• La UB Divulga
• Projectes
• Camins infinits
• Equip investigador

Camins infinits

 

Equip investigador

 

• 
  Estefanía Alcaide Consuegra

  Facultat de Biologia

  Molta gent parla de mutacions i de malalties genètiques, però, realment, com s’arriben a descobrir? Durant la sessió explicaré què és la genètica i com s’associa a diferents malalties, centrant-me en l’ictus, ja que és el tema de la meva tesi doctoral. També parlaré sobre com vaig acabar escollint aquesta carrera científica i quines altres carreres relacionades amb la genètica hi ha.

• 
  Maricarmen Almarcha Cano

  Facultat de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, centre adscrit de la Universitat de Barcelona

  Per què fragmentem el coneixement en diferents assignatures per estudiar? Creieu que és possible unificar la ciència per mitjà de conceptes integradors? Es pot aprendre aquest coneixement des del moviment? Us explicaré en què consisteix la meva tesi Towards an embodied and transdisciplinary education, com són les intervencions en aules d’escola, institut i universitat, quins són els conceptes unificadors de la ciència i com es poden aprendre a través d’analogies de moviment.

• 
  Josep Boter Carbonell

  Facultat de Química

  Es normal que a l’hivern no faci fred? O que a Barcelona estiguem a més de 30ºC a l’estiu? Efectivament la resposta és No. Tots aquests fenòmens es deuen al canvi climàtic, provocat per l’activitat de la nostra societat. Actualment el nostra sistema funciona a partir de fons d’energia fòssil, provocant una gran contaminació, per aquest motiu hem de buscar alternatives, que ens permetin seguir vivint amb les mateixes comoditats, sense haver de destruir el planeta. En aquestes sessions tractarem noves maneres de produir energia i veurem perquè és important la recerca en aquest camp.

• 
  Mariona Carós Roca

  Facultat de Matemàtiques i Informàtica

  Què és la intel·ligència artificial (IA)? Per mitjà d’alguns dels projectes que he desenvolupat entendrem en què consisteix i com ens afecta en el dia a dia, i la importància de les dades. A continuació us parlaré sobre el meu doctorat: veurem com es fa servir la IA per modelar el territori i quins beneficis ens aporta!

• 
  Vanessa Costa Ledesma

  Facultat de Física

  Explicarem què és el món nanoscòpic i com hi podem accedir. Parlarem de què són els electrons i perquè els fem servir per conèixer aquest món, i veurem amb el microscopi electrònic com són els materials que ens envolten en el dia a dia. També tractarem breument com s’estudien les propietats físiques i químiques d’aquests materials, i com es poden aprofitar per crear-ne de nous.

• 

  Gerard Esteruelas Navarro

  Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació

  El primer objectiu de la sessió és trencar amb els estigmes actuals sobre la recerca i sobre què es necessita per ser investigador, i veure com ens podem endinsar en aquest meravellós món. També parlarem de la nanotecnologia i la nanomedicina, i de com ens ajuden en el dia a dia. A més, farem una introducció a les malalties neurodegeneratives (com ara l’Alzheimer), tan freqüents actualment, i sabrem com es pot contribuir al seu tractament.

• 
  Lorena Garri-Catchot

  Facultat de Geografia i Història. Àrea d’Història Antiga

  M’agradaria poder obrir-vos una finestra al món de les humanitats i les ciències socials, en un moment en què les ciències experimentals i la tecnologia s’han erigit en hegemòniques i gairebé imprescindibles. Així doncs, per a què serveix estudiar Història o altres disciplines similars en l’era de la digitalització, de les pandèmies i de la globalització? Quins són els nostres laboratoris? A més, us proposo un tast de fonts antigues que il·lustraran com des de ben antic es van construir les nocions de masculinitat i feminitat, que van instaurar les bases del nostre sistema de pensament.

• 
  Elisenda Gràcia Mont

  Facultat de Geografia i Història. Departament d’Història i Arqueologia

  Com de rics eren els reis a casa nostra? Com s’ho feien per disposar de diners? Veurem com s’organitzava una societat feudal, quin paper hi tenia la monarquia i com obtenia els recursos. Un d’aquests recursos és la lleuda, la taxa objecte de la meva tesi doctoral, que ens permet saber més coses sobre el comerç pel Mediterrani, les lleis del mar, els defraudadors d’impostos, el tractament de la justícia civil, etc. Abans, com ara, hi havia qui seguia les regles i qui se les saltava, i també, com ara, hi havia mecanismes de control per evitar que s’incomplís la llei.

