.
Exiguum summa nodum sibi fronte relinqui,
    Vt pateant aures, ora rotunda uolunt.
Alterius crines umero iactentur utroque:
    Talis es adsumpta, Phoebe canore, lyra.
Altera succinctae religetur more Dianae,
    Vt solet, attonitas cum petit illa feras.
Huic decet inflatos laxe iacuisse capillos:
    Illa sit adstrictis impedienda comis;
Hanc placet ornari testudine Cyllenea:
    Sustineat similes fluctibus illa sinus.
[...]
Nec mihi tot positus numero conprendere fas est:
    Adicit ornatus proxima quaeque dies.
Et neglecta decet multas coma; saepe iacere
    Hesternam credas; illa repexa modo est.
El que ens sedueix de veritat és que sigueu presumides. No aneu amb els cabells despentinats: un simple retoc amb les mans els donarà gràcia o els la traurà. D’estils de pentinar-se no n’hi ha un de sol. Aquell que us quedi més bé és el que heu de triar, però abans s’ha de consultar el mirall.
A una cara allargada li estan bé la ratlla al mig i els cabells llisos: aquest era el pentinat que feia servir Laodamia. Un rostre rodó demana un petit recollit damunt el front, de manera que es vegin les orelles. Alguna deixarà que els cabells li caiguin per sobre de les espatlles: així et presentes tu, Febus cantaire, quan et disposes a tocar la lira. L’altra, convindrà que se’ls lligui al darrere, com Diana, que també es recull el vestit per empaitar, com sol fer, les feres espantades. A una li escauen uns cabells esbullats, que caiguin lliurement, i aquella altra els hauria de portar ben subjectes al cap. A aquesta la complau guarnir-se’ls amb un passador de tortuga cil·lenea, i aquella els portarà tan ondulats com les ones de la mar. [...] Jo tampoc no podria resumir-te en una llista la varietat dels pentinats: cada dia que passa en surt una nova moda. A moltes els escauen, també, uns cabells deixats. Moltes vegades creuries que els porta descuidats des d’ahir. El fet és que se’ls acaba de pentinar.
 
 

 
14. Llit circular per a menjar
 
Marcial, 14,87
Trad.: C. Prieto Espinosa
Accipe lunata scriptum testudine sigma.
Octo capit; ueniat quisquis amicus erit.
Rep un llit semicircular amb incrustacions en forma de mitja lluna. Hi caben vuit: que vingui tot aquell que sigui amic meu.
 

 
15. Per a ser un bon amfitrió
 
Juvenal, Sàtires 14,59-62
Hospite uenturo cessabit nemo tuorum.
    'uerre pauimentum, nitidas ostende columnas,
arida cum tota descendat aranea tela,
    hic leue argentum, uasa aspera tergeat alter'.
Quan t'ha de venir un hoste, cap dels teus servents no té un instant de repòs: "Tu, escombra el paviment, fes brillar les columnes, fes caure l'aranya eixarreïda amb totes les teranyines! Un que netegi l'argent llis, i un altre les copes cisellades!"
 

 

 
16. La golafreria
 
Suetoni, Vida de Vitel·li 13,1-6
Sed uel praecipue luxuriae sae uitiaque deditus, epulas trifariam semper, interdum quadrifariam dispertiebat, in ientacula et prandia et cenas comissationesque, facile omnibus sufficiens  uomitandi consuetudine. Indicebat autem aliud alii eadem die, nec cuiquam minus singuli apparatus quadringenis milibus nummum constituerunt. Famosissima super cetera fuit cena data ei ad uenticia a fratre, in qua duo milia lectissimorum piscium, septem a uium apposita traduntur. Hanc quoque exsupera uit ipse dedicatione patinae, quam ob immensam magnitudinem clipeum Miner uae polioychoy dictitabat. In hac scarorum iocinera, phasianorum et pa uorum cerebella, linguas phoenicopterum, murenarum lactes a Parthia usque fretoque Hispanico per na uarchos ac triremes petitarum, commiscuit. Vt autem homo non profundae modo sed intempesti uae quoque ac sordidae gulae, ne in sacrificio quidem umquam aut itinere ullo tempera uit, quin inter altaria ibidem statim  uiscus et farra paene rapta e foco manderet, circaque  uiarum popinas fumantia obsonia,  uel pridiana atque semesa.
Però, principalment el dominava la gormanderia i la crueltat; sempre feia tres àpats, i algunes vegades, quatre, perquè comptava l'esmorzar, el dinar, el sopar i el ressopó, que ell tolerava fàcilment pel seu costum de provocar-se el vòmit. Es convidava ell mateix a casa d'un i a casa d'un altre, dins un mateix dia, i cada una d'aquestes taulades costava al seu amfitrió quatre-cents mil sistercis pel cap baix. Famos més que cap altre fou el banquet de benvinguda amb què va obsequiar-lo el seu germà: dos mil peixos dels més buscats i set mil ocells hi foren servits, segons diuen. Però ell encara ho superà tot amb la presentació d'un plat que, a causa de la seva immensa grandària, solia anomenar "l'escut de Minerva protectora de la ciutat". Els seus ingredients consistien en fetges de dentcurta, cervells de faisà i de paó, llengües de flamenc, lletons de morena, que els seus capitans de marina i els seus trirrems li anaven a cercar des del país dels parts fins a l'estret d'Hispània. Era un home d'una golafreria tan insadollable que no tenia espera ni escrúpols, perquè, ni que fos durant un sacrifici o un viatge, no es podia aguantar de cap manera de menjar de seguida, davant de l'altar mateix, els menuts i els pans de forment tot just acabats de treure del foc, i, als hostals que trobava pel camí, les viandes encara fumejants, el recapte de la vigília o les deixalles.