|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Un model d’anàlisi de la interacció electrònica (1)
Mediatitzada per Ordinador en Català (CMO-Cat)
Universitat de Barcelona
1 de desembre del 2000
©
GIRCOM
(2)
gircom@campus.uoc.es
En aquesta comunicació presentaré part dels resultats d’una investigació sobre una comunitat virtual d’estudiants de la UOC. Aquesta investigació va ser duta a terme pel Grup Interdisciplinari de Recerca en Comunitats Virtuals GIRCOM- vinculat a l’IN3 de la UOC i va consistir en l’observació continuada durant un semestre acadèmic d’un fòrum electrònic de la UOC: el Fòrum d’Humanitats i Filologia.
Un dels aspectes de la nostra investigació era estudiar la connectivitat entre els missatges, com es vinculaven entre ells i a través de quins recursos per tal de captar la naturalesa i tipus de sociabilitat de la comunitat que estàvem estudiant.
L’objectiu d’aquesta comunicació és presentar-vos aquells aspectes de la nostra recerca empírica que van desembocar en una reflexió teòrica i metodològica sobre la connectivitat entre missatges de correu electrònic. Aquestes reflexions són les que ens han portat a definir un model d’anàlisi de la interacció social en els espais virtuals. Pensem que la manera com s’interpelen, se citen i es connecten els missatges entre ells és indicatiu del tipus de sociabilitat virtual. Més concretament, ens informa de l’existència o no existència d’una comunitat virtual. Tanmateix, tot i que ara ho presento com a tesi ja establerta, aquesta afirmació constitueix una de les conclusions importants a la qual vàrem arribar després d’observar i d’analitzar durant un semestre tots els missatges que aquest grup de persones havien intercanviat en el fòrum.
Els investigadors que actualment realitzen recerques de caire social i cultural en l’àmbit d’Internet s’han vist en la necessitat de repensar la idoneïtat de vells conceptes. Així, s’ha hagut de valorar fins a quin punt constructes teòrics que fa un temps havien servit per a explicar els fenòmens socials i culturals offline, poden servir ara per explicar la naturalesa de les relacions socials a Internet. De fet, aquest és un dels punts forts del debat entre teòrics que es dediquen a l’estudi de la sociabilitat online.
Un exemple paradigmàtic ha estat el concepte de ‘comunitat’. En situar-nos a la xarxa ja no ens són útils les definicions de comunitat vinculades al territori o que incorporen el sentit de continuïtat, el compromís o la obligació. Ens calen altres referents. En aquest sentit, una de les primeres definicions de comunitat virtual, esdevinguda ja un clàssic, és la proposada per Howard Rheingold: “Las comunidades virtuales son agregados sociales que surgen de la Red cuando una cantidad suficiente de gente lleva a cabo estas discusiones públicas durante un tiempo suficiente, con suficientes sentimientos humanos como para formar redes de relaciones personales en el espacio cibernético” (Rheingold 1996: 20).
En la majoria de definicions sobre comunitats virtuals es destaquen com a elements definitoris les discussions públiques, les interaccions continuades i els interessos comuns. D’acord amb aquesta manera de concebre les comunitats online, les investigacions empíriques han pres les ‘microinteraccions’ com a la seva unitat d’anàlisi.
L’anàlisi del fòrum d’Humanitats i Filologia.Descripció del fòrum
El fòrum electrònic
que vam estudiar pot ser descrit com un grup de discussió que es localitza
en la intranet del campus virtual de la UOC. En aquest campus virtual
trobem diversos espais anomenats ‘fòrums’ que comparteixen un mateix
format i aparença però no la seva ubicació ni el seu nom concret. Cada assignatura,
per exemple, disposa d’un espai conegut com a ‘Aula Virtual’ on, entre
d’altres eines telemàtiques de comunicació i interacció, existeix un fòrum
accessible només als estudiants i al professor d’aquella assignatura. A banda
d’aquests petits fòrums, cada titulació o facultat disposa d’un fòrum propi
(Fòrum d’Humanitats, Fòrum d’Informàtica, Fòrum de Dret, etc.) tot i que qualssevol
estudiant pot accedir participar escrivint o llegint els missatges- al fòrum
de qualsevol facultat. Per últim, existeix un fòrum general anomenat Fòrum
UOC- on, igualment, tenen accés tots els membres de la comunitat universitària.