• 
  Sergi Granados Leyva

  Facultat de Física

  Més o menys tothom ha sentit parlar de les simulacions i dels superordinadors. En els darrers anys, s’han convertit en una peça clau dels avenços científics, fins al punt que es dediquen congressos sencers per parlar-ne. És més, si has jugat a alguna videoconsola, has format part d’una simulació! Però, per a què serveixen? Quina relació tenen amb les matemàtiques i la física? I amb els videojocs? En aquesta xerrada respondrem aquestes preguntes i parlarem de què tenen en comú un físic i un programador de videojocs.

• 
  Luis Miguel Guerra Muñiz

  Facultat de Geografia i Història

  Per a què serveix la història? Com podem explicar-la? Quins són els errors que no ha de cometre un historiador? Faré una introducció als mètodes de recerca en humanitats i ciències socials, concretament en el camp de la història. També explicaré com interrogar les fonts perquè ens donin respostes que justifiquin les nostres hipòtesis. Per acabar, intentarem fugir de la idea que són matèries memorístiques i posarem de manifest una cosa que molts neguen: la seva utilitat.

• 
  Joan Huerva Subirachs

  Facultat d’Economia i Empresa

  Pretenc despertar l’interès científic dels assistents perquè una societat que entén la ciència i l’ecosistema que l’envolta té més capacitat per progressar i prendre bones decisions. Parlarem de què és la ciència, de com són els científics, de les seves motivacions, d’on treballen i del món que els envolta (articles, congressos o retribucions, entre d’altres). La ciència pot ser una actitud per entendre la vida i el que ens envolta? Discutirem també sobre la importància de les dades per a l’individu, sobre el disseny de polítiques personalitzades a partir d’aquestes dades, sobre com tractar la democràcia i com millorar-la, i sobre els algoritmes i els punts en comú que poden presentar.

• 
  Siham Ijjou Kadiri

  Facultat de Psicologia. Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia. Institut de Neurociències

  Tenir un cervell més gran quan neixes és un avantatge? En aquesta sessió explicarem la importància que té relacionar la mida de l’anatomia del cervell i les seves respectives regions amb l’habilitat de percebre i codificar sons del llenguatge en néixer. Ho farem amb l’ajuda de dues tècniques de neuroimatge que permeten explorar i mesurar el cervell de manera indirecta: la ressonància magnètica i l’electroencefalograma.

• 
  Javier Jiménez Flores

  Facultat de Filosofia

  Parlarem de conceptes com ara la moral, l’ètica, els valors, les virtuts i els principis, amb l’objectiu de disposar d’un marc teòric que afavoreix el diàleg al voltant de dilemes ètics de la vida quotidiana. Si una persona del meu entorn que no conec s’ha deixat a casa l’esmorzar, què hi puc fer? Si un amic ens confia un secret sobre un mal hàbit, podem explicar-lo a algú?, hem de fer-ho?, per què? És correcte menjar-se un tros de pastís quan sabem que han bufat les espelmes sense mascareta?, què es pot fer en aquesta situació?, com podem actuar?

• 
  Pere Llopart Roca

  Facultat de Química

  Actualment, estem patint la pitjor sequera de la història de Catalunya, però en comparació amb la del 2008, tenim menor dependència dels embassaments: en els darrers anys, hem incrementat la producció d’aigua regenerada i dessalinitzada. I com ho farem en un futur on a causa del canvi climàtic, la disponibilitat de recursos hídrics a Catalunya es podrà veure disminuïda en un 18,3% el 2050? Aquest fet, sumat a d’altres com l’augment de la població i les emissions contaminants al medi aquàtic, es traduirà en un increment significatiu de la pressió que exercim sobre aquests recursos. En aquest context, la meva tesi doctoral busca donar una segona vida a un residu agrícola com són les restes de la poda de la vinya, convertint-los en biocarbó, el qual és capaç d’eliminar molts compostos contaminants de les aigües residuals, com pesticides, fàrmacs i restes de productes cosmètics.

• 
  Sílvia Locubiche Serra

  Facultat de Medicina i Ciències de la Salut · Institut Germans Trias i Pujol

  Parlarem sobre com vaig començar la carrera en recerca, concretament en neurociències, i de la màgia dels receptors NMDA de glutamat i de les seves funcions. També us presentaré les GRINpaties, les malalties amb les quals estan relacionats, i us explicaré com les estudiem al laboratori, amb peixos zebra, uns peixos sorprenentment similars genèticament als humans. Són transparents durant l’estat larvari, de manera que són una eina espectacular per a l’estudi en múltiples disciplines científiques, ja que permetent estudiar fàcilment vies clau durant el desenvolupament.

