Glossari de termes religiosos

Autor: 
Mònica Miró Vinaixa (UOC) i Esperança Borrell Vidal (UB)

 

 

Terme llatíTerme català
Significat

apotheōsis

apoteosi

Acte ritual que deïficava una persona.

 

assimilació

Procés mitjançant el qual algunes característiques de divinitats foranes s’atribueixen a divinitats ja existents en el món romà.

augur

àugur

Sacerdot romà encarregat de la presa d’auspicis.

auspex

àuspex

Endeví que feia presagis observant el vol, el cant i la manera de menjar dels ocells.

auspicĭum

auspici

Literalment, contemplació de les aus. En sentit general, qualsevol senyal divina percebuda visualment.

bulla

bul·la

Amulet de caràcter apotropaic que duien els infants.

confarreātĭo

confarreació

Matrimoni sagrat propi dels patricis.

cultus

culte

Significa literalment 'cura, manteniment'. En sentit general és designava el conjunt d’actes i cerimònies amb què es tributava honor a la divinitat o a allò que es considerava sagrat.

culte imperial

Veneració de la persona de l’emperador o d’algun membre de la seva família.

cultrarĭus

sacrificador, immolador

Servent que, en el sacrifici, s’encarregava de degollar la víctima.

defixĭo

defixió, execració

Làmina de metall que contenia una maledicció contra una determinada persona.

deuotĭo

lliurament (de la vida)

Autoimmolació que servia com a expiació de les faltes col·lectives.

dies fastus

dia fast

Dia hàbil per a qualsevol acció pública i privada.

dies lustrĭcus

dia lustral

Dia de purificació, especialment per als nadons.

dies nefastus

dia nefast

Dia en què no es podien practicar accions de caràcter públic.

dogma

dogma

Element doctrinal proclamat autoritàriament com a cert i incontestat.

epulātĭo

banquet

Banquet sagrat.

epŭlo, epulōnes

epuló, epulons

Sacerdots encarregats de l’organització de banquets sagrats.

euocātĭo

crida, evocació

Crida feta a una divinitat forana perquè es traslladés a un territori que no era el seu.

fetiālis

fecial

Membre d’una confraria religiosade vint sacerdots que tenien cura dels rituals guerrers.

flamen

flamen

Sacerdot encarregat del culte d’una determinada divinitat. Els més importants, anomenats flamines maiores, eren el sacerdot de Júpiter (flamen Dialis), el de Mart (flamen Martialis) i el de Quirí (flamen Quirinalis).

fratres aruāles

germans arvals

Membres d’una confraria religiosa protagonistes de rituals agraris.

fulguratūra

fulguració

Tècnica endevinatòria basada en l’estudi dels llamps.

Gallus

gal

Sacerdot castrat encarregat del culte de la deessa frígia Cíbele.

genĭus

geni

Esperit diví.

haruspex

harúspex

Sacerdot que examinava les vísceres dels animals sacrificats d'acord amb pràctiques endevinatòries d'origen etrusc.

 

hepatoscòpia

Tècnica endevinatòria basada en l’examen del fetge dels animals sacrificats.

indigitamenta

indigitamenta

Llista elaborada pels pontífexs que contenia el nom de les diverses forces divines, la manera d’invocar-les i les seves respectives funcions.

interpretātĭo

interpretació

Procés mitjançant el qual a una determinada divinitat forana s’aplicava el nom d’una divinitat autòctona.

Lar / Lares

Lar, Lars

Divinitat menor que protegia diversos aspectes de la vida i de la llar.

larua

esperit, fantasma

Esperit maligne en què es transformava un malfactor.

lectisternĭum

lectisterni

Banquet sagrat en què la divinitat prenia part ajaguda en un llit.

lemŭres

lèmurs

Esperits malignes del món infernal.

libātĭo

libació, ofrena

Acció ritual consistent en el fet de vessar un líquid a terra.

lictor

lictor

Alabarder que portava el feix i la destral dels magistrats amb imperiumi; precedia protocolàriament les aparicions públiques d'aquests.

litŭus

bastó (augural)

Bastó curt acabat en forma corba, d’origen etrusc, que servia als àugurs per a delimitar el templum.

libri Sibillīini

llibres Sibil·lins

Aquells que, segons la tradició, contenien les respostes divines recollides per la Sibil·la de Cumes.

lucus

bosc sagrat

Clar de bosc (luc- 'llum'), on es practcaven cerimònies sagrades.

ludi

jocs, festivals

Jocs públics, votius o escènics en honor de les divinitats.