Qualsevol persona vinculada a la universitat sigui estudiant, personal de
gestió i administració, professors, tutors, etc.- pot accedir a aquests fòrums
“genèrics”.
Cal tenir en compte, però, que tots aquests fòrums tenen algunes característiques que els diferencien dels grups de discussió tradicionals. Un primer aspecte a destacar, és el fet que en el fòrum que hem estudiat no hi ha moderador, això vol dir que els estudiants se l’han apropiat i que, d’alguna manera, s’autogestiona.
Un altre aspecte és el fet que els missatges no estan agrupats temàticament (threaded), sinó que apareixen per ordre cronològic segons la data en que van ser enviats, de més recent a més antic, sense cap altre tipus de classificació.
Per últim, hi ha una sèrie de característiques que venen donades pel propi sistema de missatgeria de la UOC. Els missatges mostren sempre el nom i cognoms del remitent i la seva fotografia, a més el nom del remitent que figura a l’encapçalament del missatge és un vincle a un curriculum vitae redactat per ell mateix. També, una sigla abans del tema del missatge ens informa de l’estatus a la UOC de la persona que ha escrit el missatge (E: Estudiant, P: Professor, G: personal de Gestió, per exemple).
Així doncs, el fòrum és un exemple de comunicació mediatitzada per ordinador asincrònica tot i que presenta algunes característiques idiosincràtiques. Hi intervenen bàsicament estudiants de la carrera d’Humanitats de la UOC encara que no es tracta d’un espai vinculat directament a la docència. Alguns dels entrevistats l’han descrit com a equivalent a "una tertúlia" o a "un bar del campus d’una universitat presencial".
Llista de missatges?
La xarxa d’ordinadors pot ser usada per a connectar persones. En el ciberespai però, les fórmules d’interacció i de comunicació no tenen perquè seguir els models que coneixem quan ens reunim cara a cara. La comunicació mediatitzada per ordinador (CMO) presenta dues característiques que la fan especialment diferent: l’asincronia de la interacció i el fet de ser una comunicació fonamentalment escrita.
En relació a la primera característica, podem afirmar que en el fòrum la interacció s’estructura per torns, però la resposta a una intervenció pot esdevenir minuts, hores o dies més tard. Aquest fet per si sol comporta, igualment, tenir en compte dos aspectes estretament relacionats. D’una banda, la difuminació de les coordenades temps i espai- que considerem bàsiques per a situar i donar sentit a qualsevol esdeveniment comunicatiu i d’interacció cara a cara. D’altra banda, el fet que dos missatges se segueixin l’un a l’altre, no significa obligatòriament que l’un respongui a l’altre.
Una mirada superficial al fòrum ens permet observar una llista interminable de missatges que se segueixen cronològicament per la data de la seva publicació. Tanmateix, l’organització comunicativa i relacional del fòrum no pot ser copsada de forma immediata, sinó que ha de ser reconstruïda, entrant dins de cada missatge i descabdellant el teixit complex de relacions que manté cada missatge amb la resta. Aquest és l’únic camí possible d’acostar-nos a la seva organització interactiva.
A més, la manera com s’interpel·len els missatges entre ells no sempre segueix la mateixa fórmula. De vegades són les referències a les persones el que va teixint la xarxa de relacions, altres cops són les relacions entre temes o la referència a un o més missatge, o al mateix context interactiu. El resultat és que la comunicació en el fòrum ve donada per una complexa imbricació de fórmules, algunes més pròximes a l’oralitat i d’altres més pròximes a l’escriptura.
