3.2 Anàlisi de mercat: la Catalunya que venen els operadors turístics [Daniel Imbert-Bouchard Ribera, Damià Serrano i Miracle]

Catàlegs comercials [ATD]. Castellers de la Vila de Gràcia [JCG].
Foto1 Catàlegs comercials [ATD].
Foto2 Castellers de la Vila de Gràcia [JCG].

1. Introducció

Tradicionalment, s’han interpretat els operadors turístics o agències de viatges com aquells agents indispensables que actuen com a intermediadors entre els viatgers i les destinacions mitjançant la posada en marxa dels seus paquets i productes turístics. Si bé aquesta afirmació és certa, la seva funció va més enllà de la distribució i la canalització dels turistes arreu del món, ja que despleguen un paper molt més rellevant relacionat amb la visió turística que s’extreu de la seva activitat damunt del territori. Amb altres paraules, els operadors turístics fan una representació de la imatge de la destinació que volen oferir i incideixen directament en el turista o viatger que està disposat a comprar els seus serveis.
De fet, les primeres referències de viatges organitzats a mitjan segle XIX ja giren sota una voluntat descriptiva i divulgativa del territori com a base de referència. De la mà de Thomas Cook, s’inicia la comercialització de viatges gràcies, en part, a una millora dels mitjans de transport i a la mentalitat d’una societat amb una clara projecció per realitzar moviments destinats al lleure atreta per la promoció i la imatge que aquests primers operadors turístics donaven a conèixer.
No és, però, fins a mitjan segle XX, que la irrupció definitiva del turisme de masses fa que el paper dels operadors turístics adquireixi uns valors que el converteixen en un eix fonamental dins del sistema turístic com a element essencial que centralitza la principal distribució de turistes arreu del món. Al mateix temps, aquesta expansió actua com a efecte difusor i reclam de diferents indrets susceptibles de ser visitats.
Avui dia es pot dir que els actuals operadors turístics i les agències de viatges són els principals motors de la distribució turística, de la mateixa manera que són determinants a la hora de presentar i vestir el seu producte, que, en definitiva, es regeix per la voluntat que sigui atractiu i amb la qualitat que exigeixen els mateixos usuaris.
Pel que fa a l’Estat espanyol, la irrupció dels operadors turístics en el darrer terç del segle passat ha vist canviar la seva tendència en els darrers anys. Malgrat que l’arribada de turistes estrangers ha continuat augmentant significativament cada any, la seva forma organitzativa per a viatjar ha anat variant. Això es constata en la gràfic evolutiu d’arribada de visitants (Gràfic 96) en els darrers 5 anys, ja que els estrangers que contracten paquets turístics organitzats per desplaçar-se ha anat en retrocés en favor dels viatges independents. Dels 47,5% que van utilitzar els operadors turístics l’any 2002, cinc anys després només un 31,6% van optar per aquesta forma de desplaçament, amb una minva de gairebé el 15%.
Aquest retrocés afecta igualment Catalunya, ja que dels prop de 16 milions de turistes estrangers que va rebre l’any 2007, sols un 17% va arribar fent ús d’un paquet turístic i, per tant, es va experimentar una baixada del gairebé 4% respecte l’any anterior. Aquestes dades converteixen Catalunya en una de les destinacions de l’Estat espanyol amb menys presència de turistes arribats mitjançant operadors turístics.
Aquesta tendència és deguda a la utilització de nous mecanismes de contractació i gestió de viatges. L’aparició d’Internet a l’hora d’organitzar desplaçaments i l’aparició dels vols de baix cost fa que hi hagi una certa autonomia del visitant per a configurar el seu propi viatge de manera directa i sense cap mena d’intermediació.