• 
  Laia Marcet Jiménez

  Facultat de Psicologia

  Els humans naixem amb una capacitat innata pel llenguatge. De fet, naixem preparats per aprendre qualsevol llengua del món. Durant els primers mesos de vida som capaços de diferenciar els sons de llengües que no hem escoltat mai. A mesura que ens fem experts en la nostra llengua nativa perdem aquesta capacitat i això fa que ens costi molt més aprendre una llengua nova quan som grans. Però, com podem saber el que passa pel cap d’un nadó que encara no és capaç de parlar? Durant la xerrada explicaré les tècniques que fem servir en l’àmbit del desenvolupament cognitiu per saber què estan percebent i interpretant els més petits.

• 
  Lídia Mulet Pons

  Facultat de Medicina i Ciències de la Salut (Campus Clínic)

  Parlarem de per què vaig decidir dedicar-me a la ciència i com he arribat a ser investigadora en neurociència. Aportar una idea sobre com s’inicia una carrera professional en recerca d’una manera dinàmica i propera pot ser clau per despertar l’interès en aquest àmbit. En especial, la sessió es dedica a l’activitat investigadora que duc a terme en el meu grup de recerca, amb una introducció als camps de la neurociència que estudiem: l’estimulació cerebral i la neuroimatge.


Mikel Ocio Moliner

Facultat de Física

Podem veure com parlen les neurones entre elles? Quina relació hi ha entre el funcionament del cervell i ChatGPT? Pot la física ajudar-nos a entendre malalties com l’Alzheimer o els ictus? Veurem que són les xarxes neuronals i com podem estudiar-les en un laboratori. També comentarem com és treballar en el món de la recerca i desmuntarem uns quants estereotips i mites sobre la ciència i el que cal fer per dedicar-s’hi.

• 
  Irina Pi Jaumà

  Facultat de Física

  Com es mouen les cèl·lules?, com l’entorn influeix en el seu moviment?, què té això a veure amb un vol d’ocells o un banc de peixos? Us explicaré per què les aplicacions de la física en biologia són tan potents i boniques, i veurem com a partir de models molt simples expliquem comportaments de cèl·lules en teixits i entenem, per exemple, com es regeneren o com avancen les cèl·lules canceroses. També parlarem sobre la feina d’una científica i de la diversitat en aquest món, i desmuntarem la creença que s’hagi de ser un eixelebrat com l’Einstein per fer ciència!


Brian José Quintero Manes

Facultat de Psicologia

A la primera part de la xerrada, mostraré com les ciències cognitives i la psicologia han anat guanyant un espai en el món de les ciències al llarg dels anys. A la segona part, parlaré de la memòria humana i l’aprenentatge, i de com, malgrat que aquests dos processos estan estretament relacionats, paradoxalment, oblidem més del que recordem.

• 
  Glòria Ribugent

  Facultat de Filologia i Comunicació

  Primer de tot posarem en context la investigació en el camp de la filologia catalana medieval i parlarem de l’espai de treball i les eines del medievalista. La introducció ens ajudarà a entendre com es fa la recerca en el camp de les humanitats. A continuació ens centrarem a entendre què són els còdexs manuscrits: Què és el pergamí i com es prepara? Quines són les eines d’escriptura? Quant triga un copista a copiar un text? Com es transcriu? Resoldrem tots aquests dubtes i veurem algunes imatges molt interessants per entendre el còdex i, per extensió, la transmissió cultural escrita a la baixa edat mitjana. Després serà el moment de fer d’investigadors: a partir de quatre nocions de cal·ligrafia gòtica i abreviatures, desxifrarem per primera vegada unes quantes paraules (i fins i tot frases!) del Llibre de cavalls, que és inèdit. Un cop feta l’activitat, posarem a prova els coneixements dels medievalistes en pràctiques amb un Kahoot paleogràfic. Tancarem la xerrada explicant què és una tesi doctoral (al cap i a la fi, un treball de recerca molt llarg), i quins són els passos per arribar-hi, en qualsevol àmbit d’estudi.