Recollint aquests aspectes, la nostra hipòtesi de partida era que la descripció i l’anàlisi de la dinàmica d’interconnexions entre missatges ens oferiria dades sobre la vitalitat i prestigi o èxit dels fòrums electrònics, sobre l’èxit d’alguns missatges o, inclòs sobre el prestigi d’algun dels seus participants. Ens calia dissenyar un model d’anàlisi que fos capaç de captar justament aquesta dinàmica i aquest va ser el nostre objectiu: conèixer els procediments pels quals els participants connectaven els seus missatges.
Aquest model es va concretar en tres aspectes que considero com a passos successius i que mostro en la figura següent:
Com a pas previ a l’explicació detallada de cada un d’aquests aspectes, cal apuntar que els diferenciem per a una major claredat expositiva; malgrat això, aquests recursos i procediments poden aparèixer de forma simultània en un mateix missatge, la qual cosa fa que la seva anàlisi sigui força complexa.
I. Descripció i anàlisi dels recursos més recurrents per a referir-se a altres missatges
En la primera etapa de la nostra anàlisi vam identificar i descriure quatre grans blocs de recursos que s’utilitzen comunament per a connectar els missatges.
(a) En primer lloc, trobem els recursos que venen donats pel propi sistema informàtic; ens referim, a l’opció “Respondre al remitent” que inclouen la majoria de sistemes de missatgeria. Es tracta d’un recurs senzill, i no massa utilitzat: únicament un clic en una icona del programari és suficient per a establir una connexió entre missatges, de manera que resta una marca evident en el propi missatge (el “RE:” que apareix en l’espai del tema dels missatges). De fet, no és necessària una lectura detallada del cos del missatge al qual es fa referència per a poder utilitzar aquest recurs, per això diem que es tracta d’una connexió des de l’exterior. A simple vista, aquest és el recurs més fàcil i aparent, com podem veure en el següent exemple:
FH-392
--------------------------------------------------------------
Tema: RE: Egipte, cotxes i Murphy
Data: 01:28:13 06/10/98
De: Aniol Reyes Morata
A: Fòrum Humanitats i Filología
Amb còpia a: pviladot@campus.uoc.es
--------------------------------------------------------------
el beuratge, s'en diu carcadé, i és una infussió que es fa amb
unes flors seques (com la camamilla) i s'ha de deixar refredar al frigorífic,
s'ha d'ensucrar una mica, i a fruir...
el regust el va agafar de l'ampolla de plàstic, i tot i que diuen que l'aigua
d'egipte no es pot veure, crec que el secret del seu gust alli, és
precissamment l'aigua, a per cert treu la sed i no et cal anar a veure res
més
et recomano d'anar al proper viatge (febrer) si pots, i confirmar el que et
dic
en persona
--
s@lut
:-) aniol
--
(Tots som afeccionats: en la nostra curta vida, no tenim temps
per una altra cosa. Charles Chaplin)
(b) Una altra manera poc freqüent en el fòrum de referir-se a una altra publicació és citant directa o indirectament l’enunciat o fragment del missatge seleccionat; en podem veure un exemple a continuació:
FH-217
--------------------------------------------------------------
Tema: Voltes episòdiques
Data: 15:23:30 12/08/98
De: Montserrat Umbreras Roig
A: Fòrum Humanitats i Filología
--------------------------------------------------------------
A voltes amb el tema.
(...)
ELL. Interpreto els fets perquè el relat és seu i dic la meva.
"... l´apartament no implica sempre emportar-se la al llit.Potser
... en lloc de contestar...vull anar al meu hotel... derivat cap
a una bona amistat sense implicacions sexuals." Força hipòcrita
pel tarannà del xicotet.
"En tornar ... a la cuneta el noi fa un darrer esforç d´entesa
que es violentament contestat.No hi ha , per part d´ella,cap
voluntat ni possibilitat d´acord." Fals i ho demostra quan li
diu: "-Què ? T´ho has pensat millor, nena?".
"Mitjançant el convit,s´intenta establir,per part d´ell, una mena
de relació de compra-venda insultant per a qualsevol dona".
Segons els termes del relat, la probabilitat és alta.
"L´actitud ... de masclisme salvatge ...inferioritat d´ella".
