• prendre la pressió arterial
• fer una oscil·lometria
• interpretar els trets bàsics d'un ECG normal i anormal.

• comprovar la capacitat vital
• utilitzar Ventimask
• fer un repic (clapping)
• utilitzar inhaladors i aerosols.

• utilitzar el mirall frontal simple i el mirall de Clar
• fer una otoscòpia
• fer una laringoscòpia indirecta sobre maniquí
• fer un tapament anterior d'una epistaxi
• fer un pneumotapament d'una epistaxi posterior
• extreure cossos estranys de la laringe
• extreure cossos estranys de la gola, les fosses nasals i les orelles.

• explorar un fons d'ull
• fer una eversió de les parpelles
• extreure cossos estranys superficials del globus ocular.

• fer una punció venosa
• determinar glucèmies capil·lars
• efectuar una tira bàsica d'orina
• interpretar els resultats dels exàmens analítics bàsics de sang
• interpretar els resultats dels exàmens analítics d'orina
• detectar sang oculta a la femta
• fer un test d'embaràs.

• interpretar la radiologia simple de tòrax
• interpretar la radiologia simple d'abdomen
• interpretar la radiologia simple òssia.

• aplicar mesures d'asèpsia en ferides simples
• col·locar sutures en ferides simples
• fer cures cutànies
• fer la reanimació cardiopulmonar bàsica
• fer la reanimació cardiopulmonar avançada
• mantenir una ventilació correcta de la via aèria
• fer un primer tractament d'una hemorràgia externa.

• fer una goniometria
• fer un test muscular manual
• fer una dinamometria
• fer una immobilització provisional amb guix del membre superior
• fer una immobilització provisional amb guix del membre inferior
• fer una immobilització elàstica del canell i de la mà
• fer una immobilització elàstica del turmell i del peu
• col·locar embenats compressius i elàstics
• col·locar un collaret cervical a un accidentat.

• col·locar una via intravenosa
• col·locar una sonda nasogàstrica
• col·locar una sonda vesical
• administrar insulina
• administrar injectables intramusculars
• administrar injectables subcutanis
• administrar injectables intravenosos
• administar injectables intradèrmics.

• fer una exploració psicomètrica bàsica i neuropsicològica.

Ha de ser capaç de (F):

• establir una metòdica d'exploracions complementàries raonada, segons el procés de base i el diagnòstic diferencial establert
• valorar el risc i el benefici de cada exploració
• valorar, aproximadament, el cost de l'exploració
• donar informació detallada al pacient de les exploracions que es faran
• obtenir el consentiment per escrit.

Conèixer les circumstàncies en les quals estan indicades les exploracions més comunes, basades en el laboratori, i els procediments requerits per obtenir el material necessari per a la investigació (C, Q). 

Bioquímica

• conèixer les indicacions de les diverses proves del laboratori bioquímic
• conèixer com s'han d'obtenir les mostres per als estudis bioquímics bàsics
• saber els valors normals dels principals paràmetres bioquímics
• saber quina informació pot obtenir-se d'una anàlisi bioquímica
• saber interpretar unes anàlisis bioquímiques generals.

Hematologia

• conèixer les indicacions de les diverses proves del laboratori hematològic
• conèixer com s'han d'obtenir les mostres per als estudis hematològics bàsics
• saber els valors normals dels principals paràmetres hematològics
• saber quina informació pot obtenir-se d'una anàlisi hematològica
• saber interpretar unes anàlisis hematològiques bàsiques.

Microbiologia

• conèixer la fisiopatologia d'un procés infecciós per poder discernir quines mostres són les adients per enviar al laboratori
• conèixer les condicions bàsiques en què s'han de prendre les mostres, així com els mètodes de conservació i transport
• saber interpretar els resultats de les tècniques de diagnòstic microbiològic directe
• saber interpretar un antibiograma
• saber interpretar un diagnòstic microbiològic indirecte (serologia).

Immunologia

• conèixer les indicacions de les diverses proves del laboratori d´immunologia
• conèixer com s'han d'obtenir les mostres per als estudis immunològics bàsics
• saber els valors normals dels principals paràmetres immunològics
• saber quina informació pot obtenir-se d'una anàlisi immunològica
• saber interpretar una analítica immunològica.

Anatomia patològica

• conèixer les indicacions de la biòpsia i la citologia
• saber com s'han d'obtenir les mostres per als estudis citològics i anatomopatològics més habituals i com conservar-les adequadament
• conèixer els conceptes bàsics del diagnòstic anatomopatològic
• saber quina informació pot obtenir-se d'una biòpsia, d'una citologia i d'una punció aspirativa amb agulla fina
• saber interpretar un informe d'anatomia patològica i de citologia
• conèixer el valor de l'autòpsia clínica en el context de la medicina actual com a font d'informació clínica i epidemiològica i com a control de la qualitat assistencial
• conèixer el valor i el futur que pot tenir la patologia molecular en el diagnòstic o en la prevenció de les malalties.

Demostrar coneixement sobre les diverses exploracions de diagnòstic per la imatge, el cost aproximat i l'ús apropiat en diverses circumstàncies (C, Q):

• conèixer les diverses tècniques que s'integren en el diagnòstic per la imatge
• conèixer les indicacions i les contraindicacions de les exploracions
• seleccionar les proves i els procediments diagnòstics o terapèutics adients en cada cas
• prioritzar les diverses tècniques de diagnòstic en relació amb la sospita clínica
• conèixer l'anatomia radiològica bàsica
• interpretar la semiologia elemental
• interpretar una radiografia convencional (tòrax, abdomen, esquelet i sistema urinari)
• saber interpretar un informe d'una prova d'exploració de diagnòstic per la imatge.

