Cada dia amb més intensitat es detecta a la nostra societat una demanda de tutela del nostre/seu patrimoni cultural. Imperatiu que es concreta en normes i lleis d'àmbit autonòmic, estatal i europeu que obliguen, tant al seus propietaris com als seus custodis legals, a garantir-ne la seva conservació i la seva transmissió a les generacions futures.

La transmissió dels valors documentals i de les qualitats històriques i estètiques d'aquest patrimoni només es possible si es preserven els seus elements materials. Objectiu últim i competència de la professió i dels professionals de la conservació i la restauració dels béns culturals.

A l'actualitat els professionals en exercici són diplomats de les Escoles Superiors de Conservació i Restauració de Béns Culturals o llicenciats en Belles Arts, amb l'itinerari o l'especialitat de Conservació-Restauració. En ambdós casos, els ensenyaments giren entorn a l'examen, el diagnòstic i els tractaments de conservació i restauració aplicats a objectes patrimonials com ara quadres, documents d'arxiu, peces arqueològiques o escultures, en tant que objectes únics i, en la majoria de casos, desubicats.

Tanmateix, normalment el nostre patrimoni es guarda, s'estudia i es conserva dins d'un conjunt o d'una col.lecció en museus, arxius i biblioteques, o formant part d'una unitat patrimonial on conviuen diferents elements com és el cas de l'arquitectura, dels jaciments arqueològics o dels entorns del paisatge urbà.

Realitat que, tant els diplomats com els llicenciats actuals, solament arriben a conèixer plenament al final del seu procés d'inserció laboral, i sempre que aquest s'assoleixi en aquells àmbits on els béns culturals són considerats com a part d'una realitat patrimonial superior.

Així mateix, al nostre país existeix un nombre important de professionals que ja fa anys que hi treballen, tant per a particulars com o en o per a institucions públiques i/o empreses privades, i que, fins i tot, formen part d'equips multidisciplinars. Col.lectiu amb experiència, però que demanen ampliar i reciclar els seus coneixements i que, depenent del moment de la seva formació i de la titulació aconseguida, també li pot caldre la posada al dia de la seva acreditació professional, tant davant de les institucions com de la resta de professions que treballen amb el patrimoni.

Cal, per tant, una oferta formativa que, per als estudiants que acaben de finalitzar els estudis de diplomatura o de llicenciatura amb l'itinerari de conservació-restauració, els hi aporti coneixements, eines i recursos, que tingui com a objectiu la garantia d'èxit de la seva immersió laboral. Per als professionals, i partint de la seva experiència, aquests podrien eixamplar la seva visió del món professional més enllà d'onrealitzen la seva feina, els podrien capacitar per fer la recerca i els atorgarien una acreditació professional actualitzada, el títol oficial de Màster.

En conseqüència, en l'àmbit de la conservació i la restauració del patrimoni es justifica plenament la proposta d'un Màster que es fonamenti sobre el binomi obra-context. Concepte en el què poden i han de confluir els vigents ensenyaments de diplomatura i llicenciatura i el futur grau de conservació-restauració, essent la seva continuació formativa natural tant en la vessant professionalitzadora com en la d'iniciació a la recerca, que hauria de finalitzar amb el doctorat i l'elaboració de tesis doctorals d'aquest camp.