Deu
n'hi do quina empenta. La cosa segueix "Abandonant-la, el gallet
... la venjança...". La venjança, aquesta és la qüestió.
"... demostrant la seva falta d´homenia i virilitat". Carai,
també és podria parlar d'elegància, de ser persona però de
virilitat!. Perquè de virilitat!, estic confosa. Aquesta
l'associo al que no va passar.
(...)
Divertiu-vos.
Montserrat Umbreras
mumbreras@campus.uoc.es
Amb aquest tipus de cites hi ha la voluntat de recuperar literalment el text original, amb una clara intenció de mostrar que no s’ha efectuat cap mena de canvi. En aquest sentit, és un recurs imprescindible quan és bàsic importar el to del missatge del context original, quan es busca fonamentalment reproduir fidelment la intenció del seu autor. Recordem que es tracta de la fórmula de citar un altre text o fragment discursiu pròpia del llenguatge escrit, sobretot en aquells gèneres el discurs científic o acadèmic- en què no només és important assenyalar la procedència de l’original, sinó també fer-ho de la manera més literal possible com a recurs retòric per a assolir versemblança i autoritat davant l’auditori. En el fòrum, normalment s’utilitza per procedir a algun tipus de comentari, reflexió o bé per a iniciar una discussió.
(c) Tret dels casos que acabem de comentar, en el fòrum d’Humanitats, la manera com s’interconnecten els missatges, la forma en què els missatges s'interpel·len els uns als altres, presenta en molts aspectes moltes més característiques de l’oralitat que de l’escriptura. En aquest sentit, per exemple, trobem un model més sintètic on sobresurt la substitució o al·lusió a altres missatges per mitjà de proformes lèxiques o de l'el·lipsi, la qual cosa confereix als missatges un característic estil abreujat i concret. Vegem-ne uns exemples:
FH-3
--------------------------------------------------------------------
Tema: RE: Vagància
Data: 21:09:39 01/09/98
De: Felip Amor Lázaro
A: Fòrum Humanitats i Filología
------------------------------------------------------------------
D'acord amb tot, sobretot amb allò del senyor
director de
Timofónica: quin martiri se li aplicaria?
Què us sembla una crisi bursàtil amb baixades a les borses
llatinoamericanes i espanyoles que rondessin el 5%?
O potser parlem amb n'Osama Bin Laden perquè llenci una fatwa
sobre el director de la companyia?
No sé, no sé...
FH-783
--------------------------------------------------------------
Tema: Im-Presionante
Data: 05:11:09
07/01/99
De: Felip Amor Lázaro
A: Fòrum Humanitats i Filología
--------------------------------------------------------------
Proposo que divendres anem a sopar a aquell italà que us deia. No
sé si la proposta us fa feliços o ans al contrari, us esfondra en
la tifa-trofeu del brètol noctàmbul.
Jo, en principi, estic ple de felipitat. Quan passo desgràcies
sóc igual de felip que quan passo per moments alegres.
Felipment m'acomiado de tots vosaltres fins divendres al Zúric
(que ara està dins una mena de shopping montruós que em fa
veritablement infelip).
Bones festes pretèrites i felip any nou!
Feliç
Amb aquesta mena de cites més o menys encobertes no és possible saber a què s’estan referint exactament si no és reconstruint el context del qual forma part. Les proformes lèxiques són usades en lloc de fragments de discurs que han aparegut en missatges anteriors. En tots aquests casos no es pot atribuir un sentit als missatges si es desconeix la situació d’interacció immediata i, per tant, si no es comparteix el mateix context de comunicació, ja sigui participant activament o com a mer observador/a. (3) La interpretació d’aquests elements del discurs, depèn de la interpretació d’altres elements, i així successivament perquè l’un pressuposa l’altre en el sentit que no pot ser descodificat sense recorre-hi.