Ha de ser capaç de (C):

• reconèixer els efectes globals de la malaltia sobre el pacient (físics, psíquics, econòmics, socials)
• reconèixer la importància del treball en equip
• reconèixer la importància de la recerca bibliogràfica pels diversos mitjans.

• els diversos tipus de fàrmacs
• les indicacions dels diferents fàrmacs
• les dosis i les vies d'administració
• les interaccions, les contraindicacions i els efectes adversos.

Saber utilitzar els diversos tipus de fàrmacs adequadament (F).

• comprendre el procediment d'extracció, de fraccionament i de conservació de la sang, les complicacions derivades i les mesures de seguretat
• conèixer la compatibilitat i els riscos transfusionals
• conèixer els fonaments de les tècniques d'autotransfusió; dipòsit preoperatori
• conèixer les indicacions de la transfusió de diversos hemoderivats
• conèixer les complicacions de la transfusió
• conèixer el diagnòstic i el tractament inicials de les complicacions de la transfusió: reaccions agudes hemolítiques i no hemolítiques, sobrecàrrega circulatòria.

Conèixer quan està indicada la cirurgia i les opcions quirúrgiques generals (C).
Conèixer els principis de la preparació per a la cirurgia i del tractament intraoperatori i postoperatori (C).
Conèixer els riscos i les complicacions generals associats a la cirurgia (C).
Saber aplicar o orientar el tipus de tractament immediat i secundari d'una ferida (F). De manera més concreta, cal conèixer:

• les indicacions de la cirurgia en malalties cròniques i agudes
• les indicacions i els riscos de l'anestèsia local, raquídia i general
• el tractament general del pacient postoperat. Mètodes d'analgèsia postoperatòria i complicacions d'aquesta
• els riscos tromboembòlics en el pacient quirúrgic
• els riscos i la preparació de la cirurgia en el pacient anticoagulat
• els sistemes de prevenció i tractament de la infecció en cirurgia
• reconèixer les complicacions infeccioses i hemorràgiques de la ferida quirúrgica
• reconèixer una isquèmia arterial aguda d'extremitats
• reconèixer una síndrome compartimental.

Ha de ser capaç de (F):

• tractar i suturar ferides superficials.

Ha de ser capaç de:

• utilitzar els recursos relatius a la comunicació, especialment, tot allò que fa referència a una tècnica d'entrevista eficaç i a la capacitat d'explicar-se oralment i per escrit (F)
• conèixer els recursos necessaris per garantir un tractament i un seguiment correctes del malalt crònic pel que fa a la modificació d'hàbits de salut i al manteniment posterior (C)
• supervisar el compliment d'instruccions, tant en els aspectes de seguiment de pautes farmacològiques com de procediments exploratoris o de canvis en hàbits de salut (F)
• detectar estats emocionals associats a altres quadres clínics que comprometin la seva evolució (F).

Ha de ser capaç de (F):

• valorar dades del nivell educatiu, cultural i socioeconòmic del pacient
• dirigir l'entrevista tenint present aquests aspectes, especialment l'adequació del llenguatge de les instruccions que ha de seguir el pacient per a la prossecució de l'actuació mèdica
• valorar el paper de la família en la malaltia: suport, escassa incidència, absència de familiars
• valorar el grau d'acord que mantenen els familiars amb les decisions plantejades pel metge, ja que influiran en l'adhesió al tractament
• adequar les pautes mèdiques estipulades als recursos familiars i socioeconòmics del pacient, sempre per afavorir-lo
• valorar les característiques laborals i el grau de satisfacció. Incloure aquests aspectes en l'estil de vida del pacient per la seva repercussió en la salut actual i en la futura.

Ha de conèixer (C):

• les indicacions generals de la radioteràpia
• les diverses tècniques radioteràpiques amb els seus avantatges i inconvenients.

Ha de ser capaç de (C):

• valorar les possibilitats de combinació amb altres tractaments: cirurgia, quimioteràpia, hormonoteràpia, immunoteràpia
• raonar les indicacions i les contraindicacions de les tècniques emprades en radioteràpia per al tractament de les diverses malalties
• valorar la resposta al tractament i les possibles reaccions i seqüeles secundàries.

• el paper de la nutrició com a principal terapèutica no farmacològica en diverses condicions mèdiques
• les característiques d'una dieta adequada com a mesura preventiva
• les indicacions terapèutiques de la nutrició artificial enteral i parenteral
• les complicacions dels diferents mètodes de nutrició artificial
• les vies d'administració, les complicacions i la prescripció
• els principis i les característiques de la nutrició artificial domiciliària.

Ha de ser capaç de (F):

• seleccionar els mètodes apropiats per tal d'assegurar una nutrició adequada a les necessitats individuals del pacient
• valorar els estats de malnutrició.