1.1. Breu repàs històric dels operadors turístics en el desenvolupament turístic de Catalunya

Les característiques geogràfiques, climàtiques, culturals i històriques de què gaudeix Catalunya motiven una localització privilegiada com a receptor turístic i susceptible de ser representat pels principals operadors turístics europeus. Els diferents contrastos i elements de què gaudeix el territori català fan que l’oferta representada sigui tan variada com tipologies de turisme es poden dur a terme.
Aquests atractius van centrar l’atenció ja a l’inici del segle XX amb l’explotació tradicional dels diferents recursos pels mateixos catalans, amb l’estiueig residencial en les àrees litorals buscant l’aïllament i l’allunyament de Barcelona i una motivació terapèutica, que van marcar el començament d’un procés turístic establert a Catalunya abans de l’arribada del boom turístic dels anys cinquanta i seixanta.
L’atenció dels diferents operadors turístics estrangers pel nostre territori va ser un fenomen essencial per a aquest turisme de masses. De fet, es pot considerar que la seva funció va tenir un paper fonamental en la implantació d’aquest moviment turístic a Catalunya. La principal motivació d’aquest corrent era el bon temps, el sol i la platja. Amb aquestes idees els viatgers van trobar en el nostre territori les condicions ideals per a dur a terme les seves estades estiuenques lluny del fred dels països del nord d’Europa. Així és com petits establiments hotelers repartits al llarg de la costa catalana van esdevenir punts estratègics, motiu que van aprofitar els primers operadors per a establir els primers contactes amb propietaris de la zona i van anar conformant així una incipient estructura i un procés de desenvolupament turístic.
Aquesta fórmula que ha perdurat fins als nostres dies juntament també amb altres factors ha resultat clau per al desenvolupament turístic de Catalunya. Les zones on els operadors han estat més presents històricament són el litoral i la ciutat de Barcelona, que han sabut absorbir de manera continuada el volum de viatgers que aquests els han anat aportant.

