1. Introducció

Les guies turístiques són el material més conegut que compleix la funció d’informar i divulgar els recursos turístics de diferents espais. L’actual mercat de les guies turístiques de viatges és molt ampli i es poden ordenar en dos grans grups: les denominades guies genèriques i les guies temàtiques. Les primeres limiten el seu marc de referència a un territori (país, regió, comarca o itinerari). Les segones es concentren en recursos molt concrets que comparteixen una similitud temàtica (culturals, gastronòmics, esportius, etc.).
Tot i que a Catalunya han predominat, històricament, les guies genèriques o generals, l’actual mercat editorial mostra una oferta molt equilibrada entre aquestes i les de caire temàtic. I és que, en l’actualitat, la gran diversificació de gustos a l’hora de fer turisme ha donat com a resposta una especialització de les guies tant en format paper com en format digital.
Un dels valors tradicionals amb el qual s’identifica una guia turística de viatge és el fet que sigui pràctica d’utilitzar pel turista. Una guia turística de viatges s’utilitza, generalment, en el moment on té lloc el “consum” del viatge, és a dir, en la destinació. Aquest fet és molt important, ja que el desconeixement del turista de l’entorn on es troba atorga a la guia un poder en el moment de l’elecció de la visita als recursos turístics, als allotjaments i altres serveis que el turista pugui necessitar durant la seva estada.
La imatge que obtingui del país un turista que habitualment viatja de manera independent és condicionada per la informació que apareix a la guia que utilitza, especialment pel seu contingut, el material gràfic, les advertències, les recomanacions i el tractament més o menys subjectiu que facin del país els autors.

1.1 L’inici de les guies turístiques de viatge

Els primers viatges dels aristòcrates anglesos cap al sud d’Europa a mitjan segle XVIII, motivats per l’afany de coneixement de noves cultures i paisatges, ha portat fins als nostres dies una herència molt preuada gràcies a les seves cròniques viatgeres. D’aquelles anotacions sobre territoris desconeguts és d’on provenen les guies turístiques actuals. Una eina imprescindible per al viatger independent del segle XXI.
Tot i que la narrativa de viatges és una de les primeres manifestacions de la literatura universal establerta durant l’època clàssica (Homer, Heròdot, Pausànies, Xenofont) i mantinguda fins a l’edat mitjana (a l’Estat espanyol n’és un clar exemple el famós Còdex que descriu el Camí de Sant Jaume), les guies turístiques modernes neixen dins el corrent del romanticisme de final del segle XVIII i inici del segle XIX. Un dels pioners a l’hora de publicar guies turístiques de viatges és Karl Baedeker, fill d’una família d’editors alemanys. Sembla que la idea li va sorgir després de llegir un manuscrit sobre la vall del riu Rin de l’escriptor Klein, editat el 1839. Baedeker havia viatjat per tot Europa durant la seva joventut i va identificar la importància de llançar al mercat les guies de viatge. Després de la seva mort, l’any 1859, els seus fills es van encarregar de seguir el negoci editorial publicant i actualitzant llibres de viatges fins als nostres dies.
Un altre dels pioners de les guies turístiques de viatges és l’hongarès Eugene Fodor, el qual, igual que Baedeker, va iniciar la seva col·lecció de guies a partir de les seves experiències viatgeres i professionals en companyies marítimes i agències de viatges. Als Estats Units, Fodor es va convertir en un dels editors més importants de guies de viatges fins a la seva mort, l’any 1991. En la seva editorial consten més de 140 títols i més de 200 milions d’exemplars venuts.
Juntament amb les guies Baedeker i Fodor, la publicació centenària francesa de la guia de viatges Blue completa els orígens de les guies turístiques de viatges tal com les entenem avui.
A l’Estat espanyol, la producció de guies turístiques ha estat una qüestió pendent durant moltes dècades, ja que no hi ha una gran tradició de viatgers i només ha estat destacable en les grans àrees urbanes com Barcelona, Madrid o el País Basc. Aquest fet explica per què les guies turístiques de viatges més utilitzades a Catalunya fins als anys vuitanta són sobretot traduccions de les originals escrites en francès, alemany o anglès. En els últims quinze anys, però, el país ha viscut un aflorament massiu d’editorials dedicades a publicar guies de viatges, tant generals (de països) com temàtiques. Es pot afirmar que aquestes últimes han estat una autèntica revolució dins del món de les guies turístiques de viatge; un clar exemple dels canvis que ha sofert també la demanda turística en els darrers anys.