Reconeixement i tractament inicial de les situacions de risc vital que requereixen actuació immediata: respiratòries, cardiovasculars, hemorràgiques, neurològiques, traumàtiques i endocrinològiques.Ha de ser capaç de reconèixer i iniciar el tractament intrahospitalari o extrahospitalari de (C, F amb supervisió o Fs):

• insuficiència respiratòria aguda, crisi asmàtica, broncospasme, pneumotòrax a tensió, epiglotitis, broncospiració, obstrucció respiratòria per cos estrany, edema de glotis, crisi d'hiperventilació, embòlia pulmonar, aturada respiratòria. Valorar la permeabilitat de la via aèria
• infart agut de miocardi, angor, insuficiència cardíaca esquerra, edema agut de pulmó, fibril·lació ventricular, asistòlia, dissociació electromecànica, altres arítmies amb repercussió hemodinàmica. Conèixer les indicacions de la desfibril·lació, la cardioversió elèctrica i el marcapassos
• xoc, segons la seva etiologia: cardiogènic, hipovolèmic, sèptic, anafilàctic o per dolor
• reacció al·lèrgica. Intoxicació aguda greu
• crisi hipertensiva. Crisi vasovagal
• hemorràgia externa i interna
• lesions traumàtiques cranials, medul·lars, toràciques, abdominals i d'extremitats
• coma metabòlic
• convulsions hipotèrmia i hipertèrmia profunda
• triatge d'accidentats segons la gravetat i priorització dels tractaments
• diagnòstic de la mort i aproximació de la seva hora.

• reconèixer i establir el tractament inicial de les situacions que, sense produir encara risc vital, requereixen actuació precoç (C, F_S)
• tractar un pacient recuperat després d'un tractament d'urgència
• reconèixer i orientar la terapèutica de:
• deteriorament de la consciència, diagnòstic diferencial etiològic
• accident vascular cerebral, hipertensió endocranial aguda politraumatitzats
• compressió medul·lar aguda
• lesions vasculars amb risc d'hemorràgia
• un cremat
• treball de part o expulsiu
• retenció aguda d'orina, distensió vesical
• distensió gàstrica aguda
• epistaxi i hematèmesi
• septicèmia
• atac epilèptic i estat postictal
• crisi tirotòxica
• trombosi venosa profunda
• isquèmia arterial
• abstinència alcohòlica i d'opiacis
• deshidratació greu
• hipertèrmia maligna
• preparació per al trasllat d'un pacient traumàtic .
• Conèixer el sistema d'emergències mèdiques (C).

Ha de conèixer (C):

• el tipus, l'evolució i les limitacions de les malalties cròniques
• les necessitats mèdiques, psicològiques i ambientals del pacient crònic
• els tipus de tractaments
• la prevenció de les complicacions i les limitacions imposades per la malaltia
• les necessitats psicològiques, mèdiques i ambientals del pacient crònic
• les modalitats de tractament domiciliari i les complicacions
• el paper de la família i del pacient.

Ha de ser capaç de (Fs):

• reconèixer la incapacitat física
• conèixer les cures i els riscos de la immobilitat
• valorar el pronòstic
• planificar el tractament segons l'evolució de la malaltia
• establir un tractament multimodal
• establir pautes d'analgèsia domiciliàries
• identificar una invalidesa permanent.

Ha de conèixer (C):

• les situacions que precisen ingrés en unitats de cures intensives per alteracions neurològiques, cardiovasculars, respiratòries, infeccioses, toxicològiques, postquirúrgiques i traumàtiques
• la ventilació controlada el monitoratge neurològic, cardiovascular i respiratori
• els riscos dels tractaments invasius
• els límits de la teràpia intensiva; significat de teràpia desproporcionada
• els efectes psicològics sobre el pacient conscient: seqüeles l'abordatje psicològic de la família i del pacient
• el concepte de mort cerebral
• conèixer els aspectes legals de la donació d'òrgans.

Ha de conèixer (C):

• les cures pal·liatives en règim d'ingrés o domiciliàries
• el paper dels centres sociosanitaris
• el control de les cures domiciliaries
• les estratègies per alleugerir els símptomes molestos o dolorosos del pacient terminal
• les pautes d'analgèsia
• el paper de la família
• les necessitats psicològiques i ambientals del pacient terminal
• les tècniques de suport al pacient moribund i al seu entorn.

• valorar el grau del dolor, les seves causes i les seves repercussions psicològiques i físiques i diferenciar el dolor agut del dolor oncològic i no oncològic
• establir els esglaons del tractament del dolor segons l'OMS.

Ha de conèixer (C):

• saber com, quan i amb què s'ha d'iniciar un tractament del dolor
• les teràpies coadjuvants i el suport psicològic
• el concepte de recuperació de la funció en el tractament del dolor
• la funció i les possibilitats terapèutiques de les unitats del dolor crònic
• les accions mèdiques que causen dolor
• les unitats de dolor agut.

• comprendre el paper integral de la rehabilitació en la recuperació després de determinades malalties, com ara les traumatològiques, o de cirurgia, infart de miocardi, lesions medul·lars o trasplantament
• apreciar les necessitats d'un programa específic de rehabilitació i el paper d'altres professionals sanitaris en la provisió d'aquests programes.

Ha de conèixer (C):

• quan està indicada una avaluació protètica, ortètica, d'ajudes per a la marxa o cadira de rodes
• l'ús i les indicacions de l'exercici terapèutic
• l'ús i les indicacions de l'entrenament funcional
• l'existència de tècniques de teràpia manual i les seves indicacions
• les indicacions de l'aplicació de fèrules i suports
• l'existència i les indicacions de l'ús d'agents físics (electroteràpia i mecanoteràpia).