Lupercus

luperc

Sacerdot de Faune que formava part d’una confraria religiosa protagonista dels rituals de fecunditat, celebrats els 15 de febrer i coneguts amb el nom de Lupercalia.

lustrātĭo

lustració

Cerimònia de purificació.

manes

manes

Esperits dels difunts, considerats com a dvinitats.

mola salsa

mola salsa

Producte ritual fet de farina d'espelta i sal elaborat per les vestals que s'oferia com a ofrena o bé s'engrunava sobre el cap de la víctima i els objectes sagrats.

mundus

món

Cova rodona que posava en comunicació el món infernal i el món dels vius.

numen

numen

Força d’origen sobrenatural, considerada divina, que presidia una activitat determinada o una realitat específica de la vida concreta.

obsecratĭo

rogativa

Cerimònia ritual de caràcter expiatori.

omen

averany

Advertiment diví (favorable o desfavorable) que es percebia auditivament.

pater familĭas

pare de família

Cap jurídic i religiós de la família.

pax deōrum

vènia o gràcia dels déus

Concòrdia necessària entre homes i déus que constituia un dels principals objectius de l’actuació religiosa romana.

Penātes

Penats

Divinitats de la llar i de l'estat.

pomerĭum

pomeri

Banda de terra lliure, sagrada, marcada amb mollons, que, al voltant de la muralla d’una ciutat, especialment de Roma, n’assenyalava els límits.

pontĭfexpontífex
Membre del col·legi sacerdotal de Roma que, considerat com a autoritat suprema, vetllava pel bon funcionament de la religió en general.

pontĭfex maxĭmus

pontífex màxim

Cap dels pontífexs i màxima jerarquia del cos sacerdotal romà.

popa

sacrificador, immolador

Servent que, en el sacrifici, s’encarregava d’etzibar a la víctima el cop fatal.

prodigĭum

prodigi

Esdeveniment imprevisible o estrany atribuït a la intervenció divina.

pullarĭi

guardians dels pollastres

Sacerdots encarregats de la cura dels pollastres sagrats emprats en pràctiques endevinatòries.

regĭa

palau

Residència del pontífex màxim.

rex sacrōrum

rei del culte

Sacerdot romà que assumí les competències religioses dels antics reis.

ritus

 

ritu

Conjunt de representacions mimètiques, reiterades i escenogràfiques d’una sèrie d’accions cultuals.

ritu de pas

En antropologia, tota aquella acció sagrada vinculada a les situacions de transformació d'un estat a un altre.

sacrificĭum

sacrifici

Immolació d’un ésser viu en honor d’una divinitat.

Salĭus

sali

Membre d’una confraria religiosa protagonista de rituals guerrers, dedicats a Mart, celebrats anualment en forma de processons rituals, cants i danses.

sellisternĭum

sel·listerni

Banquet sagrat en què la divinitat prenia part asseguda en una cadira.

seuir

sevir

Esclau afranquit que formava part d'un col·legi de sis membres encarregats del culte imperial (seuiri Augustales).

 

sincretisme

Fusió entre dues divinitats de resultes de la qual s’origina una nova entitat híbrida.

sodālis

confrare

Membre d’un col·legi sacerdotal encarregat del culte a August (sodales.Augustales)

sodalĭtas

fraternitat, confraria

Confraria religiosa.

sortes

sort, sortilegi

Sortilegis o respostes profètiques pròpies de l’endevinació de caràcter inspirat.

suffīmen

fumigant

Producte ritual fumigant que elaboraven les vestals.

suouetaurilĭa

suovetaurilis

Immolació d’un porc, una ovella i un bou en cerimònies de lustració.

supplicātĭo

rogativa

Cerimònia ritual de caràcter expiatori o gratulatori.

taurobolĭum

tauroboli

Immolació ritual en honor de Cíbele d’un brau en un empostissat de manera que la sang de la víctima queia sobre l'iniciat.

templum

temple

Espai sagrat que l’àugur delimita per a prendre els auspicis.

tibīcen

flautista

Flautista.

 

Tríada

En l’esfera religiosa, grup de tres divinitats, p. ex.: la Tríada capitolina, formada per Júpiter, Juno i Minerva.

tripudĭum

tripudi

Dansa ritual de tres temps executada pels salis en honor de Mart.

triumphus

triomf

Crit ritual de triomf emprat en les processons dels germans arvals i en les cerimònies en honor dels generals triomfadors.

Vestālis

vestal

Sacerdotessa verge encarregada del culte a Vesta.

uictimārĭus

victimari

Servent que, en el sacrifici, s’encarregava de subjectar la víctima.

uiri sacris faciundis

sacerdots encarregats

 


dels objectes sagrats

Sacerdots encarregats especialment de la conservació i interpretació dels Llibres Sibil·lins.

uotum

vot, prometença

Vot o prometença feta als déus.

ustrīna, ustrīnum

crematori

Lloc on es cremava un cos.