Docència

D o c è n c i a

Facultat de Filologia
Ensenyament de Filologia Clàssica
Primer Cicle
Segon Cicle
Tercer Cicle: uid. Programes de doctorat
Facultat d’Història

**Codi 204100**

CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ (TEXTOS)

1. Objectius docents

Assolir, mitjançant una metodologia rigorosa, la capacitat suficient per a llegir i comprendre

textos de Ciceró relatius al pensament romà.

2. Continguts i pla de desenvolupament

A. Pressupòsits teòrics: 1. El pensament filosòfic i polític de Ciceró. 2. La llengua de Ciceró.

B. Desenvolupament pràctic: Consistirà en l'aplicació dels continguts de l'assignatura Gramàtica

Llatina a una selecció de passatges extrets de diferents obres de Ciceró (amb una extensió

aproximada de 1.500 paraules). L'esmentada selecció serà objecte d'anàlisi gramatical, traducció

i comentari d'acord amb les pautes que progressivament es vagin proporcionant.

3. Criteris i formes d'avaluació

Assistència i participació a classe; exercicis periòdics (amb i sense diccionari) i/o examen final

que constarà de dues parts: anàlisi gramatical, comentari i traducció (sense diccionari) d'un text

preparat amb anterioritat per l'estudiant, i el mateix (amb diccionari) d'un text no vist

prèviament.

4. Bibliografia docent

Textos

L'antologia de textos es publicarà en el dossier electrònic de l'assignatura a partir del 15 de

setembre.

b) Pensament

CLARKE, M.L., The Roman Mind. Studies in the history of thought from Cicero to Marcus

Aurelius. Londres, Cohen & West, 1960 (2a. ed.).

LEVI, A., Historia de la filosofía romana. Buenos Aires, Eudeba, 1969.

MESLIN, M., L'homme romain. París, Hachette, 1978.

c) Diccionaris recomanats

Le Gaffiot de poche. Dictionnaire latin-français (dir. P. FLOBERT). París, Hachette, 2001

(nova ed. revisada i augmentada).

Per a traduir en català:

SEVA, A. (dir.). Diccionari llatí-català. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1993.

Per a traduir en castellà:

Diccionario ilustrado Vox latino-español, español-latino. Barcelona, Spes Editorial, 1996

(última reimpr.).

Nota: Les edicions, les traduccions i els comentaris de Ciceró, així com la resta de bibliografia

adient, seran lliurats en el decurs de l'assignatura.

5. Observacions

Es recomana cursar prèviament l’assignatura Llengua Llatina.

**Codi 204419**

CULTURA DE LA ROMA ANTIGA I

1. Objectius docents

Proporcionar una visió general dels aspectes fonamentals de la civilització de la Roma antiga a

través de la seva història institucional i política, explicant-ne també el rerefons ideològic.

2. Continguts i pla de desenvolupament

1. Els orígens de Roma: la monarquia

1.1. Les llegendes mítiques

1.2. La fundació de Roma

1.3. La monarquia 'etrusca'

2. L'expansió de Roma: la república

2.1. Ideologia i sistema polític a la Roma republicana

2.2. El procés d'hel·lenització

2.3. La crisi del sistema republicà

3. L'Alt Imperi

3.1. El principat d'August

3.2. Art i política en època imperial

3.3. Factors culturals en els processos de romanització

4. L'Antigüitat Tardana

4.1. La irrupció del cristianisme

4.2. El paper dels bàrbars

4.3. Canvi i continuïtat en època tardana

3. Criteris i formes d'avaluació

Assistència i participació a classe. Activitats d'avaluació contínua, treball de curs supervisat pel

professor i/o examen final.

4. Bibliografia docent

ALFÖLDY, G., Historia social de Roma (trad. V. ALONSO TRONCOSO). Madrid, Alianza,

1987.

BIANCHI BANDINELLI, R. - TORELLI, M., El arte de la antigüedad clásica II. Roma.

Madrid, Akal, 2002.

CARCOPINI, J., La vida cotidiana en Roma en el apogeo del Imperio. Madrid, Temas Hoy,

1993.

CORNELL, T.J., Los orígenes de Roma. Barcelona, Crítica, 1999.

GRIMAL, P., La civilización romana. Vida, costumbres, leyes, artes (trad. J. de C. SERRA

RÀFOLS). Barcelona, Juventud, 1999 (reimpr.).

ELLUL, J., Historia de las instituciones de la Antigüedad. Madrid, Aguilar, 1979.

GUILLÉN, J., Vrbs Roma. Vida y costumbres de los romanos. Salamanca, Ed. Sígueme, 1986-

2000 (4 vol.).

HACQUARD, G. - DAUTRY, J. - MAISANI, O., Guía de la Roma antigua (trad. M.

ROVIRA). Madrid, Atenea, 2000 (2a. ed. rev.).

MONTERO, S. - BRAVO, G. - MARTÍNEZ PINNA, J., El imperio romano. Evolución

institucional e ideológica. Madrid, Visor, 1993.

PAOLI, U.E., Urbs. La vida en la Roma antigua (trad. J. FERRÁN MAYORAL). Barcelona,

Iberia, 1973.

VEYNE, P., La sociedad romana (trad. P. GONZÁLEZ RODRÍGUEZ). Madrid, Mondadori,

1991.

Nota: La resta de bibliografia adient serà lliurada en el decurs de l'assignatura.

5. Observacions

Per a cursar aquesta assignatura no cal tenir coneixements previs de llengua llatina.

**Codi 204425**

CULTURA DE LA ROMA ANTIGA II

1. Objectius docents

Fornir una visió general del sistema de valors i dels corrents de pensament de la Roma antiga,

d’acord amb un esquema cronològic, tot considerant-ne la relació amb la ideologia política i la

religió.

2. Continguts i pla de desenvolupament

1. Pensament, religió i política a la Roma arcaica.

2. El sistema de valors tradicional dels romans.

2.1. La pietas i l’experiència religiosa.

2.2. Els costums dels avantpassats.

3. La influència hel·lènica: reacció i adaptació.

3.1. Actituds davant l’hel·lenisme.

3.2. Adaptació dels corrents grecs de pensament a l’època republicana: Lucreci i Ciceró.

4. Les bases ideològiques del Principat d’August.

5. Els corrents de pensament durant l’Imperi.

5.1. Estoïcisme (Sèneca, Epictet, Marc Aureli).

5.2. Neopitagorisme i neoplatonisme.

6. El últims pagans. La configuració d’una filosofia cristiana.

3. Criteris i formes d’avaluació

Assistència i participació a classe. Treball de curs supervisat pel professor i/o examen final.

4. Bibliografia docent

ANDRÉ, J.M., La philosophie à Rome. París, P.U.F., 1977.

CLARKE, M.L., The Roman Mind. Studies in the history of thought from Cicero to Marcus

Aurelius, Londres, Cohen & West, 1960 (2a. ed.).

DODDS, E.R., Paganos y cristianos en una época de angustia. Algunos aspectos de la

experiencia religiosa desde Marco Aurelio a Constantino (trad. J. VALIENTE MALLA).

Madrid, ed. Cristiandad, 1975.

FONTÁN, A., Humanismo romano. Barcelona, Planeta, 1974.

GRIMAL, P., Los extravíos de la libertad en la Antigüedad (trad. A.L. BIXIO). Barcelona,

Gedisa, 1998 (2a. ed.).

GUILLÉN, J., Vrbs Roma. Vida y costumbres de los romanos. Salamanca, Ed. Sígueme, 1986-

2000 (4 vol.).

KUNKEL, W., Historia del derecho romano (trad. J. MIQUEL). Barcelona, Ariel, 1988.

LEVI, A., Historia de la filosofía romana. Buenos Aires, Eudeba, 1969.

MESLIN, M., L’homme romain, París, Hachette, 1978.

MICHEL, A., La philosophie politique à Rome d’Auguste à Marc-Aurèle , París, Armand Colin,

1969.

MIQUEL, J., Historia del derecho romano, Barcelona, Ed. Gráficas Signo, 1990 (reimpr.).

Nota: La resta de bibliografia adient serà lliurada en el decurs de l’assignatura.

5. Observacions

Per a cursar aquesta assignatura no cal tenir coneixements previs de llengua llatina.

**Codi 216420**

ELS CLÀSSICS LLATINS A LES LITERATURES EUROPEES

1. Objectius docents

Estudi de la pervivència dels clàssics llatins en la tradició literària europea a través de la lectura

i comentari de textos.

2. Continguts i pla de desenvolupament

Generalitats. Formes i models de la recepció.

Els clàssics llatins en els clàssics llatins.

L’Edat Mitjana.

El Renaixement.

El Barroc.

El segle XVIII.

El segle XIX.

El segle XX.

3. Criteris i formes d’avaluació

Examen final o treball d’investigació assessorat pel professor.

4. Bibliografia docent

BOLGAR, R.R., The Classical Heritage and its Beneficiaries, Cambridge 1954.

BOLGAR, R.R., ed., Classical Influence on European Culture. A.D. 500-1500, Cambridge

1971.

BOLGAR, R.R., Classical Influence on European Culture. A.D. 1500-1700, Cambridge 1976.

CURTIUS, E.R., Literatura europea y edad media latina, trad. cast. M.Frenk Alatorre-

A.Alatorre, 2 vols., México 1955.

HIGHET, G., La tradición clásica. Influencias griegas y romanas en la literatura occidental,

trad. cast. A.Alatorre, México-Buenos Aires 1954.

LIDA DE MALKIEL, R., La tradición clásica en España, Barcelona 1975.

**Codi 204301**

ETIMOLOGIA LLATINA: TRADICIÓ I ACTUALITAT

1. Objectius docents

Introduir en l’estudi de l’etimologia mitjançant l’anàlisi de diferents fenòmens lingüístics que,

suficientment exemplificats, serveixen per a assolir les bases teoricopràctiques del treball

etimològic.

2. Continguts i pla de desenvolupament

1. L’etimologia: concepte, història i mètodes.

2. Fonts etimològiques de les llengües romàniques.

2.1. El fons bàsic del lèxic romànic: el llatí.

2.2. Una aportació lèxica recurrent: el grec.

2.3. Les aportacions lèxiques de les llengües de substrat, superstrat i adstrat.

3. Etimologia formal: canvis fonètics i morfològics.

4. Etimologia semàntica: concepte i factors del canvi semàntic.

3. Criteris i formes d’avaluació

Assistència i participació a classe. Treball de curs supervisat pel professor i/o examen final.

4. Bibliografia docent

BASTARDAS, J., Diàlegs sobre la meravellosa història dels nostres mots. Barcelona, Ed. 62,

1996.

BRUGUERA, J. – FLUVIÀ, A., Diccionari etimològic. Barcelona, Enciclopèdia Catalana,

1996.

CALVET, L.J., Historias de palabras. Madrid, Gredos, 1996.

CHUECA, J. A. et alii, L’origen llatí del català i del castellà: el perquè de les paraules.

Barcelona, Pagès, 1996.

COROMINES, J. – GULSOY, J. – CAHNER, M., Diccionari etimològic i complementari de la

llengua catalana. Barcelona, Curial, 1980-1991 (9 vol.).

COROMINES, J., Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico. Madrid, Gredos,

1980-1991 (6 vol.).

ERNOUT, A. – MEILLET, A., Dictionnaire étymologique de la langue latine. Histoire des

mots. París, Klincksieck, 1985 (reimpr. de la 4a. ed. augmentada per J. ANDRÉ).

ESTÉBANEZ GARCÍA, F., Étimos griegos: monemas básicos de léxico científico. Barcelona,

Ediciones Octaedro, 1998.

GUIRAUD, P., L’étymologie. París, P.U.F., 1967 (10a. ed.).

PINGARRÓN SECO, E., Étimos latinos: monemas básicos de léxico científico. Barcelona,

Ediciones Octaedro, 1998.