• conèixer els principis generals de les teràpies alternatives o complementàries (C)
• saber valorar el possible efecte de les mateixes al associar-les als tractaments convencionals (C) (acupuntura, massatge terapèutic, homeopatia, musicoteràpia, medicina naturista, osteopatia, quiropràxia, bioretroalimentació, etc.).

1. Derivació d'un pacient estable:

domicili, centre de recuperació, metge de família, especialista, consultes externes del mateix hospital o d'un altre, un altre facultatiu (privat, mútua).

2. Derivació d'un pacient fràgil (generalment, geriàtric):

avaluació del pacient, àrea funcional, activitats de la vida diària (índex de Barthel), àrea social i familiar. Nivells assistencials disponibles: hospitals d'aguts (unitats funcionals interdisciplinàries sociosanitàries, unitats de geriatria d'aguts, hospital de dia). Centres sociosanitaris (unitats d'estada mitjana, unitats d'estada prolongada, residències assistides). Atenció domiciliària (atenció geriàtrica domiciliària, programa d'ajuda domiciliària i equips de suport).

Capacitat d'integrar els mètodes actuals de la medicina preventiva en la seva pràctica assistencial
 

Educació sanitària. Ser capaç de (C):

• descriure els components de l'educació sanitària
• valorar la importància del consell mèdic.

Immunoprevenció (C):

• conèixer les bases científiques i operatives de les vacunacions
• avaluar les vacunacions en situacions personals i clíniques especials.

Diagnòstic precoç (C):

• identificar els requisits de la malaltia pel seu diagnòstic precoç
• conèixer la validesa i el significat dels diversos procediments utilitzats en el diagnòstic precoç de les malalties específiques.

Ha de ser capaç de (C):

• conèixer els problemes de salut pública prioritaris en la comunitat
• integrar els components de la protecció de la salut (medi ambient i aliments) en la valoració diagnòstica
• desenvolupar les estratègies de control i prevenció de les malalties transmissibles
• desenvolupar les estratègies de prevenció de les malalties cròniques i degeneratives
• descriure les intervencions preventives i les estratègies de promoció de la salut en els diversos grups d'edat i col·lectius especials de població.
   

Reconèixer els factors psicològics o conductuals presents en el desencadenament i el manteniment d'una malaltia (Fs):

• detectar i avaluar conductes de risc: tabaquisme, absència de protecció solar, drogodependències, sedentarisme, alteracions alimentàries, no compliment d'instruccions, conducta del malalt.

Aplicar la intervenció psicològica a la prevenció de riscos vinculats a hàbits de salut en persones que presentin la malaltia (Fs):

• aplicació al tabaquisme, l'alcoholisme i les drogodependències, la hipertensió, les metabolopaties, el dolor crònic, el fracàs en el compliment d'instruccions.

Incorporar el treball d'altres professionals de la salut per implementar els programes psicològics preventius (Fs):

• saber incorporar a la intervenció mèdica els programes preparats per psicòlegs clínics, infermeres especialistes i fisioterapeutes.

Promocionar campanyes de prevenció de riscos psicològics (Fs):

• conèixer les campanyes existents de prevenció de factors de risc (consum de tabac i drogues, educació sexual sanitària i prevenció d'accidents de trànsit) i sensibilitzar la població sanitària del seu interès i benefici.

Promocionar la cerca d'atenció mèdica (Fs):

• sensibilitzar la població dels riscos de salut que comporta no recórrer a l'ajuda mèdica en circumstàncies determinades.

Promocionar l'adherència al tractament (Fs):

• valorar les motivacions del pacient per acceptar el seguiment d'instruccions mèdiques
• valorar les conseqüències de la no-adhesió.

• els aspectes relacionats amb habilitats de comunicació oral (claredat, ordre, llenguatge adequat, etc.)
• els aspectes relacionats amb habilitats de comunicació paraverbal (postura, mirada, gestualitat, etc.).

Control de l'entrevista. Ha de ser capaç de (F):

• iniciar. Presa de contacte
• recollir informació. Estratègies d'entrevista per a l'obtenció de dades clíniques eficaces
• recollir dades psicosocials significatives
• consensuar amb el pacient les dades recollides i assenyalar el ritme de l'entrevista
• establir amb claredat la continuïtat del procés terapèutic: exploracions que s'han de dur a terme, pauta farmacològica, derivació a un altre professional, etc.
• confirmar la comprensió del pacient dels passos que ha de seguir.

Obtenció del consentiment informat. Ha de ser capaç de (F):

• transmetre al pacient i a la família el valor i el sentit del document.

• comunicar-les al mateix pacient
• comunicar-les als familiars
• valorar la conveniència de comunicar-les al pacient.

• fer una exposició científica davant d'un auditori de col·legues (F).
• comunicar-se eficaçment amb un col·lega quan ho requereixi l'atenció d'un pacient (F).

Exposicions escrites. Ha de ser capaç de:

• redactar un informe mèdic adequat al destinatari: pacient, metge general o especialista (Fs).

Treball en equip:

• saber delimitar el paper en un equip i exercir-lo de manera cooperativa (F).

