HUMANISME I TRANSMISIÓ DE L'EPIGRAFIA

1. Descripció i objectius:

LITTERA ha seguit les diferents línies de transmisió de les inscripcions antigues durant els segles XV, XVI, XVII i també XVIII. Per una banda, aquesta tasca pretén revisar i completar la informació sobre les fonts de l'epigrafia hispana, una tasca que està estretamente relacionada amb la reedició del segon volum del Corpus Inscriptionum Latinarum. També s'ha ocupat de diferents aspectes dins de la recepció de l'Antiguitat en el Renacimiento i, en particular, sobre l'activitat epigràfica i antiquària de certs humanistes com Pere Miquel Carbonell, Lluís Pons d’Icard, Jeroni Pau, Antonio Agustín o Jeroni Pujades en l'àmbit hispà, en l'àmbit europeu l'italià Ciríac d'Ancona o el portuguès Aquiles Estaço, vinculat especialment a l'epigrafia de la ciutat de Roma.

L'equip compta en la seva seu de Barcelona amb un gran fons documental de manuscrits epigràfics, històrics i antiquaris, reproduits (en microfilm) procedents de les biblioteques europees més prestigioses, que s'amplia progresivament.

A més a més, cal fer constar la labor del Prof. Mayer com a director de tesis doctorals dedicades a la història de la investigació epigràfica, en particular la tesi doctoral del Prof. Dr. Joan Carbonell ("Epigrafia i numismàtica a l'epistolari d'Antonio Agustín", Universitat Autònoma de Barcelona, 1991) i la tesi doctoral de la Dra. Helena Gimeno ("Historia de la investigación epigráfica en España en los siglos XVI y XVII a la luz del recuperado manuscrito del Conde de Guimerá", Universidad Autónoma de Madrid, 1992, publicada a Saragossa, per la Institució Fernando el Católico el 1997). També ha estat director de la tesi doctoral d'Antoni Pladevall i Arumí, titulada La Il·lustració a Vic, presentada el 1998 a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Cal destacar també que Alejandra Guzmán es beneficiària d'una Beca de Formació del Personal Investigador de la Generalitat de Catalunya (1999-2002), per al desenvolupament d'una tesi doctoral titulada La transmisión de la epigrafía en la Roma del siglo XVI a través de los manuscritos inéditos del humanista portugués Aquiles Estaço. Com a iniciació a aquesta investigació, A. Guzmán va presentar com a treball d'investigació de tercer cicle l'estudi titulat La transmisión de la epigrafía en el siglo XVI, Manuscritos epigráficos conservados en bibliotecas y archivos catalanes (Universitat de Barcelona, Departament de Filologia Llatina, 2000). Aquest treball d'investigació fou galardonat amb el primer premi al millor treball d'investigació presentat a les universitats espanyoles a l'any 2000 per la Sociedad de Estudios Latinos (SELAT) i també per la Sociedad Española de Estudios Clásicos (SEEC).

2. Treballs publicats per LITTERA:

GUZMÁN, A., "Algunas coincidencias epigráficas entre Antonio Agustín y Aquiles Estaço". Congreso Internacional de Humanismo y Pervivencia del Mundo Clásico. Homenaje al Profesor Antonio Fontán, Alcañiz, 8-13 de maig del 2000.

GUZMÁN, A., "Consideraciones sobre un poema laudatorio de Aquiles Estaço a varios humanistas". Congreso Internacional Benito Arias Montano y su tiempo. Fregenal de la Sierra (Badajoz), 15-19 d'octubre del 2001.

GUZMÁN, A., "El valor del texto epigráfico en el Renacimiento. Misceláneas humanísticas con contenido epigráfico". Comunicación presentada al XII Congressus Internationalis Epigraphiae Graecae et Latinae. Barcelona, setembre del 2002.

GUZMÁN, A., "La notícia de Pere Miquel Carbonell a propòsit d’una inscripció tarragonina", Sylloge Epigrafica Barcinonense 4, Barcelona 2002, pp.

MAYER, M., "Towards a History of the Library of Antonio Agustín", Journal of the Warburg and Courtauld Institutes, vol. 60, 1997, pp. 261- 272.

MAYER, M., "Ciríaco de Ancona, Annio de Viterbo i la historiografia hispánica", Ciríaco d’Ancona e la cultura antiquaria dell’Umanessimo, 1998.

MAYER, M., "El hortus arqueológico de Antonio Agustín según el manuscrito de Antonio de Povillon", en Estudios en homenaje al profesor Serafín Agud con motivo de su octogésimo aniversario, Zaragoza 1998, pp. 217-224.

MAYER, M., "L’art de la falsificació. Falsae Inscriptiones a l’epigrafia romana de Catalunya", Discurs inaugural del curs 1998-1999 de l’Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1998.

MAYER, M., "La fortuna dels Catalanorum prisco sermone libri de la biblioteca d'Antoni Agustín", Faventia 20/2, 1998, pp. 187-192.

MAYER, M., "Notas sobre la contribución hispana a las traducciones italianas de los clásicos latinos", Cuadernos de Filología Clásica. Estudios Latinos 15, 1998, pp. 541-548.

MAYER, M., "Antonio Agustín y la constitución de la epigrafía como ciencia". Congreso Internacional de Humanismo y Pervivencia del Mundo Clásico. Homenaje al Profesor Antonio Fontán, Alcañiz, 8-13 de maig del 2000.

MAYER, M., – ESPLUGA, X., – GUZMÁN, A., "L’epigrafia a la Coronica de Jeroni Pujades". Historia, Mite i Llegenda al Renaixement. IV Col·loqui Internacional sobre literatura catalana antiga. Girona, 8-12 de juliol del 2002.

MAYER, M., – GUZMÁN, A., "Relaciones humanistas en el siglo XVI a través de la epigrafía: Aquiles Estaço y Antonio Agustín", Homenaje a Basilio Losada, Barcelona 2000, pp.

MAYER, M. - GUZMÁN, A., "Relaciones humanistas en la Roma del XVI a través de la epigrafía: Aquiles Estaço y Antonio Agustín", en LOSADA, B., Ensinar a pensar con liberdade e risco, Barcelona 2000, pp. 523-530.

VELAZA, J., "La inscripción como elemento literario: Heredia, Brines, Valente". Congreso Internacional de Humanismo y Pervivencia del Mundo Clásico. Homenaje al Profesor Antonio Fontán, Alcañiz, 8-13 de maig del 2000.