MÒDUL 1. Eines, Tècniques i Comunicació

Proporcionar a l'estudiant una base sòlida i actualitzada de les diferents tècniques de laboratori i mètodes estadístics i d'anàlisi de dades útils per a l'anàlisi de la biodiversitat. Les diferents assignatures pretenen aconseguir que l'alumne tingui la preparació adient per aplicar en cada estudi les tècniques i eines més apropiades.

Al final del mòdul s'espera que els participants siguin capaços de comprendre les avantatges, àmbit d'aplicació i limitacions dels mètodes estudiats.

En conseqüència, l'alumne haurà adquirit la capacitació per dissenyar i aplicar els mètodes més adients per a desenvolupar estudis en el àmbit de la biodiversitat, tan pel que fa  a la planificació, la realització i l'anàlisi dels resultats. En concret, serà capaç de:

• Dissenyar un pla de treball. Tenir els coneixements suficients per saber quines tècniques cal aplicar en un estudi concret. Recollida de dades, instrumentació necessària, reactius que es requereixen, preparació del material biològic,...
  
• Manegar la informació biològica, incloent el disseny i explotació de bases de dades 
• Escollir les tècniques estadístiques i d'anàlisi de dades adequades i interpretar-ne els resultats.
  

MÒDUL 2. Genètica, Evolució i Biodiversitat

L'objectiu d'aquest mòdul és introduir al alumne en les eines de caracterització de la constitució genètica de les poblacions i de les espècies així com en els mecanismes que permeten que aquesta constitució genètica varií al llarg del temps. El mòdul s'estructura en set assignatures. L'assignatura de Genètica de poblacions oferirà una visió global dels mecanismes evolutius que permeten que les poblacions canviïn en el temps. La assignatura d'Evolució molecular aprofundirà en l'estudi de com evolucionen les molècules de DNA i de proteïnes. Aquesta és la base per poder entendre com les dades moleculars es poden utilitzar per fer inferències evolutives, el que es desenvoluparà en les assignatures de Mètodes d'inferència filogenètica, Aplicacions de la inferència filogenètica i Genealogies moleculars en la que també es tractaran aspectes de filogeografia. Finalment, s'abordarà l'estudi de l'Evolució del genoma per entendre com al llarg de l'evolució s'ha produït l'increment en la grandària del genoma i en la complexitat. En l'actualitat amb l'increment de genomes complets seqüenciats aquest darrer estudi requereix unes eines que es presentaran en l'assignatura de Fonaments de la Bioinformàtica.

MÒDUL 3. Biodiversitat Animal Avançada

És un mòdul dissenyat per a donar formació avançada en allò que es considera a l'hora el més bàsic i el més elaborat en Zoologia: el reconeixement especific i l'establiment de les relacions filogenètiques entre els grups. Ambdós eixos són fonamentals per a conèixer e interpretar la biodiversitat animal. Els tres pràcticums han de aprofundir en el coneixement de la fauna de Invertebrats, Artròpodes i Vertebrats, mitjançant l'estudi dels diferents caràcters i tècniques associades al diagnòstic, en cada grup. També es donaran a conèixer les tècniques de mostratge al camp específiques per a cada grup, així com els mètodes d'anàlisi i conservació de les mostres al laboratori. L'assignatura de Filogènia mostrarà les diferents tècniques emprades per a establir les afinitats d'origen entre els grans troncs evolutius dels animals i una perspectiva actual dels principals debats en la matèria.

MÒDUL 4. Biologia i Ecologia Evolutives dels Animals

Aquest mòdul conté assignatures que estudien de manera transversal, es a dir de manera comparada, quines són i com actuen les diferents forces evolutives que guien el procés de diversificació, adaptació i extinció en el món animal. L'objectiu fonamental és que l'alumne comprengui les manifestacions del fenomen evoluti u en els diferents aspectes que determinen la història vital dels animals. A l'assignatura de c omportament animal es tractaran, principalment els aspectes d'ecologia del comportament, les estratègies de reproducció es tractaran en el context del cicle vital, fent èmfasi en les vessants adaptatives que poden presentar. Les adaptacions funcionals es tractaran tant a nivell morfològic (anatomia funcional) com fisiològic (adaptacions funcionals). Els patrons de distribució geogràfica i la seva interpretació es tractaran a la zoogeografia i els sistemes d'orientació i navegació en els desplaçaments a l'assignatura d'orientació i migració. Finalment les interaccions tròfiques entre els animals i altres organismes s'estudiaran pels cas concret dels paràsits (animal/animal) i en general (relacions tròfiques), tenint, en aquest darrer cas, un enfocament molt metodològic i pràctic

MÒDUL 5. Filogènia i Diversitat Vegetal

El mòdul de filogènia i diversitat vegetal té per objectiu aprofundir en l'estudi de la diversitat morfològica, estructural i funcionals dels diversos grups de vegetals i fongs des d'una perspectiva ecològica y evolutiva. Formen part d'aquest mòdul sis assignatures.

