Correu electrònic, llistes de distribució i xat.
Una experiència personal d'ús en l'àmbit professional.

Comunicació presentada a la I Jornada sobre Comunicació
Mediatitzada per Ordinador en Català (CMO-Cat)
Universitat de Barcelona
1 de desembre del 2000

© Mercè Romagosa Huguet (mromagosa@cpnl.org)
Consorci per a la Normalització Lingüística (www.cpnl.org)

 

1. Introducció

Les noves tecnologies permeten modificar hàbits de comunicació. En l’ús personal i professional, les llistes de distribució, el correu electrònic i el xat ens permeten abastar un ventall de possibilitats impensables sense aquests mitjans: quantitat i qualitat de persones amb qui parlar i de qüestions a tractar, i estalvi de temps. El bon ús o el mal ús en determinarà la utilitat.

 

2. Correu electrònic

Servei lingüístic (Entitat Autònoma del Diari Oficial i Publicacions de la Generalitat. EADOP)

Entre els anys 1987 i 1998 coordinava un servei lingüístic que rebia documents per corregir i els trametia per correu electrònic. Hi havia uns dos-cents usuaris potencials que podien demanar urgències, modificacions, terminis de publicació dels textos, etc.

La implantació del correu electrònic va permetre atendre des d’una única bústia de correu totes les sol·licituds, que es classificaven segons la tipologia (urgència, modificació, etc.), es prioritzaven segons un únic criteri i s’emmagatzemaven a final de cada any. Abans d’això, tot eren trucades rebudes per catorze persones obligades a interrompre constantment la seva feina.

 

Els avantatges del correu electrònic van ser:

1. Atenció de les sol·licituds amb un criteri únic.
2. Gestió de moltes sol·licituds d’una manera ordenada en el temps.
3. Rastre dels missatges escrits, que permetia comprovar que realment s’havia executat una indicació de l’usuari (no com en el cas de la trucada), si mai hi havia problemes a posteriori.
4. Acostament de la persona que gestionava la bústia de correu electrònic a un ventall molt més ampli de persones. Cada cop més els missatges tenien també complements personals, i les trucades (alguna sempre és inevitable) eren molt més ben ateses.

 

Xarxa de personal distribuït pel territori (Consorci per a la Normalització Lingüística)

Des de l’any 1998 treballo al Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), amb una xarxa de quatre-centes persones distribuïdes per la geografia del principat. Un organisme estructurat en vint-i-dos centres i unes cent trenta oficines que abasten tot el territori. Els missatges no són tipificables d’entrada, sinó que cadascun ha de tenir un tractament diferent, i per resoldre’ls sol fer falta parlar-ne amb altres persones. També en aquest cas el correu electrònic ha aportat valor afegit.

1. Ha permès remetre les qüestions plantejades, en temps pràcticament zero i a tantes persones com ha calgut, simultàniament, en els mateixos termes amb què s’han emès (de manera que no s’ha modificat el sentit primer del comentari rebut ni l’autoria de qui ha tingut el problema o la idea).
2. Ha permès mantenir informada la persona que generava el missatge de les consultes i respostes que es rebien de tercers, per mitjà de la còpia dels missatges.
3. Ha permès tenir la història de cada tema emmagatzemada en una carpeta de missatges que sempre es poden rellegir per reconstruir els fets.
4. Ha permès que, qui feia la consulta o plantejava la qüestió, tingués a l’abast tots aquells que havien col·laborat en la resposta, de manera que els continua tenint accessibles per a qualsevol aclariment posterior o per a una propera consulta.

 

En el primer cas, (EADOP), el correu electrònic ha facilitat que s’executessin moltes sol·licituds en poc temps i sense interrupcions. És a dir, ha millorat el servei cap als usuaris externs i el procés intern.

En aquest segon cas (CPNL), ha acostat persones amb objectius comuns i ha permès saber qui i què hi havia proposat cadascú, la qual cosa és un reconeixement de l’autoria de les idees.

El correu electrònic trenca barreres jeràrquiques i crea noves xarxes en funció de les persones que plantegen i resolen les qüestions, sigui quin sigui el càrrec que ocupin en una organització. En aquest sentit, és un element democratitzador de la feina. Els ciutadans poden comunicar-se directament amb alts càrrecs de l’administració; els treballadors d’una empresa, amb el seu director; els estudiants universitaris, amb el seu rector, etc.

 

3. Llistes de correu

Amb motiu del I Congrés Internacional de Publicacions Electròniques Maig'98, en què vaig participar en un taller dedicat a Publicació electrònica i llengua, vaig coincidir amb dues dones, una periodista i una lingüista, amb qui de seguida vam veure que compartíem moltes inquietuds: dona, català, Catalunya, Internet. Em van convidar a un dinar on es va gestar la llista de distribució Ciberdones. En aquell moment érem catorze dones amants d’internet i de la comunicació que volíem continuar les converses que havíem encetat en el dinar. Ara la llista compta amb una vuitantena de subscriptores i és un espai de reflexió i de debat molt enriquidor.

