• La UB Divulga
• Projectes
• ArqueUB
• Programa d’activitats
• Estades d’estudiants preuniversitaris
• Diari de camp dels participants
• Oriol Colomer Delgado

ArqueUB

Diaris de camp dels participants: Oriol Colomer Delgado

DIA 1: 15 de juliol de 2019
Avui ha sigut el primer dia de l’estada, i hem començat l'activitat al jaciment. El jaciment és un taller del segle XIX on es treballava ceràmica que pertanyia a Antoni Tarrés, per això, totes les restes trobades són rajoles, testos i altres objectes de ceràmica.
Hem començat per presentar-nos als estudiants de la Universitat que estan fent pràctiques al jaciment i els hem estat ajudant a fer un plànol en vista zenital de diverses zones del taller. Concretament unes piscines on es purificava l’argila per més endavant ser treballada. Per fer-ho, prèviament havien instal·lat dues cintes mètriques que servien de referència per més endavant combinar els dibuixos. Per aconseguir la màxima exactitud a l’hora de fer el dibuix, utilitzàvem una plomada, que gràcies al seu pes, assegura exactitud quan s’agafen els punts. Hem passat tota la sessió fent el dibuix, que s’ha acabat fent una mica pesat per culpa de la calor i la persistència necessària, però ha sigut bastant gratificant quan hem acabat un dels dos dibuixos.

DIA 2: 16 de juliol de 2019
La primera cosa que hem fet avui al matí ha sigut acabar el segon dibuix, que ha sigut molt més ràpid, ja que no ens quedava gaire per acabar-lo. Seguidament, hem baixat al laboratori per rentar un munt de peces que havien excavat els estudiants els dies anteriors. La majoria eren relativament fàcils de rentar amb els raspalls que ens havien donat, però algunes tenien trossos de terra bastant difícils de treure. En total hem rentat unes sis o vuit safates (relativament grans) plenes de peces.
Ha sigut un dia més relaxat, però interessant, perquè hem pogut aprendre molt sobre les peces que anàvem rentant. Després hem pujat totes les safates a l’aula que s’utilitza per categoritzar i fer inventari de totes les peces.

DIA 3: 17 de juliol de 2019
Avui hem anat directament a l’aula esmentada prèviament. Primer hem organitzat les peces a les diferents taules. Després hem estat fent el que es coneix com “siglar”, que és essencialment categoritzar les peces mitjançant el jaciment, l’any de trobada i l’UE. El procediment és el següent: primer s’aplica una petita capa de laca d’ungles a una cantonada de la peça i es deixa assecar. Seguidament s’escriu a sobre el lloc, l’any i l’UE de la peça, i finalment s’hi afegeix una capa de laca per sobre.
Hem estat siglant fins a la pausa de mig matí, i després hem estat fent inventari, que consisteix en prendre nota de totes les peces obtingudes i organitzar-les per tipus i pels mateixos paràmetres utilitzats per siglar.

DIA 4: 18 de juliol de 2019
Hem continuat siglant i fent inventari durant la primera meitat del matí. El procés s’ha acabat fent repetitiu, però com a mínim no ens portava complicacions ja que ja sabíem com funcionava tot, i hem treballat molt més ràpid en cadena.
Durant la segona meitat hem dedicat el temps a intentar reparar diversos objectes amb les peces ja siglades. Hem aconseguit reconstruir un urinari infantil i unes quantes peces del que semblaven capitells de columnes o testos verds per a plantes i flors. Hi hem dedicat tota la segona meitat, ja que és lent i complicat d’aconseguir trobar peces que encaixin, especialment amb els possibles capitells.

DIA 5: 19 de juliol de 2019
Avui ha sigut l’últim dia. Ja no hem tornat al jaciment, perquè la feina era abundant a l’aula d’inventariar. Hem continuat siglant i inventariant fins a la mitja part. Després d’esmorzar hem estat intentant reconstruir uns testos molt detallats. N’hi havia de dos tipus, vidriats (o sigui, amb una capa de ceràmica per sobre) i sense vidriar, i hi havia dos dibuixos diferents. Un presentava tres nens i l’altre dos àngels. Ha sigut bastant interessant anar identificant les peces respecte al dibuix original i després trobar a quin grup podien encaixar. Hem aconseguit reconstruir-ne la majoria, però el problema ha arribat amb els marcs dels dibuixos, ja que absolutament tots tenien la mateixa forma i era impossible identificar si eren d’un dibuix o de l’altre. A això se li ha d’afegir la quantitat de testos diferents que teníem. Aquesta part ha sigut molt frustrant i hem pogut avançar molt poc.

La reconstrucció dels testos.

Un dels testos. Concretament el dels tres nens.

Ha sigut una experiència genial, he après molt sobre l’arqueologia i el seu funcionament, i no només això, sinó també sobre la història d’Antoni Tarrés i el seu taller de ceràmica. Estic molt agraït per haver pogut participar en aquest esdeveniment i ho repetiria sense dubtar-ho.