Moderador: Joan Pujolar
La interconnectivitat com a model díanàlisi de la interacció en els espais electrònics (Agnès Vayreda, GIRCOM - UOC)

En aquesta comunicació presentem la investigació empírica d'un fòrum virtual i reflexions sobre l'anàlisi de la CMO. Assenyalem també la necessitat d'un procés de reconceptualització teòrica i metodològica que ens porta a idear un nou model d'anàlisi basat en el concepte d'interconnectivitat. D'aquesta manera, accedim a l'especificitat de la interacció i la comunicació en el fòrum electrònic.

Anàlisi del discurs mediatitzat per ordinador (Marta Torres, UB)

La implantació d'Internet contribueix a un augment d'usuaris dels nous sistemes de CMO. L'ADMO és fonamental per donar compte de com ens comuniquem en la Societat de la Informació. Definirem els conceptes de CMO i d'ADMO, presentarem alguns mitjans sociotècnics de comunicació (com els correus electrònics, els xats i l'ICQ), donarem compte de les aportacions de l'ADMO vinculades a altres àrees del coneixement, i veurem quines són les variables d'anàlisi rellevants per aquesta disciplina (unes lligades al mitjà sociotècnic i d'altres vinculades a la situació comunicativa).

Correu electrònic, llistes de distribució i xat. Una experiència personal díús en líàmbit professional (Mercè Romagosa, Consorci per a la Normalització Lingüística)

Les noves tecnologies permeten modificar hàbits de comunicació. En l'ús personal i professional, les llistes de distribució, el correu electrònic i el xat ens permeten abastar un ventall de possibilitats impensables sense aquests mitjans: quantitat i qualitat de persones amb qui parlar i de qüestions a tractar, i estalvi de temps. El bon ús o el mal ús en determinar la utilitat.

Moderador: Emili Boix
Anàlisi del discurs mediatitzat per ordinador: estat de la qüestió (Susan C. Herring, Universitat de Bloomington, Indiana)

En aquesta ponència es fa una introducció a l'Anàlisi del Discurs Mediatitzat per Ordinador (ADMO), una aproximació a l'estudi del discurs que ha estat aplicada amb bons resultats a la comunicació a Internet en un bon nombre d'estudis en els darrers anys. L'ADMO és un mètode empíric que combina la lingüística, la sociologia, la retòrica, la semiòtica i altres disciplines per analitzar els usos lingüístics en contextos en línia. En aquesta presentació es mostra l'aplicació d'aquesta metodologia a qüestions de forma, significat, interacció, i organització social.

Moderador: Oriol Camps
La col·loquialitat en els xats: aspectes fonètics i interlingüístics (Mireia Galindo i Clàudia Pons, UB)

Els xats són converses escrites i, com a tals, participen d'elements propis tant de l'escriptura com de l'oralitat. En aquest article ens proposem aprofundir en aquest darrer aspecte: a partir de l'estudi d'un xat real, descrivim i analitzem alguns dels trets fonètics i traces interlingüístiques propis de la conversa oral que transcendeixen en aquest tipus de textos.

Com responem els missatges de correu electrònic? Noves formes de diàleg (Marta Payà, UB)

Els missatges de correu electrònic constitueixen un gènere nou i en emergència, a cavall entre els canals oral i escrit. A partir d'un corpus de missatges de correu electrònic en català, analitzem tres tipus d'estructures que solen prendre les respostes a missatges de correu electrònic (per linking i quoting). Aquestes tres modalitats presenten una forma dialògica en diferents graus, tot i que amb diferències importants respecte de la interacció més clàssica i habitual (com a mínim, fins ara...).

Recursos díenginyeria lingüística del català: tractament de noms propis (Montserrat Arévalo i M. José Simón, CLiC)

Les entitats amb nom constitueixen peces clau pel processament del llenguatge natural, com els sistemes d'extracció i recuperació d'informació. Presentem un sistema de reconeixement d'entitats que descansa sobre dues fonts d'informació: les paraules-clau que acompanyen els noms i una classificació tipologico-semàntica d'entitats. Apuntarem la problemàtica del seu tractament i la metodologia emprada per constituir una base de dades i una gramàtica de detecciói classificació d'entitats.

Coses dites, coses fetes. Distincions i matisos per al bastiment de sociabilitats online (Joan Mayans, UB)

Al text s'il.lustren diversos mecanismes i processos utilitzats a entorns socials cibertextuals per a distingir el que es diu del que es fa a l'àmbit d'aquests entorns. S'aporta informació etnogràfica de diversa procedència per a mostrar com, a IRC, MUDs i MOOs, els usuaris han trobat i reelaborat formes de separar el que es diu del que es fa.

Del tecnolecte al sociolecte: consideracions sobre l'argot informàtic en català (Carles Tebé, Araceli Alonso i Rosanna Folguerà, IULA)

En l'aproximació que els lingüistes fem al llenguatge dels àmbits científics i tècnics, considerem que sovint es produeix una confusió generalitzada entre allò que anomenem els tecnolectes i els sociolectes. Per això, els autors d'aquesta comunicació ens proposem:

• Descriure els trets principals que permeten distingir entre els sociolectes i els tecnolectes.
• Analitzar les característiques que singularitzen l'argot en un àmbit determinat per la seva temàtica, en aquest cas, l'argot d'Internet.
• Determinar quins són els criteris específics que ens serveixen per identificar l'argot tècnic a Internet per a arribar a diferenciar-lo del tecnolecte

La terminologia i els nous fòrums de debat a Internet (Lluís de Yzaguirre, IULA)

La comunicació pretèn fer reflexionar (especialment la gent interessada en Terminologia) sobre el fet que Internet pot ser entès com:

• una eina fabulosa en les diferents fases del procès de treball del terminòleg
• un corpus quasi inabastable per al seguiment de propostes terminològiques
• un pou manifestament fresc on detectar la terminologia emergent (especialment en els canals més pròxims a l'oralitat, com els xats i el correu electrònic individual)

Moderador: Lluís de Yzaguirre
La nostra experiència a VilaWeb (Mar Iglesias, VilaWeb)

Vilaweb va nèixer el 1995, dibuixat com un directori local que volia aplegar les webs en llengua catalana. A partir díaquest directori va sorgir un diari electrònic, definit per l'objectiu d'informar permanentment a la comunitat humana que ens és pròxima usant les eines d'Internet, per a crear un model participatiu, diferent del mitjans clàssics.

Recursos díenginyeria lingüística del català: anàlisi morfològica i WordNet (Mònica López, Laia Paluouzié i Gerard Escudero, CLiC)

Evolució de la comunicació personal. Des de l'aillament dels PC a les cominitats virtuals: fets tendències i gestió (Rubén Colón, UB)

Examinem l'evolució que ha sofert l'individu que ha passat de l'aïllament del seu ordinador a una comunicació global. Internet permet un nivell de comunicació sense precedents a la història de l'Èsser humà. S'estudien els motius que poden induir a l'individu a organitzar-se en comunitats virtuals, de quines eines disposa a Internet i quines són les tendències. Ens centrarem en les expectatives, els reptes i la problemàtica de la gestió dels serveis i comunitats del món universitari a Internet.

Taula rodona
Moderadora: Marta Torres
Oriol Camps, Susan Herring, Vicenç Partal, Agnès Vayreda i Lluís de Yzaguirre