1.2 Com s’organitza una guia de turisme

L’aparició de les guies turístiques de viatges respon a la necessitat d’informació i documentació que els turistes han tingut a l’hora de viatjar. Els principals valors que s’esperen d’una guia són l’exactitud de les seves indicacions i l’honestedat dels autors a l’hora de redactar-la. Un dels principals trets característics d’aquest tipus de publicacions és la seva finalitat pràctica. Les guies de viatge són utilitzades en un moment concret del procés del viatge: durant l’estada del turista a la destinació. Aquest és un punt molt important que diferencia les guies turístiques de viatge d’altres narracions de literatura viatgera (novel·les de viatges, àlbums fotogràfics, assaigs, etc.), utilitzades en altres moments d’aquest procés: abans del viatge i a la tornada del viatge. A més dels valors esmentats d’una bona guia, s’hi ha de afegir la facilitat en el seu ús, la localització ràpida del que es busca i la descripció clara de cada element de consulta.
En general, una guia turística de viatges s’ordena en tres grans blocs: introducció, informació pràctica i visita.
El bloc d’introducció es caracteritza per la informació bàsica de la destinació que es dóna al lector. En aquest apartat es realitza una aproximació general a la destinació: història, geografia, cultura, natura, etc. El bloc d’informació pràctica aglutina de forma ordenada les principals dades de la destinació: principals adreces d’interès per al turista, diners, perills i advertències, llengua, salut, glossari, usos horaris, festes i celebracions, assegurances de viatge, visats, treball, accés a Internet i telefonia, qüestions legals, duana, viatjar amb nens, transport, etc. El tercer gran bloc i el que habitualment resulta el cos de la guia és la visita. En aquest apartat s’ordenen els principals atractius de la destinació, la seva descripció i tota la informació complementària que el lector necessita perquè puguin ser visitats (allotjament, gastronomia, compres, etc.).
En l’actualitat l’oferta de guies turístiques de viatge que es poden trobar en el mercat és molt abundant i variada. Es pot optar per les guies generals (ex.: Lonely Planet, Guia blava, Trotamundos) o les temàtiques (ex.: Guia de turisme actiu d’Aguilar, Turisme rural d’Everest); també les podem classificar per les que representen països sencers, regions i fins i tot guies exclusivament d’entorns locals. I, per últim, les guies turístiques es poden presentar en format paper o en format digital. Aquestes últimes han suposat l’inici d’una nova era per a les guies turístiques, ja que es desenvolupen en els nous canals de comunicació com Internet, permeten actualitzacions continuades (un dels principals aspectes a tenir en compte en una guia) i una interacció entre els lectors/usuaris,  els quals poden expressar les seves pròpies opinions sobre el contingut i intercanviar idees i propostes de viatges.

