Segurament en els últims mesos tots hem sentit parlar en mitjans de comunicació de l’economia blava, “blue economy”. En parlar d’economia blava ens ve a la ment mars, oceans, plàstics, contaminació, … però és molt més. Es tracta de canviar consciències socials, perspectives econòmiques, novetats normatives, lluitar contra el canvi climàtic i en el fons buscar un desenvolupament sostenible del planeta.
Però …. què s'entén per economia blava?
La Unió Europea, parlant del concepte de BlueEconomy, l’economia blava, diu que és «l’economia que reconeix la importància de les mars i els oceans com a motors de l’economia pel seu gran potencial per a la innovació i el creixement».
Per part seva, l’organització ecologista internacional World Wildlife Fund (WWF/Adena) va publicar en 2018, un llibre titulat Principis per a una economia blava sostenible. Aquest llibre diferencia entre economia blava en sentit ampli i estricte. Segons un significat més ampli, l’economia blava és l’activitat econòmica del sector marítim. En canvi, en sentit més restringit, s’entenc per l’ús de la mar i els seus recursos per a un desenvolupament econòmic sostenible i rendible.
Els ports de les ciutats com a centre neuràlgic
La Blue Economy reuneix un conjunt d’activitats i subsectors econòmics que tenen el seu punt de trobada en els ports de les ciutats. Es converteixen en centres neuràlgics on es concentren els fluxos globals de passatge, mercaderies i activitats recreatives que es mouen en l’entorn marítim. Per exemple, el Port de Barcelona té 41.000 llocs de treball directes, més 240.000 llocs de treball indirectes, que representen el 7,1% del VAB de Catalunya i el 6,3% dels llocs de treball (Ajuntament de Barcelona, 2021).
Smart city y smart port
Avui dia s’està parlant de ports “Smart” -ports intel·ligents- o de quarta generació. Ports que impliquen la ciutat, a les persones, a la logística, tecnologia, comerç, turisme i nàutica. L’economia blava agrupa sector tan diferents com el sector del transport i la logística mundial (trans-plataformes logístiques integrades en la xarxa de transport de mercaderies i persones), el sector de les tecnologies, el sector pesquer, el mediambiental, el sector turístic i l’esportiu, entre altres.
Un port intel·ligent utilitza automatització i tecnologies innovadores que inclouen intel·ligència artificial (IA), digitalització, big data, Internet de les coses (IoT) i blockchain per a millorar el seu rendiment. Usant aquestes eines, el Port de Barcelona aposta per un model smartport que suposa evolucionar cap a un port més eficient, sostenible i amb capacitat per a donar servei continu.
Estratègia del Port de Barcelona
Adoptar el model smart port suposa diferents reptes que els ports han d’afrontar i que s’aglutinen en cinc desafiaments:
- Ciberseguretat.
- Aplicacions basades en big data.
- Blockchain.
- Sistemes d’informació geogràfica amb valor agregat.
- Sistemes de gestió del trànsit, els anomenats Gate Appointment Systems (GAS), o sistemes de reserves.
El sector nàutic com a palanca de l'economia blava
El sector nàutic compta amb una rellevància significativa en l’Economia Blava en l’àmbit nacional. Segons Carlos Sanlorenzo, secretari general de l’Associació Nacional d’Empreses Nàutiques (ANEN), durant la jornada ‘Oportunitats i reptes del sector nàutic per a l’Economia Blava’ celebrada al maig del 2021, la recuperació del sector nàutic després de l’impacte de la pandèmia és bastant optimista. S’ha registrat un important creixement de la demanda d’embarcacions en els últims mesos, que actualment es troba en nivells prepandèmics. En concret, ha destacat que, a la fi del 2020, es va registrar una caiguda del còmput general del sector nàutic del 10%. “El turista internacional que vam perdre va ser suplantat pel turista nacional que no teníem altres anys”, ha explicat.
Així mateix, l’informe del mercat d’embarcacions d’esbarjo xifra un total de 1.815 noves matrícules a Espanya. Una dada molt destacable enfront de les 1.003 embarcacions matriculades en el mateix període en 2020 i les 1.600 en 2019. També s’ha posat en relleu el creixement del mercat de lloguer, que ha augmentat un 110% respecte al mateix període de 2020 i un 20,52% en relació amb els mateixos mesos en 2019.
Barcelona Green Deal
A aquesta tendència molt positiva del sector, se li afegeix que el mes de maig passat, el Ajuntamentde Barcelona va presentar el Barcelona Green Deal -2030-. On uns dels seus múltiples eixos és la formació d’un clúster d’economia blava en l’àmbit de la nàutica, el sector nàutic es pot convertir en sector palanca de l’economia blava catalana.
Barcelona Clúster Nàutic
Barcelona compta des del 2013 amb el “Barcelona Clúster Nàutic”. No obstant això, la formació d’un clúster d’economia blava en l’àmbit de la nàutica oferirà una oportunitat immillorable de desenvolupar una estratègia conjunta d’innovació sostenible.
Permetrà capitalitzar l’esforç realitzat pel sector i convertir l’activitat nàutica en un dels motors de l’economia de la ciutat, de la seva àrea metropolitana i del país, aprofitant l’existència d’un sector en el qual convergeixen indústria, empreses, entitats i centres de recerca amb un alt potencial per a generar riquesa i valor afegit.
El futur passa per l’economia blau. És el gran tema del planeta y de la societat. Gràcies, Pilar!