VENY, J., Mots d’ahir, mots d’avui. Barcelona, Empúries, 1991.

ZAMBONI, A., La Etimología (trad. P. GARCÍA MOUTON). Madrid, Gredos, 1988.

Nota: La resta de bibliografia adient serà lliurada en el decurs de l’assignatura.

5. Observacions

Per a cursar aquesta matèria es recomana haver fet l’assignatura “Llatí” o bé tenir coneixements

elementals de llengua llatina.

**Codi 204102**

GRAMÀTICA LLATINA

1. Objectius docents

Proporcionar a l'estudiant una base sòlida de morfologia i sintaxi descriptiva imprescindible per

a emprendre la lectura i el comentari de textos llatins amb rigor filològic.

2. Continguts i pla de desenvolupament

A. Continguts teòrics

1. Fonètica i fonologia.

1.1. L’alfabet llatí. 1.2. Quantitat i accent. 1.3. Pronúncia. 1.4. Ortografia.

2. Morfologia.

2.1. Peculiaritats de la flexió nominal, pronominal i verbal. 2.2. Paraules no flexionals.

3. Sintaxi.

3.1. Concordança. 3.2. Cas i funció sintàctica. 3.3. Verb (modes personals i formes nominals).

3.4. Coordinació de mots i d’oracions. 3.5. Subordinació.

4. Lèxic.

4.1. El lèxic llatí. 4.2. Els diccionaris com a font d’informació morfològica, sintàctica i

semàntica.

B. Continguts pràctics

1. Exercicis de lèxic i d’identificació de formes.

2. Exercicis de descripció morfològica i sintàctica.

3. Traducció de textos escollits per a il·lustrar i practicar els aspectes teòrics dels apartats

anteriors.

3. Criteris i formes d'avaluació

Assistència i participació a classe. Exercicis periòdics (amb i sense diccionari) i/o examen final

que constarà d’una part teòrica i d’una altra de pràctica (reconeixement de formes, anàlisi

gramatical, comentari i traducció, amb i sense diccionari, de textos escollits).

4. Bibliografia docent

a) Gramàtiques

BORRELL VIDAL, E. – MIRÓ VINAIXA, M., Gramàtica llatina: el llatí normatiu i la seva

evolució fins al català . Barcelona, Editorial UOC, 2001. LAVENCY, M., VSVS. Grammaire

latine. Description du latin classique en vue de la lecture des auteurs. París-Gembloux,

Duculot, 1985. QUETGLAS, P.J., Elementos básicos de filología y lingüística latinas.

Barcelona, Teide, 1985. TRAINA, A. - BERTOTTI, T., Sintassi normativa della lingua latina.

Teoria. Bolonya, Cappelli, 1985. VALENTÍ FIOL, E., Gramática de la lengua latina:

morfología y nociones de sintaxis. Barcelona, Bosch, 1999 (10a. ed.). [Hi ha també traducció

catalana: VALENTÍ FIOL, E., Gramàtica llatina: morfologia i nocions de sintaxi (trad. J.

CORNUDELLA). Barcelona, Curial, 1995]. VALENTÍ FIOL, E., Sintaxis latina. Barcelona,

Bosch, 1945 [Nombroses reimpressions].

b) Diccionaris

Le Gaffiot de poche. Dictionnaire latin-français (dir. P. FLOBERT). París, Hachette, 2001

(nova ed. revisada i augmentada). Per a traduir en català: SEVA, A. (dir.). Diccionari llatícatalà.

Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1993. Per a traduir en castellà: Diccionario ilustrado

Vox latino-español, español-latino. Barcelona, Spes Editorial, 1996 (última reimpr.).

Nota: La resta de bibliografia adient serà lliurada en el decurs de l’assignatura.

5. Observacions

Per a cursar aquesta assignatura, cal haver fet Batxillerat humanístic o bé tenir coneixements

previs de llengua llatina.

**Codi 204424**

GRANS TEMES DE LA LITERATURA LLATINA

1. Objectius docents

Analitzar els temes i tòpics més significatius de la literatura llatina parant esment sobretot en

aquells que, havent exercit una influència decisiva en la tradició literària posterior, tenen encara

avui dia un ampli ressò en les literatures occidentals.

2. Continguts i pla de desenvolupament

Després de presentar un marc teòric vàlid per a abordar i entendre el concepte de tòpic, motiu,

tema o argument literari, s’oferiran, a partir de la lectura i anàlisi d’una antologia de textos

llatins traduïts al català, aquelles claus necessàries per a contextualitzar i estudiar, entre d’altres,

alguns dels temes que es recullen a continuació:

1. Amor, sexe i erotisme: tòpics, experiències individuals i pautes socials.

2. Vivència de la mort: de l’assumpció resignada a l’establiment d’un imaginari més enllà.

3. El temps idealitzat: mitificació del passat i formulació utòpica del futur.

4. La vida, instruccions d’ús: de la màxima popular als preceptes d’arrel filosòfica.

5. Enyor del camp, enyor de l’urbs: reflexions al voltant de la nostàlgia i la insatisfacció

humanes.

6. L’obra d’art com a argument literari: variants i funcions de l’ékphrasis en la literatura llatina.

7. Lletres i llibres: alguns tòpics metaliteraris especialment afortunats.

8. Entre el somriure i el riure: procediments i temes de la ironia, l’humor i el sarcasme.

9. Retrats realistes i estereotips socioculturals: elements de l’etopeia, la prosopografia i la

caricatura.

10. Poder i propaganda: del patriotisme i la guerra justa a la lloança del príncep.

3. Criteris i formes d’avaluació

Assistència i participació a classe. Treball de curs supervisat pel professor i/o examen final.

4. Bibliografia docent

ARITZETA, M., Diccionari de termes literaris. Barcelona, Edicions 62, 1996.

BOLGAR, R.R., The Classical Heritage and its Beneficiaries. Cambridge, Cambridge

University Press, 1973.

BOMPIANI, V., Diccionario literario de obras y personajes de todos los tiempos y de todos los

países. Barcelona, Hora, 1998 (18 vol.).

CALVINO, I., Por qué leer los clásicos. Barcelona, Tusquets, 1995.

CURTIUS, E.R., Literatura Europea y Edad Media Latina. Madrid, Fondo de Cultura

Económica, 1999 (2 vol.).

FRENZEL, E., Diccionario de argumentos de la literatura universal. Madrid, Gredos, 1994.

FRENZEL, E., Diccionario de motivos de la literatura universal. Madrid, Gredos, 1980.

HIGHET, G., La tradición clásica. Influencias griegas y romanas en la literatura occidental.

Mèxic, Fondo de Cultura Económica, 1978 (2 vol.).

LIDA DE MALKIEL, M.R., La tradición clásica en España. Barcelona, Ariel, 1975.

VALENTÍ I FIOL, E., Els clàssics i la literatura catalana moderna. Barcelona, Curial, 1973.

Nota: La resta de bibliografia adient serà lliurada en el decurs de l’assignatura.

5. Observacions

Per a cursar aquesta assignatura no cal tenir coneixements previs de llengua llatina.

**Codi 204201**

HISTÒRIA DE LA LITERATURA LLATINA

1. Objectius docents

Consolidar i aprofundir els coneixements ja adquirits de literatura llatina, així com aprendre les

tècniques d'investigació en aquest camp mitjançant l'estudi de les qüestions de més actualitat.

2. Continguts i pla de desenvolupament

1. Literatura romana: concepte i límits. 2. La literatura llatina dita 'desconeguda': fonts i

problemes de reconstrucció. 3. Gèneres literaris i periodització. 4. La literatura llatina com a

literatura hel·lenística. 5. Història de la literatura llatina. 5.1. L'època denominada ‘preliterària’.

5.2. La formació i eclosió del teatre romà. 5.3. L'epopeia romana inicial i els seus antecedents.

5.4. La funció de la història a Roma. 5.5. Dels Escipions a Sul·la. La recepció de l'hel·lenisme.

5.6. L'última generació de la República romana. 5.7. L’anomenat ‘segle d’August’. 5.8.

D'August a la fi del segle II. La literatura julioclàudia, flàvia i antonina. 5.9. La crisi del segle

III. 5.10. La irrupció del cristianisme en el si de la literatura romana. 5.11. L’Antiguitat Tardana.

El renaixement del segle IV. 5.12. La literatura romana després de Roma. Durant el primer

quadrimestre els estudiants llegiran una selecció de textos d'Enni, Lucil·li, Cató i Lucreci.

Durant el segon quadrimestre les lectures seran una selecció de Sèneca, Suetoni, Lucà, èpica

flàvia, Apuleu, Ausoni, Macrobi, entre d’altres.

3. Criteris i formes d'avaluació

Assistència i participació a classe. Treballs periòdics. Proves escrites i orals.

4. Bibliografia docent

ALBRECHT, M. von, Historia de la literatura romana (trad. D. ESTEFANÍA i A. POCIÑA),

Barcelona, Herder, 1997-1999 (2 vol.). BARDON, H., La littérature latine inconnue. París,

Klincksieck, 1952-1956. (2 vol.). BRUNHÖLZL, F., Geschichte der lateinischen Literatur des

Mittelalters. Munic, Wilhelm Fink, 1975 [Hi ha trad. al francés: Histoire de la littérature latine

du moyen âge (trad. H. ROCHAIS). Brepols, Tournhout, 1990 (reimpressió 1996]. FONTAINE,

J., La littérature latine chrétienne. París, P.U.F., 1970. HERZOG. R. - SCHMIDT, P.L. (ed.),

Handbuch der lateinischen Literatur der Antike. [Solament n’hi ha publicats els volums

IV (SALLMANN, K. (ed.), Die Literatur des Umbruchs. Von der Römischen zur Christlichen

Literatur, 117 bis 284 n. Chr. Munic, Beck, 1997) i V (HERZOG, R. (ed.), Restauration und

Erneuerung 284-374 n. Chr. Munic, Beck, 1989)]. KENNEDY, G.A. (ed.), The Cambridge

History of Literary Criticism, vol. I: Classical Criticism. Cambridge, Cambridge University

Press, 1998. MANITIUS, M., Geschichte der lateinischen Literatur des Mittelalters. Munic,

Beck, 1911-1931 (2 vol.) [reimpr. 1964-1965]. MONTANARI, F. (ed.), La poesia latina.

Forme, autori, problema. Roma, La Nuova Italia Scientifica, 1991. MONTANARI, F. (ed.), La

prosa latina. Forme, autori, problema. Roma, La Nuova Italia Scientifica, 1993. PALADINI,

V. – CASTORINA, E., Storia della letteratura latina, vol. I: Disegno storico. Bolonya, Patron,

1970; vol. II: Problemi critici. Bolonya, Patron, 1972 (2a. ed.). SCHANZ, M. – HOSIUS, C. –

KRÜGER, G., Geschichte der römischen Literatur [vol. I: Die römische Literatur bis zum Ende

der Republik. Munic, Beck, 1927 (4a. ed.); vol. II: Die Zeit der Monarchie bis auf Hadrian.

Munic, Beck, 1935 (4a. ed.); vol. III: Die Zeit von Hadrian 117 bis auf Constantin 324. Munic,

Beck, 1922 (3a. ed.); vol. IV, 1: Die römische Literatur von Constantin bis zum

Gesetzgebungswerk Justinians. Munic, Beck, 1914 (2a. ed.); vol. IV, 2: Die Literatur des

fünften und sechsten Jahrhunderts. Munic, Beck, 1920] [Nombroses reimpressions].

VIANSINO, G., Introduzione critica alla letteratura latina. Salern, Soc. ed. Salernitana, 1975.

WILLIAMS, G., Tradition and Originality in Roman Poetry. Oxford, Clarendon Press, 1968.

NOTA: La bibliografia més especifica (monografies, articles de revista) serà lliurada en el

decurs de l’assignatura.

5. Observacions

Assignatura programada especialment per als estudiants de Filologia Clàssica. Per tant, hom

parteix del supòsit del domini de la llengua llatina per part dels qui vulguin matricular-s’hi.

