Lletra de dona és un espai de publicació i difusió de ressenyes d'obres escrites per dones, dins els àmbits tant de la creació literària (narrativa, teatre, poesia, assaig, autobiografia) com de la teoria crítica.
"La Maria es va quedar parada, mirant. A poc a poc, li va venir la por: ells se n’anaven, la vida ara era seva; però quantes coses en una vida! Un regal així tan gran, que el podria, que el podria carregar?"
"Toda vida está hecha del entrecruzamiento de otras vidas. El pasado parecía fluir en el presente."
“para ser una mujer desdichada […] no bastan ejemplos ni escarmientos; si bien servirá el oírla de aviso para que no se arrojen al mar de sus desenfrenados deseos […], temiendo que en él se aneguen, no sólo las flacas fuerzas de las mujeres, sino los claros y heroicos entendimientos de los hombres, cuyos engaños es razón que se teman”.
L'ofici d'escriure neix d'una necessitat, primer difosa i més tard insistent. Com una malaltia. Però aquell qui està malalt de l'ofici d'escriure també ha necessitat aprendre a saber estar-ne, de malalt. Perquè és una infecció que no vols curar quan n'has estat contaminada.
Tot això que explico ara, la Virginia ho entengué molt més tard, quan s'havia tancat a casa i ja vivia en la renúncia. (...)Tots quatre, abans d'arribar al cim del turó, s'acceptaren com a germans en un món on els germans no existeixen. I en un instant, tan curt com l'eternitat, feren real aquesta paraula impossible.