Figures estilístiques

Autor: 
Jordi Avilés Zapater (UB)
 


Com a complement d'aquesta pàgina podeu consultar: 

Jordi Avilés Zapater (2013), Introducció a l'estilística llatina. Barcelona, Edicions i Publicacions de la Universitat de Barcelona.  


 
 
FHILMST
 

 

 

 ADNOMINATIO / ANNOMINATIO, PARONOMÀSIA

Ús de mots morfològicament semblants, però semànticament diferents. Aquest recurs estilístic era molt emprat en les màximes

Expressió, en pocs mots, d'un pensament que pretén ser una veritat incontestable.

, els proverbis i els aurea dicta, com ara quae nocent docent ''allò que fa mal, ensenya''.

 
 
Ex.Amens amansque ui animum offirmo meum
 

                                 (Plaut. Merc. 81)
Trad.: ''Forassenyat i alhora afectuós, afermo decididament el meu esperit"
 

 



AL·LEGORIA

Metàfora

Expressió d'un símil en forma d'afirmació, no de comparació.

 continuada, la qual, però, permet donar al text un sentit literal i un sentit metafòric alhora; generalment, l'al·legoria fa referència a experiències de vida humanes.

 

Ex.
O nauis, referent in mare te noui
fluctus...
(Hor. carm. 1,14,1-2)
Trad.: "Oh nau! Et tornaran a arrossegar cap a la mar noves onades"
Metafòricament, hom identifica:
    a) nauis (la nau) bé amb l'Estat romà bé amb Octavi August;
    b) fluctus (les onades) amb els conflictes, i
    c) mare (la mar) amb la guerra.

 

 

 

AL·LITERACIÓ

Repetició del mateix so a l'inici de mots consecutius o molt propers. Sembla que aquest és el recurs sonor més antic i més propi del llatí.

 

Ex.
Si canimus siluas, siluae sint consule dignae
                                 (Verg. ecl. 4,3)
Trad.: "Si cantem els boscos, ¡que els boscos siguin els dignes d'un cònsol!"
 

 

 

AMPLIFICACIÓ

Repetició redundant del mateix pensament, però ampliant-lo, per a crear un clímax

Augment (clímax creixent) o bé reducció gradual (clímax decreixent) de la intensitat emocional del discurs.

creixent.

 

Ex.
Non aequom est pugnare, pater cui tradidit ipse,
ipse pater cum matre
...’  (Catull. 62,60-61)
Trad.: "No és raonable resistir-se (a aquell) a qui t’ha lliurat el teu propi pare,  /  el teu propi pare i la mare"
 

De vegades, però, es limita a l’explicació d’un terme que apareix en el text. L’amplificació pot prendre també forma de sinonímia

Reemplaçar un mot que no es vol emprar (o no es pot emprar) per un altre mot, per un sintagma o per un trop de sentit similar.

, pleonasme

Associació de mots que no aporten cap noció nova l’un a l’altre.

, parèntesi

Breu interrupció del procés discursiu per a introduir una informació o una reflexió complementària en el text, la qual se sol posar entre parèntesis.

, digressió

Introducció d’un passatge narratiu, descriptiu o sentenciós com a ornament, el qual pot arribar a ser molt llarg (ékphrasis).

, etc.

 

Ex.
Et tu, Roma, meis tribuisti praemia Tuscis
   (unde hodie Vicus nomina Tuscus habet
                                 (Prop. 4,2,49-50)
Trad.: "I tu, Roma, vas concedir recompenses als meus estimats etruscs  /  (d’aquí pren ara el seu nom el carrer etrusc)"
 Amplificació en forma de parèntesi.
 



 

ANACOLUT

Modificació o bé interrupció inesperada de la construcció sintàctica d’una oració. Se sol produir perquè el poeta intercala una oració, un parèntesi

Breu interrupció del procés discursiu per a introduir una informació o una reflexió complementària en el text, la qual se sol posar entre parèntesis.

o una digressió

Introducció d’un passatge narratiu, descriptiu o sentenciós com a ornament, el qual pot arribar a ser molt llarg (ékphrasis).

i, després, ja no continua l’estructura iniciada. La modificació, que deixa pendens ("penjat") algun element sintàctic, se sol produir per les causes següents:

a) una atracció de cas
 

Ex.Sed istum quem quaeris ego sum... (Plaut. Curc. 419)Trad.: ''Però l'home que cerques sóc jo''
L'atribut de sum seria un nominatiu iste, però el relatiu quem atreu el pronominal al seu cas, ja que els dos mots es refereixen a la mateixa persona, i el deixa pendens.
 

b) la focalització d’un mot important a l’inici d’un període sintàctic o la barreja de dues construccions sintàctiques equivalents (per exemple, una construcció d’infinitiu i una oració subordinada substantiva).

 

Ex.
Tu ciuitatem quis deceat status
curas
... (Hor. carm. 3,29,25-26)
Trad.: ''Tu et preocupes de l'Estat, de quina ordenació política (li) convé''
A causa de la prolepsi

Inclusió en una oració d’un mot que pertany a l’oració subordinada posterior.

de ciuitatem (que era un acusatiu complement de deceat), sintàcticament curas té dos complements directes: ciuitatem (acusatiu pendens) i l'oració interrogativa indirecta introduïda per quis.
 

 

ANADIPLOSI

Vegeu 'reduplicatio'

Repetició d’un mot o d’un breu sintagma, però de manera que l’element repetit pertany a una altra estructura sintàctica.

.

 

 

 

ANÀFORA
 
Estructura: A... | A...
 
Repetició d’un mateix mot, d’un sintagma o d’una breu estructura sintàctica a l’inici de membres sintàctics o mètrics iguals (hemistiquis o versos). L’anàfora emfasitza el sentit de l’element repetit i crea simetries estructurals. Quan l’anàfora és de conjuncions, forma un polisíndeton

Ús innecessari, però emfàtic, de conjuncions per a introduir tots o la majoria dels elements d’una coordinació.

i, quan afecta una estructura més llarga, un paral·lelisme

Distribució d’una sèrie de mots, sintagmes, oracions, patrons mètrics o idees, de manera que llurs elements constitutius segueixen el mateix ordre d’aparició, segons una estructura A-B-A-B.

. L’anàfora actua també com a recurs substitutori de les conjuncions, de manera que permet relaxar un asíndeton

Omissió de conjuncions de coordinació.

o substituir un polisíndeton.

 

Ex.
O miseras hominum mentis, o pectora caeca! 
                                 (Lucr. 2,14)
Trad.: ''Oh dissortades ments humanes! Oh cors encegats!''
Anàfora entre l'inici del vers i la cesura heptemímera. Dos acusatius exclamatius.
 

Ex.
Multa ferunt anni uenientes commoda secum,
multa recedentes adimunt...
 (Hor. ars 175-176)
Trad.: "Moltes coses ens porten els anys amb la seva arribada, moltes s’emporten amb la seva marxa"
Anàfora a l’inici de dos versos seguits. Fa ressaltar l’antítesi.
 

Ex.
Sic oculos, sic ille manus, sic ora ferebat 
                                 (Verg. Aen. 3,490)
Trad.: ''Així eren els seus ulls, axí les seves mans, així el seu rostre''
L'anàfora introdueix cadascun dels complements directes i pren el mateix valor que un polisíndeton. Petita uariatio amb ille per a evitar un paral·lelisme massa llarg d'adverbi + complement directe.
 

 

 

ANÀSTROFE

Desplaçament d'un connector sintàctic de la seva posició habitual en el sintagma o en la frase. Normalment, el desplaçament és petit (una o dues posicions), però de vegades és més gran i provoca un efecte estilístic més marcat.

 

Ex.
...magnum quae sparsa per orbem (Verg. Aen. 1,602)
Trad.: ''(La nació troiana), que està dispersa per l'ample món''
Doble anàstrofe (és a dir, quae sparsa per magnum orbem).
 

 

 

ANTICIPATIO, PROLEPSI SEMÀNTICA

Ús d'un adjectiu qualificatiu que expressa el resultat futur de l'acció verbal.

 

Ex.
... tectosque per herbam
disponunt enses et scuta latentia condunt

                                 (Verg. Aen. 3,236-237)
Trad.: ''I distribueixen per l'herba les espases cobertes  /  i hi colguen els escuts amagats'' 

tectos... enses... scuta latentia: és a dir, ''cobrint les espases'' i ''amagant els escuts''.

 

 

 

ANTICLÍMAX
 
Interrupció sobtada d'un clímax

Augment (clímax creixent) o bé reducció gradual (clímax decreixent) de la intensitat emocional del discurs.

creixent mitjançant un element de contrast decreixent.

 

Ex.
... Mediocribus esse poetis
non homines, non di, non concessere columnae

                                 (Hor. ars 372-373)
Trad.: ''Que els poetes siguin mediocres   /  no ho admeten els homes ni els déus ni els aparadors (dels llibreters)''
Anticlímax en forma de tricòlon.
 

 

 

ANTÍTESI

Relació entre mots, sintagmes o oracions que tenen un sentit oposat, per tal d'emfasitzar un contrast.

 

Ex.
... Laudato ingentia rura,
exiguum colito
...      (Verg. georg. 2,412-413)
Trad.: ''(Tu) lloa les immenses propietats rústiques,  /  (però) cultiva'n una de petita''
 

De vegades, hom empra una antítesi per a resumir un fet o una situació esmentant-ne només els aspectes extrems, com en cat. ''Viu o mort''.

 

Ex.
Pallida Mors aequo pulsat pede pauperum tabernas
regumque turres
...   (Hor. carm. 1,4,13-14)
Trad.: ''La pàl·lida Mort truca amb peu imparcial a les cabanes dels pobres  /  i a les torres dels reis''
Doble antítesi: entre pauperum i regum, i entre tabernas i turres. Expressa que la mort afecta tothom, des dels més pobres fins als més rics.
 

 

 

ANTONOMÀSIA

Substitució d'un nom propi per un apel·latiu, un patronímic o una referència geogràfica; per exemple, l'apel·latiu Phoebus ''Febus'' en comptes d'Apollo, el patronímic Teucri ''descendents de Teucre'' en comptes de Troiani, la referència geogràfica Cytherea ''la de l'illa de Citera'' en comptes de Venus. En canvi, l'antonomàsia vossiana és el recurs contrari: la substitució d'un nom comú per un nom propi que representa la qualitat intrínseca del nom comú; per exemple, Hercules en comptes de fortis ''fort'', Mars en comptes de miles ''soldat''.

 

Ex.... Sine Cerere et Libero friget Venus (Ter. Eun. 732)Trad.: ''Sense Ceres ni Líber, Venus es glaça''
En comptes de Sine cibo et uino friget amor ''Sense menjar ni vi la passió es refreda'' (proverbi).
 

 

 

APÒSTROFE

Mots en estil directe amb els quals el poeta des del text s'adreça:

 

a) a algú

 

Ex.
... Parce solutis
crinibus et teneris, Delia, parce genis
   (Tib. 1,1,67-68)
Trad.: ''Tingues pietat dels teus cabells solts i, Dèlia,  /  tingues pietat de les teves tendres galtes''

 

b) a quelcom personificat

 

Ex.
... Vos, signa tubaeque,
ite procul!
...              (Tib. 1,1,75-76)
Trad.: ''Vosaltres, estendards i cornetes, allunyeu-vos de mi''

 

c) a si mateix

 

Ex.
Otium, Catulle, tibi molestum est,
otio exsultas nimiumque gestis.
otium et reges prius et beatas
perdidit urbes
(Catull. 51,13-16)
Trad.: ''L'oci, Catul, et resulta perniciós;  /  en l'oci t'exaltes i t'apassiones massa.  /  L'oci ha malmès, abans (que a tu), tant reis
com ciutats florents''

 

Pot ocupar des de només alguns mots fins a una carta sencera (com les d'Horaci) o tot un poema.

 

 

ASÍNDETON
 
Omissió de conjuncions de coordinació, que provoca un efecte de rapidesa i de brusquedat (per aquesta raó s'empra molt en les antítesis, per a reforçar el contrast). Algunes figures d'ordre dels mots (com ara l'anàfora

Repetició d’un mateix mot, d’un sintagma o d’una breu estructura sintàctica a l’inici de membres sintàctics o mètrics iguals.

, el paral·lelisme

Distribució d’una sèrie de mots, sintagmes, oracions, patrons mètrics o idees, de manera que llurs elements constitutius segueixen el mateix ordre d’aparició, segons una estructura A-B-A-B.

o el quiasme

Després de disposar en un ordre determinat uns elements sintàctics (sintagmes, oracions, períodes oracionals o idees), hom afegeix altres elements similars però disposant-los en ordre invers, segons una estructura A-B-B-A.

