ArqueUB

Diaris de camp dels participants: Iván Pérez López

No han estat altra cosa que l’interès sobre l’arqueologia i la curiositat que m’han mogut a participar en aquest projecte de la Universitat de Barcelona, ArqueUB, ja que el meu Treball de Recerca té com a principal tema la cultura ibèrica. L’activitat, d’una setmana, m’ha esclarit els mètodes pràctics que s’utilitzen en una excavació i quin significat tenen. Aquests mètodes s’han anat repetint al llarg dels dies, de forma que realment no és un estudi aleatori, sinó que prevalen els protocols.

 

Dia primer (08/07/2019)

El primer dia va ser mogut, ja que el temps no acompanyava i la pluja intermitent ens va fer parar fins a dues vegades. A l’arribar al jaciment, pertanyent a la terrisseria d’Antoni Tarrés al segle XIX, ens van explicar en què consistien les fitxes definitòries, les quals enregistren cada Unitat Estratigràfica (UE), que és cada capa de terra que s’excava, en funció de l’edat que té. Això vol dir que a cada canvi significatiu de color s’ha de parar i omplir una fitxa com aquestes, on es parla del tipus de material que presenta la UE, si és morter o calç, argila, terra humida o sorrenca, etc. Després d’aquesta breu explicació, ens vam disposar a rebaixar un estrat que ja havia estat estudiat, i alguns utilitzaven pic, per rebaixar terra, mentre els altres utilitzàvem l’anomenada “paleta catalana” i un recollidor per retirar els residus, entre els quals es trobaven tot tipus de trossos de ceràmica barrejats amb terra.

 

width= width=

 

Les estones que plovia anàvem a un dels laboratoris, on se siglaven les ceràmiques trobades. Primer cal lacar les ceràmiques en una zona poc visible per inscriure el número d’UE (el número de l’excavació donat per l’Ajuntament) i la campanya (any d’excavació); vam observar tota la diversitat de peces que hi havia, des de motius angèlics fins a inscripcions i cartells. També vam baixar al laboratori on s’estudien des d’aquestes ceràmiques fins a ossos, petxines i pòl·lens prehistòrics. Allà es concentraven totes les mostres que arribaven de jaciments de tot arreu. Vam baixar allà per rentar un cúmul de ceràmiques. Això ho férem amb raspall de dents i una palangana amb aigua, extraient la sorra compacta amb cura perquè no es fessin malbé els objectes, sobretot respecte a la pintura i els vernissos.

 

Ceràmiques classificades segons la UE.

 

plomada

Ceràmiques classificades segons la UE.

Començàrem amb el dibuix en planta de l’estrat en qüestió. El procés és aquest: netejar la sorra de l’estrat amb un raspall, dibuixar la planta i la secció acumulativa i fer una fotografia amb un jaló (si escau); omplir la fitxa definitòria amb un esbós de l’estrat, després excavar fins al següent estrat.


Per dibuixar la planta, es defineix un eix amb una cinta mètrica, que ens servirà de guia per passar-la a paper mil·limetrat. Llavors, segons el relleu de l’estrat, es van escollint punts amb una plomada, i amb un metre i a 90o respecte de l’eix, s’esmenten les xifres en ambdós eixos cartesians, X i Y. D’aquesta manera, els punts s’han d’anar unint fins a formar el dibuix.

 

A continuació, amb ajuda d’un nivell i una mida, es dibuixaran a la planta diverses cotes d’altura respecte del nivell del mar. El nivell és un aparell semblant a una càmera que va acompanyat d’un trípode ajustable en les seves tres potes. L’objectiu és que estigui totalment paral·lel a la superfície, a fi de treballar amb precisió. Llavors, amb la “cota 0”, que és un punt preestablert del jaciment on se sap exactament l’altura respecte del nivell del mar, es calcula l’altura a la qual està el nivell, i es busquen les altures en punts repartits de l’estrat..

plomada

Nivell

Per fer-ho, la mida és una eina semblant a un regle molt alt que ens dirà la distància a la qual el nivell està del punt en qüestió.


