 | Constitució espanyola |
CAPÍTOL PRIMER
Dels espanyols i dels estrangers
Article 11.
1. La nacionalitat espanyola s'adquireix, es conserva i es perd d'acord amb el que la llei estableix.
2. Cap espanyol d'origen no podrà ser privat de la seva nacionalitat.
3. L'Estat podrà concertar tractats de doble nacionalitat amb els països iberoamericans o amb aquells que hagin tingut o tinguin una vinculació particular amb Espanya. En aquests països, encara que no reconeguin als seus ciutadans un dret recíproc, els espanyols podran naturalitzar-s'hi sense perdre la nacionalitat d'origen.
Article 12.
Els espanyols són majors d'edat als 18 anys.
Article 13.
1. Els estrangers gaudiran a Espanya de les llibertats publiques que garanteix el Títol present en els termes que estableixin els tractats i la llei.
2. Només els espanyols seran titulars dels drets reconeguts en l'article 23, llevat d'allò que, amb criteris de reciprocitat, pugui establir-se per tractat o per llei per al dret de sufragi actiu en les eleccions municipals.
3. L'extradició només es concedirà en compliment d'un tractat o de la llei, d'acord amb el principi de reciprocitat. Resten exclosos de I'extradició els delictes polítics. No seran considerats com a tals els actes de terrorisme.
4. La llei establirà la forma en què els ciutadans d'altres països i els apàtrides podran gaudir del dret d'asil a Espanya.
previ
següent
tornar al directori
© Antoni Font
Comentaris: afont@riscd2.eco.ub.es. Última actualització: 14 de juliol de 1997.