) poden actuar com a substitutes de la coordinació i relaxen la força emfàtica de l'asíndeton.

 

Ex.
Denique, quid Vesper serus uehat, unde serenas
uentus agat nubes, quid cogitet humidus Auster,
sol tibi signa dabit
...  (Verg. georg. 1,461-463)
Trad.: ''En fi, pel que fa a quin temps portarà l'astre del capvespre, des de quin lloc impulsa  /  el vent els núvols de bon temps, (i) quines intencions té l'Austre humit,  /  te'n donarà indicis el sol''
Asíndeton copulatiu entre les oracions interrogatives indirectes, relaxat per l'anàfora de nexes interrogatius (quid... unde... quid...).

 

Ex.
ut redeat miseris, abeat Fortuna superbis
                                 (Hor. ars 201)
Trad.: ''(Pregar als déus) que la bona Fortuna torni als malaurats (i) s'aparti dels superbs''
Asíndeton copulatiu (o, potser, adversatiu) entre oracions, relaxat per la doble antítesi en paral·lelisme (redeat miseris abeat... superbis).
 

 

 

ASSONÀNCIA
 
Nom que pren l'homeotelèuton

Homofonia entre els finals de mot.

quan alhora es produeix la coincidència de timbre entre les vocals tòniques dels mots.

 

Ex.Omnibus in morem tonsa coma pressa corona
                                 (Verg. Aen. 5,556)
Trad.: ''Tots porten, d'acord amb l'usatge, els cabells cenyits amb una garlanda retallada''
L'assonància /ó-a/ en tres mots està reforçada, especialment, per la vocal tònica /ó/ en gairebé tots els mots.
 

 

BRAQUILOGIA

Omissió d'algun mot que és necessari per a la sintaxi o la semàntica, però que es pot sobreentendre pel context. És un tipus d'el·lipsi

Omissió d’algun mot que és necessari per a la sintaxi o la semàntica, però que es pot sobreentendre pel context.

que afecta nocions més abstractes (com ara les dels argots tècnics) i sintagmes més complexos (com ara els de les oracions subordinades adverbials comparatives, les quals només contenen l'element sintàctic que expressa la diferenciació). Com a exemple d'argot tècnic, trobem en el llenguatge militar expressions com ara mouere ''moure'' (és a dir, castra: ''aixecar el campament'') o ducere ''conduir'' (és a dir, exercitum: ''conduir l'exèrcit'').

 

Ex.'uerum haec tantum alias inter caput extulit urbes
quantum lenta solent inter uiburna cupressi
'
                                 (Verg. ecl. 1,24-25)
Trad.: ''Però aquesta (ciutat) ha alçat tant el seu cap entre les altres ciutats  /  com solen (alçar-lo) els xiprers entre els flexibles viburns''
En la comparació tantum... quantum... cal suplir capita efferre amb solent (i també urbs amb haec).
 

 

 

CLÍMAX

Augment (clímax creixent) o bé reducció gradual (clímax decreixent) de la intensitat emocional del discurs.

 

Ex.lingua sed torpet, tenuis sub artus
flamma demanat, sonitu suopte
tintinant aures, gemina teguntur
lumina nocte
(Catull. 51,9-12)
Trad.: ''Ans se'm trava la llengua; del fons dels membres  /  em brolla una suau flama; amb un so intern  /  em xiulen les orelles; una doble nit / cobreix els meus ulls''
Clímax creixent en forma de tetracòlon i en asíndeton.
 

Ex.Quae Phoebo pater omnipotens, mihi Phoebus Apollo
praedicit, uobis Furiarum ego maxima pando

                                 (Verg. Aen. 3,251-252)
Trad.: ''Allò que digué primerament a Febus el pare totpoderós, (i) a mi Febus Apol·lo,  /  a vosaltres us ho revelo jo, la més gran de les Fúries''
Clímax decreixent en forma de tricòlon i en asíndeton.
 

 

 

CÒLON
 
Associació de sintagmes, membres oracionals o oracions, sintàcticament o semàntica relacionats, per a crear un conjunt bimembre (dicòlon), trimembre (tricòlon), tetramembre (tetracòlon) o més llarg. Els membres que formen un conjunt se solen organitzar en una sèrie d’extensió progressivament més gran (còlon creixent) o més petita (còlon decreixent) o similar (isocòlon); també se solen disposar en ordre d’importància semàntica creixent o decreixent, i formen així un clímax

Augment (clímax creixent) o bé reducció gradual (clímax decreixent) de la intensitat emocional del discurs.

.

 

Ex.Flumina iam lactis, iam flumina nectaris ibant
                                 (Ov. met. 1,111)
Trad.: "Fluïen aquí rius de llet, rius de nèctar allà"
 Isocòlon bimembre, i clímax creixent.
 

Ex.Obstipui steteruntque comae et uox faucibus haesit 
                                 (Verg. Aen. 2,774)
Trad.: "Em vaig esbalair, i se m’eriçaren els cabells, i la veu se m’encallà a la gola"
Tricòlon creixent, i clímax creixent.
 

Ex.Ille tui uates operis, tui fama, Tibullus  (Ov. am. 3,9,5)Trad.: "Aquell cantor inspirat de la teva art, la teva glòria, Tibul"
Tricòlon decreixent, i clímax creixent.
 

 

 

COMPLEXIO
 
Estructura A... B | A... B
 
 
 
Ex.Passer mortuus est meae puellae,
passer, deliciae meae puellae
  (Catull. 3,3-4)
Trad.: "Ha mort el pardal de la meva noia;  /  el pardal, delícia de la meva noia"
 

Ex.... est et mihi fortis in unum
hoc manus, est et amor
...  (Ov. met. 4,149-150)
Trad.: "Jo també tinc, només per a això,  /  una mà forta, també tinc amor"
Anàfora (est et) i compositio de simetria epifòrica formada pels subjectes (manus i amor), que ocupen la darrera posició en les respectives oracions.
 

 

 

COMPOSITIO ALTERNANT α
 
Estructura a-x-A
 
Separació de dos mots, íntimament relacionats, tot intercalant un altre mot. Quan els versos són de poques síl·labes, aquesta estructura pot ocupar tot el vers i formar una compositio de vers de bronze

Col·locació, als extrems del vers, de dos mots relacionats semànticament, morfològica o sintàctica.

. De vegades, trobem una estructura més complexa: dues estructures alternants α seguides, els mots intercalats de les quals tenen relació entre ells.

 

Ex.Summa petit scopuli siccaque in rupe resedit 
                                 (Verg. Aen. 5,180)
Trad.: "Puja a la part alta de l’escull i s’asseu damunt la roca eixuta"
Dues estructures α seguides, però els mots intercalats (petit i -que in) no tenen relació entre ells.
 

Ex.Ignotis errare locis, ignota uidere
flumina gaudebat
...   (Ov. met. 4,294-295)
Trad.: "Fruïa d’errar per indrets desconeguts, de veure  /  rius desconeguts"
Dues estructures α seguides (la segona, en encavalcament), i els mots intercalats també es relacionen entre ells (errare i uidere depenen de gaudebat).
 

 

 

COMPOSITIO ALTERNANT β

Estructura A-x-A-y-A

Separació de mots directament relacionats tot intercalant altres mots que no tenen una relació directa entre ells o que només la tenen parcialment.

 

Ex.... et de caelo lapsa per umbras
stella facem ducens multa cum luce cucurrit
 
                                 (Verg. Aen. 2,693-694)
Trad.: "I, caient del cel, una estrella portadora de llum  /  travessà corrent les ombres amb gran resplendor"
 

 

 

COMPOSITIO ALTERNANT γ

Estructura A-B-A-B-A

Divisió de grups de mots directament relacionats tot intercalant-los de manera alterna.

 

Ex.Otium et reges prius et beatas
perdidit urbes
          (Catull. 51,15-16)
Trad.: "L’oci ha malmès, abans (que a tu), tant reis  /  com ciutats florents"
 

També se solen intercalar els membres de dues o més oracions.

 

Ex.Stemusaitpactouelox Cyllenius, ‘isto 
                                 (Ov. met. 2,818)
Trad.: "Mantinguem –diu el veloç Cil·leni– aquesta mena de pacte"
 

 

 

COMPOSITIO ANTITÈTICA

Agrupació dels mots que representen els personatges o els fets dels quals es parla.

 

Ex.Ille mi par esse deo uidetur  (Catull. 51,1)Trad.: "Aquell, em sembla que és igual a un déu"
 

Ex.Debemur morti nos nostraque...  (Hor. ars 63)Trad.: "Ens devem a la mort, nosaltres i tot el que és nostre"
 

 

 

COMPOSITIO DE SIMETRIA ANAFÒRICA
 
Estructura a... | A...
 
Col·locació de mots relacionats a l’inici dels hemistiquis

Part o parts d'un vers separades per la cesura.

o dels versos.
 
 
Ex.Tu ciuitatem quis deceat status
curas
...                     (Hor. carm. 3,29,25-26)
Trad.: "Tu et preocupes de quina ordenació política li convé a l’Estat"
 

 

 

COMPOSITIO DE SIMETRIA EPIFÒRICA

Estructura ...a | ...A

Col·locació de mots relacionats al final dels hemistiquis o dels versos.

 

Ex.et tamen aequoreas | torsit amore deas 
                                 (Ov. ars 2,124)
Trad.: "I, tanmateix, sotmeté a la tortura de l’amor les deesses marines"
 

 

 

COMPOSITIO DE SIMETRIA MIXTA
 
Estructura a... b | A... B
 
Combinació les dues estructures anteriors creant una mena de complexio

Combinació d’una anàfora i una epífora.

.
 

Ex.Pan ibi dum teneris | iactat sua carmina nymphis 
                                 (Ov. met. 11,153-154)
Trad.: "Mentre Pan es vana, allà, de les seves melodies davant les tendres nimfes"
 

 

 

COMPOSITIO DE VERS DE BRONZE

Estructura a... A

Col·locació, als extrems del vers, de dos mots relacionats semànticament (com ara substantiu i adjectiu, nucli verbal i subjecte, etc.), morfològica (com ara dos nuclis verbals, dos adverbis, etc.) o sintàctica (habitualment, dos elements coordinats). Aquesta estructura no es veu afectada per la inclusió d’alguna partícula a l’inici del vers.

 

Ex.Robustus quoque iam tauris iuga soluet arator 
                                 (Verg. ecl. 4,41)
Trad.: "També aleshores el robust llaurador desenjovarà els bous"
 

Ex.Peruenit ad tumulum dictaque sub arbore sedit 
                                 (Ov. met. 4,95)
Trad.: "Arriba al túmul i s’asseu al peu de l’arbre que havien convingut"
 

Ex.Arte laboratae uestes ostroque superbo 
                                 (Verg. Aen. 1,639)
Trad.: "Tapissos elaborats amb art i amb una porpra superba"
 

Moltes vegades, també s’empra una forma relaxada de compositio de vers de bronze, la qual afecta els límits (més breus o més llargs) d’un vers:

 

a) d’un sintagma complex

 

Ex.  ... dulcia barbare
laedentem oscula
...  (Hor. carm. 1,13,14-15)
Trad.: "Ultratjant com un bàrbar els teus dolços besos"
 

b) d’una oració

 

Ex.Fictilia antiquus primum sibi fecit agrestis
pocula
...  (Tib. 1,1,39-40)
Trad.: "D’argila modelà primerament l’antic camperol els seus vasos"
 

 

 

COMPOSITIO DE VERS D'ARGENT
 
Estructura a-b-x-B-A
 
Formació d’un quiasme

Després de disposar en un ordre determinat uns elements sintàctics (sintagmes, oracions, períodes oracionals o idees), hom afegeix altres elements similars però disposant-los en ordre invers, segons una estructura A-B-B-A.

al voltant d’un element central (x), que sovint és un nucli verbal. Aquesta estructura no es veu afectada per la inclusió d’alguna partícula en el vers.

 

Ex.illas uirgineis exercent lusibus undas 
                                 (Ov. met. 14,556)
Trad.: "(Les nàiades) agiten aquelles aigües amb llurs jocs virginals"
Quiasme a-b-x-B-A.

 

Ex.ut mare sollicitum stridit refluentibus undis 
                                 (Verg. georg. 4,262)
Trad.: "Tal com la mar agitada cruixeix quan les onades reflueixen"
Quiasme A-a-x-b-B.