2. El paper actual dels operadors turístics a Catalunya

2.1 Identificació dels principals operadors turístics que treballen actualment a Catalunya

En l’actualitat, les condicions turístiques que ofereix Catalunya fan que gaudeixi d’un mercat potencial d’operadors turístics envejable. Les accions de promoció turística de l’Administració pública aconsegueixen aglutinar al voltant de 150 operadors turístics que treballen al país (Taula 72), amb una varietat de procedència que engloba més de 16 països; majoritàriament europeus.
Per mercats, destaca una forta presència d’operadors turístics alemanys amb 30 empreses operatives dins el territori català. Seguits del mercat italià amb 24 i l’anglès amb 21. De manera minoritària, trobem els Països Baixos i Suècia amb 15 i 10 respectivament. Destaca la baixa representació de mercats turístics emergents com Rússia o aquells que podrien trobar a Catalunya una motivació que els manca en els seus respectius territoris, parlem de Suïssa o Noruega. Aquells que tenen menys tradició turística tanquen aquesta representació, com Finlàndia, Hongria, etc.
Per representar l’anàlisi de la Catalunya que es ven als operadors turístics europeus s’han escollit tres empreses d’operadors turístics líders europees, que, per les seves característiques i el volum de viatgers, tenen un pes específic dins el mercat. Aquestes són: TUI AG, First Choice i Thomas Cook.
TUI AG (Alemanya)
- 1r operador turístic d’agències de viatge d’Europa i 5è en creuers.
- L’empresa es divideix en dos sectors: turisme i creuers.
- Turisme: TUI Travel PLC i TUI Hotels & Resorts.
- Creuers: Hapag-Lloyd AG i TUI Cruises.
- TUI dedica una part dels seus esforços al desenvolupament sostenible: Forum of Sustainable Development.
- L’any 2007 TUI va tancar l’any amb 21,9 bilions d’euros de facturació i 616 milions d’euros de beneficis.
- El desembre de 2007 l’empresa comptava amb 68.500 treballadors.
First Choice (Regne Unit)
- Especialitzat en turisme de sol i platja i de neu, en moltes destinacions d’arreu del món.
- Fusionat amb TUI a mitjan any 2007, recentment ha adquirit Royal Caribbean.
Thomas Cook Group (Regne Unit)
- Els seus clients són més de 19 milions de persones l’any.
- L’empresa compta amb un total de 33.000 empleats.
- El grup té una facturació de 12 bilions d’euros.
- Des de la seva pàgina web ofereix de Catalunya: la Costa Brava o la Costa Daurada.
En aquesta anàlisi s’ha valorat el contingut que aporta cada operador en matèria turística dins del territori català que figura en els seus catàlegs comercials, observant les diferències, els matisos i les característiques del producte que ofereix. D’aquesta manera s’arriba a la conclusió de quins són els cànons i les tendències actuals dels operadors turístics estrangers que operen al nostre país partint de la base que aquests són els de més renom i que actuen com a referència en el mercat. Els catàlegs corresponen a les respectives últimes edicions corresponents a la temporada de 2008.
Històricament, la proposta turística predominant que ha marcat la tendència del sector a Catalunya ha estat orientada a una tipologia molt comuna en moltes zones del litoral mediterrani i ha consistit en un producte basat en el sol i la platja. Les zones predominants del nostre territori en què molts operadors turístics han coincidit a oferir les seves estades estan situades principalment a la Costa Brava i la Costa Daurada, destinacions que figuren en els seus catàlegs i que es poden trobar en qualsevol agència de viatges dels mercats d’origen.
Altres atractius singulars, incloent la pròpia ciutat de Barcelona, tenen poca tradició i sovint no estan recollits com a productes d’estada en els principals catàlegs estrangers (especialment en els productes de sol i platja). Si bé és cert que estan representats en els catàlegs com a visites opcionals mitjançant excursions d’un sol dia, no disposen d’una oferta pròpia i no poden ser contractats per fer estades com a paquet turístic. I és que, a diferència d’altres capitals, destinacions de neu o propostes culturals similars existents en altres indrets europeus que sí figuren en altres catàlegs dels mateixos operadors analitzats, en el cas de Catalunya només es limiten a representar aquells que tenen clarament una oferta especialitzada en el sol i la platja, prescindint d’altres recursos o d’altres pràctiques turístiques més variades.
En matèria d’operadors turístics, en distingim de diferents classes que actuen en funció de les exigències que demana el mercat. Segons aquestes premisses, les empreses discerneixen dos grans grups que s’adeqüen a una determinada estratègia comercial reflectida a grans trets en el producte que finalment ofereixen.
Primerament es troben els operadors turístics especialitzats, que són els que opten per satisfer el mercat amb algun producte específic que s’allunya de les destinacions tradicionals. Es caracteritzen per centrar l’atenció en diferents aspectes concrets relacionats amb la motivació del viatger, el tipus de transport, els grups d’edat, la singularitat de la destinació, etc.
El segon gran grup respon als operadors turístics generals o massius que han explotat les destinacions turístiques tradicionals, les zones vacacionals amb estreta relació amb el turisme de sol i platja. Aquests intermediaris, amb un fort control i poder sobre el mercat i els proveïdors, destaquen per la seva capacitat de negociació i l’alt volum de compra. Poden fins i tot modificar els corrents turístics segons els seus interessos i són capaços d’idealitzar imatges sobre diferents destinacions.
Els operadors turístics tractats en aquesta anàlisi formen part d’aquest darrer gran grup, a causa de la trajectòria i els condicionants que han permès que tinguin una gran presència en el territori català.
Analitzant els diferents productes, el que disposa de més oferta de paquets d’estades en el nostre país és TUI. Amb possibilitats d’estada, per marques turístiques, a la Costa Brava –Lloret de Mar, Tossa de Mar, S’Agaró, Roses i Platja d’Aro–, a la Costa Daurada –Salou, Cambrils, Mont-roig del Camp i Vandellòs–, a la Costa del Maresme –Calella, Santa Susanna, Malgrat i Pineda de Mar– i la Costa del Garraf –Sitges–. Malgrat que a diferència dels altres dos no proposa grans propostes d’excursions en destí –segons el seu catàleg–, és el que presenta més varietat d’oferta, incloent la ciutat de Barcelona com a paquet propi.
L’operador turístic Thomas Cook ens ofereix un ventall de possibilitats molt semblant a l’anterior, però amb menys destinacions per marques. La Costa Daurada centra la seva atenció a Salou, Cambrils i PortAventura. La Costa Brava, amb Tossa de Mar i Lloret. Sitges es manté com a únic reclam de la Costa del Garraf. Partint d’aquests punts receptius s’ofereixen diferents excursions per Catalunya com és Port Aventura, Barcelona i Montserrat.
First Choice aposta per una proposta similar als altres dos, amb la Costa Daurada com a principal reclam, incloent el parc temàtic de PortAventura com a producte a més de Salou i Cambrils. A la Costa Brava s’ofereix la possibilitat d’estada a Tossa de Mar i Lloret, i a la Costa del Maresme, a Santa Susanna i Calella. A més, des de qualsevol punt principal d’estada, es poden realitzar excursions a Barcelona i Montserrat.