• 
  Carla Riera Llobet

  Facultat de Física de la Universitat de Barcelona · Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)

  Treballo en tractaments per al càncer. Molta gent em pregunta: «Però tu ets física, i no metge, oi?». Sí, soc física, però amb la meva feina ajudo a millorar les teràpies per curar el càncer. Per avançar en la ciència es necessiten equips de persones procedents de carreres molt diferents! No cal ser el «cervell més brillant» d’una generació per col·laborar en el progrés de la ciència. Durant la sessió parlarem de què investigo i com ho faig (què és el càncer, com es combat, etc.), i de com he arribat fins aquí tot i no ser cap Einstein!

• 
  Aintzane Rodríguez Barrante

  Facultat de Medicina i Ciències de la Salut (Campus Bellvitge)

  Com sap el paracetamol quina part del cos ens fa mal? I què té a veure això amb el càncer? Durant la sessió parlarem de les teràpies dirigides contra el càncer: què són, per què són importants... Aprofundirem en què és el càncer, per què l’investigo, com es fa aquesta recerca i com he arribat a treballar en aquest àmbit. Us explicaré què és el que més m’agrada de la meva feina i per què em sembla important.


Eva Rodríguez Quintana

Facultat de Biologia

Com es propaga el so a l’aigua? Els animals marins hi senten? Quins sons trobem a l’oceà? En el darrer segle, el nivell de contaminació acústica marina ha augmentat molt a causa de les activitats humanes, la qual cosa ha generat preocupació per l’impacte que pot tenir en els organismes i els ecosistemes marins. Veurem com es propaga el so dins l’aigua, identificarem els diferents sons que podem trobar a l’oceà (naturals i antropogènics), i parlarem de com poden afectar els organismes marins.

• 
  Xavier Roig Soriano

  Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació

  Quina importància té la mida d’un fàrmac? Podem dirigir un medicament a un lloc determinat de l’organisme? Al nostre cos hi ha un gran nombre de barreres molt selectives i amb una mida molt petita, que fan que no tots els fàrmacs puguin arribar on es desitja. Per tant, la nanotecnologia obre un tot un ventall d’alternatives en el tractament dirigit de les malalties. Parlarem d’aquest món i veurem com es treballa i com es pot arribar a ser investigador en aquest camp.

• 
  Pau Sobregrau Sangrà

  Facultat de Psicologia · Hospital Clínic

  Enfocaré la primera part de la sessió a explicar la meva experiència: què he fet i com he arribat al món de la recerca, amb la finalitat de promoure la importància de perseverar en l’assoliment d’objectius propis, i d’«expandir-se» i provar experiències noves com a eina clau per a l’èxit personal i també acadèmic. En la segona part de la xerrada, us explicaré les particularitats, rutines de treball i altres aspectes similars de cursar un doctorat basat en un disseny propi d’investigació. També us presentaré els avantatges, en l’àmbit acadèmic i personal, de fer un doctorat sense beca o contracte predoctoral.

• 
  Laura Torres Ribas

  Facultat de Medicina i Ciències de la Salut (Campus Clínic) · Institut de Recerca Germans Trias i Pujol

  La biologia em va fer decidir que havia de descobrir món. En aquesta sessió m’encantaria compartir què em va animar a emprendre aquest viatge, i trencar, així, amb prejudicis sobre què pots i què no pots fer, independentment d’on vinguis i cap a on vagis. L’objectiu és aportar una visió més propera sobre els investigadors i valorar la recerca, en aquest cas, des d’una perspectiva biomèdica. Ho farem amb un enfocament més informatiu sobre les malalties infeccioses i el càncer, i donant informació de primera mà sobre les diferències que presenta la recerca a diferents països, així com parlant de diverses vivències que he tingut treballant en aquest àmbit.

• 
  Nerea Ugartondo Asensio

  Facultat de Biologia

  Com podem estudiar una malaltia que afecta el neurodesenvolupament? No podem accedir al cervell dels pacients i agafar-ne una mostra, i els models animals tenen moltes limitacions. En els darrers anys s’han desenvolupat nous models generats específicament a partir de cèl·lules de la pell dels pacients que, primer, són transformades en cèl·lules mare i, posteriorment, en les que calgui segons l’estudi (neurones, múscul, etc.). Durant la xerrada explicaré què em va portar a interessar-me per la ciència i ens centrarem en la possibilitat de generar models cel·lulars, com es poden obtenir al laboratori i quines aplicacions tenen.

• 
  Beatriz Elina Vargas Carosi

  Facultat de Física

  Donarem un cop d’ull al món nano, i veurem com són els materials presents en el nostre dia a dia, però a escales molt petites, com n’estudiem les propietats físiques i químiques, què ens aporta el seu estudi, i quines eines fem servir per veure el nostre entorn a escala nanomètrica.