 

Moltes vegades, també s’empra una forma relaxada de compositio de vers d’argent, la qual afecta els límits d’un sintagma complex o d’una oració que són:

 

a) més breus d'un vers

 

Ex.... cristisque a uertice flamma
funditur et uastos umbo uomit aureus ignis
 
                                 (Verg. Aen. 10,270-271)
Trad.: "I des del cim de la seva crinera s’escampa un foc,  /  i el seu escut d’or vomita vastes flamarades"
Quiasme a-B-x-b-A.

 

b) més llargs d’un vers

 

Ex.... et excludit sanos Helicone poetas
Democritus
…  (Hor. ars 296-297)
Trad.: "I Demòcrit exclou de l’Helicó els poetes assenyats"
Quiasme A-b-x-B-A.
 

 

 

COMPOSITIO DE VERS D'OR

Estructura a-b-x-A-B

Formació d’un paral·lelisme al voltant d’un element central (x), que sovint és un nucli verbal. Aquesta estructura no es veu afectada per la inclusió d’alguna partícula en el vers.

 

Ex.Nec spes libertatis erat, nec cura peculi.
Quamuis multa meis exiret uictima saeptis,
pinguis et ingratae premeretur caseus urbi
 
                                 (Verg. ecl. 1,32-34)
Trad.: "(Jo) ni esperava la meva llibertat ni curava el meu peculi. / Malgrat que moltes víctimes sortien de les meves pletes  /  i que elaborava formatge gras per a la ciutat malagraïda"
Tres versos d’or consecutius, però amb estructures diferents: A-B-b-x-A-C-c | (y) a-b-x-A-B | a-b-x-A-B.
 

Moltes vegades, també s’empra una forma relaxada de compositio de vers d’or, la qual afecta els límits d’un sintagma complex o d’una oració que són:

a) més breus d'un vers

 

Ex.... nec Phoebo gratior ulla est
quam sibi quae Vari praescripsit pagina nomen
 
                                 (Verg. ecl. 6,11-12)
Trad.: "I, a Febus, cap no li és més grat  /  que el poema que presenta en l’encapçalament el nom de Varus"
Paral·lelisme a-b-x-A-B. L’estructura afecta una part del vers i de l’oració.

 

b) més llargs d’un vers

 

Ex.... in scopulo luctantem deserit alto
Sergestum
...  (Verg. Aen. 5,220-221)
Trad.: "Passa al davant de Sergest, que lluitava amb l’alt escull i..."
Paral·lelisme A-b-x-a-B. L’estructura afecta una part de l’oració en encavalcament.
 

 

 

COMPOSITIO VERTICAL
 

 

Ex.... Tremebunda uidet pulsare cruentum
membra solum
...  (Ov. met. 4,133-134)
Trad.: "Veu uns membres tremolosos que baten  /  el terra ensagnat"
Situa en el primer vers els adjectius, i en el segon, els substantius corresponents.
 

 

 

COMPOSITIO DE ZEUGMA SIMPLE

Distribució entre dues oracions dels elements sintàctics que els són comuns. Quan s’agrupen tots els elements comuns en una sola oració, parlem de zeugma simple.

 

Ex.Nos uxor numquam, numquam seducet amica:
   semper amica mihi, semper et uxor eris
 
                                 (Prop. 2,6,41-42)
Trad.: "Mai una esposa, mai una amiga no ens separarà:  /  sempre seràs tu la meva amiga, i sempre la meva esposa"
En cada vers, el nucli verbal i un altre element comú estan repartits.
 

 

 

CRONOGRAFIA

Vegeu 'digressió'.

 

 

 

DIGRESSIÓ

Introducció d’un passatge narratiu, descriptiu o sentenciós com a ornament, el qual pot arribar a ser molt llarg (ékphrasis). La digressió s’empra sovint per a descriure una persona (retrat), un indret (topografia), una època (cronografia) o una situació (com ara la vida agrícola, una tempesta, la guerra, la construcció d’una ciutat, etc.).

 

Ex.Salue, nec minimo puella naso
nec bello pede nec nigris ocellis
nec longis digitis nec ore sicco
nec sane nimis elegante lingua
  (Catull. 43,1-4)
Trad.: “Salut, noia ni de nas petitó  /  ni de peu bonic ni d’ullets negres  /  ni de dits llargs ni de boca sense salivera  /  ni, verament, de parla gaire exquisida”
Curiós retrat en tons negatius.
 

Ex.Hic segetes, illic ueniunt felicius uuae,
arborei fetus alibi atque iniussa uirescunt
gramina
...  (Verg. georg. 1,54-56)
Trad.: “Aquí, les messes creixen millor, allà, els raïms,  /  en un altre lloc, els fruits dels arbres, i verdeja espontàniament  /  l’herbei”
 

Ex.Itur in antiquam siluam, stabula alta ferarum,
procumbunt piceae, sonat icta securibus ilex
fraxineaeque trabes cuneis et fissile robur
scinditur, aduoluont ingentis montibus ornos
 
                                 (Verg. Aen. 6,179-182)
Trad.: “Es dirigeixen a un bosc antic, catau pregon de feres,  /  cauen els avets, ressona l’alzina ferida per les destrals,  /  i amb tascons seccionen troncs de freixe i el roure,  /  fàcil d’esberlar, (i) fan rodolar de les muntanyes oms enormes”
 

 

 

DISSIMVLATIO

Vegeu 'ironia'.

 

 

 

DISTINCTIO

Repetició d’un mot, però donant-li un èmfasi semàntic diferent, que queda reflectit en la pronunciació.

 

Ex.Mulierem, quid potius dicam aut uerius quam mulierem? 
                                 (Enn. scaen. 408 V)
Trad.: “Una dona, ¿quin (terme) millor o més correcte faré servir que dona?”
El segon mulierem (repetició en forma de redditio

Repetició d’un mateix mot, d’un sintagma o d’una breu estructura sintàctica al principi i al final d’un vers, d’una oració o d’un període sintàctic.

) expressa menyspreu.
 

Ex.Ex illo Corydon Corydon est tempore nobis’ 
                                 (Verg. ecl. 7,70)
Trad.: “Des d’aquell dia Coridó és per a nosaltres Coridó
El segon Corydon (repetició en forma de geminatio) expressa una major valoració del personatge.
 

 

 

ÉKPHRASIS

Vegeu 'digressió'.

 

 

 

EL·LIPSI

Omissió d’algun mot que és necessari per a la sintaxi o la semàntica, però que es pot sobreentendre pel context. Sol afectar nuclis verbals (sobretot, les formes de sum en les oracions nominals pures) i substantius.

 

Ex.cui pharetra ex auro, crines nodantur in aurum 
                                 (Verg. Aen. 4,138)
Trad.: “El seu buirac (és) d’or, subjecta els seus cabells amb un nus d’or”
El·lipsi del nucli verbal en la primera oració.
 

Ex.Ludite ut lubet et breui
liberos date
…  (Catull. 61,211-212)
Trad.: “Feu l’amor a pler i doneu(-nos) fills aviat”
El·lipsi del complement indirecte de date, i el·lipsi del substantiu tempore amb breui.
 

 

 

ENÀL·LAGE

Substitució d’un mot per un altre mot de la mateixa arrel, però d’una altra categoria morfològica. Les dues substitucions més habituals es produeixen entre un adverbi i un adjectiu predicatiu, i entre un substantiu abstracte i un adjectiu (molt sovint, en forma de participi). A causa del major ús dels adjectius predicatius en llatí, de vegades es fa difícil establir amb seguretat l’existència d’una enàl·lage.

 

Ex.et repetita suis percussit pectora palmis 
                                 (Ov. met. 5,473)
Trad.: “I es copejà repetidament el pit amb les seves mans”
En la traducció canviem l’adjectiu repetita (“repetits”) per un adverbi (inexistent en llatí).
 

Ex.Ecqua tamen puero est amissae cura parentis? 
                                 (Verg. Aen. 3,341)
Trad.: “Tanmateix, conserva el noi el neguit per la pèrdua de la seva mare?”
En la traducció canviem el participi amissae (“perduda”) pel substantiu abstracte amissione.
 

 

 

ENCAVALCAMENT
 
Distribució entre dos –o més– versos dels elements que integren una oració o un sintagma (en aquest cas, l’encavalcament resulta més emfàtic). El recurs estilístic contrari és l’esticomítia

Distribució del text de manera que alguns hemistiquis o alguns versos successius tenen sentit complet. 

.
 

Ex.Portitor has horrendus aquas et flumina seruat
terribili squalore Charon, cui plurima mento
canities inculta iacet, stant lumina flamma

                                 (Verg. Aen. 6,298-300)
Trad.: “Un barquer horripilant controla aquestes aigües i aquests rius,  /  espantosament brut, Caront: una abundosa i embullada barba blanca  /  li cobreix el mentó, els seus ulls de foc miren fixament”
Dues oracions en encavalcament, i cada subjecte distribuït enre dos versos.
 

 

 

ENVMERATIO

Complementació d’un terme genèric, explícit o implícit, mitjançant especificacions que en concreten aspectes parcials.

 

Ex.... Omnia secum
armentarius Afer agit: tectumque laremque
armaque Amyclaeumque canem Cressamque pharetram
                                   
                                 (Verg. georg. 3,343-345)
Trad.: “El pastor africà ho porta tot amb ell: la casa i el déu de la llar  /  i les armes i el gos d’Amicles i el buirac de Creta”
L’acusatiu neutre omnia està concretat per una sèrie d’acusatius en aposició.
 

Ex.... Ipsae te, Tityre, pinus,
ipsi te fontes, ipsa haec arbusta uocabant
 
                                 (Verg. ecl. 1,38-39)
Trad.: “A tu, Títir, aquests mateixos pins,  /  a tu, aquestes mateixes fonts, aquests mateixos arbustos et cridaven”
Implícitament hom sobreentén omnis natura “tota la naturalesa”.
 

 

 

EPANADIPLOSI

Vegeu 'redditio'.

 

 

 

EPANALEPSI

Vegeu 'geminatio'.

 

 

 

EPIFONEMA

Frase sentenciosa que tanca un passatge del text tot expressant una reflexió sobre el que s’acaba d’exposar.

 

Ex.... Tantaene animis caelestibus irae?  (Verg. Aen. 1,11)Trad.: “Tan grans ires (hi ha) en l’esperit dels déus?”
 

 

 

EPÍFORA
 
Estructura ...A | ...A
 
Repetició d’un mateix mot, sintagma o breu estructura sintàctica al final d’elements sintàctics o mètrics iguals (hemistiquis o versos). L’epífora emfasitza el sentit de l’element repetit, crea simetries estructurals i produeix una assonància

Nom que pren l’homeotelèuton quan alhora es produeix la coincidència de timbre entre les vocals tòniques dels mots.

. Quan l’epífora és de conjuncions, constitueix un polisíndeton

Ús innecessari, però emfàtic, de conjuncions per a introduir tots, o la majoria dels elements d’una coordinació.

.
 

Ex.Qui dare multa potest multa et amare potest 
                                 (Prop. 2,26,28)
Trad.: “Qui molts (regals) pot donar, també pot tenir molts (amors)”
Per a evitar un paral·lelisme llarg, fa un quiasme amb els altres elements que constitueixen cada oració (infinitiu + complement directe).
 

Ex.... Lesbia me dispeream nisi amat. (...)
... uerum dispeream nisi amo  (Catull. 92,2.4)
Trad.: “Que em mori, si Lèsbia no m’estima! (...)  /  ...però que em mori, si jo no l’estimo!”
Epífora amb poliptòton i en forma de paral·lelisme.
 

 

 

EPÍTET
 
Adjectiu que complementa emfàticament un substantiu, perquè expressa una característica que és implícita en el sentit del mateix substantiu. Els epítets permeten donar un “color” determinat al text (èpic, líric, solemne, etc.) i formar diverses estructures de compositio

Vegeu compositio -

amb parelles d’adjectius i substantius. Els epítets poden procedir de tòpics

Tema recurrent en la literatura, o també formulació que ha esdevingut habitual per a referir-se a quelcom concret.

literaris (com ara pius Aeneas “pietós Eneas”) o, més habitualment, de simples pleonasmes

Associació de mots que no aporten cap noció nova l’un a l’altre. 

(com ara pauidus lepus “llebre poruga”, fuluus leo “lleó rogenc”, o tener sinus “tendre pit”); aquests pleonasmes, però, d’acord amb el context també poden intensificar el sentit del substantiu (com ara en longum saeculum “un segle llarg” o extrema finis “límit extrem”).
 