1.3 Les guies turístiques de viatge més representatives

De les principals col·leccions de guies turístiques de viatges que aglutinen nombrosos països del món destaquen les següents:
- Anaya Touring: Les seves guies presenten una gran diversitat temàtica. Destaca la col·lecció “Guía completa para viajeros”, que és una traducció de les guies del Touring Club italià.
- Michelin: N’hi ha dues sèries. La vermella contempla l’oferta d’allotjament i restaurants i la verda s’especialitza en rutes turístiques i monumentals. És una de les col·leccions més completes del mercat editorial i destaca per la concreció de les seves dades i la facilitat d’ús. Es troben publicades amb diversos idiomes.
- Lonely Planet: Geoplaneta (Grup Planeta) tradueix i adapta per al mercat espanyol i llatinoamericà les guies de l’editorial independent de viatges més gran del món. Lonely Planet es creà a mitjan anys setanta com a resultat de l’evolució de la coneguda bíblia groga, editada per dos aventurers que van creuar Àsia amb pocs diners a la butxaca. En l’actualitat és una de les guies més utilitzades pels viatgers independents. S’actualitzen cada dos anys i es tradueixen a onze idiomes.
- Trotamundos: Similars en essència a la Lonely, les guies Trotamundos para viajar con mochila es publiquen a España a través de l’editorial Grech i es basen en les originals Guides du routards franceses.
- Plaza & Janés: Publica Guías del viajero i la traducció de butxaca de la editorial alemanya Plyglott-Verlag.
- El País-Aguilar: L’editorial tradueix amb un estil periodístic la col·lecció anglesa “Insight Guides”. Altres col·leccions d’aquesta editorial són “Guías con Encanto”, “Guías Prácticas”, “Guías de España”, etc.
- Altres guies de referència per a Catalunya són les guies Berlitz de ciutats del món, Everest, Campsa, GT Salvat, Destino, etc.

Per representar l’anàlisi de la Catalunya que es ven a les guies turístiques s’han escollit les que els visitants estrangers a Catalunya utilitzen més i que tenen una major presència en el mercat editorial: Guía Lonely Planet Spain (edició 2007), Guía azul de Catalunya (Editorial GAESA, edició del 2008), Guía verde de Cataluña (Editorial Michelin, edició del 2006) i Guía verde de España (Editorial Michelin, edició del 2007).
L’anàlisi vincula també les guies turístiques de paper més utilitzades en els principals mercats turístics emissors de Catalunya representats pels següents països: França (33%), Regne Unit (18%), Bèlgica i Països Baixos (12%), Alemanya (12%) i Itàlia (11%). D’aquesta manera no tan sols es contemplen les principals guies turístiques de Catalunya més utilitzades a nivell general, sinó les utilitzades en els principals països emissors de turisme a Catalunya.
L’indicador Índex d’impacte estableix mitjançant una anàlisi bibliomètrica els principals paràmetres d’anàlisi i les seves conclusions. S’entén com a Índex d’Impacte el resultat de la fórmula següent:
Índex Impacte Atractiu (IIA)= ((a*10/Amax)*0,4) + ((b*10/Bmax)*0,2) + ((c*10/Cmax)*0,2) + ((d*10/Dmax)*0,2)
en què a representa el nombre de paraules de l’atractiu present a la guia, b la dimensió de les fotografies i les gràfiques relacionades amb l’atractiu, c el mapa o croquis de localització de l’atractiu i d el tractament objectiu/subjectiu de l’atractiu pels autors de la guia.
Per últim, no s’inclouen en aquest punt tots aquells atractius de naturalesa intangible o immaterial (festes, gastronomia, tradicions històriques, etc.).

