El fracàs a Catalunya de la sublevació militar del 19 de juliol de 1936 va donar pas a l’inici d’una etapa revolucionària en la qual les classes populars van protagonitzar un alçament espontani, entusiasta i turbulent. Associades en sindicats, comitès de barri o entitats de tota mena, milícies populars obreres i camperoles controlades per la CNT-FAI es van organitzar en el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya i, fet insòlit fins al moment, van posar-se al capdavant de companyies com la de l’aigua o les dels transports, i també de fàbriques i conreus, i van apropiar-se de la direcció de serveis com ara hospitals i escoles, entre d’altres. Es prenien així les regnes d’una situació que, acompanyada d’accions violentes contra persones de dretes i de l’Església, tenia per objectiu cobrir les mancances contra les quals lluitaven des de feia molt temps, i bastir una societat lliure, equitativa, solidària i antagònica a la que els havia precedit. Aquest curs, que té per objectiu explicar i rescatar de l’oblit una rebel·lió popular sovint difamada, disfressada o, senzillament, ocultada, farà èmfasi en els canvis, les experiències i les novetats que va aportar —i, en alguns casos, fer reeixir—, i analitzarà també els temps que van succeir a aquesta revolució truncada.