**Codi 261010**

INTRODUCCIÓ A L’ARMENI

1. Objectius docents

-Adquisició per part de l’alumnat de l’escriptura armènia i dels trets fonamentals de la

gramàtica de la llengua armènia, tan clàssica com moderna (en la seva variant oriental de la

República d’Armènia), així com dels instruments que poden servir per a ampliar i prosseguir el

seu estudi de manera individual un cop acabada l’assignatura.

-Visió global de la història de la llengua i literatura armènies clàssiques i modernes.

Aquest curs és una introducció general a la llengua armènia, tant en les seves vessants

clàssiques com modernes. Al final del curs els alumnes hauran assolit els coneixements bàsics

per a llegir textos bàsics en l’idioma original, i podran també expressar-se de forma bàsica en la

variant moderna oriental de la llengua armènia.

Igualment es familiaritzaran amb la història de la llengua, la literatura i la nació armènia,

complements lògics i indispensables a un estudi de l’idioma.

2. Continguts i pla de desenvolupament

1. Visió general de la llengua armènia i de la seva literatura. Posició de l’armeni en la família

lingüística indoeuropea.

2. Aprenentatge de l’escriptura armènia i pràctiques de lectura i escriptura.

3. Fonologia armènia. Ortografia clàssica i moderna. Notes de fonologia històrica.

4. Morfologia nominal i pronominal. La declinació armènia.

5. Morfologia verbal.

6. Derivació i la composició.

7. Principals trets sintàctics.

El tractament dels continguts es realitzarà en tot moment amb l’ajut d’exemples pràctics

originals i d’exercicis de traducció adaptats al nivell assolit en l’explicació.

3. Criteris i formes d’avaluació

Examen teòric i pràctic sobre els continguts exposats a classe.

4. Bibliografia docent

Bedrossian, M. 1985. New Dictionary Armenian English. Librairie du Liban. Beirut.

Feydit, Frederic. 1948. Manuel de la langue arménienne (Arménien Occidental Moderne).

Librairie Klincksieck. Paris.

Godel, Robert. 1975 An Introduction to the Study of Classical Armenian. Ludwig Reichert.

Wiesbaden.

Grigoryan, Kh. 1999. English-Armenian Armenian-English Dictionary. Ankyunacar Press.

Yerevan.

Iskandaryan, A.Z. 1990. Hayots lezu. Luys. Yerevan.

Jensen, Hans. 1959. Altarmenische Grammatik. Carl Winter. Heidelberg.

Jensen, Hans. 1964. Altarmenische Chrestomathie. Carl Winter. Heidelberg.

Meillet, Antoine. 1936. Esquisse d’une grammaire comparée de l’arménien classique,

Imprimerie des PP. Mekhitaristes. Vienne.

Minassian, Martiros. 1976. Manuel pratique d’Arménien ancien. Fondation des Frères

Ghoukassiantz, Éditeur. Librairie Klincksieck. Paris.

Miridjanyan, L.V. 1971. Margaritner hay khnarerguthyan, yerekh hatorov. Hayastan. Yerevan.

Pisani, Vittore. 1974. Crestomazia indoeuropea. Rosenberg & Seller. Torino.

Ritter, Ralf-Peter. 1996. Introducción al armenio antiguo. Ediciones Clásicas. Madrid.

Schmitt, Rüdiger. 1981. Grammatik des Klassischarmenischen mit Sprachvergleichenden

Erläuterungen. Innsbrucker Beiträge zur Sprachwissenschaft. Innsbruck.

Thomson, Robert W. 1975. An Introduction to Classical Armenian. Caravan Books. Delmar, New

York.

Vaux, Bert. 1998. The Phonology of Armenian. Clarendon Press. Oxford.

**Codi 261029**

INTRODUCCIÓ A LA LLENGUA AMAZIGA (BERBER)

1. Objectius docents

Introducció a la llengua amaziga amb el suport de textos literaris. L’enfocament serà, per tant, filològic i lingüístic.

2. Continguts i pla de desenvolupament

L’assignatura es desenvolupa a partir de tres eixos:

I. Llengua: Descripció del dialecte taixelhit (sud del Marroc) amb referències, però, a altres dialectes i amb elements

de reconstrucció protoamaziga i de comparació afroasiàtica, segons els interessos dels alumnes. II. Textos: Traducció

de textos amazics tant en prosa com en vers de dificultat adequada als coneixements dels alumnes. Els textos serviran

per a practicar les nocions gramaticals i per a adquirir un lèxic bàsic, sense desatendre, per això, aspectes literaris i de

realia (context). III. Història de la llengua: El tractament serà sobretot filològic, és a dir a partir dels textos. 1. Fonts

per a la història de la llengua amaziga. 2. Les inscripcions líbiques i la influència púnica (800-146 aC). 3. L’Àfrica

romana i la influència llatina (146 aC - 439 dC). 4. Efectes de les dominacions vàndala (439-533 dC) i bizantina

(533-647 dC) sobre l'amazic. 5. Etapes de l’arabització del nord d’Àfrica (647 dC - ?) . 6. La llengua amaziga durant

la dominació turca d’Algèria i Tunísia (1515-1830). 7. Conseqüències lingüístiques de la colonització europea i

situació actual (1830-2005).

3. Criteris i formes d'avaluació

Examen final en què s’avaluen les tres parts de l’assignatura: (1) traducció i anàlisi morfosintàctica d’unes frases que

exemplifiquen fets gramaticals; (2) traducció i comentari (lingüístic, literari, de realia) d’un text vist a classe o de

dificultat similar; (3) comentari d’un text d’història de la llengua (una inscripció líbica, un historiador grecollatí, un

autor àrab o un historiador de l’època de la colonització europea) vist a classe. Opcionalment, pot fer-se una

exposició a classe o un treball escrit d’algun aspecte d’història de la llengua.

4. Bibliografia docent

Robert ASPINION, Apprenons le Berbère. Initiation aux dialectes chleuhs. Éditions Félix Moncho, Rabat 1953, 335

pp. Abu ‘Ubayd al-BAKRÍ, Description de l’Afrique septentrionale. 2 vols. Text àrab i traducció francesa de William

MacGuckin de Slane. A. Maisonneuve, París 1965 (19111). André BASSET, La langue berbère. Oxford University

Press, Londres 1952, 72 pp. Nico VAN DEN BOOGERT, The Berber Literary Tradition of the Sous. Amb una edició i

traducció de The Ocean of Tears de Muhammad Awzal (s. XVIII). De Goeje Fund (nº XXVII), Leiden 1997, 456 pp.

Abdallah BOUNFOUR, Introduction à la littérature berbère. I: La Poesie. Éditions Peeters, París/Lovaina 1999.

Michael BRETT i Elizabeth FENTRESS, The Berbers. Blackwell, Oxford i Cambridge 1996, xvi + 350 pp. Gabriel

CAMPS (dir.), Encyclopédie Berbère. Édisud, Ais de Provença 1984 i ss. 25 vols. apareguts fins a l’any 2003. Gabriel

CAMPS, Berbères. Mémoire et identité. Éditions Errances, París 1987, 260 pp. Mohamed CHAFIQ, Lexique araboberbère.

Académie Royale du Maroc, Rabat 1991, 3 vols. Salem CHAKER, Textes en linguistique berbère. CNRS,

París 1984, 291 pp. Salem CHAKER, Berbères aujourd’hui. L’Harmattan, París 1989, 149 pp. Salem CHAKER,

Linguistique berbère. Études de syntaxe et de diachronie. Éd. Peeters, París-Lovaina 1995, 273 pp. François DECRET

i M’hamed Hassine FANTAR, L’Afrique du Nord dans l’Antiquité. Des origines au Ve siècle. Histoire et civilisation.

Payot, París 1981, 391 pp. Igor M. DIAKONOFF, Afrasian Languages. Nauka, Moscou 1988, 143 pp. Lionel GALAND,

“Le berbère”, dins Les langues dans le monde ancien et moderne. T. 3: Les langues chamito-sémitiques, capítol IV.

Éditions du CNRS, París 1988, pp. 207-242 i 303-306, mapa desplegable. Paulette GALAND-PERNET, Recueil de

poèmes chleuhs I. Chants de trouveurs. Klincksieck, París 1972. Paulette GALAND-PERNET, Littératures berbères: des

voix des lettres. Klincksieck, PUF, París 1998. Stéphane GSELL, Histoire ancienne de l’Afrique du Nord. 8 volums.

París 1918-1928. Reimprès per Otto Zeller Verlag, Osnabrück 1972. Malika HACHID, Les premières berbères. Entre

Méditerranée, Tassili et Nil. Ina-Yas, Alger 2000, 317 pp. Mohand Akli HADDADOU, Le guide de la culture berbère.

Ina-Yas, Alger 2000, 316 pp. ‘Abd al-Rahman IBN KHALDUN, Histoire des Berbères. 4 vols. Traducció de William

MacGuckin de Slane. Libraire Orientaliste Paul Geuthner, París 1999 (19251). Georges MARÇAIS, La Berbérie

musulmane et l’Orient au Moyen-Age. Aubier, París 1946. Abdallah el MOUNTASSIR, Ra nsawal Tachelhit. Langues

& Mondes – L’Asiatèque, París 1999, 189 pp. Abdallah el MOUNTASSIR, Amarg. Chants et poésie amazighs (sud-oest

du Maroc). L’Harmattan, París 2004, 135 pp. Kamal NAÏT-ZERRAD, Dictionnaire des racines berbères. Peeters, París

– Lovaina 1998 (1er vol.), 1999 (2on vol.), 2002 (3er vol. fins a la g). Thomas G. PENCHOEN, Tamazight of the Ayt

Ndhir. Los Angeles 1973. Karl-G. PRASSE, Manuel de grammaire touarègue (tahaggart). Akademisk Vorlag,

Copenhague 1972 (I-III, Phonétique-Ecriture-Pronom), 1973 (VI-VIII, Verbe) i 1974 (IV-V; Nom). Pietro

ROMANELLI, Storia delle Province romane dell’Africa. Istituto italiano per la storia antica, Roma 1959, 720 pp. Harri

STROOMER (ed.), An Anthology of Tashelhiyt Folktales. Rüdiger Köppe Verlag, Colònia 2001. Miloud TAÏFI,

Dictionnaire tamazight-français (parlers du Maroc central). L’Harmattan/Awal, París 1992, 980 pp. Mohand

TILMATINE, Abdelghani el MOLGHY, Carles CASTELLANOS i Hassan BANHAKEIA, La llengua rifenya. Tutlayt tarifit.

UAB, Bellaterra 1998, 200 pp.

5. Observacions

Atès el caràcter introductori de l’assignatura, no es requereixen coneixements previs d’amazic. L’assignatura és

adequada tant per a per a interessats en el món amazic en general com per a estudiants de filologia clàssica, filologia

àrab, filologia hebrea, egipci, lingüística general, històrica o tipològica, història del nord d’Àfrica, història de

l’escriptura, púnic i epigrafia.

**Codi 161049**

INTRODUCCIÓ AL SÀNSKRIT

1. Objectius docents

-Adquisició per part de l’alumnat dels trets bàsics de l’escriptura devanagari i de la gramàtica de

la llengua sànscrita així com dels instruments que poden servir per a ampliar i prosseguir el seu

estudi de manera individual un cop acabada l’assignatura.

-Visió global de la història de la llengua i literatura sànscrites vèdiques i clàssiques.

-Observació dels trets fonètics i morfològiques més rellevants del sànscrit en el marc de les

llengües indoeuropees.

2. Continguts i pla de desenvolupament

1. Panorama general del sànscrit vèdic i clàssic i les seves manifestacions literàries.

2. Aprenentatge del funcionament de l’escriptura devanagari. Pràctiques de lectura i escriptura.

Pautes per a un desenvolupament posterior.

