Informació general - Competències del llicenciat en Medicina

Competències que han d'adquirir els estudiants de Medicina durant els estudis de pregrau

INTRODUCCIÓ

Aquest document aprovat per Junta de Facultat el dia 10 de desembre de 2002, és el resultat d'un projecte dut a terme pel Grup d'Innovació i Excel·lència Docent de la Facultat de Medicina, constituït per tal de definir les competències finals dels estudiants de Medicina de la Universitat de Barcelona, durant els estudis de pregrau, amb el suport del Deganat de la Facultat. Aquest projecte neix de la necessitat que les institucions docents explicitin de manera concisa les competències mínimes de sortida dels seus estudiants, perquè aquests sàpiguen des del primer moment què s'espera d'ells i perquè el professorat tingui un referent per emmarcar l'activitat docent i l'avaluació. Aquest projecte s'ha basat en el concepte d'educació mèdica basada en les competències (Outcome-based education in medicine) desenvolupat per Harden (Dundee, Escòcia, RU) en col·laboració amb les altres facultats de medicina d'Escòcia.

L'educació basada en les competències finals o en el producte final no és un nou concepte ni una fase de la tecnologia educativa. De fet, pot aplicar-se a totes les etapes del procés formatiu, des de l'educació primària fins a la formació postgraduada. L'educació basada en les competències finals posa l'èmfasi en el producte final i defineix què s'haurà d'exigir a l'alumnat al final del procés educatiu, però no estableix com ha d'ensenyar el professorat ni com ha d'aprendre l'alumnat. Les competències finals determinen allò que s'ha d'ensenyar i ajuden a identificar allò que és essencial. Tenir una idea clara de les competències finals desitjades no significa, en cap cas, ser rígid en la metodologia docent que s'ha d'utilitzar.

Tenir clares aquestes competències finals és important, si tenim en compte que el nostre producte final ha de ser un llicenciat que sigui capaç d'entrar en el sistema de formació d'especialistes del servei sanitari públic i capaç, des del primer moment, d'exercir la medicina de manera tutelada i supervisada, sense perdre de vista que en certs casos també ha de ser capaç d'integrar-se en un projecte de recerca biomèdica i d'orientar-se, eventualment, cap a la docència universitària.

Confiem que el contingut d'aquest document sigui útil tant pels nostres estudiants en el seu procés d'aprenentatge com per el desenvolupament de la tasca docent del nostres professors.

EL DOCUMENT

El document elaborat es basa en els tres nivells de competències definits per Harden, necessàries per a un metge competent i reflectiu:

• el que el metge ha de ser capaç de fer (fer el que és correcte = competències tècniques) de quina manera el metge aborda la seva pràctica (fer el que és correcte de manera correcta = competències acadèmiques; nivell conceptual o de pensament crític)
• el metge com a professional (allò que és correcte fet de manera correcta per la persona correcta = competències de desenvolupament personal).

En total, han estat definits dotze dominis o camps, cadascun relacionat amb un dels tres nivells citats abans:

a) El que el metge ha de ser capaç de fer:

1. habilitats clíniques
2. procediments pràctics
3. estudi del pacient
4. com tractar el malalt
5. promoció de la salut i prevenció de la malaltia
6. habilitats de comunicació
7. habilitats per obtenir informació (informàtica, base de dades, etc.).

b) De quina manera el metge aborda la seva pràctica:

8. comprensió de les ciències bàsiques, clíniques i socials i els principis en què es fonamenten
9. actituds adequades, comprensió de les responsabilitats ètiques i legals
10. habilitats per a la presa de decisions, anàlisi, raonament i judici clínic.

c) El metge com a professional:

11. el metge com a proveïdor de serveis en el sistema sanitari
12. desenvolupament personal.

Cadascun dels dotze dominis o camps inclou diversos tipus de competències i es mostra en una pàgina diferent, amb una introducció i un paràgraf explicatiu. La columna de l'esquerra indica les competències generals i essencials i la columna de la dreta inclou, d'una manera molt detallada i concreta, les competències específiques. Aquestes han estat definides expressament amb un grau important de detall i han de traduir-se en activitats docents i d'aprenentatge. Inevitablement, existeixen encavalcaments entre els diferents camps o dominis i, per tant, algunes competències són comunes en els diversos dominis. Qualsevol duplicació aparent serveix per demostrar els lligams i la interdependència entre els diversos elements que defineixen un metge competent i reflexiu.

Bibliografia

1. Proceedings of the World Summit on Medical Education, 28 (supl 1), 1-171, 1994
2. CCECS. Les competències professionals en Ciències de la Salut. Generalitat de Catalunya, 54; 1997.
3. Pérez, J., Vallés, A., Caseras, X. Gual, A. Competencias profesionales que han de adquirir los licenciados de Medicina durante los estudios de pregrado. Educación Médica, 1999, vol. 2, 80-88
4. Brown University. An educational blueprint for the Brown University School of Medicine. Competency-based curriculum. Providence. Brown University, 47, 1995.
5. General Medical Council Tomorrow's doctors: Recommendations on undergraduate medical education. Education Committee of the General Medical Council, London, 1993.
6. Harden, R. Crosby, J.R. Davis, M.H. and Friedman, M. AMEE Guide nº 14: Outcome-based education: part 5. From competency to metacompetency:a model for the specification of learning outcome. Medical Teacher, 1999, 21, nº6, 546-552.
7. Simpson, J.G. et al. The Scottish Dean's Medical Curriculum Group. The Scottish docotr-learning outcomes for the medical undergraduate in Scotland: a foundation for competent and reflective practitioners. Medical Teacher, 2002, 24, 2, 136-143.