• conceptes de dada, informació, coneixement, comunicació i característiques d'aquests conceptes en medicina
• concepte de sistema com a representació de la interacció de dades, processos i éssers humans (pacients i professionals sanitaris en qualsevol vessant)
• fluxos d'informació en un sistema sanitari i beneficis globals
• conèixer els límits de la divulgació de dades mèdiques i la llei de protecció de dades.

Ha de conèixer (C):

• les eines: el maquinari (processadors, sistemes d'arxiu i xarxes de comunicacions) i el programari (els tipus d'aplicacions, desenvolupament i cicle de vida)
• la informació: la captura, la reproducció, la conversió, el tractament i el traspàs d'informació en medicina.

• els conceptes de multimèdia: formats de representació del coneixement, suports digitals i mecanismes de recuperació
• els canals d'accés al coneixement: disseny d'estratègies de cerca refinada d' informació a Internet
• els referents de prestigi reconegut: estàndards, guies de bona pràctica
• el registre de les referències als recursos d'interès.

• els valors afegits de la informatització de les històries clíniques i de la implicació del professional en el registre de la informació a l'HCI
• característiques fonamentals de l'HCI (disseny, prestacions i desenvolupament en els diferents entorns assistencials)
• els processos declaratius (assignació de dades, codificació i documentació) i els processos col·laboratius (peticions i ordres mèdiques)
• obtenció d'anàlisis i altres informacions del pacient els processos cooperatius (protocols)
• la participació del sistema (alertes i suport a la decisió)
• noves modalitats de treball en medicina.

• coneixement del model relacional i les seves lleis elementals (formes normals)
• crear i emplenar una BD utilitzant un exemple biomèdic, extreure'n informació nova i fer-ne una anàlisi.

• adquisició de criteris funcionals sobre l'adequació del maquinari i del programari en ús i sobre l'adequació del material arxivat en format electrònic
• adquisició de criteris funcionals i hàbits en el manteniment d'una base de dades de referències sobre material electrònic arxivat en un suport local i els recursos de coneixement a Internet.

• saber descriure la cèl·lula i identificar els diversos orgànuls cel·lulars
• saber establir les relacions entre les estructures intracel·lulars i les funcions que realitzen
• conèixer els processos de desenvolupament que condueixen a l'establiment del pla corporal de l'organisme humà i els mecanismes cel·lulars i genètics corresponents.

Biofísica:

• conèixer els fenòmens i mecanismes físics a nivell molecular, cel·lular i orgànic en els estats de salut i malalia
• conèixer i aplicar els conceptes, mètodes i tècniques de la biofísica en l'estudi de les funcions de l'organisme humà
• conèixer les bases físiques de les tècniques de diagnosi i teràpia

Bioquímica i biologia molecular:

• conèixer l'estructura de les biomolècules per entendre les propietats determinants de la seva funció biològica en el context cel·lular i de l'organisme
• conèixer les estructures i les funcions bàsiques de les cèl·lules de l'organisme humà, amb l'aplicació dels conceptes i el llenguatge bioquímics
• aprendre a utilitzar l'enfocament bioquímic en l'estudi de les funcions cel·lulars i de l'organisme
• conèixer les bases teòriques i pràctiques de les tècniques bioquímiques aplicades a la investigació i la mesura de les funcions cel·lulars
• conèixer les bases moleculars de la malaltia

Genètica

• conèixer les bases genètiques que li permetin comprendre la fisiopatologia
• conèixer les bases de la teràpia gènica per comprendre el futur desenvolupament de la mateixa

Bioestadística:

• conèixer els elements bàsics i indispensables per utilitzar els mètodes estadístics descriptius i inferencials aplicats a les ciències biomèdiques.

L'estructura i la funció de l'organisme humà en estat de salut i de cadascun del seus òrgans i aparells

• conèixer i descriure l'estructura macroscòpica i microscòpica normal dels diversos sistemes i aparells
• conèixer i descriure les funcions normals dels diversos sistemes i aparells de l'organisme, en els diversos nivells d'organització (des de l'organisme intacte fins als nivells cel·lular, subcel·lular i molecular)
• conèixer els mecanismes homeostàtics i de regulació dels diversos sistemes i aparells
• conèixer les bases teòriques i l'aplicació dels diversos mètodes d'exploració funcional del sistemes i dels aparells.

Aspectes conductuals de les relacions entre un individu i la família, els companys, l'entorn social, la societat en general, l'entorn físic

Tenir present, en la relació amb el malalt:

• el paper de la família i dels amics en l'aprenentatge i el manteniment dels hàbits de salut i de les conductes malsanes
• els aspectes de la relació laboral que poden incidir en la salut de l'individu, perquè siguin insatisfactoris o perquè hi hagi una demanda excessiva
• l'adequació del subjecte a les normes de la cultura en què viu immers
• les insuficiències de l'entorn físic que incideixen en la seva malaltia.

• conèixer les alteracions de l'estructura macroscòpica i microscòpica dels diversos òrgans i la relació amb la seva funció
• conèixer les principals síndromes que afecten l'organisme i els diversos sistemes i aparells i, en concret:
  • el concepte
  • l'etiopatogènia general
  • la fisiopatologia
  • la semiologia.