D’altra banda, aquesta forma de referir-se a altres missatges és una característica que es dóna en contextos de proximitat i de ‘familiaritat’. En aquest sentit, seguint A. Cicourel (1979), podríem considerar el conjunt d’aquests recursos com exemples del fenomen que anomena la “clàusula de l’etcètera”. Es tracta d’aquells procediments pels quals els participants no completen les seves descripcions o discursos tot convidant als demés suposadament al cas- la tasca de cooperar com millor ho entenguin en la producció de la seva intel·ligibilitat. (4)
(d) En darrer lloc, tenim el recurs de l’al·lusió directe als participants, a les seves accions concretes i a la mateixa situació d’interacció. Aquestes al·lusions poden ser dutes a terme per mitjà de text o amb emoticones i dibuixos ASCII. Vegem-ne alguns exemples:
FH-338
--------------------------------------------------------------
Tema: Feina
Data: 01:25:10 23/09/98
De: Bernadeta Cima Gil
A: Fòrum Humanitats i Filología
--------------------------------------------------------------
Fa dies que no li dic a la M. Encarnació que disfruto d´allò
més llegint els seus
missatges...
FH-445
--------------------------------------------------------------
Tema: el tal maillo
Data: 00:00:07 15/10/98
De: Miquel Romà Roca
A: Fòrum Humanitats i Filología
--------------------------------------------------------------
Eps foruuokis
Us veig francament intelectuals aquests dies i d'això sempre s'en
ha de fer una lectura positiva.
Pel
fet de tractar-se d’un mitjà escrit podíem suposar un tipus de
comunicació menys contingent al context, tanmateix com acabem de
veure no és així. La referència a persones, així com a les accions
dutes a terme o la pròpia dinàmica del fòrum, en una situació
“no presencial” com la del fòrum, provoca desconcert per a qui no
està familiaritzat amb allò que hi ocorre. De fet, hem constatat
que en el fòrum aquestes fórmules de citació més contingents a la
situació de comunicació són les més recurrents.
II. Tipologia dels missatges des de la perspectiva de la naturalesa i grau de connexió
Un cop analitzats els recursos més recurrents usats en el fòrum per a connectar els missatges i les persones, vàrem establir una tipologia de missatges en funció de la seva naturalesa i grau de connectivitat. En l’apartat anterior vèiem com les maneres de connectar els missatges entre ells són diverses, de la mateixa manera que les funcions que acompleixen aquestes formes connectives. Un bon ús d’aquests recursos demana un coneixement de la cultura del fòrum. Així, en una lectura atenta dels missatges veiem que per enviar missatges que s’adeqüin a la marxa del fòrum, calen tot un conjunt d’habilitats i de coneixements de la seva història i dels seus participants. Aquest és un tipus d’activitat social que transcendeix clarament l’àmbit personal.
Sh. Rafaeli i F. Sudweeks (1999) s’han interessat per la “interactivity” que defineixen com l’estudi de la cadena de missatges electrònics. En el seu estudi proposen una diferència entre missatges interactius i missatges reactius que ens ha estat útil per a orientar la nostra anàlisi. Segons aquests autors, els ‘missatges interactius’ serien aquells missatges que fan referència a més d’un missatge al mateix temps, de forma directa o indirecta, per l’adscripció a un tema que està sent debatut per diversos membres del grup. En segon lloc, defineixen els ‘missatges reactius’ com aquells que únicament fan referència a un sol missatge anterior.
Aquesta tipologia no esgota, però, el tipus de missatges que nosaltres hem identificat en el fòrum:
Malgrat que la
nostra anàlisi de la interactivitat al fòrum no ha estat una anàlisi purament
quantitativa, podem afirmar que la majoria de missatges i de participants
al fòrum intenten teixir un fil que els uneix a la resta de missatges i participants.
En aquest sentit, per tant, hi predominen els missatges que estableixen alguna
mena de vincle amb els altres, mentre que els missatges ‘no
connectats’ són una minoria.
