EPIGRAFIA DE
DALMÀCIA
1. Descripció i objectius del
projecte:
|
Des de 1999, en el marc del Programa de
Cooperació en els àmbits de l'educació i de la cultura entre el Regne d'Espanya
i la República de Croàcia, s'ha iniciat una nova línia d'investigació relativa a
les inscripcions de dos centres de la província romana de Dalmàcia, actualment
situats en territori de la República de Croàcia: Salona (a prop d'Split) i Narona.
L'any 1998 es va firmar un acord de
cooperació científica entre el grup
LITTERA de la Universitat de Barcelona i la Universitat de Macerata (Italia), la
Universitat de Rijeka (Croàcia) i el Museu Arqueològic d'Split (Croàcia) per
a l'estudi de l'epigrafia de Narona.
|
|
 |
El setembre de l'any 2000,
alguns membres del grup LITTERA van fer una estada de treball a Croàcia per completar
l'arxiu bibliogràfic referent a les inscripcions de Narona i per iniciar les
tasques corresponents a l'estudi i edició de les inscripcions de l'anomenat "Hortus
Metrodori" de Salona.
Per altra banda, es va realitzar
un treball d'identificació de les peces conservades a la reserva del Museu d'Split
i corresponents a les àries d'estudi que ens han estat atorgades. S'ha iniciat,
a més a més, el procés d'autòpsia d'una part dels exemplars identificats,
una feina que continuarà en campanyes posteriors.
Una segona estada de treball a Vid
(l'antiga Narona) s'ha centrat en
la identificació de les pieces del Museu i en la localizació de les
inscripcions conservades en els murs de les cases particulars de la localitat.
Així matex, durant el mes de
setembre va tenir lloc una trobada de treball entre els investigadors de la
Universitat de Barcelona i del Museu d'Split a Barcelona,
Tarragona i Empúries. La reunió tenia com a objectiu establir criteris
científics comparatius entre les realitats arqueològiques i epigràfiques d'ambdues
zones, especialment en els casos de les muralles d'Empúries i Narona.
A més a més, cal posar de
manifest que Rosa Comes Maymó, membre del grup LITTERA, s'ha beneficiat d'una Beca de
Formació del Personal Investigador de la Generalitat de Catalunya (1998-2001),
per al desenvolupament d'una tesi doctoral
sobre les característiques lingüístiques de les inscripcions del conventus
Naronitanus.
L'any 2001 s'ha completat l'inventari de
les inscripcions de Narona i s'ha deixat ja enllestida l'epigrafia correspondent
a aquesta ciutat romana, pendent només de l'última redacció conjunta.
En referència a Salona, s' ha
tancat també l'inventari, obert però a la incorporació d'inèdits inaccesibles
en aquest moment a causa de la dispersió
dels magatzems del Museu d'Split.
Aquesta línia d'investigació i
de col·laboració internacional s'ha concretat ja en la publicació del primer
volum del Corpus Inscriptionum
Naronitanarum.
S'espera que en breu fructifiqui
també en el segon volum de l'obra. Per altra banda, es troben en procés d'elaboració un tercer
volum dedicat a l'Ager Naronitanus i el primer volum de les
inscripcions de l'Hortus
Metrodori de Salona.
2.
Treballs publicats per LITTERA:
COMES, R.M. (en prensa),
"Movimientos de población y vías de comunicación en el valle del Neretva
(Narenta, Dalmacia)", Acta XII Congressus Internationalis Epigraphiae
Graecae et Latinae. Barcelona, 3-8/IX/2002.
MARÍN, E. – MAYER, M. –
PACI, G. – RODÀ, I., Corpus Inscriptionum Naronitanarum I. Erešova kula –
Vid. Macerata – Split, 1999.
MAYER, M. – MARÍN, E. –
PACI, G. – RODÀ, I., "Elementos para una puesta al día de las
inscripciones del campo militar de Bigeste", en LE BOHEC, Y. (ed.), Les
légions de Rome sous le Haut Empire, Lyon 2000, pp. 499-514.
MAYER, M – MARÍN, E. –
RODÀ, I., "Notulae minimae epigraphicae ad officinas lapidarias
Salonitanas inlustrandas' en PACI, G. (ed.), Epigraphai. Miscellanea epigrafica
in onori di Lidio Gasperini, Roma 2000, 579-594.