L'etiologia, la clínica, el diagnòstic, el pronòstic i el tractament de les malalties més importants dels diversos sistemes i aparells

• identificar els principals problemes patològics dels diversos sistemes i aparells
• conèixer les causes de les malalties més freqüents i prevalents del nostre entorn:
  • genètiques
  • metabòliques
  • tòxiques
  • infeccioses
  • autoimmunitàries
  • neoplàstiques
  • degeneratives
  • traumàtiques
  • ambientals
  • socials
  • ocupacionals
• conèixer les bases teòriques dels mètodes diagnòstics en la patologia dels diversos sistemes i aparells (diagnòstic per la imatge, diagnòstic anatomopatològic i mètodes de diagnòstic de patologia molecular
• conèixer el diagnòstic i la terapèutica medicoquirúrgica de les principals malalties dels diversos sistemes i aparells.

• conèixer el procés de creixement i de desenvolupament normal del nen menor de 18 anys
• conèixer la nutrició del nen sa i del nen malalt en els diversos períodes de la infància
• conèixer la profilaxi de les malalties infeccioses en el nen
• conèixer els principis de la prevenció de les diverses causes de malaltia orgànica i de les situacions que afecten el desenvolupament físic, el psíquic o la integració social del nen
• conèixer els signes i els símptomes de les principals malalties infantils fins als 18 anys.

Farmacologia:

• conèixer els conceptes bàsics de farmacodinàmia i farmacocinètica
• conèixer els principals grups farmacodinàmics
• conèixer les propietats fonamentals
• dins de cada grup farmacodinàmic, conèixer les característiques principals dels fàrmacs més representatius, amb una idea general de l'estructura química i un concepte clar del mecanisme d'acció
• conèixer els principis generals del mecanisme d'acció dels fàrmacs, les bases de les interaccions i les reaccions adverses
• relacionar les aplicacions terapèutiques del fàrmac amb les seves propietats farmacodinàmiques i el mecanisme d'acció.

Cirurgia:

• coneixement de les diverses modalitats de tractament en cirurgia
• coneixement de la resposta de l'organisme a l'agressió
• bases de la cicatrització i tractament de les ferides.

Radiologia i medicina física:

• conèixer els fonaments físics de les tècniques emprades en la radiologia i en la medicina física i les aplicacions terapèutiques en cadascun dels trastorns dels diversos òrgans i sistemes.

• tenir els fonaments científics i les bases operatives de la metodologia epidemiològica aplicada a les necessitats professionals del metge general.

• conèixer i ser capaç d'aplicar els mètodes assistencials i de recerca, propis de la medicina preventiva actual
• tenir una visió sanitària envers les prioritats de la població en matèria de salut pública.

Economia de la salut i planificació i gestió sanitàries:

• conèixer la planificació i l'administració sanitàries
• conèixer les bases científiques i aplicades a la gestió sanitària que li permetin desenvolupar-se professionalment en qualsevol especialitat mèdica
• tenir capacitat per analitzar les implicacions organitzatives, econòmiques i socials que comporten les actuacions mèdiques
• conèixer el cost aproximat de les activitats diagnòstiques i terapèutiques.

Psiquiatria

• conèixer el diagnòstic, la prevenció i l'estratègia terapèutica de la patologia psíquica més freqüent, incloent-hi els trastorns psíquics secundaris de la malaltia comuna, mèdica o quirúrgica.

1. Envers els pacients:

• identificar-se davant el pacient
• desenvolupar una relació de confiança i respecte mutus
• trametre la informació tenint en compte la voluntat del pacient, les característiques personals i socials, l'edat, l'estat psicològic, les possibilitats de guariment i l'entorn familiar
• informar de manera entenedora de les proves que s'hagin de fer, de la seva absoluta voluntarietat i de l'obtenció del consentiment per escrit
• informar dels drets del pacient i també de les seves obligacions
• respectar absolutament les decisions del pacient sobre tot allò que l'afecti (anàlisis, altres proves diagnòstiques, tractament)
• respectar la voluntat del pacient sobre informar terceres persones sobre tot allò que faci referència a la seva malaltia (confidencialitat)
• posar a la disposició del malalt qualsevol dada que tingui relació amb la seva malaltia, si la sol·licita
• informar-lo de la possibilitat d'aconseguir una segona opinió
• conèixer els límits de l'acarnissament terapèutic.

2. Envers els familiars:

• informar-los del dret del pacient d'escollir qui podrà accedir a la informació, així com el contingut d'aquesta
• informar-los sobre com poden assegurar el millor entorn del pacient
• identificar les relacions que no siguin adequades entre familiars, procurant que no interfereixin en l'assistència del pacient.

3. Envers els col·legues:

• mantenir una actitud de confiança i respecte, juntament amb una predisposició sincera a la col·laboració en qualsevol moment
• col·laborar en protocols diagnòstics i terapèutics.

Ha de ser capaç de:

• tenir molt present l'existència i la importància dels aspectes ètics en l'exercici de la medicina
• comprendre què vol dir una relació assistencial de col·laboració i no paternalista o coactiva
• comprendre els deures ètics bàsics de la medicina: el deure de respectar l'autonomia de les persones; el deure de procurar beneficis i evitar maleficis, i el deure de cercar la màxima equitat en la distribució dels recursos i la protecció de la salut pública
• conèixer i saber utilitzar una metodologia correcta per a la resolució de conflictes ètics
• comprendre la importància del dret a la confidencialitat i el deure a respectar-la en la relació entre el metge i el pacient i respectar la intimitat
• comprendre la necessitat i la importància del consentiment informat (també en els assaigs clínics)
• acceptar el dret dels pacients de refusar tractaments o actuacions mèdiques, fins i tot els de suport vital
• conèixer què són els documents de voluntats anticipades i ajudar a les persones que vulguin atorgar-los
• comprendre, en el paper del metge, que el procés de la mort esdevingui d'acord amb els valors de la persona.