 

 

ESTICOMÍTIA
 
Distribució del text de manera que alguns hemistiquis o alguns versos successius tenen sentit complet. L’esticomítia, que sol crear un efecte estilístic de regularitat, serenitat, consell, decisió, etc., s’empra sovint associada al còlon

Associació de sintagmes, membres oracionals o oracions, sintàcticament o semàntica relacionats, per a crear un conjunt bimembre (dicòlon), trimembre (tricòlon), tetramembre (tetracòlon) o més llarg.

.
 

Ex.Iam redit et Virgo, redeunt Saturnia regna,
iam noua progenies caelo demittitur alto

                                 (Verg. ecl. 4,6-7)
Trad.: “Ja torna també la verge, torna el regnat de Saturn,  /  ja una nova generació davalla de l’alt cel”
L’esticomítia forma un tricòlon creixent de tres oracions.
 

Ex.Terra prius falso partu deludet arantis,
   et citius nigros Sol agitabit equos,
fluminaque ad caput incipient reuocare liquores,
   aridus et sicco gurgite piscis erit,
quam possim nostros alio transferre dolores:
   huius ero uiuus, mortuus huius ero

                                 (Prop. 2,15,31-36)
Trad.: “La terra decebrà els llauradors no donant cap fruit,  /  i el Sol menarà cavalls negres,  /  i els rius començaran a fer retrocedir cap a la font llurs fluids,  /  i, privat d’aigua, en un gorg sec s’estarà el peix, / abans que jo pugui dirigir cap a un altre objectiu els meus mals (d’amor):  /  d’ella seré, viu; i mort, d’ella seré”
Esticomítia de cinc versos sencers; el sisè vers presenta una esticomítia d’hemistiquis.
 

 

 

EUFEMISME

Substitució d’un mot concret, que socialment és considerat inconvenient, per un altre mot més genèric o per una breu perífrasi (com ara suprema hora “l’hora suprema” en comptes de mors “mort”). Molts eufemismes afecten l’àmbit de l’amor i de la mort.

 

Ex.Olli dura quies oculos et ferreus urget
somnus, in aeternam clauduntur lumina noctem
 
                                (Verg. Aen. 10,745-746)
Trad.: “Una calma feixuga i una son de ferro li pesen sobre les parpelles,  /  i els seus ulls es tanquen per a una nit eterna”
La son i la nit s’associen a la mort.
 

Ex.Dilexi tum te non tantum ut uulgus amicam,
   sed pater ut gnatos diligit
...  (Catull. 72,3-4)
Trad.: “Llavors et vaig estimar, no de la manera que qualsevol estima la seva amiga,  /  sinó com un pare estima els seus fills”
L’amiga s’associa a l’amant.
 

 

 

EXCLAMATIO

Expressió emotiva, que pot indicar alegria, sorpresa, dolor, indignació, etc. Es pot trobar en forma d’interjecció, de vocatiu, d’imperatiu, d’acusatiu exclamatiu, etc. Quan la exclamatio expressa una súplica o un jurament i va introduïda amb per, rep el nom de obsecratio (o obtestatio).

 

Ex.Di magni, horribilem et sacrum libellum! 
                                 (Catull. 14,12)
Trad.: “Grans déus, quin horrible i execrable llibret!”
 

Ex.Lydia, dic, per omnis
te deos oro
,...           (Hor. carm. 1,8,1-2)
Trad.: “Lídia, digues-me, per tots els déus t’ho prego”

 

 

 

EXEMPLVM

Vegeu 'símil'.

 

 

 

FAULA

Narració en la qual els animals es comporten com a humans tot mostrant llurs virtuts i llurs vicis. És una sàtira dissimulada.

 

Ex.... 'Olim
rusticus urbanum murem mus paupere fertur
accepisse cauo, ueterem uetus hospes amicum
’ 
                                (Hor. sat. 2,6,79-81)
Trad.: “Una vegada, un ratolí de camp va rebre, diuen, un ratolí de ciutat  /  en el seu pobre cau: un vell hoste a un vell amic”
 

 

 

FIGURA ETIMOLÒGICA

Repetició d’un mateix lexema en mots de categoria o de formació morfològica diferent. No s’ha de confondre amb un poliptòton (repetició del mateix mot en una forma flexiva diferent).

 

Ex.Ipse grauis grauiterque ad terram pondere uasto
concidit
...  (Verg. Aen. 5,447-448)
Trad.: “(Entel) cau a terra pesadament amb tot el pes de la seva enorme massa”
Figura etimològica entre l’adjectiu grauis i l’adverbi grauiter.
 

Ex.Turpe senex miles, turpe senilis amor 
                                 (Ov. am. 1,9,4)
Trad.: “Vergonyós és un soldat vell, vergonyós és un amor senil”
Figura etimològica entre els adjectius senex i senilis.
 

 

 

GEMINATIO, EPANALEPSI

Estructura ...A A...

Repetició d’un mateix mot o d’un breu sintagma en una oració per a reforçar emfàticament el sentit. Els mots redundants poden trobar-se:

a) directament en contacte

 

Ex.O Corydon, Corydon...’  (Verg. ecl. 2,69)Trad.: “Oh, Coridó, Coridó...”

 

b) una mica separats

 

Ex.Scis, Proteu, scis ipse...’  (Verg. georg. 4,447)Trad.: “Ho saps, Proteu, tu ho saps”

 

Sovint, s’empra una forma relaxada de geminatio, en la qual el mot repetit ve acompanyat d’un complement que n’amplifica el sentit.

 

Ex.Confestim Penios adest, uiridantia Tempe,
Tempe, quae siluae cingunt super impendentes,

... linquens...   (Catull. 64,285-287)
Trad.: “De seguida es presenta Peneu abandonant la verdejant vall de Tempe,  /  la vall de Tempe, la qual cenyeixen els boscos i dominen des de dalt”
 

 

 

GRADATIO

Estructura general A... B, B... C, C... D
 
Distribució de parelles de mots de manera que un mot de cada parella reapareix en la parella següent. Sol provocar alhora un clímax

Augment (clímax creixent) o bé reducció gradual (clímax decreixent) de la intensitat emocional del discurs.

.
 

Ex.Quae Phoebo pater omnipotens, mihi Phoebus Apollo
praedicit, uobis Furiarum ego maxima pando
 
                                 (Verg. Aen. 3,251-252)
Trad.: “Allò que digué primerament a Febus el pare totpoderós, (i) a mi Febus Apol·lo,  /  a vosaltres us ho revelo jo, la més gran de les Fúries”
Parelles de complement indirecte + subjecte (en paral·lelisme); poliptòton Phoebo... Phoebus i mihi... ego.
 

 

 

HARMONIA IMITATIVA

Sonoritat del text que recrea el so que produeix un ésser viu, un objecte o un fenomen de la naturalesa.

 

Ex.Infans namque pudor prohibebat plura profari 
                                 (Hor. sat. 1,6,57)
Trad.: “Car la vergonya, que no té paraules, m’impedia parlar més”
Balbuceig provocat per la timidesa: al·literació

Repetició del mateix so a l’inici de mots consecutius o molt propers.

de la bilabial sorda /p/, homoeoprophoron

Repetició d’un so en mots propers. Se sol emprar per a fer ressaltar la sonoritat d’un mot important i, sovint, per a crear una harmonia imitativa.

de la corresponent sonora /b/, i alternança al·literant /pu- pro- plu- pro/.
 

Ex.Quādrŭpĕdāntĕ pŭtrēm sŏnĭtū quătĭt ūngŭlă cāmpum 
                                 (Verg. Aen. 8,596)
Trad.: “A ritme de galop les peülles colpegen la plana polsosa”
So del galop dels cavalls avançant contra l’enemic: el ritme holodactílic de l’hexàmetre reprodueix el ritme del galop, mentre que les múltiples sonoritats (/k/, /r/, /p/, /t/, /u/, /a/) reprodueixen el so de les peülles dels cavalls picant a terra.
 

Ex.Frustra cruento Marte carebimus
fractisque rauci fluctibus Hadriae
 
                                 (Hor. carm. 2,14,13-14)
Trad.: “Infructuosament el cruent Mart evitarem  /  i les onades rompedores del ronc Adriàtic”
Les sonoritats dures del primer vers recreen el so de les armes en la lluita, mentre que, en el segon vers, la major influència de l’al·literació /f/ i l’homoeoprophoron

Repetició d’un so en mots propers. Se sol emprar per a fer ressaltar la sonoritat d’un mot important i, sovint, per a crear una harmonia imitativa.

/s/ imita el so de les onades rompent-se contra la costa.
 

Ex.Ecce autem subitumatqueoculis mirabile monstrum 
                                 (Verg. Aen. 8,81)
Trad.: “Però vet aquí un prodigi sobtat i sorprenent de veure”
Sensació de sorpresa: les tres elisions suggereixen fonèticament sorpresa davant del prodigi.
 

 

 

HENDÍADIS

Transformació d’un sintagma compost (substantiu + adjectiu, o substantiu + genitiu) en una coordinació de dos substantius.

 

Ex.nec mihi displiceat maculis insignis et albo 
                                 (Verg. georg. 3,56)
Trad.: “I no em desplauria (una vaca) marcada amb taques blanques”

Lit. “marcada amb taques i color blanc”.

 

Ex.miratus...
aduentum sociasque rates occurrit Acestes 
                                 (Verg. Aen. 5,35-36)
Trad.: “Sorprès de l’arribada de les naus dels seus companys, Acestes corre al seu encontre”

Lit. “Sorprès de l’arribada i de les naus del seus companys”.
 

 

 

HIPÀL·LAGE

Qualificació d’un substantiu mitjançant un adjectiu que no li escau semànticament, malgrat que, sovint, el substantiu al qual escau es troba explícit.

 

Ex.Tyrrhenusque tubae mugire per aethera clangor 
                                 (Verg. Aen. 8,526)
Trad.: “I (semblà que) el retruny tirrè de la trompeta mugia pels aires”
L’adjectiu escau semànticament a tubae (“la trompeta tirrena”), no pas a clangor.

 

Freqüentment, s’atribueix a un objecte una qualificació pròpia d’un ésser viu, però sense intenció de personificar-lo.

 

Ex.errabunda bouis uestigia...  (Verg. ecl. 6,58)Trad.: “Les petjades errants del toro”
L’adjectiu escau semànticament a bouis (“toro errant”), no pas a uestigia, però no es crea una prosopopeia

Atribució de qualitats humanes a altres éssers vius, a objectes inanimats o a conceptes abstractes.

.

 

O bé s’atribueix metafòricament a una part del cos (o a una manifestació del caràcter humà) un adjectiu que expressa una qualitat que és pròpia de la persona.

 

Ex.Saepe manus demens, studiis irata sibique,
    misit in arsuros carmina nostra rogos
 
                                 (Ov. trist. 4,1,101-102)
Trad.: “Sovint, la meva mà insensata, irritada contra els meus afanys i contra si mateixa,  /  ha llançat els meus poemes al foc per cremar-los”
Els adjectius creen una prosopopeia

Atribució de qualitats humanes a altres éssers vius, a objectes inanimats o a conceptes abstractes.

de manus, perquè s’expressa que la mà actua pel seu compte.

 

Altres vegades, s’empra una doble hipàl·lage intercanviant els adjectius que qualifiquen dos substantius.

 

Ex.... iamdudum arcu contenta parato
tela tenens
...  (Verg. Aen. 5,513-514)
Trad.: “Ja feia estona que mantenia una fletxa en tensió en l’arc preparat”
És a dir, “una fletxa preparada en l’arc en tensió”.
 

 

 

HIPÈRBATON

Alteració de l’ordre dels mots de manera que no es reconeix immediatament l’estructura sintàctica de l’oració. És poc habitual l’ús d’un hipèrbaton pur; més aviat, se sol emprar les estructures de compositio, que han esdevingut clixés en l’ordre dels mots i relaxen l’hipèrbaton.

 

Ex.Verum haec tantum alias inter caput extulit urbes
quantum lenta solent inter uiburna cupressi
 
                                 (Verg. ecl. 1,24-25)
Trad.: “Però aquesta (ciutat) ha alçat tant el seu cap entre les altres ciutats  /  com solen (alçar-lo) els xiprers entre els flexibles viburns”
L’hipèrbaton dels sintagmes preposicionals potser pretén reproduir la manera com Roma alça el cap entre les altres ciutats, tal com també l’alcen els xiprers entre els viburns.
 

 

 

HIPÈRBOLE

Afirmació metafòrica i inversemblant, molt emprada en la llengua col·loquial a causa de la seva forta expressivitat. Presenta un matís paradoxal quan contradiu les lleis de la naturalesa.