També em vaig subscriure a la llista Internauta, un referent en el ciberespai català pel que fa a informàtica, internet, xarxes, etc., i indirectament un espai de reflexió conjunta sobre la realitat catalana i un espai de debat obert.

De seguida vaig veure que els contactes a partir d’aquestes dues llistes m’obrien nous horitzons, no només personalment sinó també professionalment. Des de l’administració no podia saber gaire coses de com es veia el paper de les institucions des de fora. Les llistes de distribució em posaven a l’abast l’opinió de persones molt diverses des d’un punt de vista geogràfic, sociològic i ideològic, i amb un objectiu compartit: el català (la realitat catalana, la informàtica en català, etc.). Conèixer les seves opinions i percepcions em va servir per ampliar la meva visió de la realitat.

Al juliol de 1999 es va crear la llista Zèfir, de lingüistes catalans. En aquest espai de debat ens trobem persones de tot l’àmbit lingüístic català i estem col·laborant entre tots a aprofundir qüestions de tota mena relacionades amb la llengua catalana i a compartir informació útil. Aquí no hi tenim fronteres polítiques ni geogràfiques, només el fil conductor de la llengua catalana.

Amb aquestes tres llistes de distribució: les dues primeres d’àmbit més personal i la tercera més estrictament professional, tinc comunicació amb tres col·lectius importants per al bon desenvolupament de la meva feina i per al meu desenvolupament personal. Tinc a l’abast la possibilitat d’intercanvi d’opinions i comentaris amb tots ells sense moure’m del teclat. I, paradoxalment, aquest intercanvi també fa que em desplaci més sovint fora del meu nucli vital, Barcelona.

El fet d’estar davant d’un teclat també és un trampolí que t’empeny a moure’t cap a llocs on potser no hauries anat mai.

 

4. Conversa en temps real

L’any 1996, quan era responsable també de traduccions al servei lingüístic de l’EADOP, un traductor que tenia una empresa que treballava en xarxa em va suggerir que instal·lés un programa de conversa en temps real a la feina, l’ICQ. D’aquesta manera el tenia accessible perquè em resolgués traduccions puntuals que necessitàvem de manera immediata i ell a mi per a consultes de criteris de català o de dubtes que li sorgien relacionats amb alguna de les traduccions encarregades.

També vaig començar a fer servir l’ICQ amb informàtics (que em resolien en línia els problemes que podia tenir amb l’ordinador), i amb altres lingüistes amb qui comentàvem dubtes de llengua o de criteris.

En aquests moments, al Consorci per a la Normalització Lingüística estem començant a utilitzar la conversa a temps real per IRC com a sistema per suplir (o complementar) algunes reunions de personal geogràficament dispers. Fins ara ho hem fet amb poques persones i objectius molt concrets, perquè siguin reunions útils. Si hi ha massa persones que han d’intervenir o s’hi tracten temes massa abstractes és molt difícil arribar a conclusions.

L’ús de programes d’IRC també m’ha permès assistir a debats interessants a Vilaweb, al Comissionat per a la Societat de la Informació, etc.

La conversa a temps real amb IRC, el xat, pot ser una solució a trobades impossibles de fer d’altra manera per dispersió geogràfica i manca de temps.

Amb IRC estalvies temps i diners. No cal fer desplaçaments ni elaborar l’acta de reunió corresponent. El mateix text de la conversa és l’acta, si s’estructura correctament i es repassen al final les conclusions a què s’ha arribat. Una acta transparent, on no hi ha cap deformació sobre el que s’hi ha dit, que queda aprovada per tots els assistents al mateix moment de la reunió.

Es pot dir que és una alternativa senzilla i barata (els programes són normalment gratuïts o shareware) respecte de la videoconferència, que molts cops queda subutilitzada i podria ser substituïda per aquest sistema que no augmenta els costos d’una empresa.

 

5. Conclusions

El xat, el correu electrònic, les llistes de distribució i els fòrums de debat són mitjans de comunicació nous que tenim a l’abast i que podem fer servir no només a nivell personal o lúdic, sinó també per a una millora professional.

El fet de fer servir aquestes eines des de l’àmbit personal dóna un rodatge útil perquè l’aplicació a la feina sigui més efectiva. Qui no coneix les característiques de cada instrument difícilment podrà triar el més adequat a cada cas concret.

Al capdavall, es van estructurant xarxes de persones amb qui coincideixes a les llistes de distribució, amb qui parles per IRC i et comuniques per correu electrònic i amb qui fins i tot fas amistat personal; persones amb les quals podràs tenir una relació professional molt més fluïda. La geografia se’t fa més petita perquè tens coneixences arreu. El món en què vius se’t fa més proper perquè coneixes persones que hi tenen papers molt diversos. Els teus horitzons personals s’eixamplen i, en conseqüència, també s’eixampla la teva perspectiva professional. Rendibilitzes temps i diners i esdevens més productiu.

 

Mercè Romagosa Huguet (mromagosa@cpnl.org)
Consorci per a la Normalització Lingüística (www.cpnl.org)
C. Mallorca, 272 8a planta
08037 Barcelona