Ha de conèixer:

• la normativa sobre requisits per exercir la medicina i les diverses especialitats, sobre el secret professional i sobre els drets dels malalts per poder actuar d'acord amb la normativa en l'exercici de la medicina
• la documentació bàsica d'interès per a l'exercici de la medicina
• suficientment, els delictes que es poden cometre durant l'exercici de la medicina, atès que el desconeixement de la llei no n'eximeix el compliment

Tenir coneixements suficients:

• per poder fer adequadament la valoració de les lesions
• sobre la intervenció del metge en la valoració dels diversos tipus d'incapacitats i poder establir amb facilitat les situacions d'incapacitat laboral transitòria
• sobre les situacions d'alteració mental que generen imputabilitat, modifiquen la capacitat o determinen perillositat
• adaptar els coneixements al ritme ràpid de canvi de la realitat social en matèria de costums, normatives, lleis i avenços de la medicina i capacitat per a la recerca d'informació sobre els canvis que es produeixin
• sobre identificació i genètica forense.

Ha de ser capaç de (F):

• fer adequadament el diagnòstic de mort en les diverses circumstàncies que la llei preveu
• certificar les morts d'acord amb les diverses situacions que la normativa preveu i tenir coneixements especials sobre les morts no certificables, especialment els casos de mort sospitosa i de mort violenta.

Reconèixer:

• l'existència d'una societat multicultural, que obliga a aprofundir en el coneixement d'aspectes de la medicina poc habituals en la societat autòctona
• la importància de l'aprenentatge d'idiomes (català, castellà, anglès, francès i d'altres)
• els mateixos drets i les mateixes obligacions per a tots els pacients
• l'existència de costums i de creences que poden aconsellar l'evitació o la modificació d'actituds diagnòstiques i terapèutiques.

Ha de ser conscient de:

• els costos de l'assistència sanitària
• les limitacions econòmiques dels serveis públics de salut
• la despesa que es deriva dels actes mèdics.

• del progrés que ha experimentat i experimenta la medicina
• de la potencial contribució del metge en aquest progrés.

• recollir i interpretar tota la informació obtinguda per l'anamnesi, l'exploració física i les exploracions complementàries
• valorar la rellevància de cada símptoma i signe en la malaltia actual
• conèixer les limitacions de les exploracions complementàries i la seva interpretació quan el resultat obtingut no s'adiu amb les dades clíniques
• conjuntar tots els signes i símptomes en una o en diverses síndromes i confeccionar un diagnòstic diferencial raonat i en funció del pacient atès
• identificar la problemàtica del pacient i saber prioritzar els problemes, segons la gravetat i la urgència
• reconèixer les limitacions pròpies (desconeixement, falta d'experiència) per tal de sol·licitar la col·laboració d'altres col·legues
• interpretar adequadament les proves diagnòstiques efectuades.

• la justificació de qualsevol decisió mèdica
• la necessitat de sustentar qualsevol actuació en fets demostrats
• les fonts de l'evidència (publicacions científiques, protocols, guies de pràctica clínica), la manera d'aconseguir-les i com mantenir-les actualitzades
• la importància d'un equilibri entre l'evidència científica i l'experiència clínica
• l'abast organitzatiu, formatiu, jurídic, ètic, polític i de gestió de l'MBE
• els avantatges de l'aplicació de protocols consensuats segons l'MBE.

Judici crític i capacitat de fer front a la incertitud i l'error en la presa de decisions

Ha de ser capaç de (F):

• reconèixer un cert grau d'incertitud en qualsevol acte mèdic i, per tant, susceptible de ser millorat o modificat
• identificar l'origen de la incertitud: un mateix, el que hi ha al voltant, el pacient, els límits del coneixement
• fer front a la incertitud mitjançant la utilització de les fonts de coneixement a l'abast, l'ajut dels companys, la iniciativa pròpia i la capacitat de decisió
• reconèixer l'existència d'una part d'irracionalitat en qualsevol acte humà i, per tant, també en qualsevol actuació mèdica, pròpia i aliena
• transmetre al pacient l'existència d'incertitud, al mateix temps que se li transmet seguretat i fermesa en la presa de decisions
• escoltar i analitzar les opinions dels pacients perquè, si cal, el metge sigui capaç de modificar la seva actitud
• admetre opinions d'altres col·legues, contràries a l'opinió pròpia i canviar aquesta, si cal
• ser receptiu als canvis en la presa de decisions
• assumir els errors en la presa de decisions, quan aquests es produeixen després d'un raonament clínic adequat i d'haver analitzat tota la informació a l'abast.

• reconèixer la necessitat de la recerca per a la progressió del coneixement
• conèixer la relació entre recerca bàsica i recerca clínica
• conèixer la necessitat de la col·laboració entre les dues recerques en equips multidisciplinaris.

Haver après:

• la metodologia científica
• a desenvolupar un projecte de recerca
• les bases per a la bioestadística i la seva aplicació en la valoració dels resultats dels projectes de recerca
• la construcció d'una base de dades i de la seva explotació amb els paquets estadístics més habituals
• a fer una anàlisi crítica de la significació estadística i a reconèixer la seva relació amb la significació clínica
• un model d'article científic.