Un altre aspecte destacat és que, en els períodes de més activitat en el fòrum quan els participants habituals escriuen de manera més continuada- augmenten els missatges de tipus interactiu. Com hem dit, aquests són missatges que al·ludeixen a més d’un missatge o participant, per tant, podem dir que el major grau de connexió entre missatges és indicatiu d’una major activitat. Per contra, en moments en què la participació en el fòrum és més baixa, els missatges solen estar menys connectats, és a dir, trobem més missatges del tipus ‘no connectats’ o també missatges que només fan referència a un sol missatge anterior o posterior, dels tipus ‘proactius’ o ‘reactius’. Per altra banda, pensem que un alt grau d’activitat és una de les característiques que ens pot portar a parlar de grup establert o de comunitat. Tots aquests aspectes ens porten a pensar que la connectivitat ha de ser considerada un aspecte clau a l’hora de definir els trets d’una determinada comunitat virtual.
L’estudi de la connectivitat tal i com l’hem realitzat fins ara, es pot representar en un gràfic de les connexions entre missatges i participants com el que mostro en la figura següent, on cada cercle és un missatge i les línies mostren les relacions que s’estableixen entre ells.
Per exemple, veiem que del cercle 533 sorgeixen diverses línies, és a dir és un missatge que provoca algun tipus de resposta, és un missatge proactiu. El missatge 534 no provoca cap mena de resposta, respon a un missatge anterior, és un missatge reactiu. El missatge 542 és un missatge “no connectat”, com es pot observar no es relaciona amb cap altre missatge sinó que apareix aïllat en la gràfica. Per últim, el missatge 520 és un exemple paradigmàtic de missatge interactiu, les línies de relacions el connecten amb diversos missatges al mateix temps i en ambdues direccions, fa referència a més d’un missatge i alhora provoca respostes.
Com hem vist, aquest tipus d’anàlisi ens aporta informacions importants sobre el fòrum; tanmateix, aquesta xarxa de connexions no ens pot informar d’un altre tipus de relacions que s’ha anat teixint en el fòrum al llarg de la seva existència i que és imprescindible per a entendre plenament la seva dinàmica interactiva. Per a poder copsar aquest altre teixit de relacions hem hagut de canviar la nostra mirada sobre el corpus i centrar la nostra atenció en les mateixes relacions que s’establien entre missatges i participants.
III. Anàlisi de l’organització de la interacció en el fòrum
L’última etapa de la nostra anàlisi va consistir en un canvi en la manera d’observar el fòrum. Per tal de comprendre amb més detall i profunditat la naturalesa de la comunicació en el fòrum, vam abandonar els missatges com a unitat d’anàlisi per fixar-nos en la relació que s’establia entre els missatges i els participants, és a dir, la mateixa relació intersubjectiva i/o intertextual. Aquesta nova unitat, ens va permetre accedir a un altre nivell d’organització del fòrum com a interacció social.
Malgrat que en
una primera impressió el fòrum pugui semblar una sola i única conversa, en
una anàlisi atenta podem identificar petites converses amb un alt grau d’autonomia
dintre d’aquesta conversa general. En aquest sentit, vam identificar seqüències
d’intervencions en el conjunt de la conversa del fòrum.
Podem parlar de dos exemples concrets, un primer cas el constituiria el que nosaltres hem anomenat els ‘apartats’, un altre exemple són el que hem anomenat les ‘petites converses electròniques’.
Els apartats: En entrar en la conversa general del fòrum, vàrem constatar que, en alguns moments, trobàvem alguns missatges que semblaven estar dirigits a una sola persona, malgrat estar penjats públicament en el fòrum. La funció d’aquests missatges semblava ser la de comentar a algú algun aspecte personal de la seva intervenció particular dins del fòrum. En aquest sentit són gestos autònoms adreçats a algú, podem dir que tenen una funció semblant a la retroalimentació pròpia de la oralitat.
Les petites converses electròniques: Aquestes, a diferència dels apartats, constitueixen xarxes de missatges. Són constituïdes per un grup reduït de participants que tracten d’un tema particular en un determinat to. És com si, de sobte, alguns dels participants s’aturessin a parlar més a fons d’un tema sense tenir en compte el xiuxiueig de fons. Atès que se sobreposen al xiuxiueig general no es tracta de missatges que se succeeixen seqüencialment sinó que es troben intercalats entre altres missatges que tracten d’altres temes, cal anar saltant entre missatges per tal de seguir el fil d’aquestes converses. Malgrat aquesta aparent distància entre els missatges que formen part de la seqüència, la seva funció és la reorganització social i sobretot la creació de subgrups d’enteses i de complicitats entre participants.