 

Ex.Mellitos oculos tuos, Iuuenti,
si quis me sinat usque basiare,
usque ad milia basiem trecenta
  (Catull. 48,1-3)
Trad.: “Els teus ulls dolços com la mel, Juvenci,  /  si algú em permetia besar-los sense parar,  /  sense parar els besaria fins a tres-centes mil vegades”
 

Ex.qui candore niues anteirent, cursibus auras 
                                 (Verg. Aen. 12,84)
Trad.: “(Cavalls) que avantatjaven la neu en blancor, el vent en la cursa”
 

Ex.Delphinum siluis adpingit, fluctibus aprum 
                                 (Hor. ars 30)
Trad.: “Pinta un dofí en el bosc; en les ones, un senglar”
Hipèrbole paradoxal (forma un tòpic molt emprat).
 

 

 

HOMEOTELÈUTON
 
Homofonia entre els finals de mot. Un sistema habitual d’aconseguir-lo sol ser l’ús d’un polisíndeton

Ús innecessari, però emfàtic, de conjuncions per a introduir tots, o la majoria dels elements d’una coordinació.

de nexes enclítics (com ara -que o -ue). L’homeotelèuton pren el nom de similicadència (homoeoptoton) quan afecta els finals flexius dels mots. 
 

Ex.Tum uero in numerum Faunosque ferasque uideres
ludere
...  (Verg. ecl. 6,27-28)

Trad.: “Aleshores sí que hauries vist bellugar-se rítmicament tant els Faunes com les feres”
Homeotelèuton /um/ (reforçat per l’homoeoprophoron

Repetició d’un so en mots propers.

/u/) i /sque/ (reforçat per l’homeotelèuton /ere/) i
al·literació /f/.
 

Ex.Deprome quadrimum Sabina,
o Thaliarche, merum diota
  (Hor. carm. 1,9,7-8)
Trad.: “Aboca vi pur de quatre anys,  /  oh Taliarc, de l’àmfora sabina”
L’homeotelèuton-similicadència vertical /e/, /um/ i /a/ fa ressaltar la compositio vertical.
 

 

 

HOMOEOPROPHORON
 
Repetició d’un so en mots propers. Se sol emprar per a fer ressaltar la sonoritat d’un mot important i, sovint, per a crear una harmonia imitativa

Sonoritat del text que recrea el so que produeix un ésser viu, un objecte o un fenomen de la naturalesa. 

.
 

Ex.Carmine qui tragico uilem certauit ob hircum 
                                 (Hor. ars 220)
Trad.: “Qui amb un poema tràgic competí per un vulgar boc”
L’homoeoprophoron /k/, /r/, /i/ i /t/ potser reforça tragico (o, irònicament, hircum).
 

 

 

HOMOEOPTOTON

Vegeu 'homeotelèuton'.

 

 

HOMONÍMIA, TRADVCTIO

Ús d’un mot equívoc, perquè té la mateixa forma que un altre mot, però és semànticament diferent, com ara musculus (“ratolí” o “múscul”), testis (“testimoni” o “testicle”) o amari (verb “estimar” o adjectiu “amarg”).

 

 

 

HYSTERON PROTERON

Inversió en la successió lògica o cronològica dels fets, provocada, segurament, per una focalització del fet que es considera més important.

 

Ex.Cum fera Karthago Romanis arcibus olim
exitium magnum atque Alpis immittet apertas
 
                                (Verg. Aen. 10,12-13)
Trad.: “Quan, un dia, la ferotge Cartago llançarà contra les ciutadelles romanes  /  una gran ruïna i uns Alps accessibles”
Els cartaginesos primerament obriran una ruta pels Alps i, aleshores, atacaran les ciutats romanes.
 

Ex.uicinas urbes alit et graue sentit aratrum  (Hor. ars 66)Trad.: “(Un antic aiguamoll) alimenta les ciutats veïnes i sent la pesada arada”
És necessari llaurar primerament el camp perquè produeixi aliments.
 

 

 

INTERROGATIO

Formulació d’una pregunta. Se sol trobar en forma de subiectio (construcció d’un diàleg mitjançant preguntes i respostes –vegeu percontatio–) o en forma d’interrogació retòrica (una pregunta que no demana cap resposta, o bé que simula no saber-la –vegeu dissimulatio).

 

Ex.‘... Et quisquam numen Iunonis adorat
praeterea aut supplex aris imponet honorem?
’ 
                                 (Verg. Aen. 1,48-49)
Trad.: “Hi haurà algú que adori encara la força divina de Juno  /  i vingui suplicant a deixar ofrenes damunt els meus altars?”
Juno es fa, a si mateixa (apòstrofe

Mots en estil directe amb els quals el poeta s’adreça a algú o a quelcom personificat o àdhuc a si mateix des del text.

), aquesta interrogació retòrica

Pregunta que no demana cap resposta, o bé que simula no saber-la.

.
 

Ex.... Tantaene animis caelestibus irae?  (Verg. Aen. 1,11)Trad.: “Tan grans ires (hi ha) en l’esperit dels déus?”
Interrogació retòrica en forma d’epifonema

Frase sentenciosa que tanca un passatge del text tot expressant una reflexió sobre el que s’acaba d’exposar.

.
 

 

 

IRONIA

Matisació que dóna un sentit inesperat a una afirmació categòrica ja expressada, o esment d’uns fets que hom acaba de dir que no cal esmentar (praeteritio), o formulació d’una pregunta simulant no saber-ne la resposta (dissimulatio –vegeu la interrogatio–), o afirmació del contrari d’allò que hom pensa, però donant entenent allò que realment es pensa (simulatio).

 

Ex.Cenabis bene, mi Fabulle, apud me
paucis... diebus,
si tecum attuleris bonam atque magnam
cenam, non sine candida puella
et uino et sale et omnibus cachinnis
  (Catull. 13,1-5)
Trad.: “Soparàs bé, estimat Fabul, a casa meva d’aquí a pocs dies,  /  si et portes tu un bon i abundant  /  sopar que vagi acompanyat d’una noia bonica  /  i de vi i d’enginy i de tota la gatzara possible”
 

 

 

LICENTIA

Petició d’excuses abans d’expressar una opinió agosarada.

 

Ex.Cum rapiunt mala fata bonos (ignoscite fasso)
   sollicitor nullos esse putare deos 

                                 (Ov. am. 3,9,35-36)
Trad.: “Quan fats malignes s’emporten persones bones (perdoneu que ho confessi),  /  em sento mogut a creure que no existeix cap déu”
 

 

 

LÍTOTE

Expressió d’una opinió mitjançant la negació del contrari d’allò que es vol afirmar (cf. cat. “El quadre no és lleig” en comptes de “El quadre està bé”). La lítote pot negar un concepte positiu (cf. cat. “No és bonic”, és a dir, “És lleig”) o, més habitualment, un concepte negatiu (cf. cat. “No t’enganyo”, és a dir, “Et dic la veritat”); en aquest segon cas, el resultat pot ser una afirmació atenuada (cf. Non nego “No nego”, és a dir, “Puc admetre”) o una afirmació rotunda (cf. Non ignoro “No ignoro”, és a dir, “Sé perfectament”).

 

Ex.Audire magnos iam uideor duces
non indecoro puluere sordidos
 
                                 (Hor. carm. 2,1,21-22)
Trad.: “Ja em sembla sentir els grans generals,  /  bruts d’una pols que no deshonora”

És a dir, “que honora”.

 
 

Ex.Ipsa Venus magico religatum bracchia nodo
   perdocuit multis non sine uerberibus
  (Tib. 1,8,5-6)
Trad.: “La mateixa Venus, lligant-me els braços amb un nus màgic,  /  m’ha ben instruït, sense estalviar-me les fuetades”

És a dir, “amb fuetades”.
 
 

Ex.non aliter quam cum uitiato fistula plumbo
scinditur
...  (Ov. met. 4,122-123)
Trad.: “No altrament que quan es fa un forat en una canonada de plom que s’ha malmès”

És a dir, “de la mateixa manera que”. La lítote es fa servir molt en els símils

Comparació metafòrica entre les característiques pròpies d’una persona o d’un fet i les d’una altra persona o d’un altre fet.

.

 
 

 

 

MÀXIMA, SENTÈNCIA, PROVERBI

Expressió, en pocs mots, d’un pensament que pretén ser una veritat incontestable, com ara Nascuntur poetae, fiunt oratores “Els poetes neixen, els oradors es fan”.

 

 

 

METÀFORA
 
Expressió d’un símil

Comparació metafòrica entre les característiques pròpies d’una persona o d’un fet i les d’una altra persona o d’un altre fet.

en forma d’afirmació, no de comparació, raó per la qual la metàfora sovint és hiperbòlica. Moltes metàfores han perviscut fins a l’actualitat.
 

Ex.Hostes uino domiti somnoque sepulti 
                                 (Enn. ann. 292 V)
Trad.: “Els enemics, vençuts pel vi i sepultats per la son”
 

Ex.... tenuis sub artus
flamma demanat
…  (Catull. 51,9-10)
Trad.: “Del fons dels membres em brolla una suau flama”
És a dir, “la flama (de l’amor)”, que no pot “brollar” com si fos un líquid (paradoxa

Afirmació d’un pensament contradictori, però de manera que resulta metafòricament vàlid.

).
 

Ex.lunauitque genu... arcum  (Ov. am. 1,1,23)Trad.: “I damunt el genoll (Cupido) donà forma de mitja lluna al seu arc”
És a dir, “tensà”.
 

 

 

METONÍMIA
 
Substitució d’un mot concret per un altre mot amb el qual es relaciona semànticament d’una manera genèrica, relació que es descobreix gràcies al context. Les correspondències semàntiques que s’estableixen entre els dos mots són múltiples

Els límits entre metonímia i sinècdoque no són admesos unànimement pels filòlegs.

, però les més habituals es poden agrupar de la manera següent:

•   Relació causa / efecte. Els mots que indiquen una causa i el seu efecte es poden intercanviar; per exemple, bilis “bilis” i ira “ira”, felix “productiu” i beatus “feliç”, uetustus “vell” i siccus “sec”, o bé lumina “llums” i oculi “ulls”, tristis “trist” i mortiferus “mortífer”.

•   Relació continent / contingut. Els mots que indiquen un contenidor i el seu contingut es poden intercanviar; per exemple, carmen “cant” i uaticinium “profecia”, pagina “pàgina” i carmen “poema”, Roma “Roma” i Romani “romans”, o bé Iuppiter “Júpiter” i caelum “cel”, ira “ira” i iratus “(home) irat”.

•   Relació matèria / objecte. El mot que indica un objecte pot ser substituït pel mot que expressa el material del qual està fet; per exemple, ferrum “ferro” en comptes de ensis “espasa”, harundo “canya” en comptes de sagitta “sageta” (o de tibia “flauta”), pinus “pi” en comptes de nauis “nau”.

•   Relació objecte / símbol. El mot que indica un objecte pot substituir el mot d’allò que l’objecte simbolitza; per exemple, arma “armes” en comptes de bellum “guerra”, focus “fogar” en comptes de domus “casa”, sanguis “sang” en comptes de genus “llinatge”, coturnus “coturn” en comptes de tragoedia “tragèdia”.

•   Catacresi. Un mot que indica una part d’un animal pot substituir la denominació de quelcom que tingui una forma similar; per exemple, cornua “banyes” o alae “ales” en comptes de latus “flanc d’un exèrcit”, dens “dent” en comptes de ancora “àncora”, pes “peu” s’empra amb el sentit de “pota de taula” i de “peu mètric”.

 

 

 

OBSECRATIO, OBTESTATIO

Vegeu 'exclamatio'.

 

 

 

ONOMATOPEIA
 
Mot creat de manera que imita el so que produeix un ésser viu o un objecte o un fenomen de la naturalesa i que s’empra per a denominar-los; per exemple, cachinnus “fer ‘ha, ha!’” (esclafit de riure), mugitus “fer ‘mu’” (mugit), rana “granota” (rauc), turtur “tórtora”, pipio “fer ‘piu-piu’” (piular), murmur “murmuri”, Zephyrus “zèfir” (so del vent ponent), etc. Les onomatopeies formen part, molt sovint, d’una harmonia imitativa

Sonoritat del text que recrea el so que produeix un ésser viu, un objecte o un fenomen de la naturalesa.

.
 

 

 

OXÍMORON / OXIMÒRON

En grec ὀξύμωρον; en llatí oxymorus. Vegeu 'paradoxa'.