2.2 Principals mercats de turistes que mouen els operadors turístics

En dades generals, en el mercat anglès, la importància dels intermediaris turístics és molt important: el 77% dels anglesos recorren als intermediaris turístics a l’hora de viatjar. Concretament, i analitzant les diferents formes d’intermediació, el 55% dels anglesos contracten paquets tancats, el 5% contracten paquets flexibles i un 17% viatgen amb agències de viatge.
De la seva banda, en el context alemany, el paper que realitzen els operadors turístics també és força rellevant. El 54% dels alemanys utilitza intermediaris per a viatjar: un 34% contracta paquets tancats, un 9% paquets flexibles i un 11% viatja directament a través d’una agència de viatges.
Per procedència dels 15,9 milions de turistes estrangers que van arribar a Catalunya l’any 2007, els cinc principals mercats emissors —França, Regne Unit, Bèlgica, Països Baixos, Itàlia i Alemanya— han aportat el 66,8% dels turistes i gairebé les tres quartes parts de les pernoctacions.
L’Europa de l’Est està experimentant un fort creixement i ha esdevingut la tercera àrea del món emissora de turisme. D’aquest grup heterogeni de països, destaca Rússia, pel seu enorme potencial. La taxa de creixement d’aquest mercat ha estat del 13,5% del nombre de turistes. El 2007, del total d’estrangers que van visitar Catalunya, el mercat rus va representar l’1,6% (més d’un quart de milió).
Tenint en compte diferents dades d’arribada de visitants per procedència i comparant-les amb la taula d’operadors turístics que treballen a Catalunya (Taula 72), es pot arribar a la conclusió que l’alt nombre d’operadors turístics alemanys que operen a Catalunya no és representatiu del nombre de viatgers que finalment aporta –sols un 9% del total–, tot i que, recordem, la meitat dels seus viatgers contracten paquets organitzats. El cas del mercat anglès és força significatiu, ja que els anglesos són els que utilitzen més intermediaris per viatjar i es pot dir que existeix un paral·lelisme entre el nombre elevat de viatgers que ens arriben i el nombre d’empreses que treballen a Catalunya, concretament unes 21.
No és així en el cas de França, que és el principal mercat de visitants estrangers a Catalunya i només consten que treballen al nostre país 7 operadors turístics. Una dada significativa que demostra que la seva proximitat fa que optin més per desplaçar-se de manera independent.
El mercat rus és una opció a tenir en compte, malgrat tenir poca representació quant a operadors turístics  –només 7– i arribada de visitants, ja que assegura un alt nivell de presència en hotels (un 90%) i realitza una estada mitjana de 7,6 pernoctacions.