Per tots aquests motius podem destacar quatre característiques de les seqüències d’intervencions: funcionen de manera autònoma, presenten una unitat de sentit, en el sentit que hi ha una continuïtat en el tema, estan funcionalment especialitzades i, finalment, no se segueixen necessàriament de forma seqüencial.
Comentaris finals.
M’agradaria assenyalar aquells aspectes que, al nostre parer, sobresurten com a conseqüència de la nostra observació del fòrum des d’aquesta perspectiva i, finalment, apuntar un parell d’aspectes d’ordre més teòric.
Com hem anat veient al llarg de la nostra anàlisi, la interacció social en un fòrum electrònic és un joc complex entre missatges i actors, entre missatges i participants, entre missatges i persones. Per a copsar aquesta interacció hem vist que no és suficient una lectura superficial dels missatges per a veure-hi l’ordre o la periodicitat amb què cada autor hi escriu; aquest joc no pot ser copsat de manera immediata. Per tal de comprendre aquesta acció conjunta i avaluar-ne la seva vitalitat cal entrar dins de cada missatge i desteixir el fil que han anat construint entre ells.
És important, igualment, subratllar com a partir d’aquesta anàlisi hem hagut de problematitzar el mateix concepte de participació en un fòrum electrònic, és a dir, què s’entén per participar adequadament en un fòrum. Participar adequadament en un fòrum electrònic implica ser competent en la seva gramàtica interactiva. Un fòrum, quan es viu, no es limita a un espai virtual al que s’accedeix a través d’un portal o d’una pàgina web i on es pengen missatges escrits en html. Com en un camp de joc, cal conèixer les regles i els participants. Els participants d’un fòrum ingressen en l’espai d’interacció amb diferents capitals culturals i simbòlics en el sentit en que P. Bourdieu defineix aquests conceptes- que poden augmentar o malbaratar en funció de la seva participació. Per entendre el prestigi que diferents participants tenen dins d’un fòrum, s’ha de conèixer les habilitats sobre les que es constitueix el capital simbòlic del fòrum, així com el conjunt d’accions que es du a terme en el fòrum i que pot augmentar o disminuir aquest capital (de credibilitat, d’autoritat, de crear consens, de polemitzar, etc.). La solidesa d’aquest capital pot estar determinada per “qualitats” com ara, per exemple, la competència en l’escriptura. A més, el conjunt dels participants i la qualitat de les seves intervencions, proporcionen al fòrum un prestigi front a altres fòrums, com era en el cas de la UOC- que, retroactivament, alimenta i augmenta el prestigi dels seus participants, i que en ocasions pot actuar com a barrera dissuasòria de potencials participants que no es consideren amb el suficient capital per ingressar al fòrum. Així, doncs, comprendre la dinàmica de participació en un fòrum i la naturalesa de la participació, requereix tenir en compte molts més elements que la seva ubicació, les xifres dels missatges o la naturalesa del seu contingut. D’aquí la nostra insistència en la seva naturalesa dialògica.
Agnès Vayreda Durán
Professora dels Estudis d’Humanitats i Filologia de la UOC i investigadora
del grup GIRCOM - IN3- UOC.
Av. Tibidabo, 39-43, planta -2
08035 Barcelona
Universitat Oberta de Catalunya
avayreda@campus.uoc.es
Francesc
Núñez Mosteo
Professor dels Estudis d’Humanitats i Filologia de la UOC i investigador del
grup GIRCOM IN3 UOC.
Av. Tibidabo, 39-43, planta 2
08035 Barcelona
Universitat Oberta de Catalunya
fnunez@campus.uoc.es
Laia Miralles i Puig
Investigadora del grup GIRCOM IN3 UOC.
Av. Tibidabo, 45
08035 Barcelona
Universitat Oberta de Catalunya
lmiralles@campus.uoc.es