2. Els principals atractius turístics de Catalunya en les guies

2.1 El dibuix territorial dels atractius a les guies turístiques

La imatge de Catalunya en les guies turístiques de viatges més representatives es pot analitzar de diverses maneres. En aquest punt es valora el tractament que els editors de cada guia fan dels atractius turístics que apareixen en les guies i de la seva localització espacial.
Des d’una visió generalitzada, les guies turístiques dibuixen un mapa d’atractius turístics de Catalunya que coincideix amb l’ideari generalitzat que hom té de les principals icones més representatives del país. En el mapa general (Mapa 86) es representa la relació dels principals atractius turístics de Catalunya segons les guies turístiques; és a dir els atractius més mencionats (amb major text descriptiu), més destacats (amb imatges i mapes) i més valorats (amb opinions favorables per a ser visitats).
D’un conjunt total de 2.722 atractius tangibles catalogats en les guies, 230 atractius són presents a totes les guies turístiques analitzades. D’aquests atractius que apareixen a totes les guies, més de la meitat es concentra a l’àrea de Barcelona ciutat (131 atractius). Aquestes dades resulten significatives per la rellevància de la ciutat de Barcelona en l’imaginari turístic de Catalunya en les guies.
Un dels fets més destacats, des del punt de vista del territori, és que aquests atractius que representen millor la imatge de Catalunya a les guies (Gràfic 91) es troben repartits en dos grans blocs. Un primer, molt dispers territorialment pel país: Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici –Pallars– (4,23), catedral de Girona –Gironès– (4,25), Museu d’Història de Tarragona –Tarragonès– (4,3), Reial Monestir de Santa Maria de Poblet –Conca de Barberà– (5,57) i Monestir de Santes Creus –Alt Camp– (4). I un segon concentrat a la ciutat de Barcelona: la Sagrada Família (5,08), la Pedrera (4,02), el Parc Güell (4,94), la catedral de Barcelona (5,21) i el Museu d’Art Nacional de Catalunya –MNAC (4,51). En general els atractius d’origen cultural són els més representats en les guies de turisme.
També, des d’una òptica general, es destaca el fet que cap de les dues grans destinacions turístiques de sol i platja (Costa Daurada i Costa Brava) tingui un atractiu físic concret que representi la zona. En la majoria de les guies, aquesta és una imatge configurada a partir d’un conjunt d’atractius tangibles (platges, nuclis monumentals, etc.) i d’altres de caire intangible (folklore, gastronomia, oci nocturn, etc.).

2.2 Concentració i dispersió dels atractius pel territori

De manera més detallada (Mapa 87), la guia amb més volum d’informació sobre els atractius turístics de Catalunya és la Guía azul de Cataluña de l’editorial GAESA. Aglutina 2696 atractius turístics tangibles del país, amb una elevada concentració en l’àrea de Barcelona. Més enllà, els atractius que apareixen a la guia es reparteixen d’una manera molt uniforme pel territori català. Se’n poden destacar algunes conclusions: la concentració d’atractius a les zones més turístiques del litoral (Costa Brava i Costa Daurada), un seguit d’atractius amb una continuïtat geogràfica que comencen a la costa i s’endinsen cap al rerepaís (són significatius els eixos de concentració que es generen des de la ciutat de Tarragona cap al Penedès i cap a l’Alt Camp seguint la Ruta del Cister i també els que s’originen a la Costa Brava i arriben fins a la ciutat de Girona i la Garrotxa) i d’una forma més discontínua els pols de concentració constituïts per Lleida, la Vall d’Aran, les valls del Cadí i les Terres de l’Ebre.
La Guía Lonely Planet d’Espanya, publicada a l’Estat espanyol per Planeta, dedica a Catalunya més del 22% dels atractius turístics presents a la guia general. En el mapa, la guia concentra bona part dels atractius a Barcelona i identifica tan sols com a “principals atractius de l’entorn” els presents a les ciutats capital de província, als nuclis turístics de Lloret de Mar, Platja d’Aro, Sitges i Salou i a les principals referències geoturístiques de l’interior de Catalunya: la Vall d’Aran, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici i la Ruta del Cister.
Per últim, la Guía verde de España i la Guía verde de Cataluña que edita Michelin cataloguen 800 atractius turístics tangibles. La distribució territorial dels atractius presents en aquestes guies respon a la filosofia de la mateixa guia: complementar la guia vermella (gastronomia) identificant els principals atractius culturals del país a partir dels principals eixos viaris. És per això que el repartiment dels atractius dins la guia resulta més equitatiu entre Barcelona ciutat i la resta del país. Les principals concentracions d’atractius coincideixen amb els eixos viaris Lleida-Pallars (tant pel Pont de Suert com per Sort), el tram de l’autopista AP7 que discorre al llarg de tot el territori català, les conques del Llobregat i el Segre i el litoral català.