 

 

 

PARADOXA, OXÍMORON / OXIMÒRON

 
Afirmació d’un pensament contradictori, però de manera que resulta metafòricament vàlid; per exemple, Non omnis moriar “No moriré del tot” (Hor. carm. 3, 30, 6), O nox mihi candida! “Oh nit per a mi clara!” (Prop. 2, 15, 1), etc. És habitual trobar paradoxes en les màximes (com ara Summum ius, summa iniuria “La justícia extrema és una injustícia extrema”), i algunes s’han convertit en tòpics

Tema recurrent en la literatura, o també formulació que ha esdevingut habitual per a referir-se a quelcom concret.

.
 

Ex.Huc est mens deducta tua mea, Lesbia, culpa (...)
ut iam nec bene uelle queat tibi, si optima fias,
   nec desistere amare, omnia si facias
 
                                 (Catull. 75,1-4)
Trad.: “Fins a tal punt s’ha trastocat el meu seny per culpa teva, Lèsbia, (...)  /  que ja no és capaç de tenir-te afecte, encara que esdevinguis la millor (de les dones),  /  ni de renunciar a estimar-te, encara que em facis totes (les ofenses)”
 

Ex.Sic ego non sine te nec tecum uiuere possum 
                                 (Ov. am. 3,11,39)
Trad.: “Així, jo no puc viure sense tu ni amb tu”
 

 

 

PARAL·LELISME
 
Distribució d’una sèrie de mots, sintagmes, oracions, patrons mètrics o idees, de manera que llurs elements constitutius segueixen el mateix ordre d’aparició, segons una estructura A-B-A-B (o A-B-C-A-B-C, etc.). El paral·lelisme és una forma de repetició que fou molt emprada i que forma part d’algunes estructures de compositio, però sovint es fa servir una modalitat relaxada (amb alguna petita uariatio

Qualsevol mena de diversificació (en el ritme, l’expressió, la sintaxi, el vocabulari, etc.) que pretén evitar que l’estil resulti repetitiu, perquè això era considerat un greu defecte d’estil (llevat que hom pretengués crear un efecte estilístic especial).

) per tal d’evitar un efecte repetitiu massa llarg.
 

Ex.Si tibi cura mei, sit tibi cura tui  (Ov. ep. 13,166)Trad.: “Si et preocupes per mi, preocupa’t per tu”
Els elemenst sintàctics de les dues oracions són pràcticament els mateixos i es troben en el mateix ordre (els elements comuns obren les dues oracions: si i sit): x-A-B-b | y-A-B-b. També la sonoritat és pràcticament idèntica.
 

Ex.Sumite materiam uestris, qui scribitis, aequam
uiribus
...  (Hor. ars 38-39)
Trad.: “Preneu, els qui escriviu, un tema adient a la vostra capacitat”
Els sintagmes de l’oració estan distribuïts en el mateix ordre: x-a-b-x-A-B (on x representa, respectivament, el nucli verbal i el subjecte).
 

Ex.Hic gelidi fontes, hic mollia prata, Lycori,
hic nemus
...  (Verg. ecl. 10,42-43)
Trad.: “Aquí (hi ha) fonts fresques; aquí, prats tous, Licòride; aquí, un bosc”
Paral·lelisme d’adverbi (anàfora) + subjecte, però el tercer subjecte presenta la uariatio d’eliminar l’adjectiu (a-A + b-B + C).
 

 

 

PARÈNTESI

Breu interrupció del procés discursiu per a introduir una informació o una reflexió complementària en el text, la qual se sol posar entre parèntesis (llevat que es tracti d’un simple incís, que se sol posar entre comes).

 

Ex.Frigidus (o pueri, fugite hinc!) latet anguis in herba 
                                 (Verg. ecl. 3,93)
Trad.: “Una freda serp (oh infants, fugiu d’aquí!) s’amaga a l’herba”
 

Ex.At puer Ascanius, cui nunc cognomen Iulo
additur
(Ilus erat dum res stetit Ilia regno
                                 (Verg. Aen. 1,267-268)
Trad.: “I el petit Ascani, que ara porta el sobrenom de Iulus  /  (es deia Ilus mentre l’Estat d’Ílion perdurà com a regne)”
 

Ex.Et fora conueniunt (quis credere possit?) amori 
                                 (Ov. ars 1,79)
Trad.: “També els fòrums (qui ho podria creure?) són escaients per a l’amor”
 

 

 

PARONOMÀSIA

Vegeu 'adnominatio'.

 

 

PERCONTATIO

 
És una sermocinatio

Reproducció en estil directe de les paraules –reals o inventades– pronunciades per algú altre. 

que reprodueix un diàleg, real o fingit. De vegades, pren forma de cant amebeu (cant en el qual s’alternen dos personatges), o de subiectio (el diàleg pren forma de pregunta i resposta –vegeu interrogatio); també pot prendre forma de monòleg dramàtic (diàleg en el qual cal sobreentendre, a partir del context, les intervencions d’un dels dos interlocutors).
 

Ex.Nemo me dacrumis decoret nec funera fletu
   faxit. Cur? Volito uiuos per ora uirum
 
                                 (Enn. epigr. 17 V)
Trad.: “Que ningú no m’honori amb llàgrimes ni acompanyi amb complantes  /  les meves exèquies. Per què? Voletejo viu en boca dels homes”
La interrogació cur mostra l’existència d’un interlocutor fingit.
 

Ex.‘Vultis seueri me quoque sumere
partem Falerni?...’
   (Hor. carm. 1,27,9-10)
Trad.: “Voleu que també jo begui la meva part de sec Falern?”
El poeta simula un diàleg amb els participants d’un banquet.
 

 

 

PERÍFRASI

Substitució d’un mot concret per una circumlocució que el defineix o el descriu; per exemple, Diuum pater atque hominum rex “El pare dels déus i rei dels homes” en comptes de Iuppiter; Tros Anchisiades “El troià fill d’Anquises” en comptes de Aeneas; patula Iouis arbor “l’ample arbre de Júpiter” en comptes de quercus “alzina”.

 

Ex.illuc unde negant redire quemquam  (Catull. 3,12)Trad.: “(Camina) cap a l’indret des d’on diuen que ningú no torna”
Circumlocució eufemística

Substitució d’un mot concret, que socialment és considerat inconvenient, per un altre mot més genèric o per una breu perífrasi.

en comptes de inferni “regions infernals”.
 

Ex.Quicumque terrae munere uescimur 
                                 (Hor. carm. 2,14,10)
Trad.: “Tots els qui ens alimentem dels dons de la terra”
És a dir, “tots els éssers vius”. Perífrasi d’origen homèric.
 

 

 

PERSONIFICACIÓ

Vegeu 'prosopopeia'.

 

 

 

PLEONASME, REDUNDÀNCIA

 
Associació de mots que no aporten cap noció nova l’un a l’altre. És un recurs estilístic semblant a l’epítet

Adjectiu que complementa emfàticament un substantiu, perquè expressa una característica que és implícita en el sentit del mateix substantiu.

(però l’epítet és sempre un adjectiu). 
 

Ex.... retro redit...         (Verg. Aen. 9,794)Trad.: “Torna enrere”
 

Ex.Est sinus Haemoniae curuos falcatus in arcus 
                                 (Ov. met. 11,229)
Trad.: “Hi ha un golf a Hemònia en forma de falç en arc corbat”
Intervé un tercer element pleonàstic, l’epítet curuos.
 

 

 

POLIPTÒTON

Repetició, a curta distància, del mateix mot, però en diversa forma flexiva. No s’ha de confondre amb la figura etimològica (mots que comparteixen lexema, però són de categoria morfològica diferent).

 

Ex.amata nobis quantum amabitur nulla  (Catull. 8,5)Trad.: “(Noia) que he estimat com no n’estimaré cap altra”
 

Ex.nec uerbo uerbum curabis reddere...  (Hor. ars 133)Trad.: “I no et preocupis de traduir paraula per paraula”
 

 

 

POLISÍNDETON
 
Ús innecessari, però emfàtic, de conjuncions per a introduir tots, o la majoria dels elements d’una coordinació (de mots, de sintagmes o d’oracions); però, per tal d’evitar una repetició massa llarga, sovint s’empra alguna petita uariatio

Qualsevol mena de diversificació (en el ritme, l’expressió, la sintaxi, el vocabulari, etc.) que pretén evitar que l’estil resulti repetitiu, perquè això era considerat un greu defecte d’estil (llevat que hom pretengués crear un efecte estilístic especial).

. D’acord amb la conjunció emprada, es produeix un efecte de suma o bé de contrast. El polisíndeton sol prendre la forma d’anàfora

Repetició d’un mateix mot, d’un sintagma o d’una breu estructura sintàctica a l’inici de membres sintàctics o mètrics iguals (estructura A... | A...).

o d’epífora

Repetició d’un mateix mot, sintagma o breu estructura sintàctica al final d’elements sintàctics o mètrics iguals (estructura ...A | ...A).

.
 

Ex.... siue reges
siue inopes erimus coloni
. (...)
uisendus ater...
Cocytos errans et Danai genus
infame damnatusque longi
Sisyphos Aeolides laboris.
Linquenda tellus et domus et placens
uxor
...  (Hor. carm. 2,14,11-12.17-22)
Trad.: “Tant si aleshores som reis com si som masovers miserables. (...)  /  Haurem de contemplar errant el tètric Cocit i la descendència infame de Dànau  /  i encara Sísif, fill d’Èol, condemnat a un càstig etern.  /  Hauràs d’abandonar la terra i la llar i l’esposa plaent”
Una anàfora amb efecte de contrast (siue... siue) i dues anàfores amb efecte de suma et... -que (uariatio) i et... et.
 

 

 

PRAETERITIO
 
És una forma relaxada d’ironia

Matisació que dóna un sentit inesperat a una afirmació categòrica ja expressada. 

, en la qual s’esmenten uns fets que s’acaba d’insinuar que no cal esmentar.
 

Ex.Quid loquar aut Scyllam Nisi... (...)
aut ut mutatos Terei narrauerit artus... 
                                 (Verg. ecl. 6,74.78)
Trad.: “Per què cal que esmenti Escil·la, filla de Nisus (...)  /  o com narrà (Silè) la metamorfosi dels membres de Tereu…”
 

 

 

PROLEPSI SEMÀNTICA

Vegeu 'anticipatio'.

 

 

PROLEPSI SINTÀCTICA
 
Inclusió en una oració d’un mot que pertany a l’oració subordinada posterior; habitualment, a causa d’una focalització. De vegades, el mot prolèptic canvia la seva morfologia per a ajustar-la a la funció sintàctica que fa en la seva nova oració; altres vegades, manté la seva morfologia i provoca així un anacolut

Modificació o bé interrupció  inesperada de la construcció sintàctica d’una oració.

. D’altra banda, en alguns contextos, no és fàcil decidir si ens trobem davant la prolepsi d’un element de la frase subordinada o davant l’anàstrofe

Desplaçament d’un connector sintàctic de la seva posició habitual en el sintagma o en la frase.

del nexe que la introdueix.
 

Ex.Quid eum? Vidistin hodie?  (Ter. Ad. 400)Trad.: “I què, ell? L’has vist avui?”
Sense canvi de morfologia (anacolut). Podria tractar-se només de l’anàstrofe del nexe: quid? uidistin eum hodie?
 

Ex.Nosce saltem hunc quis est  (Plaut. Pseud. 261)Trad.: “Sàpigues, almenys, qui és aquest (que et parla)”
Amb canvi de morfologia, en comptes de nosce saltem quis hic est.
 

 

 

PROSOPOPEIA, PERSONIFICACIÓ

Atribució de qualitats humanes a altres éssers vius, a objectes inanimats o a conceptes abstractes (com la fama, l’odi, etc.); la prosopopeia extrema produeix una al·legoria

Metàfora continuada, la qual, però, permet donar al text un sentit literal i un sentit metafòric alhora.

o una faula

Narració en la qual els animals es comporten com a humans tot mostrant llurs virtuts i llurs vicis.

. Ara bé, com que la religió romana era d’arrel animista (divinitzava molts elements de la naturalesa i conceptes abstractes), segurament cal considerar que el poeta pretenia crear una prosopopeia només en casos molt concrets, mentre que, la majoria dels casos, els interpretava com a hipàl·lage

Qualificació d’un substantiu mitjançant un adjectiu que no li escau semànticament, malgrat que, sovint, el substantiu al qual escau es troba explícit.

, metàfora

Expressió d’un símil en forma d’afirmació, no de comparació, raó per la qual la metàfora sovint és hiperbòlica.

o metonímia

Substitució d’un mot concret per un altre mot amb el qual es relaciona semànticament d’una manera genèrica, relació que es descobreix gràcies al context.

.
 

