LÍNIES DE RECERCA I PROFESSORAT I INVESTIGADORS ASSOCIATS

(100160) Intervenció social, enfocament dialògic i desigualtats socials i culturals

L'interès d'aquesta línia se centra en:

• Anàlisi de les desigualtats de classe social, ètnia, gènere i edat.
• Les sociologies que contribueixen a la superació de desigualtats.
• Teories i pràctiques de les sociologies públiques i dialògiques.
• Les utopies reals.
• Estudi de les relacions entre els diferents tipus de desigualtats a les actuals societats de la informació.
• Aprofundiment en les recerques mundialment més rellevants sobre la superació de desigualtats.

(100161) Sociologia de les organitzacions i de les professions

Les societats avançades són societats de professions i organitzacions. Ambdues formacions socials són claus per entendre els processos socials, perquè actuen com un pont entre els nivells micro i macro. Concentren recursos i coneixement, dos aspectes fonamentals per a el canvi social. Les professions són grups organitzats que controlen un mercat i un àrea de coneixement. Són l’élite del capital humà a una societat i ocupen un lloc central en les estructures de l'Estat i en les organitzacions. Existeixen moltes professions i semiprofessions que lluiten per crear un espai de hegemonia dins el mercat. En aquest procés contribueixen a definir els problemes socials, les necessitats, a crear nous serveis i influeixen en la dinàmica social. Un aspecte significatiu és la comunicació entre professions i la interdisciplinaritat a l'hora d'abordar problemes socials.

(100162) Sociologia de la salut i dels sistemes sanitaris

En sociologia de la salut i de la qualitat de vida s'investiga sobre aspectes referents a la medicina, la vellesa, la gerontologia social i les deficiències. Es debat sobre la salut, la sexualitat i el gènere. No s'obvien, però, aspectes d'estructura, com l'anàlisi de l'estructura del sector sanitari de Catalunya i de l'Estat Espanyol. Els objectius més concrets són el desenvolupament d'una sociologia de la morbiditat i la mortalitat. Un exemple d'aquest interès és la recerca sobre el significat de la mort. Es tracta d'un tema complex i que demana molt coratge investigador. Dins dels estudis sobre salut i gènere, la línia de recerca investiga dues àrees: 1) dona i treball i 2) dona i solitud.

(100164) Sexualitat, dona, reproducció i família

Aquesta línia de recerca té com objectius:

1. L'estudi de les interaccions socials en la transformació de les relacions de gènere, principalment, en contextos educatius i de formació, així com en altres contextos socials. Analitza la intersecció de les dimensions de gènere, identitat cultural i educació en els processos d'exclusió social existents a la societat del coneixement, i estudia quines interaccions socials aporten elements per a la seva superació.

2. Recerques, activitats de formació, tasques de suport i assessorament tècnic amb i per a aquells col•lectius més invisibilitzats de la nostra societat: famílies monoparentals, dona i sistema penal, joves en situació de risc, adolescents en construcció de la seva identitat i autonomia, i dones. Considera tots aquests col•lectius com a subjectes de drets, protagonistes de la construcció d’una altra realitat social, i no com a éssers passius, simples objectes d’estudi, socialització i control. Utilitza una perspectiva crítica del control social. Aquesta no pot ser parcel•lada dins dels “límits” de cap disciplina científica, ja que el control social, en tant que comportament normativament definit com “social”, és una manifestació visible de la totalitat de factors que condicionen l’acció de l’ésser humà en una societat concreta.

3. Desenvolupar una perspectiva sociològica sobre la sexualitat, fer entendre que la sexualitat és un producte social, desenvolupar instruments teòrics i estratègies analítiques per l'anàlisi de la sexualitat.

(100166) Anàlisi i avaluació de sistemes i polítiques educatives

Vivim en la societat en xarxa, globalitzada i això ens planteja noves oportunitats i riscs. L'Escola i la Universitat, com totes les institucions socials, necessiten adaptar-se als nous reptes plantejats, amb la intervenció de tots els actors implicats. La recerca en aquesta línia analitza aquesta nova situació, des de dues perspectives diferents. Un primer enfocament examina els sistemes educatius de forma comparada i proposa idees per a una educació més competitiva dins la societat global. Un segon enfocament proposa que el nou context requereix arriscar-se amb una educació més dialògica i crítica, per tal d'assolir una societat més igualitària, laica, intercultural, participativa i democràtica. Aquesta línia de recerca tracta sobre les intervencions socials i les polítiques públiques i els seus efectes per avançar fins els objectius nomenats a dalt.

(100167) Sociologia de la producció cultural

Els objectius són:

1. La realització de recerca sociològica dins els àmbits de les arts i la cultura, la profundització teòrica de l'anàlisi de la dinàmica artística i cultural i, més generalment, la promoció d'aquest tipus d'estudi.

2. L'anàlisi de la dinàmica cultural urbana. Aquesta recerca analitza a més a més la realitat socioeconòmica i organitzacional del diversos sectors d'activitat cultural i examina els fluxos intra i intersectorials, l'articulació entre producció i consum, la relació entre cultura especialitzada i cultura informal, el paper de les estructures socials d'ajuda i la gravitació cultural de la ciutat.

3. L'anàlisi de problemes d'economia i de comportament econòmic des de la perspectiva cultural i del canvi institucional; l'anàlisi dels aspectes econòmics i socials de la producció cultural.