2.3 El paper de Barcelona en la imatge de Catalunya en les guies

Barcelona desenvolupa, sense cap mena de dubte, un paper protagonista en la imatge de Catalunya que apareix en les guies turístiques de viatges. Sense ànim de realitzar una anàlisi isotòpica de la marca turística “Barcelona” enfront de la marca turística “Catalunya”, s’evidencia que hi ha una gran concentració d’atractius turístics de les guies turístiques de viatges a Catalunya a la ciutat de Barcelona. La meitat dels deu primers atractius catalans millor indexats en les guies es troben localitzats a la ciutat de Barcelona. En total, les guies fan referència a 528 atractius turístics tangibles centrats a Barcelona, en concret, el 53% dels atractius mencionats en totes les guies pertanyen a la ciutat.
El mapa de localització dels atractius turístics a la ciutat de Barcelona (Mapa 88) representa les principals localitzacions dels atractius i evidencia els principals nodes de concentració turística.

3. Temàtica i representativitat dels atractius turístics

3.1 La representativitat de les marques turístiques

En el mapa general (Mapa 86) es pot apreciar la relació entre els atractius turístics que apareixen a les guies i la seva localització dins de les marques turístiques catalanes. Aquesta relació indica que hi ha tres marques turístiques que aglutinen la majoria d’atractius presents a les guies turístiques de viatges. Aquestes són, per ordre de nombre d’atractius: Barcelona, la Costa Brava i la Costa Daurada; curiosament les marques turístiques que reben més visites turístiques al llarg de l’any a tot Catalunya.
En detall, el mapa general (Mapa 86) també mostra aquells atractius localitzats fora d’aquestes marques turístiques. Tot i això són molts els atractius perifèrics a aquestes grans concentracions que es troben dins de productes turístics molt definits sobre una mateixa temàtica (per exemple: la Ruta dels Ibers, les Vies Verdes, etc.) que s’uneixen amb atractius que sí que es troben localitzats dins d’aquestes marques turístiques costaneres.
En els darrers anys i amb l’impuls de noves demandes, ha tingut lloc una diversificació dels productes oferts en aquestes marques turístiques de litoral que inclouen nous atractius turístics d’interior fins al punt de definir submarques turístiques com és el cas de la Costa Daurada Interior o Girona-Costa Brava. Ambdues evidencien el fet que les noves propostes turístiques no tan sols suposen la diversificació de la temàtica dels atractius, sinó que, de retruc, també la diversificació dels espais turístics i s’estableix un clar eix costa-interior visible en el mapa de concentració d’atractius per guia turística (Mapa 87).
Tot i que no és la finalitat d’aquest punt valorar la presència de les marques turístiques en les guies que s’han analitzat, s’evidencia el fet que les situades a l’interior de Catalunya i les establertes a la perifèria de Barcelona tenen una baixa rellevància en el conjunt de la imatge turística del país. Tampoc el format amb el qual s’ordenen les guies turístiques de viatges ajuda a aquest fet. L’estructuració de la informació de les guies turístiques de viatges, sobretot, continua establint els diferents apartats del contingut ordenats per províncies i ciutats amb una contradicció clara amb les polítiques turístiques de promoció d’aquestes marques-destinacions.