Ex.Ad me omnes clamant: ‘Ianua, culpa tua est!’ 
                                 (Catull. 67,14)
Trad.: “Contra mi tothom s’exclama: “Porta, és culpa teva!”
Tòpic del paraklausíthyron: la porta de l’estimada s’excusa davant l’amant, que ha estat deixat fora.
 

Ex.Hic ego dum spatior tectus nemoralibus umbris
   (quod mea, quaerebam, Musa moueret, opus)
uenit... Elegeia...   (Ov. am. 3,1,5-7)
Trad.: “Mentre jo m’hi passejo envoltat d’ombres boscanes  /  (estava cercant l’obra que la meva Musa m’inspiraria),  /  se’m presenta l’Elegia”
Personificació de la inspiració (Musa) i d’un gènere literari (Elegeia).
 

 

 

PROVERBI

Vegeu 'màxima'.

 

 

 

QUIASME

Després de disposar en un ordre determinat uns elements sintàctics (sintagmes, oracions, períodes oracionals o idees), hom afegeix altres elements similars però disposant-los en ordre invers, segons una estructura A-B-B-A (o A-B-C-C-B-A, etc.). El quiasme és un recurs estilístic artificiós i més propi de la llengua literària, la qual sol emprar-lo com a uariatio

Qualsevol mena de diversificació (en el ritme, l’expressió, la sintaxi, el vocabulari, etc.) que pretén evitar que l’estil resulti repetitiu, perquè això era considerat un greu defecte d’estil (llevat que hom pretengués crear un efecte estilístic especial).

per a evitar l’acumulació de paral·lelismes

Distribucions d’una sèrie de mots, sintagmes, oracions, patrons mètrics o idees, de manera que llurs elements constitutius segueixen el mateix ordre d’aparició.

o per a escurçar-los.
 

Ex.Spernitur orator bonus, horridus miles amatur  
                                 (Enn. ann. 268 V)
Trad.: “És menyspreat el bon orador, el soldat rude és estimat”
Quiasme de nucli verbal i subjecte, i quiasme de substantiu i adjectiu en els subjectes: estructura x-A-a | b-B-x
 

Ex.Huius ero uiuus, mortuus huius ero 
                                 (Prop. 2,15,36)
Trad.: “D’ella seré, viu; i mort, d’ella seré”
Per a evitar un paral·lelisme de tres membres, construeix un quiasme entre el sintagma huius ero (en paral·lelisme) i els atributs.
 

 

 

REDDITIO, EPANADIPLOSI

Estructura A... A
 
Repetició d’un mateix mot, d’un sintagma o d’una breu estructura sintàctica al principi i al final d’un vers, d’una oració o d’un període sintàctic. No s’ha de confondre amb una compositio de vers de bronze

Col·locació, als extrems del vers, de dos mots relacionats semànticament, morfològica o sintàctica (estructura a... A).

.   
 

Ex.Vltro animos tollit dictis atque increpat ultro 
                                 (Verg. Aen. 9,127)
Trad.: “Encara aixeca llurs ànims amb les seves paraules i els increpa encara”
Redditio en forma de compositio de vers de bronze.
 

Ex.Flebis et arsuro positum me, Delia, lecto (...)
flebis...  (Tib. 1,1,61.63)
Trad.: “I ploraràs, quan m’hagin posat damunt el llit que ha de cremar, Dèlia, (...)  /  ploraràs”
Redditio en forma d’anàfora

Estructura A... | A...

mètrica.
 

Ex.Fulsere quondam candidi tibi soles, (…)
Fulsere uere candidi tibi soles  (Catull. 8,3.8)
Trad.: “En altre temps van lluir resplendents els teus sols, (...)  / Realment van lluir resplendents els teus sols”
Redditio en forma de paral·lelisme

Distribució d’una sèrie de mots, sintagmes, oracions, patrons mètrics o idees, de manera que llurs elements constitutius segueixen el mateix ordre d’aparició.

i de complexio

Combinació d’una anàfora i una epífora (estructura A... B | A... B).

: un mateix vers emmarca l’època feliç del poeta, amb l’única uariatio

Qualsevol mena de diversificació (en el ritme, l’expressió, la sintaxi, el vocabulari, etc.) que pretén evitar que l’estil resulti repetitiu, perquè això era considerat un greu defecte d’estil (llevat que hom pretengués crear un efecte estilístic especial).

dels adverbis en antítesi

Relació entre mots, sintagmes o oracions que tenen un sentit oposat, per tal d’emfasitzar un contrast.

(quondam i uere).
 

 

 

REDUNDÀNCIA

Vegeu 'pleonasme'.

 

 

 

REDVPLICATIO, ANADIPLOSI

Estructura ...A, A...
 
Repetició d’un mot o d’un breu sintagma, però de manera que l’element repetit pertany a una altra estructura sintàctica (això la distingeix de la geminatio), raó per la qual molt sovint crea un poliptòton

Repetició, a curta distància, del mateix mot, però en diversa forma flexiva.

.
 

Ex.... nec iam amplius ullae
adparent terrae, caelum undique et undique pontus
 
                                 (Verg. Aen. 3,192-193)
Trad.: “I ja no hi havia a la vista  /  cap terra: cel arreu, i arreu mar”
 

Ex.An quod ubique tuum est? tua sunt Heliconia Tempe? 
                                 (Ov. am. 1,1,15)
Trad.: “És que tot el que hi ha arreu és teu? És teva la vall de Tempe a l’Helicó?”
 

 

 

RETICÈNCIA
 
Variant d’el·lipsi

Omissió d’algun mot que és necessari per a la sintaxi o la semàntica, però que es pot sobreentendre pel context.

que deixa inacabat un procés discursiu, però donant entenent allò que s’ha deixat de dir. La reticència sol provocar un anticlímax

Interrupció sobtada d’un clímax creixent mitjançant un element de contrast decreixent.

, perquè interromp un passatge de tensió emocional creixent.
 

Ex.... neque uincere certo,
quamquam
... O! sed superent quibus hoc, Neptune, dedisti 
                                
(Verg. Aen. 5,194-195)
Trad.: “I ja no lluito per a vèncer,  /  tot i que... Oh, però que vencin, Neptú, aquells als quals ho has concedit!”
 

Ex.   et nudam pressi corpus ad usque meum.
Cetera quis nescit? lassi requieuimus ambo

                                 (Ov. am. 1,5,24-25)
Trad.: “I la vaig estrènyer, nua, contra el meu cos.  /  La resta, qui no la sap? Esgotats, vam reposar ambdós”
La interrogació retòrica

Una pregunta que no demana cap resposta, o bé que simula no saber-la.

interromp la descripció de la trobada amorosa, que arribava al punt àlgid.
 

 

 

RETRAT

Vegeu 'digressió'.

 

 

 

RIMA
 
Homeotelèuton

Homofonia entre els finals de mot.

que limita l’assonància a llocs molt concrets del vers. En llatí s’empra habitualment la rima semiconsonant, en la qual, a més de la coincidència vocàlica, se sol produir també la coincidència en alguna consonant. No és infreqüent la combinació de dues rimes. 
 

 

 

RIMA FINAL

Rima limitada als finals de vers, seguits o alterns.

 

Ex.... uincula linea rupit
... malo pendebat ab alto
... uolans in nubila fugit
... arcu contenta parato
  (Verg. Aen. 5,510-513)
Trad.: “(La fletxa) trencà els lligams de lli...  /  (l’ocell) penjava al cim de l’arbre (de la nau)...  /  fugí volant vers els núvols...  /  (una fletxa) tibada en l’arc en tensió”
Alternança de les rimes semiconsonants /ú-it/ i /á-to/ (aquesta, reforçada per l’assonància /é-a-a/).
 

Ex.... ne forte seniles
mandentur iuueni partes pueroque uiriles
 
                                 (Hor. ars 176-177)
Trad.: “No sigui que es confiï un paper de vell a un jove, i a un infant, un d’home”
La rima consonant /íles/ està reforçada per l’assonància /ó-e/.
 

 

 

RIMA INTERNA
 
Rima limitada als finals d’hemistiqui

Part d'un vers separada per la cesura.

a l’interior de vers, seguits o alterns.  
 

Ex.   et nudam pressi corpus ad usque meum.
Cetera quis nescit? Lassi requieuimus ambo 

                                 (Ov. am. 1,5,24-25)
Trad.: “I la vaig estrènyer, nua, contra el meu cos.  /  La resta, qui no la sap? Esgotats, vam reposar ambdós”
Rima interna semiconsonant /és-i/.
 

Ex.quem nunc amabis, cuius esse diceris,
quem basiabis, cui labella mordebis?
 
                                 (Catull. 8,17-18)
Trad.: “Qui estimaràs ara?, de qui diran que ets?,  /  qui besaràs?, a qui faràs mossegadetes als llavis?”
Combinació de rima interna consonant /ábis/ i rima final semiconsonant /é-is/, que coincideixen en la similicadència

Homofonia que afecta els finals flexius dels mots.

/is/. A més, l’anàfora

Estuctura A... | A...: Repetició d’un mateix mot, d’un sintagma o d’una breu estructura sintàctica a l’inici de membres sintàctics o mètrics iguals.

amb poliptòton

Repetició, a curta distància, del mateix mot, però en diversa forma flexiva.

de pronoms relatius afegeix una llarga al·literació

Repetició del mateix so a l’inici de mots consecutius o molt propers.

.
 

 

 

RIMA LLEONINA
 
Rima entre un final d’hemistiqui

Part d'un vers separada per la cesura.

i un final de vers. La rima lleonina típica es produeix dins d’un mateix vers (estructura ...A /...A), però també és habitual que es produeixi entre versos seguits.
 

Ex.sed cupidus falsis attingere gaudia palmis 
                                 (Prop. 1,19,9)
Trad.: “Ans delerós de tocar el seu amor amb els palmells incorporis”
Rima lleonina semiconsonant /ál-is/.
 

Ex.... doceas iter et sacra ostia pandas.
illum ego per flammas et mille sequentia tela
 
                                 (Verg. Aen. 6,109-110)
Trad.: “Mostra’m el camí i obre’m les portes sagrades.  /  Jo me’l (vaig emportar) pel mig de les flames i de mil dards que ens seguien”
Rima lleonina semiconsonant /á-as/ entre final de vers i final d’hemistiqui del vers següent, reforçada per l’assonància

Nom que pren l’homeotelèuton quan alhora es produeix la coincidència de timbre entre les vocals tòniques dels mots.

/á-a/ de sacra (debilitada per l’elisió) i la similicadència

Homofonia que afecta els finals flexius dels mots.

/a/ en altres mots.
 

Ex.Multum in amore fides, multum constantia prodest:
   qui dare multa potest multa et amare potest 

                                 (Prop. 2,26,27-28)
Trad.: “En l’amor compta molt la fidelitat, molt la constància:  /  (però) qui molts (regals) pot donar, també pot tenir molts (amors)”
Rima lleonina consonant, provocada per la repetició de potest, i rima final semiconsonant amb prodest, reforçada per l’homeotelèuton

Homofonia entre els finals de mot. 

/e/ i l’assonància

Nom que pren l’homeotelèuton quan alhora es produeix la coincidència de timbre entre les vocals tòniques dels mots.

/áre/. S’hi afegeix la sonoritat de la figura etimològica

Repetició d’un mateix lexema en mots de categoria o de formació morfològica diferent.

 multum-multa.
 

 

 

SENTÈNCIA

Vegeu 'màxima'.

 

 

 

SERMOCINATIO

Reproducció en estil directe de les paraules –reals o inventades– pronunciades per algú altre. La sermocinatio pot ocupar des de només alguns mots fins a tot un poema o una carta (com les Heroides d’Ovidi).

 

Ex.Agna cadet uobis, quam circum rustica pubes
   clamet: ‘Io, messes et bona uina date’
 
                                 (Tib. 1,1,23-24)
Trad.: “Una anyella caurà en honor vostre, i al seu entorn la rústega jovenalla  /  clamarà: “Ió!, doneu-nos bones messes i bons vins”
Dins d’una apòstrofe

Mots en estil directe amb els quals el poeta s’adreça a algú o a quelcom personificat o àdhuc a si mateix des del text.

als déus Lars, el poeta reprodueix el clam dels joves.
 

Ex.Desine, Paulle, meum lacrimis urgere sepulcrum’ 
                                 (Prop. 4,11,1)
Trad.: “Deixa, Paul·lus, d’afeixugar amb les teves llàgrimes el meu sepulcre”
Cornèlia, ja morta, s’apareix al seu marit Paul·lus i li parla llargament.
 