3. Introducció a la fonologia sànscrita: el sistema fonològic del sànscrit. El sandhi. GuNa i

vRddhi. Notes de fonologia històrica. L’accent vèdic.

4. Introducció descriptiva i històrica a la morfologia nominal i pronominal.

5. Introducció descriptiva i històrica a la morfologia verbal.

6. La composició nominal.

7. Principals trets sintàctics.

El desenvolupament dels continguts anirà acompanyat en tot moment d’exemples pràctics i

d’exercicis de traducció.

3. Criteris i formes d’avaluació

Examen teòric i pràctic sobre els continguts exposats a classe.

4. Bibliografia docent

Gramàtiques i mètodes: ADRADOS, F. R. Védico y sánscrito clásico, Madrid, 1953. AKLUJKAR, A.

Sanskrit. An Easy Introduction to an Enchanting Language, Richmond, 1992. BURROW, T. The

Sanskrit Language, London, 1973 (3a. ed.). COULSON, M. Sanskrit. An Introduction to Classical

Language, New York, 1976. DELBRÜCK, B. Altindische Syntax (Syntaktischen Forschungen, V),

Halle, 1888 (reimpr: Darmstadt, 1968). GONDA, J. Old Indian (= Handbuch der Orientalistik, II, 1,

1), Leiden-Köln, 1971. LAZZERONI, R. "Sánscrito", en A. Giacalone Ramat - P. Ramat (eds.), Las

lenguas indoeuropeas (trad. de P. Linares), Madrid, 1995, 151-181. MACDONELL, A. A. Vedic

Grammar, Oxford, 1916. MACDONELL, A. A. A Vedic Reader for Students, Oxford, 1917.

MASICA, C. P. The Indo-Aryan Languages, New York-Port Chester-Melborune-Sidney, 1991.

MAYRHOFER, M. Sanskrit-Grammatik, Berlin-New York, 1978 (3? ed.).RENOU, L. Grammaire

Sanscrite (2 vols.), Paris, 1930. RENOU, L. Grammaire de la langue védique, Lyon, 1952. SPEYER,

J. S. Sanskrit Syntax, Leyden, 1886. SPEYER, J. S. Vedische und Sanskrit-Syntax, Strassburg, 1896.

THUMB, A. - HAUSCHILD, R. Handbuch des Sanskrit I (2 vols.), Heidelberg, 1958 (3? ed.) - 1959

(3a. ed.). WACKERNAGEL, J. - DEBRUNNER, A.- RENOU, L. Altindische Grammatik Bd. I:

Introduction générale (von L. Renou), Lautlehre, Nachträge; Bd. II: 1. Einleitung zur Wortlehre,

Nominalkomposition; 2. Die Nominalsuffixe; Bd. III: Nominalflexion, Zahlwort, Pronomen,

Göttingen, 1957 (2? ed.), 1905-1954, 1930. WHITNEY, W. D. Sanskrit Grammar, Cambrdige

(Mass.), 1889 (2? ed.).

Diccionaris: BÖHTLINGK, O. - ROTH, R. VON, Sanskrit-Wörterbuch, St. Petersburg, 1855-1875.

BÖHTLINGK, O. Sanskrit-Wörterbuch in kürzerer Fasung, St. Petersburg, 1879-1889.

GRASSMANN, H. Wörterbuch zum Rig-Veda, Leipzig, 1873 [reimpr. Wiesbaden 1976].

MAYRHOFER, M. Kurzgefaßtes etymologisches Wörterbuch des Altindischen (3 vols.), Heidelberg,

1956-1976. MAYRHOFER, M. Etymologisches Wörterbuch des Altindoarischen, Heidelberg, 1992-

MONIER WILLIAMS, M. A Sanskrit -English Dictionary, Oxford, 1899. STCHOUPAK, N. - NITTI, L.

- RENOU, L. Dictionnaire sanskrit-français, Paris, 1932. TURNER, R. L. A Comparative Dictionary

of Indo-Aryan Languages (2 vols.), London, 1971-1985. UHLENBECK, C. C. Kurzgefaßtes

etymologisches Wörterbuch der Altindischen Sprache, Amsterdam, 1898-1899. VISVABANDHU, A

Vedic Word Concordance ( 5 vols.), Lahore 1942-Hoshiarpur, 1965. WÜST, W. Vergleichendes

und etymologisches Wörterbuch des Alt-Indoarischen (Altindischen), Heidelberg, 1935.

**Codi 204103**

L'ENEIDA DE VIRGILI (TEXTOS)

1. Objectius docents

Adquirir els coneixements necessaris per a la correcta comprensió de L'Eneida com a obra

cabdal de l'èpica llatina.

2. Continguts i pla de desenvolupament

A. Pressupòsits teòrics: 1. Virgili i la seva obra. 2. La llengua de Virgili. 3. Nocions de prosòdia

i mètrica: l'hexàmetre dactílic. 4. Principals figures estilístiques.

B. Desenvolupament pràctic: Se centrarà en la lectura i el comentari lingüístic, mètric i estilístic

d'una selecció de L'Eneida de Virgili.

C. Lectura de L'Eneida en traducció.

3. Criteris i formes d'avaluació

Assistència i participació a classe; exercicis periòdics (amb i sense diccionari) i/o examen final

que constarà de dues parts: anàlisi gramatical, comentari i traducció (sense diccionari) d'un text

preparat amb anterioritat per l'estudiant, i el mateix (amb diccionari) d'un text no vist

prèviament. Els exercicis inclouran també preguntes sobre mètrica i sobre el contingut de

L'Eneida.

4. Bibliografia docent

L'antologia de textos es publicarà en el dossier electrònic de l'assignatura a partir del 15 de

setembre.

a) Edicions i traduccions

VERGILII MARONIS Opera (ed. R.A.B. MYNORS). Oxford, Clarendon Press, 1969.

VIRGILI, Eneida (introd., text i trad. d'M. DOLÇ). Barcelona, F.B.M., 1972-1978 (4 vol.).

VIRGILI, L'Eneida (trad., pròleg i notes d'M. DOLÇ). Barcelona, Alpha, 1958.

VIRGILIO, La Eneida (intr. i trad. de D. ESTEFANÍA). Barcelona, P.P.U., 1988.

VIRGILI. L'Eneida (trad. J. BELLÉS). Barcelona, Empúries, 1999 (reimpr. 2002).

b) Mètrica i estilística

CECCARELLI, L., Prosodia y métrica del latín clásico (trad. R. CARANDE). Sevilla, Univ. de

Sevilla, 1999.

CRUSIUS, F., Iniciación en la métrica latina. Barcelona, Bosch, 1951 (última reimpr. 1987).

LÁZARO CARRETER, F., Diccionario de términos filológicos. Madrid, Gredos, 1999 (reimpr.

de la 3a. ed. de 1968).

MAYORAL, J.A., Las figuras retóricas. Madrid, Síntesis, 1994.

MEDINA, J., L'art de la paraula. Barcelona, Proa, 2000.

c) Mitologia

GRIMAL, P., Diccionario de mitología griega y romana (trad. F. PAYAROLS). Barcelona,

Paidós, 1981 (2a. ed.).

PARRAMON, J., Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona, Edicions 62, 1996.

d) Diccionaris recomanats

Per a traduir en català:

SEVA, A. (dir.). Diccionari llatí-català. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1993.

Per a traduir en castellà:

Diccionario ilustrado Vox latino-español, español-latino. Barcelona, Spes Editorial, 1996

(última reimpr.).

Nota: Les edicions comentades de Virgili, així com la resta de bibliografia adient, seran

lliurades en el decurs de l'assignatura.

5. Observacions

Per a cursar aquesta assignatura, cal haver fet Batxillerat humanístic o bé tenir coneixements

previs de llengua llatina.

**Codi 204203**

LINGÜÍSTICA INDOEUROPEA I

1. Objectius docents

Aproximar l’estudiant a la Lingüística Indoeuropea i a l’estudi del lèxic reconstruït com a

instrument per a caracteritzar la cultura indoeuropea.

2. Continguts i pla de desenvolupament

1. Panorama de les llengües i dels pobles indoeuropeus des de l'antiguitat fins als nostres dies.

2. Breu història de la recerca.

3. La reconstrucció del lèxic indoeuropeu.

4. Conseqüències extralingüístiques de la reconstrucció: la cultura indoeuropea.

5. La qüestió de la pàtria originària.

3. Criteris i formes d'avaluació

Assistència i participació a classe. Prova escrita sobre els continguts teòrics de l'assignatura.

4. Bibliografia docent

BENVENISTE, É., Le vocabulaire des institutions indoeuropéennes. París, Ed. de Minuit, 1969

(2 vol.) [reimpr. 1985].

GAMKRELIDZE, T.V. – IVANOV, V.V., Indo-European and Indo-Europeans I. Berlín,

Mouton de Gruyter, 1995.

GIACALONE RAMAT. A. - RAMAT, P. (ed.), Las lenguas indoeuropeas (trad. P. LINARES).

Madrid, Cátedra, 1995.

MALLORY, J.P., In search of the Indo-Europeans. Londres, Thames, 1989 (reimpr. 1994).

MARTINET, A., Des steppes aux océans. L'indo-européen et les "indo-européens" . París,

Payot, 1987.

POKORNY, J., Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, I-II, Berna, Francke, 1951-

1959, 1962-1969 (reimpr. Tubinga, Francke, 1994).

VILLAR, F., Los indoeuropeos y los orígenes de Europa: lenguaje e historia . Madrid, Gredos,

1995 (2a. ed. corr. i molt augmentada).

Nota: La resta de bibliografia adient serà lliurada en el decurs de l’assignatura.

5. Observacions

Per a cursar aquesta assignatura no cal tenir coneixements previs de llengua llatina.

**Codi 204204**

LINGÜÍSTICA INDOEUROPEA II

1. Objectius docents

Presentar un quadre complet de la gramàtica de l'indoeuropeu reconstruït a partir de l'estudi

comparat de les llengües indoeuropees, amb un èmfasi especial en la metodologia pròpia de la

lingüística historicocomparativa.

2. Continguts i pla de desenvolupament

1. La comparació i la reconstrucció lingüística: principis metodològics.

2. Reconstrucció del sistema fonològic de l'indoeuropeu.

3. Reconstrucció del sistema morfològic de l'indoeuropeu (I): el sistema nominal i pronominal.

4. Reconstrucció del sistema morfològic de l'indoeuropeu (II): el sistema verbal.

5. La reconstrucció sintàctica.

6. Recents avenços en lingüística indoeuropea.

7. La posició lingüística de l'indoeuropeu. La hipòtesi nostràtica. El protohumà.

3. Criteris i formes d'avaluació

Assistència i participació a classe. Prova escrita sobre els continguts teòrics i d'aplicació

pràctica dels procediments de reconstrucció.

4. Bibliografia docent

ADRADOS, F.R. - BERNABÉ, A. - MENDOZA, J., Manual de lingüística indoeuropea I

(Prólogo, Introducción, Fonética). Madrid, Ediciones Clásicas, 1995–.

BEEKES, R.S.P., Comparative Indo-european Linguistics. An Introduction. Amsterdam-

Filadèlfia, Benjamins Publ., 1995.

FOX, A., Linguistic Reconstruction. An Introduction to Theory and Method. Oxford, Oxford

Univ. Press, 1995.

GAMKRELIDZE, T.V. – IVANOV, V.V., Indo-European and Indo-Europeans I. Berlín,

Mouton de Gruyter, 1995.

KRAHE, H., Lingüística indoeuropea (trad. J. VICUÑA). Madrid, C.S.I.C., 1971 (reimpr.).

LEHMANN. W.P., Theoretical Bases of Indo-European Linguistics. Londres-Nova York,

Routledge, 1993.

MARTINET, A., Des steppes aux océans. L'indo-européen et les "indo-européens" . París,

Payot, 1987.