L'assignatura de filogènia vegetal pretén donar a conèixer les principals pautes i mecanismes d'evolució en organismes fotosintètics i fongs i oferir informació sobre les perspectives en la recerca en filogènia vegetal. Els diversos pràcticums tenen per objectiu aprofundir en el coneixement de la diversitat vegetal i permetran que l'alumne adquireixi habilitats i competències en les tècniques de laboratori i de camp per a l'estudi de la flora i en el reconeixement, l'inventariació, el seguiment i la valoració crítica de la flora d'un territori des d'una perspectiva ecològica i ambiental.

MÒDUL 6. Técniques en Botànica

El mòdul de tècniques en Botànica té per objectiu aprofundir en tècniques avançades per l'estudi de la diversitat dels vegetals i dels fongs, la vegetació i el paisatge vegetal. El mòdul aplega sis assignatures de caràcter metodològic i tècnic.

L'aprenentatge de mètodes i tècniques en biosistemàtica vegetal i palinologia habilitarà als alumnes per dur a terme estudis avançats en filogènia, sistemàtica i taxonomia, mentre que l'aprenentatge de tècniques en micologia aplicada donarà competència en el cultiu comercial i industrial de fongs.

L'assignatura mètodes i tècniques d'estudi de criptògames té per objectiu donar a conèixer les tècniques més avançades per l'estudi de les criptògames, mentre que les assignatures mètodes i tècniques d'estudi de la vegetació i els SIG i la cartografia de la vegetació pretenen aprofundir en les metodologies d'estudi de la vegetació i els paisatge vegetal respectivament. L'aprenentatge de les diverses tècniques d'aquests tres assignatures ha d'habilitar als alumnes per fer front de manera autònoma a l'estudi i la valoració de la flora i la vegetació d'un territori i al reconeixement de la incidència que tenen els diversos factors ambientals sobre la flora i la vegetació d'un territori.

MÒDUL 7. Fonaments de la Conservació

Aquest mòdul proporciona les bases per a la comprensió integradora del concepte de biodiversitat i de les teories que tracten del manteniment de la diversitat als ecosistemes. Tracta les diferents aproximacions vigents, organísmiques i sistèmiques, establint les bases per a la biologia i l'ecologia de la conservació. Inclou 7 assignatures.

1. Perspectives ecològiques de la biodiversitat. Visió integradora de la biodiversitat identificant des de la variació clinal intraespecífica als ecosistemes i la macroecologia.
2. Diversitat i funcionalitat dels ecosistemes. Revisa la teoria ecològica, en particular sobre les relacions entre diversitat biològica i l'estabilitat dels ecosistemes.
3. Demografia i conservació de poblacions. Conservació de poblacions amenaçades. Teoria demogràfica determinista, elasticitat.
4. Biologia de la conservació. Fonaments de la conservació a nivell dels organismes.
5. Genètica de la conservació. Fonaments de la conservació a nivell de mecanismes que garanteixen el polimorfisme genètic.
6. Ecologia de la conservació. Fonaments de la conservació de la riquesa d'espècies a nivell dels hàbitats.
7. Comportament i conservació. Elements etològics a tenir en compte en la conservació de les espècies individuals
   

MÒDUL 8. Avaluació de la Biodiversitat

Mòdul d'eines i mètodes per avaluar i diagnosticar l'estat de conservació de la biodiversitat en els seus nivells de manifestació: poblacions uniespecìfiiques, comunitats i ecosistemes.

1. Anàlisi de viabilitat de poblacions. Conservació de poblacions amenaçades. Mètodes estocàstics. Risc d'extinció.
2. Anàlisi espacial de comunitats i del paisatge.
3. Sistemes dinàmics i aplicacions als ecosistemes. Modelització en sistemes dinàmics, compartiments i fluxos; llenguatges de programació. Exemples en ecologia.
4. Bases de dades i col•leccions aplicades a la conservació. Les tècniques informàtiques de gestió de la informació de la biodiversitat territorial.
5. Efectes de la contaminació en la biodiversitat. La problemàtica de la contaminació en vertebrats, les seves tipologies i efectes.
6. Aproximació multidisciplinar a l'estudi de la biodiversitat. Les problemàtiques de la conservació des d'un punt de vista integrador.
7. Bioindicadors de la diversitat. Indicadors biològics de la continuïtat i qualitat de conservació a nivell d'ecosistema.
   

MÒDUL 9. Optativitat comuna

Les assignatures d'aquest mòdul s'organitzen en funció dels diferents grups d'animals. Fan èmfasi en les metodologies pròpies de l'estudi de cada grup i corresponen a les especialitats tradicionals en els estudis faunístics. tres assignatures tenen una vessant aplicada. La protozoologia aplicada es centrarà particularment en l'ús dels protozous a les plantes depuradores i com a indicadors de processos en el medi aquàtic, l'entomologia aplicada a l'estudi de les plagues i el control biològic, mentre que l' entomologia mèdica posa l'èmfasi en aquells insectes que tenen incidència en la sanitat humana, ja sigui com a vectors de malalties o causants directes de malalties. La resta d'assignatures tracten grups específics d'animals, els mol•luscs (malacologia), els peixos (ictiologia), els amfibis i rèptils (herpetologia), els ocells (ornitologia) i els mamífers (mastozoologia).