(100168) Sociologia política, democràcia i moviments socials

L'estudi del canvi social pot abordar-se des de diferents disciplines. Fer-ho des de la sociologia implica posar l'accent sobre les transformacions de les estructures socials i centrar-se en els canvis significatius d'aquestes. Això, no exigeix necessàriament fer un ús exclusiu de la macrosociologia, però comporta que els estudis portats a terme s'orientin a posar en relació sistemàtica el fenomen estudiat, que pot ser microsocial, amb l'estructura social i, per tant, a recolzar també en la macrosociologia. D'altra banda, en la tradició de la bona sociologia, l'estudi del canvi social és equivalent a l'estudi de l'estructura social. El fet de subratllar el canvi i no l'estructura deriva de la constatació de que estem al bell mig d'una gran inflexió històrica i que, en conseqüència, el canvi social està i estarà a l'ordre del dia. Es fa ràpidament evident, si observem la realitat social que ens envolta, que vivim en una època de transició: el sistema social que originarà la sociologia mateixa, i sobre el que sabem molt gràcies a aquesta, ha portat al límit les seves potencialitats i tensions internes i les relacions entre els éssers humans i la natura i, com a conseqüència, està donant lloc a una veritable acceleració històrica presidida per l'incertesa. L'impacte d'aquesta època de transició ha estat ben captada per molts dels sociòlegs importants que es situen dins la tradició de la sociologia no convencional, com ara Barrington Moore, Offe o Wallerstein.
Aquesta línia de recerca du a terme algunes investigacions sobre algunes de les formes emergents de conflicte social que s'han donat a las societats europees contemporànies amb l'objectiu de contribuir, a partir d'aquesta aportació empírica, a posar les bases teòriques i empíriques que permetin comprendre els problemes de la democràcia i els trets del conflicte social de la nova societat. A més a més, la investigació en aquesta línia examina la interacció entre globalització i transformació de les estructures estatals, amb un accent especial en els canvis relacionats amb l'Unió Europea. Finalment, s'analitzen des de diferents vessants la dinàmica ciutadana, tant des del cantó de la responsabilitat política, és a dir, del grau de sensibilitat dels governs en relació les demandes ciutadanes, com el de l'organització i desenvolupament de les noves vies de participació de la societat civil, al marge, molts cops, dels partits polítics.

(100169) Territori, població i ciutadania

Aquesta línia de recerca s'interessa per l’entorn del territori i la població, entesos com a suport de relacions l’un, i com a protagonista de ciutadania (de drets i de deures) l’altre. La investigació es proposa descriure i explicar les potencialitats i les constriccions de la urbanització dispersa en el desenvolupament de les relacions socials, focalitzant l'anàlisi en la mobilitat residencial i en les seves implicacions sobre les relacions familiars (de solidaritat i ajut) i en aquelles altres que tenen a veure amb el desenrotllament de la ciutadania (participació). A més a més, la línia de recerca analitza els processos d'exclusió que es produeixen dins el context dels canvis en el paper de les ciutats introduïdes per la globalització (atur estructural, marginació social en la ciutat, "ghettos").

(101019) Governança, innovació i sostenibilitat

Aquesta línia de recerca s'interessa per:

• Els models de desenvolupament econòmic centrats en la innovació i la creativitat.
• Les estratègies socialment creatives impulsades per la societat civil per a lluitar contra l'exclusió social.
• La transformació dels sistemes econòmics locals tradicionals cap a l'economia del coneixement.
• La governança.
• La sostenibilitat.

La complexitat de les regions metropolitanes sovint exigeix models de governança que coordinin els esforços de diferents municipis. A la vegada, les ciutats cerquen incorporar agents privats i de la societat civil en la gestió de la ciutat per tal de crear un consens hegemònic sobre el model de desenvolupament a seguir. Aspectes com ara la cohesió social a les ciutats, el mercat de l'habitatge, els processos de governança, l'educació com a motor de cohesió, la competitivitat dels sistemes de producció urbans i la sostenibilitat són, entre d'altres, tòpics que integren aquesta línia. L'anàlisi comparatiu amb d'altres realitats europees i l'enfocament disciplinari transversal caracteritza aquesta línia.

(100157) Teoria social i epistemologia de les ciències socials

Aquesta línia de recerca agrupa tres perspectives:

1. La perspectiva evolucionaria sobre la evolució cultural
2. La perspectiva cultural sobre el paper de les representacions simbòliques en l’ordre social.
3. La perspectiva ecològica sobre la relació ser humà-entorn
4. Teoria sociològica

(101020) Xarxes socials i capital social

Els objectius de recerca d'aquesta línia són:

• Capital social com a nova forma de capital del segle XXI.
• Creació, distribució i impacte del capital social.
• Una societat en xarxa.
• Xarxes socials com a noves formes d'organització i distribució de recursos.
• Xarxes socials com a mecanismes de construcció d'identitat, poder i acció col·lectiva.
• Xarxes del mal i xarxes del bé.

(101055) Empreses socials d'èxit

L'objectiu prioritari és l'estudi sociològic de les empreses socials que tenen actualment èxit en el mercat, aconseguint disminuir desigualtats en els seus entorns socials i funcionant en formes democràtiques superadores de les burocràcies. Aquesta línia s'emmarca en el programa de treball internacional sobre aquest tema coordinat conjuntament entre el del Departament de Sociologia de la Universitat de Wisconsin i un grup de professors i professores del Departament de Teoria sociològica de la UB. Algunes de les realitats que ja s'han estudiat són el Grup Mondragon i Uralungal Labour Contract Co-Operative Society Ltd (Kerala). La recerca inclou tant l'anàlisi empíric d'aquestes empreses com el desenvolupament de la teoria sociològica que permet la seva comprensió, fent un pas més enllà tant de les aportacions dels clàssics com Marx i Weber, i també de l'abundant literatura existent sobre economia social.

(101064) Felicitat i futur

(101068) Sociologia històric-comparativa