MAYRHOFER, M., Indogermanische Grammatik. 1/2: Lautlehre (Segmentale Phonologie des

Indogermanischen). Heidelberg, Winter, 1986.

MEILLET, A., Introduction à l'étude comparative des langues indo-européennes. París,

Hachette, 1937 (8a. reimpr.).

SZEMERENYI, O., Introducción a la lingüística comparativa (trad. A. ÁLVAREZ). Madrid,

Gredos, 1987.

VILLAR, F., Los indoeuropeos y los orígenes de Europa: lenguaje e historia . Madrid, Gredos,

1995 (2a. ed. corr. i molt augmentada).

Nota: La resta de bibliografia adient serà lliurada en el decurs de l’assignatura.

5. Observacions

Per a cursar aquesta assignatura no cal tenir coneixements previs de llengua llatina.

**Codi 204104**

LITERATURA LLATINA

1. Objectius docents

Proporcionar una visió general de la literatura llatina antiga a través dels diversos gèneres i dels

autors més importants, tot definint-la en les seves relacions amb la literatura grega i com a font

de la tradició literària europea. Es tracta d’aconseguir una visió de conjunt i en contacte amb els

textos (mitjançant la lectura i el comentari, amb l’ajut de traduccions, d’una selecció d’aquests:

vegi’s infra, entre claudàtors, els autors o textos una mostra dels quals es llegirà).

2. Continguts i pla de desenvolupament

1. Preliminars.

1.1.Tradició i originalitat. Literatura llatina i literatura grega.

1.2. La literatura llatina vista pels romans [Quintilià, 10, 1, 93-107].

2. Els gèneres literaris a Roma.

2.1. Concepte de carmen [Cató].

2.2. Èpica [Enni, Virgili, Ovidi, Lucà]. Epyllion [Catul].

2.3. Poesia didàctica [Lucreci, Virgili, Manili]. Faula [Fedre].

2.4. Bucòlica [Virgili].

2.5. Lírica [Horaci]. Epigrama [Catul, Marcial], elegia [Tibul, Properci, Ovidi].

2.6. Teatre [Plaute, Terenci, Sèneca].

2.7. Sàtira [Horaci, Juvenal].

2.8. Historiografia [Cèsar, Sal·lusti, Livi, Tàcit].

2.9. Oratòria i retòrica [Ciceró, Quintilià].

2.10. Novel·la [Petroni, Apuleu].

2.11. Epistolografia [Ciceró, Plini el Jove].

2.12. Prosa filosòfica [Sèneca].

2.13. Erudició, ciència i tècnica [Varró, Vitruvi, Cels, Columel·la, Plini el Vell].

2.14. Biografia [Suetonio, Historia Augusta ]

3. Literatura i cristianisme [Tertul·lià, Jeroni, Agustí, Prudenci, Boeci].

3. Criteris i formes d'avaluació

Assistència i participació a classe. Examen final teòric i pràctic (comentari d’un text vist a

classe). Possibilitat d’un seminari sobre temes proposats pel professor, amb participació i

avaluació dels assistents.

4. Bibliografia docent

BIELER, L., Historia de la literatura romana (trad. M. SÁNCHEZ GIL). Madrid, Gredos, 1968

[Nombroses reimpressions].

CODOÑER, C. (ed.), Historia de la literatura latina. Madrid, Cátedra, 1997.

CONTE, G.B., Letteratura latina. Florència, Le Monnier, 1992 (2a. ed.).

FERNÁNDEZ CORTE, J.C. – MORENO HERNÁNDEZ, A., Antología de la literatura latina

(siglos III a.C. – II d.C.). Madrid, Alianza, 1996.

FUHRMANN, M. (ed.), Literatura romana (trad. R. DE LA VEGA). Madrid, Gredos, 1985.

KENNEY, G.A. – CLAUSEN, W.V. (ed.), Historia de la literatura clásica, vol. II: Literatura

latina (trad. E. BOMBÍN). Madrid, Gredos, 1989.

ZEHNACKER, H. – FREDOUILLE, J.-C., Littérature latine. París, P.U.F., 1998 (2a. ed.)

Nota: La resta de bibliografia adient serà lliurada en el decurs de l’assignatura.

5. Observacions

Per a cursar aquesta assignatura cal tenir coneixements de llengua llatina.

**Codi 204810**

LLATÍ

1. Objectius docents

Proporcionar a l’estudiant uns continguts gramaticals de base que li permetin de conèixer bé el

funcionament morfològic i sintàctic de la llengua llatina i, en conseqüència, de poder analitzar i

comprendre textos llatins de dificultat mitjana.

2. Continguts i pla de desenvolupament

Atès que l’objectiu de la matèria és que l’alumne pugui accedir, en darrer terme, a la lectura i

comprensió de textos llatins, el curs es desenvoluparà en una doble vessant: d’una banda,

l’explicació teòrica dels principals continguts gramaticals de la llengua llatina (morfologia

nominal, pronominal i verbal; sintaxi casual i oracional; metodologia de l’anàlisi sintàctica i de

la traducció) i, d’altra banda, la seva aplicació pràctica sobre una selecció d’exercicis i de textos

de dificultat gradual.

A. Continguts teòrics

1. Introducció a la llengua llatina.

1.1. Geografia, cronologia i evolució històrica.

1.2. Concepte de flexió.

1.3. Nocions de prosòdia i pronunciació.

2. Morfologia llatina.

2.1. Morfologia nominal.

2.2. Morfologia pronominal.

2.3. Morfologia verbal.

3. Sintaxi llatina.

3.1. Concordança.

3.2. Sintaxi de casos.

3.3. Sintaxi de les formes no personals del verb.

3.4. Sintaxi oracional: coordinació i subordinació.

3.5. Metodologia de l’anàlisi sintàctica i de la traducció.

B. Continguts pràctics

1. Resolució d’exercicis estructurals de dificultat progressiva.

2. Anàlisi morfològica, anàlisi sintàctica, traducció i interpretació de l’esmentada selecció de

textos.

3. Criteris i formes d’avaluació

Assistència i participació a classe. Exercicis periòdics i/o examen final que constarà de dues

parts: la primera de morfologia; la segona, d’anàlisi sintàctica i traducció amb diccionari d’un

text llatí.

4. Bibliografia docent

a) Exercicis. El repertori d’exercicis teòrics i pràctics es farà públic el primer dia de classe.

b) Gramàtiques. BORRELL, E. – MIRÓ, M., Gramàtica llatina. El llatí normatiu i la seva

evolució fins al català. Barcelona, Editorial UOC, 2001. GRIFFIN, R.M., Gramática latina de

Cambridge (trad. J. HERNÁNDEZ VIZUETE). Sevilla, Univ. de Sevilla, 1994. MARINER, S.,

Lengua y literatura latinas. Madrid, UNED, 1987. RUBIO, L. – GONZÁLEZ ROLÁN, T.,

Nueva gramática latina. Madrid, Coloquio, 1985. VALENTÍ FIOL, E., Gramática de la lengua

latina: morfología y nociones de sintaxis. Barcelona, Bosch, 1999 (10a. ed.). [Hi ha també

traducció catalana: VALENTÍ FIOL, E., Gramàtica llatina: morfologia i nocions de sintaxi

(trad. J. CORNUDELLA). Barcelona, Curial, 1995]. VALENTÍ FIOL, E., Sintaxis latina.

Barcelona, Bosch, 1945 [Nombroses reimpressions]. c) Diccionaris Per a traduir en català:

SEVA, A. (dir.), Diccionari llatí-català . Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1993. Per a traduir

en castellà: Diccionario ilustrado Vox latino-español, español-latino. Barcelona, Spes Editorial,

1996 (última reimpr.). Nota: La resta de bibliografia adient serà lliurada en el decurs de

l’assignatura.

5. Observacions

Serà possible fer una redistribució dels alumnes en dos nivells diferents segons el grau de

coneixement previ de la matèria.

**Codi 204903**

LLATÍ COM A 2a. LLENGUA I LA SEVA LITERATURA

1. Objectius docents

Introduir l’estudiant en el funcionament de la llengua llatina i aproximar-lo a les obres literàries

més importants, tot subratllant la connexió entre la llatinitat i el món actual.

2. Continguts i pla de desenvolupament

1. LLENGUA

Introducció a la llengua llatina i al seu funcionament, amb referència especial, d’una banda, als

punts de connexió entre el llatí i les llengües romàniques i, de l’altra, a l’ús correcte de paraules

i expressions llatines que, conservades gairebé intactes en el lèxic romànic, tenen, pel seu

contingut, encara avui plena vigència.

2. LITERATURA

Origen i evolució dels diversos gèneres literaris des de l’Antiguitat fins als nostres dies,

mitjançant la lectura de passatges d’obres escollides traduïts al català i/o al castellà.

3. Criteris i formes d'avaluació

Assistència i participació a classe. Exercicis periòdics i/o examen final.

4. Bibliografia docent

a) Llengua

AUTORS DIVERSOS, Llatí, llengua i cultura. Barcelona, Editorial UOC, 1997.

ESCOLÀ I TUSET, J.M., Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques. Barcelona,

Edicions 62, 1997.

GRIFFIN, R.M., Gramática latina de Cambridge (trad. J. HERNÁNDEZ VIZUETE). Sevilla,

Univ. de Sevilla, 1994.

VALENTÍ FIOL, E., Gramática de la lengua latina: morfología y nociones de sintaxis.

Barcelona, Bosch, 1999 (10a. ed.). [Hi ha també traducció catalana: VALENTÍ FIOL, E.,

Gramàtica llatina: morfologia i nocions de sintaxi (trad. J. CORNUDELLA). Barcelona,

Curial, 1995].

VALENTÍ FIOL, E., Sintaxis latina. Barcelona, Bosch, 1945 [Nombroses reimpressions].

b) Literatura

BAYET, J., Literatura latina (prol. J. ALSINA CLOTA; trad. A. ESPINOSA ALARCÓN).

Barcelona, Ariel, 1970 (2a. ed.) [Nombroses reimpressions].

BIELER, L., Historia de la literatura romana (trad. M. SÁNCHEZ GIL). Madrid, Gredos, 1968

[Nombroses reimpressions].

FERNÁNDEZ CORTE, J.C. – MORENO HERNÁNDEZ, A., Antología de la literatura latina

(siglos III a.C. – II d.C.). Madrid, Alianza, 1996.

Nota: La resta de bibliografia adient serà lliurada en el decurs de l’assignatura.

5. Observacions

Per a cursar aquesta assignatura no cal tenir coneixements previs de llengua llatina.

**Codi 204423**

LLATÍ VULGAR I LLENGÜES ROMÀNIQUES

1. Objectius docents

Descriure els fenòmens lingüístics propis de l’anomenat ‘llatí vulgar’, tot fent una atenció

especial a la seva evolució i a l’origen de les llengües romàniques.

2. Continguts i pla de desenvolupament

Després de presentar un marc conceptual vàlid per a abordar l’estudi del llatí vulgar i analitzar

el paper que exercí com a llengua de romanització, se n’estudiaran les principals

característiques d’acord amb el programa recollit a continuació:

A. Continguts teòrics

1. El llatí, llengua de la romanització.

2. Del llatí a les llengües romàniques.

2.1. Evolució del sistema vocàlic i consonàntic.

2.2. Davallada del sistema flexional nominal, pronominal i verbal.

2.3. Canvis sintàctics rellevants (ordre de paraules, desgast i renovació dels nexes, etc.).

2.4. Característiques i evolució del lèxic llatí vulgar.

B. Continguts pràctics

Comentari d’una breu selecció de textos vulgars (inscripcions funeràries paganes i cristianes,

grafits, jocs de paraules, anècdotes, etc.).

3. Criteris i formes d’avaluació

Assistència i participació a classe. Treball de curs supervisat pel professor i/o examen final.

4. Bibliografia docent

AVALLE, S., Bassa latinità: il latino tra l’età tardoantica e l’alto medioevo con particolare

riguardo all’origine delle lingue romanze. Torí, G. Giappichelli, 1981.