3.2 Les temàtiques dels atractius que apareixen a les guies

La radiografia que hom realitza de les tipologies d’atractius que apareixien a les guies turístiques de viatges sobre Catalunya (Gràfics 92, 93, 94 i 95) es podria resumir en el gran domini d’atractius culturals, en especial tots aquells que fan referència al patrimoni històric i contemporani (monuments, edificis històrics, religiosos, nous museus i infraestructures, etc.).
La Guía azul i la Guía verde de España són les dues guies amb major presència d’atractius d’aquesta temàtica (ambdues amb un 46% d’atractius relacionats directament amb el patrimoni històric). En la segona també destaca l’important volum de museus i galeries (18% del total dels atractius inventariats dins la guia). Relacionat amb el Turisme Cultural, les quatre guies analitzades destaquen amb un 17% de mitjana aquells espais considerats “històrics” (llocs geogràfics on han esdevingut batalles, esdeveniments històrics, trobades, declaracions institucionals, firmes de tractats, etc.).
D’altra banda, els atractius d’origen natural tenen una representativitat més aviat baixa en les guies turístiques de viatges. Tot i que molts d’aquests atractius naturals es troben inclosos dins del grup patrimoni, les guies no dediquen més del 5% de tots els atractius descrits als que provenen dels espais turístics de muntanya, i és la guia Lonely Planet la que més s’interessa per aquests espais (5,6%) i les Guies verdes les que s’hi interessen menys (2%), amb la qual cosa es demostra l’orientació urbana d’aquestes guies.
És precisament la guia Lonely Planet, la que mostra una diversitat més gran en l’origen temàtic dels seus atractius, ja que els museus i les galeries (17%), el patrimoni contemporani (15%) i els atractius relacionats amb l’oci i els esports (4%) complementen els atractius patrimonials seguint, una vegada més, la tònica predominant en totes les guies.

3.3 Els productes turístics de Catalunya a les guies

La unificació de diferents atractius dins d’un únic producte turístic amb la finalitat de millorar l’atractiu de la destinació dóna magnífics resultats en els mercats de demanda potencial. És per això que Catalunya està constituïda per centenars de productes turístics que aglutinen una multitud d’atractius sota dos criteris bàsics: el conjunt d’atractius comparteixen la mateixa temàtica i/o aquests responen al fet que es troben localitzats en un mateix espai geogràfic (dins la mateixa destinació).
En ocasions el producte turístic resulta d’una complexitat extraordinària, especialment quan al marge dels atractius també integra un gran nombre d’agents turístics complementaris (allotjament, agències de viatges receptives, restauració, empreses d’oci i guiatge, lloguer de cotxes, etc.).
A les guies turístiques s’hi poden trobar nombroses propostes de circuits, programes i productes turístics. A la taula dels principals circuits i programes recomanats a les guies (Taula 70) es pot apreciar la varietat de les principals propostes que hi apareixen. En general, les Guies verdes proposen els mateixos productes turístics. Entre aquests destaquen els circuits de temàtica cultural de les àrees urbanes, especialment a la ciutat de Barcelona. A nivell nacional, aquestes guies ordenen els productes en forma d’itineraris turístics seguint el criteri de proximitat geogràfica i seccionen Catalunya en diferents etapes/programes.
També a la taula dels principals circuits i programes recomanats (Taula 70)  s’observa la diversitat de productes turístics que les guies Lonely Planet i Guía azul proposen a Catalunya. Aquests programes, circuits i productes responen, en una gran majoria, al criteri de tematització dels atractius per tal de ser ordenats i agrupats.
Si es realitza una anàlisi més detallada de les propostes de programes, circuits i productes turístics que engloben les guies, s’observa que la guia Lonely Planet presenta una única proposta a nivell nacional, però una gran diversificació de propostes per a recórrer la ciutat de Barcelona. En concret, a nivell català la guia proposa un itinerari temàtic per la ciutat de Tarragona per a visitar el patrimoni romà de la ciutat. A Barcelona, les propostes s’amplien fins a sis programes diferents. Cada programa té un clar enfocament a un determinat segment motivacional. Així destaquen les propostes per al públic gay, els turistes low cost i la gent jove.
La proposta de la Guía azul se centra a aglutinar els atractius amb major impacte de la guia en quatre grans paquets. Aquests es troben ordenats dins les quatre províncies catalanes. Com a tal, resulta difícil poder-los tractar com a productes turístics o productes i programes tematitzats, ja que engloben un excessiu nombre d’atractius.
Les Guías verdes, especialitzades en la temàtica cultural i amb l’eix de la gastronomia com a fil argumental de les seves propostes de viatge pel territori català, presenten, de llarg, el major nombre de programes i circuits de totes les guies analitzades. Els productes són variats: santuaris, balnearis, valls, parcs naturals, art, etc. En total són trenta programes per al territori català i dos dins la ciutat de Barcelona.