El mòdul té per objectiu conèixer amb detall les causes de la distribució dels vegetals al món, les estratègies funcionals dels vegetals en relació a l'hàbitat que ocupen, l'acoblament de les poblacions de diverses espècies per constituir comunitats i el funcionament de les poblacions vegetals des d'una perspectiva demogràfica. L'alumne aprofundirà en els diversos valors que tenen les plantes i el fongs a la societat actual. Aquest mòdul s'estructura en sis assignatures.

L'assignatura fitogeografia té per objectiu aprofundir en el coneixement de la distribució dels vegetals al món i el paper que hi tenen els diversos factors ambientals, biològics i històrics. Les assignatures morfologia i estructura funcional de les plantes i les estratègies reproductives dels vegetals pretenen donar les claus per l'anàlisi i la interpretació dels atributs vitals dels vegetals en relació a les característiques de l'hàbitat. L'assignatura vegetació mediterrània forestal i arbustiva té per objectiu aprofundir en el coneixement de l'estructura y el funcionament de les comunitats arbòries i arbustives de la mediterrània. Les bases conceptuals de la dinàmica i la demografia de les poblacions vegetals constitueix l'objectiu de l'assignatura biologia de poblacions vegetals. L'assignatura botànica econòmica pretén aprofundir en el coneixement de les plantes útils i la gestió racional dels recursos naturals. L'alumne adquirirà habilitats i competències en la valoració de la importància de la conservació de la flora i la vegetació des d'una perspectiva ecològica, ambiental, econòmica i social.

Mòdul temàtic dedicat a documentar i tractar les principals problemàtiques de conservació del nostre entorn natural, així com les coses apreses i assolides en l'aplicació de programes de gestió.

1. Conservació i gestió de la fauna terrestre. Experiències i aprenentatges crítics en conservació d'espècies de fauna vertebrada.
2. Conservació i gestió de la fauna aquàtica continental. Experiències i aprenentatges crítics en conservació d'espècies de peixos.
3. Conservació i gestió de la fauna marina. Experiències i aprenentatges crítics en conservació d'espècies de vertebrats marins.
4. Gestió de zones humides. Experiències d'ecologia i ornitologia en conservació de zones humides d'elevada biodiversitat ornítica.
5. Gestió de les invasions biològiques. Problemàtica de les invasions sobre la flora i fauna autòctones.
6. Comunitats vegetals i hàbitats: diversitat i conservació. Les comunitats vegetals com a eina de tipificació dels hàbitats.
7. Conservació i gestió de la flora terrestre. Problemàtiques de conservació d'espècies de flora vascular.
8. Conservació i gestió de la flora i comunitats vegetals aquàtiques. Problemàtiques de conservació d'espècies d'algues i fanerògames marines i d'aigua dolça.

MÒDUL 10. Pràcticum de Recerca

El mòdul de recerca té com a objectiu capacitar l'alumne per el desenvolupament de l'activitat científica en l'àmbit de la biodiversitat i la seva gestió i conservació. Consistirà en el disseny, execució i defensa d'un treball original d'investigació que es realitzarà sota la direcció d'un professor amb experiència específica en el tema escollit. L'alumne haurà de dur a terme per ell mateix la totalitat del procés, des de la identificació del tema, el plantejament d'hipòtesis, la definició dels objectius, l'elecció de la metodologia adient, l'execució de l'acció d'investigació i la discussió crítica dels resultats obtinguts.

Aquest treball de recerca culminarà amb la seva presentació i defensa pública. Quan aquesta via tingui com a objectiu final la realització del Doctorat, el treball hauria de ser el primer pas en el disseny de la futura tesi.

MÒDUL 11. Pràcticum Professionalitzador

L'objectiu d'aquest mòdul és introduir l'alumne en la pràctica de la avaluació, gestió i conservació de la biodiversitat i capacitar-lo per al desenvolupament professional mitjançant la realització de tasques aplicades com poden ser mesurar la biodiversitat i monitoritzar canvis deguts a factors naturals i antropogènics, dissenyar pautes d'actuació ambiental relacionades amb la biodiversitat, elaborar bases de dades, catàlegs o inventaris, i elaborar informes. Aquest pràcticum es podrà dur a terme no només en un centre de recerca, sinó també en una institució, empresa, consultoria o un organisme públic com ara un parc natural, un museu, una administració o qualsevol altre organització involucrada en la gestió i conservació de la biodiversitat. L'alumne durà a terme la tasca sota la tutoria d'un professor del Màster i haurà d'elaborar un projecte final que presentarà i defendrà públicament per a obtenir el títol de Màster.