BORRELL, E. – MIRÓ, M., Gramàtica llatina: el llatí normatiu i la seva evolució fins al

català. Barcelona, Editorial UOC, 2001.

GRANDGENT, C.H., Introducción al latín vulgar (trad. F.B. MOLL). Madrid, CSIC, 1928

[Nombroses reimpressions].

HERMAN, J., El latín vulgar (trad., introd., índex i bibliogr. d’M.C. ARIAS ABELLÁN).

Barcelona, Ariel, 1997.

LAUSBERG, H., Lingüística románica (trad. J. PÉREZ RIESCO i E. PASCUAL

RODRÍGUEZ). Madrid, Gredos, 1985 (2 vol.).

LLOYD, P.M., Del latín al español (trad. A. ÁLVAREZ RODRÍGUEZ). Madrid, Gredos,

1993.

MARINER BIGORRA, S., Latín Vulgar. Madrid, UNED, 1984 [reimpr. 2001].

ROHLFS, G., Sermo vulgaris Latinus. Vulgärlateinisches Lesebuch. Tubinga, Niemeyer, 1969.

TAGLIAVINI, C., Orígenes de las lenguas neolatinas. Introducción a la filología romance

(trad. J. ALMELA). Madrid, Fondo de Cultura Económica, 1993.

VÄÄNÄNEN, V., Introducción al latín vulgar (trad. M. CARRIÓN). Madrid, Gredos, 1995.

VIDOS, B.E., Manual de lingüística románica (trad. F.B. MOLL). Madrid, Aguilar, 1973.

Nota: La resta de bibliografia adient serà lliurada en el decurs de l’assignatura.

5. Observacions

Per a cursar aquesta assignatura, es recomana haver fet prèviament l’assignatura “Llatí” o tenir

coneixements elementals de llengua llatina.

**Codi 204303**

LLENGUA LLATINA

1. Objectius docents

Consolidar i ampliar, mitjançant l’anàlisi i la traducció de textos de petita i mitjana dificultat, els

coneixements de llatí d’aquells alumnes que desitgin aprofundir-ne l’estudi.

2. Continguts i pla de desenvolupament

A. Continguts teòrics

Revisió de la morfologia nominal, pronominal i verbal.

2. Sintaxi elemental dels casos.

3. L’estructura del període sintàctic.

B. Continguts pràctics

Lectura, comentari gramatical i traducció d’una selecció de textos.

3. Criteris i formes d'avaluació

Assistència i participació a classe. Exercicis periòdics i/o examen final que constarà de dues

parts: anàlisi gramatical, comentari i traducció d’un text preparat amb anterioritat, i el mateix

d’un text no vist prèviament.

4. Bibliografia docent

a) Textos

L’antologia de textos es farà pública a la pàgina web del Departament de Filologia Llatina a

partir del 15 de setembre.

b) Gramàtiques

BORRELL, E. – MIRÓ, M., Gramàtica llatina: el llatí normatiu i la seva evolució fins al

català. Barcelona, Editorial UOC, 2001.

GRIFFIN, R.M., Gramática latina de Cambridge (trad. J. HERNÁNDEZ VIZUETE). Sevilla,

Univ. de Sevilla, 1994.

MARINER, S., Lengua y literatura latinas. Madrid, UNED, 1987.

VALENTÍ FIOL, E., Gramática de la lengua latina: morfología y nociones de sintaxis.

Barcelona, Bosch, 1999 (10a. ed.). [Hi ha també traducció catalana: VALENTÍ FIOL, E.,

Gramàtica llatina: morfologia i nocions de sintaxi (trad. J. CORNUDELLA). Barcelona,

Curial, 1995].

VALENTÍ FIOL, E., Sintaxis latina. Barcelona, Bosch, 1945 [Nombroses reimpressions].

c) Diccionaris recomanats

Per a traduir en català:

SEVA, A. (dir.). Diccionari llatí-català . Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1993.

Per a traduir en castellà:

Diccionario ilustrado Vox latino-español, español-latino. Barcelona, Spes Editorial, 1996

(última reimpr.).

Nota: La resta de bibliografia adient serà lliurada en el decurs de l’assignatura.

5. Observacions

Per a cursar aquesta assignatura només calen coneixements elementals de llengua llatina.

**Codi 204304**

METAMORFOSIS D'OVIDI (TEXTOS)

1. Objectius docents

Tot aplicant les tècniques bàsiques de traducció i anàlisi al text de les Metamorfosis ovidianes,

es persegueix com a objectiu el domini i la familiaritat amb aquesta obra.

2. Continguts i pla de desenvolupament

A. Pressupòsits teòrics: 1. Ovidi i la seva obra. 2. La llengua d'Ovidi. 3. Mitologia i poesia. 4.

L'hexàmetre ovidià.

B. Desenvolupament pràctic: Se centrarà en una selecció de les Metamorfosis d'Ovidi. El

propòsit principal de la selecció esmentada serà fer-ne la traducció a partir dels coneixements

gramaticals que es consideren ja assolits per part de l'estudiant, fet que permetrà d'elaborar-ne

comentaris no solament lingüístics, sinó també mètrics i estilístics.

C. Lectura d'una selecció de les Metamorfosis en traducció.

3. Criteris i formes d'avaluació

Assistència i participació a classe; exercicis periòdics (amb i sense diccionari) i/o examen final

que constarà de dues parts: anàlisi gramatical, comentari i traducció (sense diccionari) d'un text

preparat amb anterioritat per l'estudiant, i el mateix (amb diccionari) d'un text no vist

prèviament. Els exercicis inclouran també preguntes sobre el contingut de les lectures

recomanades a l'apartat 2.C. d'aquest programa.

4. Bibliografia docent

a) Edicions i traduccions

OVIDE, Les métamorphoses (ed. i trad. de G. LAFAYE). París, Les Belles Lettres, 1969.

P. OVIDI NASÓ, Les metamorfosis (trad. J. PARRAMON). Barcelona, Quaderns Crema, 1996.

P. OVIDI NASÓ, Metamorfosis (introd., ed. i trad. d'A.M. TREPAT i A.M. de SAAVEDRA).

Barcelona, F.B.M., 1929.

OVIDIO, Metamorfosis (introd., ed. i trad. d'A. RUIZ DE ELVIRA). Madrid, C.S.I.C., 1991.

OVIDIO, Metamorfosis (introd., ed. i trad. d'A. RAMÍREZ DE VERGER). Madrid, Alianza,

1996 (reimpr. 1998).

b) Mètrica i estilística

CECCARELLI, L., Prosodia y métrica del latín clásico (trad. R. CARANDE). Sevilla, Univ. de

Sevilla, 1999.

LÁZARO CARRETER, F., Diccionario de términos filológicos. Madrid, Gredos, 1999 (reimpr.

de la 3a. ed. de 1968).

MAYORAL, J.A., Las figuras retóricas. Madrid, Síntesis, 1994.

MEDINA, J., L'art de la paraula. Barcelona, Proa, 2000.

c) Mitologia

GRIMAL, P., Diccionario de mitología griega y romana (trad. F. PAYAROLS). Barcelona,

Paidós, 1981 (2a. ed.)

PARRAMON, J., Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona, Edicions 62, 1996.

d) Diccionaris recomanats

Per a traduir en català:

SEVA, A. (dir.). Diccionari llatí-català. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1993.

Per a traduir en castellà:

Diccionario ilustrado Vox latino-español, español-latino. Barcelona, Spes Editorial, 1996

(última reimpr.).

Nota: Les edicions comentades d'Ovidi, així com la resta de bibliografia adient, seran lliurades

en el decurs de l'assignatura.

5. Observacions

Per a cursar aquesta assignatura, cal haver fet Batxillerat humanístic o bé tenir coneixements

previs de llengua llatina.

**Codi 204302**

MÈTODES I FONTS DE LA FILOLOGIA LLATINA

1. Objectius docents

Posar a l’abast dels estudiants els instruments, les eines i els recursos específics per a poder

aprofundir en el món de la Filologia Llatina.

2. Continguts i pla de desenvolupament

1. L’àmbit de la filologia.

1.1. Les disciplines filològiques i el naixement de la lingüística.

2. Els instruments de la Filologia Llatina.

2.1. Els repertoris bibliogràfics.

2.2. Les enciclopèdies.

2.3. Les publicacions periòdiques.

2.4. Concordances, lèxics i diccionaris.

2.5. Recursos a Internet: cercadors, fonts bibliogràfiques, portals, biblioteques virtuals, bancs

d’imatges.

3. L’edició dels textos llatins.

3.1. Les edicions científiques.

3.2. Les grans col·leccions.

4. La traducció de textos llatins: tipologia.

5. Preparació, redacció i presentació de treballs acadèmics i científics.

5.1. Estructuració d’un treball.

5.2. La citació dels clàssics llatins.

5.3. La citació de documents impresos.

5.4. La citació de documents electrònics.

5.5. Sistemes d’ordenació de la bibliografia.

5.6. Abreviatures més freqüents.

5.7. La correcció de textos impresos.

3. Criteris i formes d'avaluació

Assistència i participació a classe. Exercicis pràctics de forma periòdica i/o examen final.

4. Bibliografia docent

PFEIFFER, R., Historia de la filología clásica (trad. J. VICUÑA i M.R. LAFUENTE), vol. II.

Madrid, Gredos, 1981.

QUETGLAS, P.J., Elementos básicos de filología y lingüística latinas. Barcelona, Teide, 1985.

REYNOLDS, L.D. - WILSON, N.G., Copistas y filólogos. Las vías de transmisión de las

literaturas griega y latina (trad. M. SÁNCHEZ MARIANA). Madrid, Gredos, 1987.

Nota: En el decurs de l’assignatura es proporcionarà el material necessari per al bon

aprofitament de la matèria.

5. Observacions

Aquesta assignatura és una introducció als estudis de Filologia Llatina.

**Codi 204305**

MITOLOGIA I RELIGIÓ ROMANES

1. Objectius docents

Conèixer, més enllà dels tòpics, les creences i pràctiques religioses de l’antiga Roma, tant pel

que fa a l’esfera privada com a l’àmbit públic i institucional.

2. Continguts i pla de desenvolupament

1. Conceptes fonamentals en la religió romana.

2. Característiques dominants de la religió romana.

3. Actuació cultual i religiosa.

3.1. La pregària i l’himne.

3.2. El vot o la prometença.

3.3. L’ofrena i el sacrifici.

3.4. El banquet sagrat.

3.5. L’art de l’endevinació.

3.6. Actes de purificació, actes de regraciament i mesures d’excepció.

4. Religió privada.

4.1. Els déus de la llar i de la família.

4.2. Els déus dels morts.

4.3. Els ritus de pas.

5. Religió pública.

5.1. Rituals de l’àmbit productiu i reproductiu.

5.2. Rituals de l’àmbit militar i politicojurídic.

5.3. El temps sagrat: el calendari.

5.4. Els espais sagrats.

5.5. Els destinataris: els déus.

5.6. Els agents: els oficiants.

5.7. El culte imperial.

Les explicacions teòriques s’acompanyaran de la lectura i el comentari, amb l’ajut de

traduccions, d’una selecció de textos. Es prendran també en consideració els testimonis de l’art i

l’arqueologia.

3. Criteris i formes d’avaluació

Assistència i participació a classe. Treball de curs supervisat pel professor i/o examen final.

4. Bibliografia docent

BAYET, J., Religión romana: historia política y psicológica (trad. M.A. ELVIRA). Madrid,

Cristiandad, 1985.

CONTRERAS VALVERDE, J. et alii, Diccionario de la religión romana. Madrid, Ediciones

Clásicas, 1992.

CUMONT, F., Las religiones orientales y el paganismo romano (trad. J.C. BERMEJO

BARRERA). Madrid, Akal, 1987.