4. Noves tendències

4.1 Recomanacions i consells dels autors de guies

Un dels aspectes que més influeixen en la percepció de la imatge turística de Catalunya que es transmet a través de les guies turístiques de viatges és el paper que protagonitzen els autors i l’editorial amb les advertències i les recomanacions de les visites als atractius turístics. Cal dir que, en la majoria de les guies analitzades, el tractament amb el qual es descriu l’atractiu és bàsicament objectiu, amb algunes petites excepcions en forma de consells, recomanacions o advertències.
L’anàlisi sobre aquesta qüestió confirma que la Lonely Planet és la guia que més recomanacions realitza per a visitar determinats atractius (28% dels atractius). Les Guías verdes, tant de Catalunya com d’Espanya, es mantenen en franges molt elevades d’objectivitat a l’hora d’informar dels atractius (86% i 82% respectivament). Sota aquest mateix indicador els valors màxims són per la Guía azul (95% dels atractius). En els aspectes relacionats amb advertències i consells per no visitar determinats atractius, cal destacar que només 21 atractius turístics presents a les guies analitzades tenen aquesta consideració, essent la Lonely Planet la guia amb més advertències (2% del total dels atractius descrits).

4.2 La tendència: l’entrada de les noves tecnologies a les guies turístiques de viatge

Immersos completament en l’era digital, el món editorial de les guies de viatges no ha quedat al marge de les transformacions motivades per l’aparició i la implementació de noves tecnologies al sector turístic. El fet és que Internet ha estat un factor de canvi important a l’hora de conèixer les característiques dels espais on es pretén viatjar, especialment en el moment preparatori del viatge. Les pàgines web de les destinacions turístiques han adquirit un paper molt important en el moment de decidir la destinació del viatge de la gent i per tant s’han convertit en magnífics aparadors per a avaluar la imatge turística d’una destinació. També, i vinculat amb aquest darrer punt, les comunitats socials presents a la xarxa són canalitzadors d’informació (recomanacions i advertències) procedents de veus subjectives fruit de les nombroses experiències viatgeres dels que escriuen, recomanen o desaconsellen.
Un cop a la destinació escollida per passar-hi les vacances, el suport paper encara es resisteix a desaparèixer, entre altres raons perquè continua sent molt útil durant el viatge i mentre no es desenvolupin nous terminals digitals (ipods, PDA, telèfons mòbils d’última generació, etc.) que ofereixin les mateixes garanties d’ús que les guies tradicionals.
Les tendències en l’ús de les guies turístiques de viatges continuen garantides, si bé, cada cop més, es troben nous suports per a informar dels recursos turístics de diferents espais. Aquests, però, s’han limitat, fins al moment, a narrar informació sobre itineraris temàtics i a escala local, a descriure àmbits i espais turístics molt reduïts com l’ús de les audioguies als museus, els parcs i les rutes temàtiques locals. L’entrada de la cartografia digital i les bases de dades digitals amb informació turística georeferenciada a través d’aparells terminals com les agendes electròniques i els telèfons d’última generació (iphone, Nokia de sèrie N, el G1 de google, etc.) es dibuixen com els nous suports per on la informació dels espais turístics pot fluir vers els usuaris/turistes. Aquestes ja comencen a ser conegudes com a alterguies.
Les noves plataformes també ofereixen més capacitat d’emmagatzemar informació, una característica limitada en les guies paper i la possibilitat de personalitzar la recerca d’informació al perfil de l’usuari/turista que l’utilitzi.
Cal parar molta atenció en el paper que aquests nous suports per a guies turístiques de viatges poden oferir a la imatge turística dels recursos turístics de Catalunya. Un dels fets més rellevants és l’excel·lent potencial canalitzador i difusor de la valorització de nous recursos turístics del país. La diversificació i la complementarietat de l’oferta de recursos amb què tendeix a presentar-se Catalunya al món es pot identificar molt millor amb l’ús d’aquests mitjans.