3. Localització i mobilitat dins del territori català

3.1 Àrees geogràfiques de comercialització

Des d’un vessant geogràfic, s’aporta una òptica territorial del fenomen turístic que generen els operadors turístics al nostre país.
Per segmentació d’arribada de visitants per marques turístiques, la ciutat de Barcelona va concentrar la major afluència amb un 35%, seguida de la Costa Brava amb 34%, i més enrere queda la Costa Daurada i la Costa del Maresme amb un 14% i un 7% respectivament. Aquestes regions contrasten clarament amb les zones d’interior com poden ser les marques Pirineus, Terres de Lleida o la Catalunya Central.
Un paràmetre que hem de tenir en compte és la relació directa que hi ha entre el nombre de dades de pernoctació hotelera i l’arribada de visitants estrangers. Segons dades de 2007, un 91% dels que arriben a l’Estat espanyol mitjançant un paquet turístic –Catalunya respon a percentatges igual d’elevats– opten per allotjar-se en hotels i similars, la qual cosa demostra l’estreta relació que hi ha entre ambdues. La dada referent a l’estada mitjana en destí també actua com a suport per a entendre encara més aquest fet, ja que els paquets turístics solen tenir una durada de més de 7 dies.
D’aquesta manera, doncs, les zones on es produeix un alt índex de pernoctacions responen a zones que tradicionalment ja disposen d’infraestructures hoteleres consolidades i esdevenen principals recursos d’allotjament per als operadors turístics. La ciutat de Barcelona, per davant de la Costa Brava i la Costa Daurada, és la marca que concentra gairebé un quart del total de pernoctacions hoteleres anuals amb gairebé 12 dels 42 milions que es van registrar a Catalunya el 2007. En canvi, la seva estada mitjana és de les més baixes, amb 4,4 dies.
Els operadors turístics solen programar estades més aviat llargues, normalment d’una setmana, en zones litorals on el sol i platja és el denominador comú en aspectes de turisme. És el cas de la Costa Brava i la Costa Daurada amb un nombre important d’arribades, amb consonància amb l’elevat nombre de pernoctacions hoteleres i mitjana d’estada. El més significatiu és el cas de la Costa del Maresme, que comparativament té menys afluència de visitants al llarg de l’any que les altres marques litorals, però en canvi és on els visitants s’hi estan més dies. Aquesta tendència marca clarament el comportament dels operadors turístics a Catalunya en les zones litorals.
Les marques turístiques de l’interior no tenen representació clara dels operadors turístics de masses que trobem al litoral, que en definitiva són els que generen un impacte més gran en la imatge que alhora difonen.

3.2 Relació de la localització dels atractius amb les marques turístiques

Geogràficament, la divisió per marques turístiques de Catalunya comporta una estructuració territorial quant a principal segmentació de productes, atractius i comportament del turisme.
Seguint aquesta divisió turística, els productes que ofereixen els diferents catàlegs concentren la seva atenció en les marques que disposen històricament d’una tradició turística consolidada i tradicional per als operadors turístics de masses. En canvi, les marques d’interior amb atractius d’alt valor cultural o natural no tenen representació en els catàlegs analitzats.
Val a dir també que els catàlegs no diferencien poblacions com Sitges o Malgrat de Mar com a localitzacions de la Costa del Garraf o del Maresme, sinó que estan englobades en la Costa Daurada i Costa Brava respectivament, marques o icones més representatives per al públic del país d’origen al qual van dirigits.

3.3 El paper de Barcelona

Segons els catàlegs, Barcelona no figura com a reclam principal i els principals operadors turístics europeus posen per davant la imatge turística de la Catalunya de sol i platja a la de turisme cultural que sí poden tenir les altres capitals europees.
Només en un dels catàlegs analitzats, Barcelona és presentada com a paquet turístic propi sense haver de recórrer a ser visitada mitjançant excursions facultatives.
Encara que no es posa en entredit la dedicació que fan aquestes excursions a explicar els seus atractius, la ciutat de Barcelona no es veu representada com altres ciutats europees que presenten una oferta cultural similar.

