Variació sintàctica i negació en tres llengües de signes

			Josep Quer


Com a part de l'estructura funcional de l'oració, l'estudi de la negació 
ha rebut força atenció dins la teoria sintàctica més recent. La 
comparació interlingüística ha permès entendre per què les llengües 
s'assemblen en alguns aspectes de l'expressió de la negació i difereixen 
significativament en d'altres. Partint del pressupòsit que les llengües 
de signes i les orals tenen com a base la mateixa competència 
lingüística, tot i les diferències de modalitat, presentaré els primers 
resultats de l'estudi comparatiu de la negació en tres llengües de 
signes: la Llengua de Signes Americana (ASL), la Llengua de Signes 
Alemanya (DGS) i la Llengua de Signes Catalana (LSC). D'una banda 
discutiré la variació empírica que trobem, i de l'altra, esbossaré una 
anàlisi que dóna compte d'aquesta variació dins la sintaxi.