Medín Peirón

Després de finalitzar els seus estudis de piano clàssic a Barcelona, sota la direcció de Jean Pierre Dupuy, molt aviat realitza les seves pròpies investigacions en relació a la interacció entre música i imatge en moviment, col·laborant amb companyies de teatre i de dansa, i acompanyant pel·lícules mudes.
 
El seu interès pel fenomen sonor el porta a estudiar sonologia a l'Esmuc, rebent els consells, entre d'altres, d'Andrés Lewin-Richter, Gabriel Brncic, Eduard Resina, Sergi Jordà i Josep Maria Comajuncosas. Arran de "Pure Dadà", una mena de fantasia dadaista per a diferents dispositius automatitzats (un piano amb cordes excitades mitjançant electroimants, un metrònom percudit amb solenoides), s'endinsa en el terreny de la instal·lació sonora i les seves diferents vessants, participant, p.e., a “Projecte Man Ray”, presentat al "Aujourd'hui Musiques" (2010) de Perpinyà, o al “Festival de Música d’Alacant” (2012).
 
Actualment estudia composició acusmàtica amb Denis Dufour i Jonathan Prager a l'esmentada ciutat. És professor de so a Esdi, Escola Superior de Disseny que depèn de la Universitat Ramon Llull, d'Acústica i Organologia a Taller de Músics, i coordina el màster en Art Sonor de la Universitat de Barcelona.