3.4 Anàlisi dels programes oferts

El contingut dels programes en els diferents operadors turístics no destaca precisament per la varietat. Com ja s’ha esmentat anteriorment, presenten una temàtica basada en un turisme d’oci. Generalment són poc descriptius i diferencien per zones els paquets. Així, la Costa Brava, seguida de Costa Daurada i en algun cas Barcelona concentren les escasses 10 pàgines que conformen la dedicació a Catalunya. Les excursions alternatives són presentades en pastilles petites i amb una petita descripció del que s’hi pot fer, i no són precisament notòries i criden poc l’atenció.
Dins els cànons de maquetació i presentació de qualsevol catàleg turístic, les imatges estan en consonància. Si bé la qualitat i l’actualització d’alguna il·lustració presenten alguna deficiència, mostren a grans trets allò que es vol transmetre, una idea de descans, sol, platja i diversió. La referència de Barcelona és representada per instantànies dels edificis de la Pedrera i la Sagrada Família.

3.5 Sedentarisme dels turistes que ens visiten a través dels operadors turístics europeus

Com s’ha vist representat en els aspectes territorials, la presència d’atractius en zones de sol i platja que ofereixen els diferents operadors turístics analitzats estableix un decantament notori d’aquesta pràctica a Catalunya. Malgrat que, per exigències de la demanda, és el producte dominant, aquests creen petites alternatives que permeten fugir d’aquesta hegemonia mitjançant excursions un cop els usuaris arriben a la seva destinació.
Observant els diferents models d’estades (Mapa 89), dels tres operadors analitzats, només TUI no presenta una oferta clara d’excursions en el seu darrer catàleg. Els altres ofereixen la possibilitat de complementar la seva estada amb sortides facultatives de caire cultural cap a la ciutat de Barcelona –fent esment als principals atractius– o a la muntanya de Montserrat. També s’ofereixen sortides orientades a l’oci com PortAventura, parcs aquàtics o costums autòctons com mercats al carrer. Els operadors turístics també opten per promocionar altres activitats pròpies com són excursions amb jeep o altres d’organitzades en els corresponents llocs receptius.
Aquesta escassa varietat d’oferta complementària, juntament amb infraestructures agressives i amb preus a la baixa, converteix el producte principal dels operadors turístics en estades llargues focalitzades en punts que no tenen marge d’interacció amb altres atractius i recursos que Catalunya pot oferir i es limiten a zones saturades amb una imatge sovint desvirtuada generada en molts casos pels mateixos operadors turístics i els que prioritzen el negoci local amb productes poc autòctons i poc atribuïbles a la cultura i la gastronomia catalanes.

. Tendències de futur dels operadors turístics

4.1 Imatge general de Catalunya: present i futur

Segons les dades que s’extreuen d’aquesta anàlisi, la imatge de Catalunya està força lligada encara als estigmes basats en fórmules clarament tradicionals, amb una filosofia de presentació i difusió de la imatge de tipologia orientada sol i platja.
Si bé és cert que aquesta pràctica turística ha estat hegemònica pels operadors turístics i els darrers anys ha resultat clau per al funcionament turístic de Catalunya, es troba ara en un procés d’estancament i desgast sobretot en termes d’imatge.
I és que Catalunya disposa d’altres atractius més suggerents i amb un alt potencial amb possibilitats de ser representats en catàlegs d’algun operador turístic de renom. Aquestes tipologies, potser emergents i encara per explotar, volen trobar el seu lloc en el mercat europeu mitjançant iniciatives o trobades amb operadors turístics estrangers que puguin donar-les a conèixer.
Des de Turisme de Catalunya han apostat precisament per aquesta voluntat i s’han dut a terme accions per desestacionalitzar la tendència actual dels operadors turístics i obrir la porta a noves propostes. Una és la creació d’un macroworkshop       –enguany s’ha celebrat la segona edició– que convoca els principals operadors turístics europeus i empresaris catalans del món turístic.
Aquestes iniciatives, a part de permetre establir contacte amb aquelles tipologies turístiques que no estan definides pels operadors turístics, ajuden també a afavorir la imatge que venen de Catalunya. Es generaran així altres opcions alternatives que podrien permetre dosificar la saturació turística que viu el litoral català i distanciaran la imatge actual que el sol i platja dóna de Catalunya.
Amb l’oferta que hi ha, la tasca prioritària de cara a millorar la imatge que s’extreu dels operadors turístics se centra en la diversificació dels atractius turístics presents als catàlegs, bo i eradicant estereotips que han generat un marcat sedentarisme territorial i un estancament del producte. Cal que l’Administració potenciï propostes vàlides de promoció de recursos i productes autòctons en aquests indrets i que hi hagi noves fórmules d’atracció de visitants cap a altres punts propers més representatius que ajudin a tenir una imatge més fidedigna de la realitat catalana.