 

 

SÍMIL, EXEMPLVM

Comparació metafòrica entre les característiques pròpies d’una persona o d’un fet i les d’una altra persona o d’un altre fet. Alguns símils, amb el pas del temps, van esdevenir tòpics

També anomenats llocs comuns, són temes recurrents en la literatura, o també formulacions que han esdevingut habituals per a referir-se a quelcom concret.

.
 

Ex.lenta sed uelut adsitas
uitis implicat arbores,
implicabitur in tuum
complexum
...  (Catull. 61,106-109)
Trad.: “Ans, igual que la parra flexible  /  envolta els arbres que té al costat,  /  l’envoltaràs amb la teva abraçada”
 

Ex.At non sic Ithaci digressu mota Calypso
   desertis olim fleuerat aequoribus
  (Prop. 1,15,9-10)
Trad.: “Però no havia plorat així Calipso, colpida per la partença del (rei) d’Ítaca,  /  en altre temps davant la mar deserta”
 

 

 

SIMILICADÈNCIA, HOMOEOPTOTON

Vegeu 'homeotelèuton'.

 

 

SIMVLATIO
 
Forma d’ironia

Matisació que dóna un sentit inesperat a una afirmació categòrica ja expressada.

, en la qual hom afirma el contrari d’allò que pensa, però donant entenent –gràcies al context i l’entonació– allò que realment pensa.

 

Ex.‘I nunc, magnificos uictor molire triumphos (...)
... comitantum turba...
   clamet "Io, forti uicta puella uiro est!"’ 
                                 (Ov. am. 1,7,35.37-38)
 

Trad.: "Vés, ara; prepara, vencedor, un triomf magnífic (...)  /  i que el seguici dels teus acompanyants cridi:  /  ‘Visca! Aquest valent ha vençut una noia!’"
 

 

 

SINÈCDOQUE

Canvi en el nombre que hom esperaria en un mot, o bé substitució per un altre mot que expressa un concepte més ampli o més reduït. Els límits entre sinècdoque i metonímia no són admesos unànimement pels filòlegs.

•   Relació plural / singular. Mètricament, de vegades la sinècdoque de canvi de nombre és emprada només perquè la forma d’un mot –en singular o en plural– no s’adapta a la mètrica, i aleshores cal variar-ne el nombre. L’ús d’un plural col·lectiu és més habitual que no pas el contrari; per exemple, militum animi “els estats d’ànim dels soldats” (plural col·lectiu) en comptes de militum animus “l’estat d’ànim dels soldats”, uina “vins” (plural intensiu) en comptes de uinum “vi”, odia “odis” (plural iteratiu o, potser, duratiu) en comptes d’odium “odi”, o bé Romanus “el romà” en comptes de Romani “els romans”, miles “soldat” en comptes de milites “els soldats”.

Semànticament, les correspondències que s’estableixen entre un mot concret i el substitutori són múltiples, però podem resumir-les en les següents:

•   Relació tot / part. L’ús d’un mot que indica una part en comptes d’un altre mot que indica una totalitat és més habitual que no pas el contrari; per exemple, aequor “superfície del mar” en comptes de mare “mar”, puppis “popa” en comptes de nauis “nau”, o bé frigidus annus “any fred” (“estació freda”) en comptes d’hiems “hivern”, Phrygii “frigis” en comptes de Bithynii “bitinis” (és a dir, “de la Tròade”).

•   Relació genèric / concret. L’ús d’un nom genèric en comptes d’un nom concret és més habitual que no pas el contrari; per exemple, mortalis “mortal” en comptes d’homo “ésser humà”, puella “noia” en comptes de mulier amata “dona estimada”, o bé Argiui “habitants d’Argos” en comptes de Graeci “grecs”, natus “nadó” en comptes de filius “fill”, Zephyri “zèfirs” en comptes de uenti “vents” (el zèfir és el vent de ponent), etc.

 

 

 

SINESTÈSIA

La sinestèsia de primer grau consisteix en l’ús metafòric d’un mot relacionat amb algun dels cinc sentits humans amb la intenció de provocar una barreja de sensacions suggerent. En la sinestèsia de segon grau l’ús metafòric d’aquest mot s’associa amb un sentiment, com ara en dulces liberi “dolços fills” (sentit del gust, sentiment d’amor), suauis loquella “mot suau” (sentit del tacte, sentiment d’agradositat), nigra mors “negra mort” (sentit de la vista, sentiment de por).

 

Ex.Nonne uides ut... antemnae gemant?
                                 (Hor. carm. 1,14,3-6)
Trad.: “No veus com gemeguen les antenes?”
Quan el verb uideo s’empra metafòricament (no es pot “veure” un so), se sol traduir com a “adonar-se”.
 

Ex.Dum nos fata sinunt, oculos satiemus amore 
                                 (Prop. 2,15,23)
Trad.: “Mentre els fats ens ho permetin, sadollem d’amor els nostres ulls”
El sentit de la vista s’associa amb la sacietat i l’amor.
 

 

 

SINONÍMIA

La sinonímia substitutòria consisteix a reemplaçar un mot, que no es vol emprar (o no es pot emprar), per un altre mot, per un sintagma o per un trop de sentit similar. La sinonímia associativa consisteix a reemplaçar-lo per a evitar-ne la repetició quan ja apareix en el context. A causa del nostre coneixement imperfecte dels matisos semàntics dels mots llatins, el fet d’assenyalar una sinonímia sempre pot tenir quelcom de subjectiu. Alguns sinònims s’empren de manera molt habitual, com ara els de caelum “cel” (sinònims: aer, aether, astra, axis, conuexa, Iuppiter, polus, sidera), els de mare “mar” (sinònims: aequor, altum, aqua, caerula, fluctus, fretum, gurges, marmor, pelagus, pontus, profundum, salum, stagnum, uadum, unda) o els d’amata “estimada” (sinònims: amica, cura, era, domina, lux, puella, uita).

 

Ex.... ... ... ... ... ... ... ... Nudabant corpora uenti
obuiaque aduersas uibrabant flamina uestes
     et leuis inpulsos retro dabat aura capillos
 
                                (Ov. met. 1,526-528)
Trad.: “Els vents deixaven nu el seu cos  /  i llur alè, que li venia a l’encontre, feia onejar els seus vestits  /  i llur brisa lleugera s’emportava endarrera els seus cabells agitant-los”
 

 

 

SVBIECTIO

Vegeu 'percontatio'.

 

 

 

TMESI

Divisió d’un mot compost en les parts de les quals consta, d’acord amb la seva etimologia real o suposada. De vegades, la tmesi s’empra només perquè el mot compost no s’adapta a l’esquema mètric emprat.

 

Ex.... est locus uni
cuique suus
  (Hor. sat. 1,9,51-52)
Trad.: “Cadascú té el seu propi lloc”
La forma unicuique es reparteix entre dos versos.
 

Ex.iamque adeo super unus eram  (Verg. Aen. 2,567)Trad.: “I, efectivament, ja em quedava tot sol”
La forma sŭpĕrĕram no encaixa mètricament en un hexàmetre.
 

 

 

TÒPIC, LLOC COMÚ
 
Tema recurrent en la literatura, o també formulació que ha esdevingut habitual per a referir-se a quelcom concret (això succeeix, per exemple, amb alguns epítets

Adjectius que complementen emfàticament un substantiu, perquè expressen una característica que és implícita en el sentit del mateix substantiu.

, metàfores

Expressió d’un símil en forma d’afirmació, no de comparació, raó per la qual la metàfora sovint és hiperbòlica.

, perífrasis

Substitució d’un mot concret per una circumlocució que el defineix o el descriu.

, etc.). Un tòpic també pot prendre forma de màxima

Expressió, en pocs mots, d’un pensament que pretén ser una veritat incontestable.

o d’epifonema

Frase sentenciosa que tanca un passatge del text tot expressant una reflexió sobre el que s’acaba d’exposar.

.
 

Ex.Dulce et decorum est pro patria mori 
                                 (Hor. carm. 3,2,13)
Trad.: “És dolç i honorable morir per la pàtria”
Màxima sobre el tòpic del patriotisme.
 

Ex.... Tantaene animis caelestibus irae?  (Verg. Aen. 1,11)Trad.: “Tan grans ires (hi ha) en l’esperit dels déus?”
Epifonema sobre el tòpic del capteniment dels déus.
 

 

 

TOPOGRAFIA

Vegeu 'digressió'.

 

 

 

TRADVCTIO

Vegeu 'homonímia'.

 

 

VARIATIO

Qualsevol mena de diversificació (en el ritme, l’expressió, la sintaxi, el vocabulari, etc.) que pretén evitar que l’estil resulti repetitiu, perquè això era considerat un greu defecte d’estil (llevat que hom pretengués crear un efecte estilístic especial). La seva ubiqüitat provoca que se’n parli poc, però la recerca de uariatio impulsà la creació i l’ús d’un gran nombre de recursos literaris.

 

Ex.omnia Mercurio similis: uocemque coloremque
et crinis flauos et membra decora iuuentae
 
                                 (Verg. Aen. 4,558-559)
Trad.: “En tot semblant a Mercuri: en la veu i en el color de la cara  /  i també en els cabells rossos i en els membres esclatants de jovenesa”
Variatio en l’ús i en la distribució de conjuncions coordinants copulatives en polisíndeton

Ús innecessari, però emfàtic, de conjuncions per a introduir tots, o la majoria dels elements d’una coordinació.

.
 

Ex.quae temptare Thetim ratibus, quae cingere muris
oppida, quae iubeant telluri infindere sulcos
 
                                 (Verg. ecl. 4,32-33)
Trad.: “(Rastres de l’antiga maldat) que forçaran a desafiar Tetis amb les naus, a cenyir de muralles les ciutats, a obrir solcs a la terra”
Variatio en la distribució dels infinitius i de llurs complements, per a relaxar la repetició (anàfora

Estructura A... | A...: repetició d’un mateix mot, d’un sintagma o d’una breu estructura sintàctica a l’inici de membres sintàctics o mètrics iguals.

) de quae.
 

Ex.Ecce puer Veneris fert euersamque pharetram
   et fractos arcus et sine luce facem
 
                                 (Ov. am. 3,9,7-8)
Trad.: “Heus ací que el fill de Venus porta capgirat el buirac  /  i trencat l’arc i sense flama la torxa”
Variatio per a relaxar el paral·lelisme

Distribució d’una sèrie de mots, sintagmes, oracions, patrons mètrics o idees, de manera que llurs elements constitutius segueixen el mateix ordre d’aparició.

d’adjectiu + substantiu en els tres complements directes de fert: substitueix el tercer adjectiu per un sintagma preposicional.
 

 

 

VERS DE BRONZE, D'ARGENT, D'OR

Vegeu 'Compositio de –'.

 

 

ZEUGMA

Varietat d’el·lipsi

Omissió d’algun mot que és necessari per a la sintaxi o la semàntica, però que es pot sobreentendre pel context.

. El zeugma simple es produeix quan els elements comuns a dos o més sintagmes o oracions no es repeteixen en cadascun d’ells; també es produeix quan cal atribuir un adjectiu a més d’un substantiu, o un nucli verbal a més d’un subjecte, però només concorda sintàcticament amb un d’ells. El zeugma complex es produeix quan s’aplica un element comú (habitualment, el nucli verbal) a diversos referents, però només escau semànticament a un d’ells, mentre que amb els altres cal entendre’l en sentit metafòric.
 

Ex.Ille bonis faueatque et consilietur amice 
                                 (Hor. ars 196)
Trad.: “Que afavoreixi els bons i els aconselli amicalment”
Ille i bonis, encara que estiguin en la primera oració, també van referits al segon nucli verbal.
 

Ex.Aeneas urbe et sociis et classe relicta
sceptra Palatini sedemque petit Euandri 

                                 (Verg. Aen. 9,8-9)
Trad.: “Eneas, havent deixat la seva ciutat i els seus companys i la seva flota,  /  es dirigeix al tron del Palatí i al palau d’Evandre”
El participi relicta va referit a urbe, sociis i classe, però no concorda amb sociis.
 

Ex.clamet ‘io, messes et bona uina date!’  (Tib. 1,1,24)Trad.: "(La rústega jovenalla) clamarà: “Io!, doneu-nos (bones) messes i bons vins”"
Cal suplir una forma bonas referida a messes.
 

Ex.Quem referent Musae, uiuet, dum robora tellus,
   dum caelum stellas, dum uehet amnis aquas
 
                                 (Tib. 1,4,65-66)
Trad.: “Aquell que cantin les Muses viurà mentre la terra sostingui els roures,  /  mentre el cel sostingui els estels, mentre el riu porti les aigües”
Cal traduir de dues maneres diferents el nucli verbal uehet, que només escau al subjecte amnis.