Fa poques setmanes s’ha publicat l’estudi “Termòmetre de l’Ecosistema de l’Esport a Espanya“, un informe elaborat per PwC i la Fundació Espanya Activa. Aquest treball considera l’esport com una “política palanca” de recuperació després de la COVID
Aquest informe és el resultat d’una anàlisi de la realitat de l’ecosistema de l’esport espanyol i el seu futur davant de la crisi de la COVID. Les condicions creades per la pandèmia de la COVID-19 han augmentat la importància de l’activitat física i l’informe destaca com l’esport pot servir de palanca de recuperació.
És evident, que el món està experimentant un desafiament extraordinari que ha alterat la vida de tota la societat (Organització Mundial de la Salut, 2020). El passat 7 d’octubre de l’any 2020, es va aprovar el pla España Puede: Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia. Aquest pla es basa en quatre eixos de transformació: ecològica, de digitalització, cohesió social i territorial i igualtat de gènere. I per poder-lo aplicar s’han dissenyat 10 palanques de treball. L’esport i la cultura són una d’aquestes deu polítiques palanca, amb una dotació directa de recursos d’l’1,1%.
L’esport i la cultura està considerada com una de les deu “polítiques palanca” de recuperació després de la COVID, amb una dotació directa de recursos d’l’1,1%.
L’informe accentua el protagonisme de l’esport com a palanca social de primer ordre, degut al gran impacte que té en innombrables aspectes de la societat: l’educació, la salut, la innovació, l’economia i la cultura entre d’altres.
Esport com a palanca en la promoció de la salut
La pràctica regular de l’esport i exercici és una de les píndoles més eficient per construir una societat més capaç, saludable i sostenible. Múltiples investigacions han demostrat que realitzar activitat esportiva és un instrument clau de:
- promoció i prevenció de la salut,
- estalvi en costos sociosanitaris,
- activació social i econòmica, i
- contribució efectiva a el desenvolupament sostenible i la conservació de la planeta.
De fet, al nostre país, la despesa anual prevista derivada de la inactivitat física per al 2020 ascendeix a més de 1.800 milions d’euros. Doncs bé, com a conseqüència de la reducció estimada de practicants actius d’esport com a conseqüència de la COVID-19 (14,1%), aquestes despeses anuals derivats de la inactivitat física en el 2020 s’incrementarien en 508 milions d’euros, fins a un total de 2.312 milions.
Per això, s’incideix en la importància de la pràctica esportiva. Es considera l’esport com a element fonamental per al benestar físic i mental dels individus i de les societats que conformen. Els beneficis de l’activitat física per a la salut són inqüestionables i, la promoció de l’esport és una prioritat en un país com el nostre, en què 52.000 morts a l’any es deuen a el sedentarisme.
Esport com a palanca en la promoció econòmica
A més, dels efectes sobre la salut, el citat informe inclou diferents anàlisis de l’impacte de la despesa econòmica -directe, indirecte, tractor i inducidos-. Assenyalant que la indústria esportiva al 2018, va contribuir a generar una activitat econòmica de 39.117.000 d’euros. Dada que equival a l’3,3% de l’Producte Interior Brut (PIB) nacional. D’altra banda, la indústria de l’esport va generar gairebé 414.000 llocs de treball, el que equival a l’2,1% de la població ocupada al país.
L’estudi conclou amb un plantejament i un desafiament a l’ecosistema de l’esport. “El sector ha d’aprofitar aquesta oportunitat per promoure una transformació fonamental en la forma en què els responsables polítics i el públic percebin el valor i la contribució de l’ecosistema de l’esport als resultats socials i econòmics.”