DUMÉZIL, G., Els déus sobirans dels indoeuropeus (trad. C. BOLUDA). Barcelona, Edicions

62, 1985.

ESPLUGA, X. – MIRÓ, M., Vida religiosa a l’antiga Roma. Barcelona, Editorial UOC, 2002

[trad. cast. Vida religiosa en la antigua Roma. Barcelona, Editorial UOC, 2003].

GRIMAL, P., Diccionario de mitología griega y romana (trad. F. PAYAROLS). Barcelona,

Paidós, 1994.

GUILLÉN, J., Urbs Roma. Vida y costumbres de los romanos. III: Religión y ejército.

Salamanca, Sígueme, 1980.

OGILVIE, R.M., Los romanos y sus dioses (trad. A. CABEZAS). Madrid, Alianza, 1995.

SCHEID, J., La religión en Roma (trad. J.J. CAEROLS PÉREZ). Madrid, Ediciones Clásicas,

1991.

Nota: La resta de bibliografia adient serà lliurada en el decurs de l’assignatura.

5. Observacions

Per a cursar aquesta assignatura no cal tenir coneixements previs de llengua llatina.

**Codi 204407**

NOVEL·LA I TEATRE A ROMA (TEXTOS)

1. Objectius docents

Familiaritzar els estudiants amb les característiques del llenguatge del teatre llatí i de la novel·la

romana mitjançant la lectura i el comentari d’una selecció de textos, amb atenció especial al

Satiricó.

2. Continguts i pla de desenvolupament

A. Pressupòsits teòrics: 1. La llengua d’el Satiricó. 2. El text d’el Satiricó. 3. Aspectes

lingüístics del teatre romà.

B. Desenvolupament pràctic: Consistirà a llegir i fer el comentari lingüístic i de realia d’una

selecció de passatges d’el Satiricó.

C. Lectura en traducció d’una comèdia de Terenci i d’el Satiricó de Petroni.

3. Criteris i formes d'avaluació

Assistència i participació a classe. Exercicis periòdics (amb i sense diccionari) i/o examen final

consistent en l’anàlisi, comentari i traducció d’un text, articulat en dues proves: una amb

diccionari i una altra sense diccionari. Els exercicis inclouran també preguntes sobre el

contingut de la lectures recomanades a l’apartat 2.C. d’aquest programa.

4. Bibliografia docent

a) Edicions i traduccions

Satyricon (ed. crítica L. CANALI). Milan, Bompiani 1990 [reimpressió 2001].

PETRONIO, El Satiricón (introd., ed., trad. i notes d’M.C. DÍAZ Y DÍAZ). Madrid, C.S.I.C.,

1968 (2 vol.).

PÉTRONE, Le Satiricon (ed. i trad. d’A. ERNOUT). París, Les Belles Lettres, 1923.

PETRONI, El Satiricó i trenta fragments (introd., trad. i notes de J.M. PALLÀS). Barcelona,

Quaderns Crema, 1988.

b) Història i institucions

BEACHAM, R.C., The Roman Theatre and Its Audience. Cambridge, MA, Harvard Univ.

Press, 1992.

DUCKWORTH, G.E., The Nature of Roman Comedy: A Study in Popular Entertainment.

Princeton, Princeton Univ. Press, 1952.

DUMONT, J.C. - GARELLI-FRANÇOIS, M.H., Le théâtre à Rome. París, LGF, 1998.

FRIEDLÄNDER, L., La sociedad romana. Historia de las costumbres en Roma, desde Augusto

a los Antoninos (trad. W. ROCES). Mèxic, Fondo de Cultura Económica, 1982.

GRIMAL, P., Le théâtre antique. París, P.U.F., 1994 (4a. ed.).

GUILLÉN, J., Vrbs Roma. Vida y costumbres de los romanos. Salamanca, Sígueme, 1986-2000

(4 vol.).

VEYNE, P., La sociedad romana (trad. P. GONZÁLEZ RODRÍGUEZ). Madrid, Mondadori,

1991.

c) Diccionaris recomanats

BLÁNQUEZ, A., Diccionario manual Latino-Español y Español-Latino. Barcelona, Sopena,

1946 (1a. ed.) [reimpr. 1984].

Dictionnaire Latin-Français “Le Grand Gaffiot” (ed. P. FLOBERT). París, Hachette, 2000

(nova ed. revisada i augmentada).

GLARE, P.G.W. et alii, Oxford Latin Dictionary. Oxford, Clarendon Press, 1982.

LEWIS & SHORT, A latin dictionary. Oxford, Clarendon Press, [1879 (1a. ed.)] 1993

(reimpr.).

Nota: Les edicions i els comentaris de Petroni, així com i la resta de bibliografia adient, seran

lliurats en el decurs de l’assignatura.

5. Observacions

Atès que aquesta assignatura té com a base de treball la traducció de textos llatins, cal tenir

coneixements suficients de llengua llatina per a poder-la cursar amb profit.

**Codi 204408**

POESIA ERÒTICA ROMANA (TEXTOS)

1. Objectius docents

Aconseguir una comprensió adequada de la poesia eròtica.

2. Continguts i pla de desenvolupament

A. Pressupòsits teòrics: 1. Tractament literari de l’amor. 2. Aspectes semàntics del lèxic eròtic.

3. Literatura eròtica i representacions plàstiques.

B. Desenvolupament pràctic: Consistirà a comentar i traduir una selecció de textos especialment

de Catul i Ovidi.

C. Lectura d’una traducció de l’Art d’estimar d’Ovidi.

3. Criteris i formes d'avaluació

Assistència i participació a classe. Exercicis periòdics (amb i sense diccionari) i/o examen final,

consistent en el comentari i la traducció d’un text articulat en dues proves: una amb diccionari i

una altra sense diccionari. Els exercicis inclouran també preguntes sobre el contingut de la

lectura recomanada a l’apartat 2.C. d’aquest programa.

4. Bibliografia docent

a) Edicions, traduccions i comentaris

CATVLLI VERONENSIS Carmina (ed. crít. H. BARDON). Stuttgart, Teubner, 1973.

CATUL, Poemes (introd., trad. i notes d’A. SEVA). Barcelona, Quaderns Crema, 1999.

CATULO, Poemas (introd., trad. i coment. d’A. RAMÍREZ DE VERGER). Madrid, Alianza,

1988 (reimpr. 1997).

P. OVIDI NASONIS Amores, Medicamina faciei femineae, Ars amatoria, Remedia amoris (ed.

crít. E.J. KENNEY). Oxford, Clarendon Press, 1961 (1968 amb correccions).

OVIDI, Amors (trad. J. PARRAMON). Barcelona, Quaderns Crema, 2000.

OVIDI, L’art d’estimar (introd., trad. i notes de T. PUIG). Barcelona, La Magrana, 2000.

OVIDIO, Amores, Arte de amar (introd., trad. i notes de J.A. GONZÁLEZ IGLESIAS).

Madrid, Cátedra, 1993.

b) Estudis

GRIMAL, P., El amor en la Roma antigua (trad. J. PALACIO). Barcelona, Paidós, 1999.

MONTERO CARTELLE, E., El latín erótico: Aspectos léxicos y literarios. Sevilla, Univ. de

Sevilla 1991.

ROBERT, J.N., Eros romano: sexo y moral en la Roma antigua (trad. E. BAJO ÁLVAREZ).

Madrid, ed. Complutense, 1999.

VEYNE, P., La elegía erótica romana : el amor, la poesía y el Occidente (trad. J.J. UTRILLA).

Mèxic, Fondo de Cultura Económica, 1991.

c) Mètrica i estilística

BOLDRINI, S., La prosodia e la metrica dei Romani. Roma, Nuova Italia Scientifica 1992

[reimpressió Roma, Carocci 2000].

LAUSBERG, H., Manual de retórica literaria (trad. J. PÉREZ RIESCO). Madrid, Gredos,

1966-1968 (3 vol.).

MAROUZEAU, J., Traité de stylistique latine. París, Les Belles Lettres, 1970 (5a. ed.).

NOUGARET, L., Traité de métrique latine classique. París, Klincksieck, 1963.

d) Diccionaris recomanats

BLÁNQUEZ, A., Diccionario manual Latino-Español y Español-Latino. Barcelona, Sopena,

1946 (1a. ed.) [reimpr. 1984].

Dictionnaire Latin-Français “Le Grand Gaffiot” (ed. P. FLOBERT). París, Hachette, 2000

(nova ed. revisada i augmentada).

GLARE, P.G.W. et alii, Oxford Latin Dictionary. Oxford, Clarendon Press, 1982.

LEWIS & SHORT, A latin dictionary. Oxford, Clarendon Press, [1879 (1a. ed.)] 1993

(reimpr.).

Nota: Altres edicions i comentaris d’aquests autors, així com la resta de bibliografia adient,

seran lliurats en el decurs de l’assignatura.

5. Observacions

Atès que aquesta assignatura té com a base de treball la traducció de textos llatins, cal tenir

coneixements suficients de llengua llatina per a poder-la cursar amb profit.

**Codi 204306**

SAL·LUSTI I LIVI I LA ROMA REPUBLICANA (TEXTOS)

1. Objectius docents

Aconseguir que l'estudiant adquireixi l'agilitat necessària en la traducció d'aquests autors i

abordar els problemes lingüístics, estètics i històrics que els textos puguin plantejar.

2. Continguts i pla de desenvolupament

A. Pressupòsits teòrics: 1. La historiografia romana. 2. Esdeveniments narrats per Sal·lusti i

Livi. 3. La llengua de Sal·lusti i Livi.

B. Desenvolupament pràctic: Se centrarà en la lectura i el comentari lingüístic, estilístic i de

realia d'una selecció de Sal·lusti i Livi.

C. Lectura d'una traducció de La conjuració de Catilina de Sal·lusti i dels llibres primer i vint-iunè

de Livi.

3. Criteris i formes d'avaluació

Assistència i participació a classe; exercicis periòdics (amb i sense diccionari) i/o examen final

que constarà de dues parts: anàlisi gramatical, comentari i traducció (sense diccionari) d'un text

preparat amb anterioritat per l'estudiant, i el mateix (amb diccionari) d'un text no vist

prèviament. Els exercicis inclouran també preguntes sobre el contingut de les lectures

recomanades a l'apartat 2.C. d'aquest programa.

4. Bibliografia docent

a) Edicions i traduccions

LIVI Ab urbe condita (ed. R.M. OGILVIE). Oxford, Clarendon Press, 1974- (5 vol. publicats).

LIVIO, Historia de Roma desde su fundación (introd. gen. d'A. SIERRA; trad. de J.A. VILLAR

VIDAL). Madrid, Gredos, 1990-1995 (9 vol.). SALLVSTI CRISPI , Catilina, Iugurtha,

Historiarum fragmenta selecta, appendix Sallustiana (ed. crítica L.D. REYNOLDS). Oxford,

Clarendon Press, 1991. SAL·LUSTI, La conjuració de Catilina (introd., ed. i trad. de J. ICART).

Barcelona, F.B.M., 1963. SAL·LUSTI, La guerra de Jugurta (introd., ed. i trad. de J. ICART).

Barcelona, F.B.M., 1964. SALUSTIO, Conjuración de Catilina (introd, ed. i trad. de J.M.

PABÓN). Barcelona, C.S.I.C., 1991 (2a. ed.). SALUSTIO, Guerra de Jugurta (introd, ed. i trad.

de J.M. PABÓN). Barcelona, C.S.I.C., 1991 (3a. ed.).

b) Història i institucions

CRAWFORD, M., La república romana (trad. A. GOLDAR). Madrid, Taurus, 1981.

GUILLÉN, J., Vrbs Roma. Vida y costumbres de los romanos. Salamanca, Sígueme, 1986-2000

(4 vol.). HEURGON, J., Roma y el Mediterráneo occidental hasta las guerras púnicas (trad. A.

ANTELO), Barcelona, Labor, 1971. OGILVIE, R.M., Roma antigua y los etruscos (trad. A.