A l’hora de dibuixar la planta, es distingeix entre les diferents parts de l’estrat. Com he comentat, no és el mateix una zona d’aspecte blanquinós que una de marró sec o una altra de marró humit i rogenc (argilós). Per aquesta raó, a banda del dibuix de planta complet, es fan més dibuixos en planta de les diferents zones segons els colors i aspectes.

 

Començàrem amb el dibuix en planta de l’estrat en qüestió. El procés és aquest: netejar la sorra de l’estrat amb un raspall, dibuixar la planta i la secció acumulativa i fer una fotografia amb un jaló (si escau); omplir la fitxa definitòria amb un esbós de l’estrat, després excavar fins al següent estrat.


Per dibuixar la planta, es defineix un eix amb una cinta mètrica, que ens servirà de guia per passar-la a paper mil·limetrat. Llavors, segons el relleu de l’estrat, es van escollint punts amb una plomada, i amb un metre i a 90o respecte de l’eix, s’esmenten les xifres en ambdós eixos cartesians, X i Y. D’aquesta manera, els punts s’han d’anar unint fins a formar el dibuix.

 

plomada

Dibuix en planta


Dia tercer (10/07/2019)

Aquest va ser un dia de neteja a fons del jaciment en general. L’arqueologia, com qualsevol cosa a la vida, té coses més apassionants i d’altres que una mica menys. L’acumulació tant de terra com de grava i altres brutícies feien que el jaciment semblés descuidat. Per això, amb escombretes i recollidors vam recollir la brutícia. També, en la part pavimentada en la qual estàvem treballant, vam retirar el fang compactat i sec que hi havia entre les juntes de la pavimentació. Això ho fèiem amb un paletí, una eina com la paleta però més petita i acabada en punxa. La neteja és, segons vaig comprovar, un factor important també en l’arqueologia, sobretot respecte a l’aspecte que ofereix al visitant. Poden haver-hi moltes persones i fer-se un treball perfecte, però si qui ve després de nosaltres troba un jaciment brut i amb vegetació, és possible que rebi una sensació d’abandonament. De vegades, les aparences sí són importants.

plomada

Dia quart (11/07/2019)

En el quart dia vam canviar a la zona sense paviment del jaciment. Vam netejar, com era costum, l’estrat abans de dibuixar la seva planta i determinar diferents cotes d’altura. Després, havent estat mullada amb una mànega perquè lluís més i es distingissin millor els diferents colors de l’estrat, es va fotografiar amb el jaló. Tot seguir vam excavar amb el pic tota la zona marronosa, fins a arribar a la part blanca de morter. Les restes les anàvem traient en aquest cas amb pala i una paleta per ajuntar millor la terra i afavorir-ne la recollida, ja que la quantitat de restes era molt major. Va sortir en aquell moment una part d’una ceràmica negra amb el relleu d’una mena de nen o àngel nu.

plomada

 

Dia cinquè (12/07/2019)
L'últim dia vam estar dibuixant en un pla. Ens van dividir en grups i a cadascun li tocava dibuixar una part del jaciment. Com que feia calor, estàvem tots molt aclaparats però vam aconseguir-ho. Per dibuixar s’utilitzava un foli quadriculat on un quadrat gran eren 20 cm i un de petit eren 2 cm, un llapis, un regle, una goma, un metre i molta paciència perquè a vegades no sortia el punt i l’havies de fer una altra vegada.

 

plomada

El segon dibuix correspon a la zona blanca que s’observa a la imatge


Veritablement aquesta ha estat una experiència nova, reveladora perquè no coneixia moltes de les pautes que s’han de seguir en les excavacions, i m’ha semblat una molt bona forma d’aproximar-se a l’arqueologia, recomanable tant per a gent que s’hi vulgui dedicar com per a qui té curiositat i interès per la història. 

 

 

Organitzat per

Amb el suport de

logo fecyt
excel HUBc BKC
  • Universitat de Barcelona
  • Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i)
  • ucc@ub.edu
  • 934 035 412