Assassinats, tortures, desaparicions i persones exiliades. Una dura repressió contra l’oposició, amb greus violacions dels drets humans, i la voluntat dictatorial d’eradicar qualsevol forma de participació democràtica i popular és només una part del trist llegat que han deixat les dictadures espanyola, xilena i argentina al seu pas per cada país. Primer a l’Estat espanyol (1936-1975) i després a Xile (1973-1990) i l’Argentina (1976-1983), totes tres dictadures van dur a terme una repressió impecable contra moviments o organitzacions polítiques, socials i sindicals opositores al règim, i van instaurar el terror com a eina per sotmetre la població a la nova situació i eliminar, així, qualsevol veu dissident contra l’aparell dictatorial. Aquest curs vol analitzar els trets comuns de totes tres repressions, des de les justificacions ideològiques de cadascuna fins als instruments i els suports de què van disposar, i vol posar també de manifest la projecció que han rebut aquests tres sistemes dictatorials un cop eradicats.