4.2 El futur dels operadors turístics

Malgrat la disminució significativa de la utilització dels operadors turístics per contractar viatges, el seu paper és encara important per a determinar la dimensió turística que presenta un indret gràcies al seu poder de canalització i distribució.
Els operadors turístics en general presenten una oferta força desactualitzada de la Catalunya d’avui dia, amb productes obsolets i poc competitius que estan lluny encara de les noves tendències turístiques que han entrat amb força els últims anys. Noves fórmules i especialitzacions centrades en la forma de viatge i destinació final que van adquirint nous adeptes i que els operadors turístics moderns ja s’estan afanyant a captar.
Aquest descens es pot entendre amb l’entrada en la societat de factors que permeten una certa autonomia en aspectes d’elaboració del viatge. La irrupció d’eines a l’abast de tot usuari com ara Internet, l’orientació de les diferents infraestructures turístiques per tal d’acostar els serveis als viatgers de manera fàcil i directa, o l’arribada de fórmules més econòmiques per a viatjar com són les companyies de baix cost fan que es prescindeixi d’un intermediari que actuï com a plataforma de distribució.

4.3 Noves segmentacions dels operadors turístics especialitzats

La renovació de continguts i el valor afegit que l’operador turístic ha d’estar disposat a oferir pot canviar la dinàmica actual del mercat del negoci turístic. La conscienciació i l’adaptació de la nova demanda turística actual, que busca productes més exclusius, sostenibles i tranquils, són una aposta segura per a renovar el producte ja explotat i sovint mal vist.
La creació de noves àrees dedicades a un altre perfil de turista més exigent i poc conformista que doni valor a la qualitat i l’originalitat enfront de la massificació i la banalització del turisme permetrà la diversificació de l’oferta actual que predomina al nostre litoral.
La tendència se centra en el fet d’aplicar noves tecnologies i facilitar una certa autonomia a l’abast de l’usuari final, millorar la contractació dels paquets via on-line i l’especialització en els canals de comunicació. Els diferents operadors turístics actuals s’han preocupat d’adaptar-se a les necessitats dels usuaris i han creat pàgines web perfectament estructurades i amb àmplies possibilitats. En alguns casos permeten contractar on-line, comparar destinacions i fins i tot contrastar opinions amb altres usuaris per tal d’enriquir la seva funcionalitat.

Per a saber-ne més

Bibliografia

• AUTORS diversos (2005): Guía del turismo activo de España. País/Aguilar, Madrid.
• Catàleg Tui Ag. Schöne Ferien (estiu 2008). Alemanya.
• Catàleg Thomas Cook. Summersun (abril – octubre 2008) / Famílies (edició 2008). Regne Unit.
• Catàleg First Choice. Summersun (abril – octubre 2008). Regne Unit.
• DEL ALCÁZAR, B. (2002): Los canales de distribución en el sector turístico. Esic, Madrid.
• FARRERAS, A. (1973): El turisme a Catalunya. Del 1931 al 1936. Editorial Pòrtic, Barcelona.
• FERNÁNDEZ FUSTER, L. (1991): Historia general del turismo de masas. Alianza Editorial, Madrid.