Imatge de diagramació Imatge de diagramació Imatge de diagramació Imatge de diagramació
Cultures i llengües de l'antiguitat Imatge de diagramació
Imatge de diagramació
images_7_peque.jpg
 
Presentation
Home
Goals
Skills
Addressee
General information
Specific access requirements
Academic information
Structure of master
Programmes
Schedule
Tutorships and Faculty
Research Paper
PhD Programme
Students' Corner
News and alerts
Private area
Queries and Suggestions
Grants and financial aids

Facultat de Filologia

Gran Via de les Corts Catalanes, 585,
08007 Barcelona

emarcos@ub.edu jordiaviles@ub.edu


Imatge de diagramació
 

EL LLATÍ I LA FORMACIÓ DEL LÈXIC ROMÀNIC Print

 

Objectius d'aprenentatge de l'assignatura

-       Conèixer i valorar les fonts documentals, bibliogràfiques i lexicogràfiques que permeten l'estudi del lèxic llatí envers les llengües romàniques.

-       Adquirir la destresa metodològica necessària per a reconèixer, mitjançant els coneixements teòrics imprescindibles, els fenòmens semàntics presents en llatí i que van desembocar en la fragmentació lingüística de la Romània.

-       Assolir la competència suficient per a dur a terme l'anàlisi semàntica i lingüística envers la correcta comprensió de les fonts documentals.

-       Afavorir una actitud crítica orientada a la recerca i a la resolució dels problemes que presenten les fonts documentals.

 

Blocs temàtics o de continguts

1. Pressupòssits teòrics

1.1.  Lèxic vulgar i lèxic clàssic

1.2.  Evolució i canvi semàntic

1.3.  Creació de mots: onomatopeies. composició, derivació, manlleus

2. Fonts documentals, bibliogràfiques i lexicogràfiques.

3. Comentari lingüístic i semàntic d'una selecció de textos literaris, epigràfics i papirològics.

 

Metodologia i organització general de l'assignatura

Les sessions presencials tindran una orientació eminentment pràctica. Per a completar la formació, es facilitarà a l'estudiant l'accès a la part teòrica mitjançant materials consultables al Campus Virtual o distribuits en el decurs de les sessions de treball. Una part de la formació haurà d'obtenir-la l'estudiant a través de la lectura d'un dels llibres o articles recomanats i l'elaboració de les ressenyes corresponents. L'estudiant haurà de preparar autònomament, però amb la supervisió del professor, un treball sobre algun aspecte del lèxic llatí en relació amb alguna o algunes llengües romàniques.

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

El sistema i els criteris d'avaluació es basaran en les evidències obtingudes de la valoració continuada de l'aprenentatge de l'estudiant d'acord amb aquest barem:

- El 40% de la qualificació s'obtindrà amb l'assistència i la participació activa a classe.

- El 20%, amb les lectures recomanades i les ressenyes corresponents

- El 40%, amb un treball que consistirà en el comentari lingüístic d'un o més textos.

 

Fonts d'informació bàsica

A.A.V.V., Enciclopedia lingüística hispánica. Vol. I, Madrid, CSIC, 1960.

Banniard, M.; Lanly, A., "Du latin aux langues romanes", Cahiers de Civilisation Médiévale, 42/2, (1999), pàg. 199-200.

Bastardas, J., "El latín de los cristianos. Estado actual de su problemática", BIEH 7/2, 1973, pàg. 5‑17.

                     Diàlegs sobre la meravellosa història dels nostres mots. Barcelona, Edicions 62, 1996.

Bonfante, G., "La lingua latina parlata nell'età imperiale", ANRW (= Aufstieg und Niedergang der römischen Welt) II 29/1, Berlin-Nova York 1985, pàg. 413-452.

Calboli, G., "Latino volgare e latino classico", a G. Cavallo; C. Leonardi; E. Menestò (dirs.), Lo spazio letterario del Medioevo. I. El Medioevo latino, vol. 2, La circolazione del testo. Roma, Salerno,1994, pàg. 11-62.

Campanile, E., Appunti sul latino preromanzo. Napoli, Cymba, 1969.

Coseriu, E., El llamado "latín vulgar" y las primeras diferenciaciones romances. Montevideo, 1954.

González Rolán, T., "La formación del latín popular y su proceso de absorción de las lenguas romances", CFC 1 (1976), pàg. 73-121.

Grandgent, C.H., Introducción al latín vulgar (trad. de F.B. Moll). Madrid, CSIC, 1952 (2ª. ed. [1ª. ed. 1928]).

Hofmann, J.B., El latín familiar (trad. i anotat per J. Corominas). Madrid, CSIC, 1958.

Iungemann, F.H. La teoría del sustrato y los dialectos hispano romanos y gascones (trad. esp. de E. Alarcos Llorach). Madrid, Ed. Gredos, 1956.

Kerlouégan, F.; Conso, D.; Bouet, P., Initiation au système de la langue latine: du latin classique aux langues romanes (I a.C.- VIII d. C.), París, Nathan Université, 1991.

Löfstedt, E., Il latino tardo. Aspetti e problemi (trad. C. Giorgetti Cima, nota i apèndix bibliogràfic d'G. Orlandi). Brescia, Ed. Paideia, 2006.

Lüdtke, H., Historia del léxico románico (trad. M. Mtnez. Hdez.). Madrid, Gredos, 1974.

Lloyd, P.M., Del latín al español (trad. de A. Álvarez Rguez.). Madrid, Gredos, 1993.

Meyer‑Lübke, W., Introducción a la lingüística románica (trad. de la 3a. ed. alemana i addicions d'Américo Castro). Madrid, Ed. Centro de Estudios Históricos, 1926.

Negri, M., Latino arcaico, latino rustico e latino preromanzo, Milan, Unicopli, 1982.

Rohlfs, G., Diferenciación léxica de las lenguas románicas (trad. i notes d'M. Alvar). Madrid, CSIC, 1979.

Rohlfs, G., Estudios sobre el léxico románico (reelaboració parcial d'M. Alvar). Ed. conjunta revisada y aumentada. Madrid, Gredos, 1979.

Tagliavini, C., Orígenes de las lenguas neolatinas (trad. de J. Almela). Mèxic, Fondo de Cultura Económica, 1993.

Väänänen, V., "Le problème de la diversification du latin", ANRW II 29/1, 1983, pàg. 480‑506.

Väänänen, V. Introducción al latín vulgar (trad. M. Carrión). Madrid, Gredos, 1985 (2a. ed., trad. de la 3a. ed. francesa)

Vineis, E. (ed.), Latino volgare, latino medioevale, lingue romanze (Atti del Convegno della Società italiana di glottologia: Perugia, 28 e 29 marzo 1982). Pisa, Giardini, 1984.

Wartburg, W. von, La fragmentación lingüística de la Romania (Trad. M. Muñoz Cortés). Madrid, Gredos, 1971.

Wright, R., Latin tardio y romance temprano en España y la Francia carolingia (trad. L. Lalor). Madrid, Gredos, 1989.

 

Nota: La resta de la bibliografia adient serà lliurada en el decurs de l'assignatura.

 
© Universitat de Barcelona