GOLDAR). Madrid, Taurus, 1981. ROLDÁN HERVÁS, J.M., El imperialismo romano. Roma

y la conquista del mundo mediterráneo (264-133 a.C.). Madrid, Síntesis, 1994. SYME, R.A., La

revolución romana (trad. A. BLANCO FREIJEIRO). Madrid, Taurus, 1989.

c) Diccionaris recomanats

Le Gaffiot de poche. Dictionnaire latin-français (dir. P. FLOBERT). París, Hachette, 2001

(nova ed. revisada i augmentada). Per a traduir en català: SEVA, A. (dir.). Diccionari llatícatalà.

Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1993. Per a traduir en castellà: Diccionario ilustrado

Vox latino-español, español-latino. Barcelona, Spes Editorial, 1996 (última reimpr.).

Nota: Les edicions i els comentaris de Sal·lusti i Livi, així com la resta de bibliografia adient,

seran lliurats en el decurs de l'assignatura.

5. Observacions

Per a cursar aquesta assignatura, cal haver fet Batxillerat humanístic o bé tenir coneixements

previs de llengua llatina.

**Codi 204206**

SINTAXI LLATINA

1. Objectius docents

Aprofundir en l’estudi de la sintaxi descriptiva de la llengua llatina i en la tècnica del comentari

sintàctic.

2. Continguts i pla de desenvolupament

A. Continguts teòrics

1. Sintaxi del mot (nominal; pronominal; verbal; dels complementadors i dels elements de

relació).

2. Sintaxi de la frase (la proposició; combinació de proposicions: parataxi i hipotaxi).

3. Qüestions debatudes de sintaxi llatina.

B. Continguts pràctics

Comentari sintàctic i traducció d’una comèdia de Plaute.

3. Criteris i formes d'avaluació

Assistència i participació a classe.

Exercicis periòdics.

Treball d’aplicació.

Control de les lectures proposades pel professor de la matèria.

Examen final que constarà de dues parts: una part teòrica basada en els manuals de Molina i

Bassols (vid. punt 4) i una altra de pràctica.

4. Bibliografia docent

BASSOLS DE CLIMENT, M., Sintaxis latina. Madrid, CSIC, 1956 (2 vol.).

BIZOS, M., Syntaxe latine. París, Vuibert, 1965.

COLLART, J., Grammaire du latin . París, P.U.F., 1966.

COLLART, J., Histoire de la langue latine. París, P.U.F., 1967.

ERNOUT, A. - THOMAS, F., Syntaxe latine. París, Klincksieck, 1953 (2a. ed.).

HOFMANN, J.B. - SZANTYR, A., Lateinische Syntax und Stilistik . Munic, Beck, 1963.

KROLL, W., La sintaxis científica en la enseñanza del latín (trad. d’A. PARIENTE de la 3a. ed.

alemanya [Berlín, 1925]). Madrid, Hernando, 1935.

MOLINA YÉVENES, J., Sintaxis de los casos. Retroversión y comentario de textos. Barcelona,

EUB, 1996.

PINKSTER, H., Sintaxis y semántica del latín (trad. M.E. TORREGO i J. DE LA VILLA).

Madrid, Ed. Clásicas, 1995.

RONCONI, A., Il verbo latino. Problemi di sintassi storica. Florència, Le Monnier, 1959.

RUBIO, L., Introducción a la sintaxis estructural del latín. Barcelona, Ariel, 1989.

SCHERER, A., Handbuch der lateinischen Syntax. Heidelberg, C. Winter, 1975.

WOODCOCK, E.C., A New Latin Syntax. Londres, Bristol Classical Press, 1962 (3a. ed.).

Nota: Les edicions, les traduccions i els comentaris de Plaute, així com la resta de bibliografia

adient, seran lliurats en el decurs de l’assignatura.

5. Observacions

Per a cursar aquesta assignatura, cal tenir un bon coneixement de llengua llatina.

**Codi 204207**

TÀCIT I LA ROMA IMPERIAL (TEXTOS)

1. Objectius docents

Adquirir els coneixements necessaris per a llegir, traduir i comentar una selecció de l’obra

històrica de Tàcit.

2. Continguts i pla de desenvolupament

A. Pressupòsits teòrics: 1. Història del text de Tàcit i problemes de l’edició. 2. Llengua i estil. 3.

Els fets històrics narrats per Tàcit. 4. Tàcit, historiador.

B. Desenvolupament pràctic: L’assignatura serà un curs pràctic de lectura, comentari i traducció

d’una selecció de passatges extrets de les diferents obres de Tàcit.

C. Lectura d’una selecció de les Històries i dels Annals de Tàcit en traducció.

3. Criteris i formes d'avaluació

Assistència i participació a classe. Exercicis periòdics (amb i sense diccionari) i/o examen final,

consistent en l’anàlisi i traducció de Tàcit i articulat en dues proves: una amb diccionari i una

altra sense diccionari. Els exercicis inclouran també preguntes sobre el contingut de la lectures

recomanades a l’apartat 2.C. d’aquest programa. Treball pràctic optatiu comentat amb el

professor.

4. Bibliografia docent

a) Edicions crítiques, traduccions i comentaris

1. Històries

TACITI Historiarum libri (ed. crít. H. HEUBNER). Leipzig, Teubner, 1989. TACITVS. Die

Historien (com. H. HEUBNER). Heidelberg, Winter, 1963-1982 (5 vol.). TÀCIT, Històries

(introd., ed. i trad. d’M. BASSOLS, J.M. CASAS i M. DOLÇ). Barcelona, F.B.M., 1949-1962

(4 vol.). TÁCITO, Historias (trad. J.L. MORALEJO). Madrid, Akal, 1990. TÁCITO, Historias:

Libro I (introd., notes i vocabulari d’M. BASSOLS). Barcelona, Bosch, 1971 (reimpr.).

TÁCITO, Historias: Libro II (ed. i com. d’M. BASSOLS). Madrid, C.S.I.C., 1946. TÁCITO,

Historias: Libro III (ed. i com. d’M. BASSOLS). Madrid, C.S.I.C., 1951. TÁCITO, Historias:

Libro IV (ed. i com. d’M. BASSOLS). Madrid, C.S.I.C., 1955.

2. Annals

TACITI Libri qui supersunt. Vol. I: Ab excessu Diui Augusti I-VI (ed. crít. S. BORZSAK).

Leipzig, Teubner, 1991. TACITI Libri qui supersunt. Vol. II: Ab excessu Diui Augusti XI-XVI

(ed. crít. K. WELLESLEY). Leipzig, Teubner, 1986. TÁCITO, Anales (introd., trad. i notes de

J.L. MORALEJO). Madrid, Gredos, 1979-1980 (2 vol.). TACITVS, Annalen (ed. com. E.

KOESTERMANN). Heidelberg, Winter, 1963-1968 (2 vol.). TÀCIT, Annals (introd., ed. i trad.

d’F. SOLDEVILA i M. DOLÇ). Barcelona, F.B.M., 1930-1970 (2 vol.).

b) Història i institucions

MARTIN, R., Tacitus. Londres, Bristol Classical Press, 1994. SYME, R., Tacitus. Oxford,

Clarendon Press, 1958 (2 vol.).

c) Diccionaris recomanats

BLÁNQUEZ, A., Diccionario manual Latino-Español y Español-Latino. Barcelona, Sopena,

1946 (1a. ed.) [reimpr. 1984]. Dictionnaire Latin-Français “Le Grand Gaffiot” (ed. P.

FLOBERT). París, Hachette, 2000 (nova ed. revisada i augmentada). GLARE, P.G.W. et alii,

Oxford Latin Dictionary. Oxford, Clarendon Press, 1982. LEWIS & SHORT, A latin dictionary.

Oxford, Clarendon Press, [1879 (1a. ed.)] 1993 (reimpr.).

Nota: La bibliografia complementària adient a la matèria serà lliurada en el decurs de

l’assignatura.

5. Observacions

Atès que aquesta assignatura té com a base de treball la traducció de textos llatins, cal tenir

coneixements suficients de llengua llatina per a poder-la cursar amb profit.

**Codi 204413**

TRANSMISSIÓ DE LA LITERATURA LLATINA

1. Objectius docents

Introduir l’estudiant en la problemàtica de la lectura, transmissió i edició dels textos llatins, tant

des d’un punt de vista teòric com pràctic.

2. Continguts i pla de desenvolupament

A. Continguts teòrics

1. Producció i difusió de textos a l’Antiguitat.

2. Factors determinants en la transmissió dels textos antics.

2.1. Escola i moda.

2.2. Filologia.

2.3. Grans èpoques de recòpia dels manuscrits: el pas del rotlle al còdex; l’època carolíngia.

2.4. Censura.

3. Tipus de transmissió textual: directa i indirecta, oberta o tancada. Transmissió fragmentària,

epigràfica, en excerpta .

4. La consolidació de les tècniques d’edició crítica d’un text.

4.1. Crítica textual i Bíblia.

4.2. Els mètodes de Lachman i Pasquali.

4.3. La crítica textual avui. Estudi comparatiu de diferents tipus d’edició.

5. Les ciències del llibre.

5.1. Codicologia. Suports i eines d’escriptura. Altres condicionaments de l’acte de còpia.

5.2. Paleografia. Tipus de lletra libraris i signes braquigràfics.

B. Continguts pràctics

1. Elaboració d’un aparat crític elemental.

2. Treball amb textos representatius de diversos tipus de tradició.

3. Exemplificació dels aspectes codicològics i paleogràfics sobre manuscrits.

3. Criteris i formes d'avaluació

Assistència i participació a classe. Exercicis periòdics i/o examen final que constarà de dues

parts, una, teòrica, i l’altra, pràctica. Treball optatiu.

4. Bibliografia docent

ARNALL, Ma. J., El llibre manuscrit. Barcelona, Ed. Univ. de Barcelona, 2002. BISCHOFF,

B., Paléographie de l’Antiquité romaine et du Moyen Âge occidental (trad. H. ATSMA i

J. VEZIN). París, Picard, 1985. CAVALLO, G. – FEDELI, P. – GIARDINA, A. (ed.), Lo

spazio letterario di Roma antica. Roma, Salerno, 1989-1991 (5 vol.). CAVALLO, G. –

LEONARDI, C. – MENESTO, E. (ed.), Lo spazio letterario nel medievo. Roma, Salerno, 1992-

1998 (5 vol.). FRÄNKEL, H., Testo critico e critica del testo (trad. L. CANFORA). Florència,

Le Monnier, 1983 (2a. ed. ampliada). GASPARRI, F., Introduction à l’histoire de l’écriture.

Turnhout, Brepols, 1994. HAMMAN, A.G., L’épopée du livre: la transmission des textes

anciens, du scribe à l’imprimerie . París, Perrin, 1985. LEMAIRE, J., Introduction à la

codicologie . Lovaina la Nova, Univ. Lovaina, 1989. PASQUALI, G., Storia della tradizione e

critica del testo . Florència, Le Monnier, 1972 (3a. ed.). REYNOLDS, L.D. (ed.), Texts and

transmission. A Survey of the Latin Classics. Oxford, Clarendon Press, 1983 (reimpr. 1990).

RIESCO, A. (ed.), Introducción a la Paleografía y la Diplomática General. Madrid, Síntesis,

1999 (reimpr. 2000). RUIZ, E., Manual de codicología. Madrid, Fundación Germán Sánchez

Ruipérez, 1988. SALVATORE, A., Edizione critica e critica del testo. Roma, Jouvence, 1983.

TIMPANARO, S., La genesi del metodo del Lachmann. Pàdua, Liviana ed., 1985 (2a. ed.

revisada i ampliada). WEST, M.L., Textual criticism and Editorial Technique applicable to

Greek and Latin texts. Stuttgart, Teubner, 1973.

5. Observacions

Per a cursar aquesta assignatura és convenient tenir coneixements de llengua llatina.