Aprenentatge de la metodologia estadística i la seva aplicació

• aplicar l'estadística en la investigació clínica
• descriure els caràcters quantitatius i qualitatius
• dissenyar estudis, establir la mida de la mostra i criteris d'inclusió i d'exclusió, comparar mitjanes, fer proves de significació, lleis de probabilitat, corbes de supervivència, relació entre variables quantitatives i qualitatives, mesures de risc, models de regressió, mesura dels canvis, proves diagnòstiques
• fer metaanàlisis
• conèixer i utilitzar paquets estadístics mitjançant programes informàtics
• conèixer la limitació de les proves estadístiques
• reconèixer la qualitat de la informació clínica: diferència entre significativament estadístic i clínicament important.

• inculcar els avantatges de la creativitat, l'ingeni i la iniciativa en l'àmbit de la medicina
• aplicar la creativitat i l'ingeni en la utilització de la instrumentalització en els pacients i en el desenvolupament de la metodologia científica
• la importància de l'equilibri entre la creativitat i l'ingeni, d'una banda, i el pragmatisme i la realitat, de l'altra
• la necessitat d'enfortir l'autoconfiança (sempre amb esperit crític) per tal de transmetre seguretat als pacients.

• conèixer perfectament la diferència entre el concepte d'important i el d'urgent
• reconèixer la multiplicitat de factors que afecten aquests dos termes i, per tant, la priorització de qualsevol actuació
• aprendre a desenvolupar l'activitat assistencial tenint en compte la importància i la urgència, tant del procés que afecta el malalt com de tots els factors que l'envolten (personals, familiars, socials, ètics)
• aprendre a saber utilitzar el temps propi per treure el màxim profit a qualsevol activitat (assistencial, científica)
• importància de la utilització de guies i protocols diagnòstics i terapèutics com a ajuda en la presa de decisions i, per tant, en la priorització de les diverses actuacions
• saber prioritzar, compaginant la utilització de guies i protocols amb els coneixements adquirits per l'experiència i la iniciativa pròpia.

• la visió i les demandes de la societat
• el paper dels diversos nivells d'assistència sanitària (primària, secundària i terciària)
• els serveis sociosanitaris i pal·liatius d'atenció a la població
• el paper de les diverses professions sanitàries
• l'estructura del sistema sanitari a Catalunya i a Espanya
• el paper de la medicina privada en el sistema sanitari
• la legislació corresponent.

• el codi deontològic definit pels col·legis professionals
• el document de voluntats anticipades
• el document dels drets i deures dels malalts, entre d'altres.

Ha de ser conscient:

• que ha d'aplicar el mètode científic a la millora de la pràctica mèdica
• de la importància i la necessitat de la investigació biomèdica
• de la importància de la investigació com un factor per a la progressió professional
• de les oportunitats existents per col·laborar en la recerca en el període de pregrau
• de la necessitat que hi hagi equips multidisciplinaris.

Ha de ser conscient de:

• la necessitat de ser docent i d'ensenyar a altres al mateix temps que es fa assistència, tenint en compte la seva experiència com a discent i les seves limitacions
• la necessitat de formar-se contínuament al llarg de la seva vida professional
• la responsabilitat com a educador de la societat.

• el cost econòmic que deriva de la seva actuació professional
• conèixer els mecanismes per resoldre els conflictes entre la manca de recursos i les necessitats de salut.

Ha de ser conscient de:

• la necessitat d'aconseguir la màxima eficàcia en la seva actuació professional, amb el mínim cost econòmic i social.

• la utilitat de poder aprendre de professionals d'altres branques sanitàries durant la seva formació pregraduada i dels beneficis que es poden derivar per als seus pacients
• la utilitat de treballar conjuntament amb altres professionals sanitaris en la prevenció, el diagnòstic i el tractament del pacient, desenvolupant el treball en equip.

Ha de conèixer:

• el paper i les competències de les professions sanitàries més pròximes, especialment infermeria, farmàcia i psicologia.

Ha de ser capaç de:

• comportar-se un mateix com un metge reflexiu i responsable, sotmetent-se a les crítiques i a les avaluacions, reflexionant sobre els seus resultats i responent de manera adequada
• autoavaluar la seva competència i la seva eficàcia personals.

• la definició dels objectius personals d'aprenentatge realitzables i apropiats
• el reconeixement de les limitacions personals i la identificació de les àrees que requereixen una actualització o una ampliació
• la selecció d'estratègies d'aprenentatge tenint en compte les preferències personals
• l'ús de les tècniques d'estudi més apropiades i efectives
• l'ús de tots els mitjans tècnics disponibles.

Ha de ser capaç de reconèixer els efectes de les pressions, derivades de l'activitat professional, sobre la salut i el benestar, les relacions amb la resta i la necessitat de mantenir un equilibri entre les diverses activitats i els diversos objectius (personals, professionals i socials):

• atenció a l'estil de vida, la dieta, l'exercici, etc.
• requeriment d'ajuda i consell en situacions difícils
• reconeixement dels perills de l'automedicació o de l'abús de determinades substàncies
• coneixement de la influència i la prevenció de factors relacionats amb el treball sobre la salut pròpia i l'aliena