Jaciment arqueològic de Vilavella del Castellet, Tremp, La Terreta – Pallars Jussà, (Projecte Muntanya Viva)

La Vilavella del Castellet és un jaciment medieval de naturalesa rural. Tot i que des d’un punt de vista administratiu està inclòs dins el terme municipal de Tremp, geogràficament forma part de la Ribagorça, i, més concretament, de la subcomarca natural coneguda com La Terreta.

El jaciment té una cronologia aproximada entre els segles X-XIV, i està format per una església i diferents estructures d’hàbitat. Aquestes s’han construït usant com a matèries primes els mateixos blocs de la tartera sobre la qual s’assenta, lloses de pedra sorrenca i argamassa de terra.


Els treballs arqueològics es van iniciar l’any 2015 amb una primera prospecció i diversos sondejos per tal de detectar les àrees d’interès arqueològic. Posteriorment, els anys 2016 i 2017 es va procedir a excavar diverses estructures: una església i una possible construcció d’hàbitat. En campanyes posteriors s’ha procedit a la delimitació de les diverses estructures que formen part  del jaciment per tal de conèixer com s’organitzava urbanísticament aquest hàbitat.


Els treballs realitzats fins al moment ens permeten interpretar aquest jaciment com un poblat medieval de caràcter ramader.

Jaciment arqueològic de l’Espluga de Segur, Pobla de Segur – Pallars Jussà, (Projecte Muntanya Viva).

Es tracta d’un hàbitat troglodític medieval documentat històricament des del segle X, però amb probables fases anteriors d’ocupació. Situat al peu del cingle de Roca Foradada, just per sobre de les restes de l'antiga església de Sant Miquel del Pui, té una llargària de més 100 metres i consta actualment de murs de pedra que delimiten els diversos àmbits, així com d’un punt d’aigua al seu interior.

En les diverses campanyes realitzades s’hi han excavat dos àmbits, en els quals van aparèixer nivells d’enderrocament i de sedimentació natural de la balma amb presència de materials de cronologies diverses, que van des d’època del Bronze Inicial fins a època medieval.

Jaciment arqueològic del Pui de Sant Miquel, Pobla de Segur – Pallars Jussà, (Projecte Muntanya Viva).

Als peus de l’ermita de Sant Miquel del Pui trobem les restes de l’antic despoblat del Pui de Segur, un espai de poblament d’època feudal, probablement una vila closa, que conserva nombroses estructures actualment cobertes per un potent nivell d’enderroc. Les tasques d’excavació realitzades ens han permès treure a la llum diverses habitacions situades a tocar del mur de tancament del poblat i començar a definir el seu possible urbanisme, amb la identificació d’alguns carrers i accessos a les cases.

Jaciment arqueològic del Monestir femení hospitaler d’Alguaire (Projecte Castells, Monestirs i Palaus).

El Monestir femení hospitaler d’Alguaire és un jaciment situat a la província de Lleida, dins del municipi d’Alguaire, sobre la Serra del Convent i en una posició privilegiada que domina la plana del Segrià. Es tracta d’un monestir femení de l'orde de l’Hospital, construït a meitat del segle XIII i abandonat a final de segle XVII. La intervenció en aquest jaciment s’inclou dins del projecte de recerca arqueològica finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya "Castells, Monestirs i Palaus. Poder, Territori i Paisatge (segles XII-XVII) (CLT009/18/00046).


Les excavacions arqueològiques realitzades fins avui han permès documentar les estructures de l'església
 del monestir. Els vestigis localitzats ens mostren l'existència d'una església de grans dimensions (5,5 m d'ample x 30 m de longitud). La nau estava coberta amb una volta
 sostinguda per quatre parells de pilars decorats amb columnes de mitja canya. El temple 
disposava de creuer i d'un absis sobrealçat, així com de dues absidioles laterals. Si bé
 la comunitat accedia a l'església des del claustre, la portalada principal se situava als 
peus de la nau i tenia un caràcter monumental. La decoració de l'església conventual era sumptuosa i rica en ornaments per a les fases medievals, tot i que amb nombroses refeccions de factura més senzilla en època moderna.

Jaciment arqueològic del Palau Reial de Valldaura (Projecte Castells, Monestirs i Palaus).

El Palau Reial de Valldaura és un jaciment situat a la província de Barcelona, dins del municipi de Cerdanyola del Vallès, en l’anomenat Sot de Valldaura, a la vessant nord de la serra de Collserola. La intervenció en aquest jaciment s’inclou dins del projecte de recerca arqueològica finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: "Castells, Monestirs i Palaus. Poder, Territori i Paisatge (segles XII-XVII) (CLT009/18/00046).

La trajectòria històrica del lloc s’inicia a meitat del segle XII, amb la construcció d’un monestir cistercenc (el primer d’aquest orde en terres catalanes), que vint anys més tard es traslladaria i donaria lloc al monestir de Santes Creus. Havent estat explotat com a granja cistercenca fins a final del segle XIII, s’hi construí un Palau Reial, dedicat a l’esbarjo, la caça i el repòs dels monarques catalans. Ho va ser per al rei Jaume II, qui hi residí juntament amb la seva família durant llargues temporades. Però també per als seus successors, des d’Alfons el Benigne a Martí l’Humà. Amb l’arribada dels Trastàmara, la casa va entrar en una profunda decadència fins a ser venuda a un propietari privat.

Les intervencions arqueològiques realitzades fins avui ens han permès documentar les estructures corresponents al Palau Reial medieval, així com els vestigis d’una masia d’època posterior.