UB Constitució espanyola

TÍTOL III

De les Corts Generals

CAPÍTOL PRIMER

De les Cambres

Article 66.
1. Les Corts Generals representen el pobre espanyol i són formades pel Congrés dels Diputats i el Senat.
2. Les Corts Generals exerceixen la potestat legislativa de I'Estat, n'aproven els Pressupostos, controlen l'acció del Govern i tenen les altres competències que els atribueixi la Constitució.
3. Les Corts Generals són inviolables.

Article 67.
1. Ningú podrà ser membre de totes dues Cambres simultàniament, ni acumular l'acta d'una Assemblea d'una Comunitat Autònoma amb la de Diputat al Congrés.
2. Els membres de les Corts Generals no estaran lligats per mandat imperatiu.
3. Les reunions de Parlamentaris que se celebrin sense convocatòria reglamentària no vincularan les Cambres i no podran exercir les funcions d'aquestes ni ostentar-ne els privilegis.

Article 68.
1. El Congrés es compon d'un mínim de 300 i un màxim de 400 Diputats, elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret en els termes que estableixi la llei.
2. La circumscripció electoral és la província. Les poblacions de Ceuta i Melilla seran representadas cadascuna per un Diputat. La llei distribuirà el nombre total de Diputats, assignarà una representació mínima inicial a cada circumscripció i distribuirà els altres en proporció amb la població.
3. L'elecció es farà a cada circumscripció atenint a criteris de representació proporcional.
4. El Congrés és elegit per quatre anys. El mandat dels Diputats acaba quatre anys després de I'elecció o el dia de la dissolució de la Cambra.
5. Són electors i elegibles tots els espanyols que estiguin en ple ús dels seus drets polítics. La llei reconeixerà I'exercici del dret de sufragi als espanyols que es trobin fora del territori d'Espanya i I'Estat els el facilitarà.
6. Les eleccions tindran lloc entre els trenta i els seixanta dies després de l'acabament del mandat. El Congrés electe haurà de ser convocat dins els vint-i-cinc dies següents al de la celebració de les eleccions.

Article 69.
1. El Senat és la Cambra de representació territorial.
2. Els votants de cada província elegiran quatre Senadors per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret en els termes que assenyali una llei orgànica.
3. A les províncies insulars, cada illa o agrupació d'illes, amb cabildo o consell insular, constituirà una circumscripció a efecte de I'elecció de Senadors; en correspondran tres a cadascuna de les llles majors (Gran Canària, Mallorca i Tenerife), i un a cadascuna de les llles o agrupacions d'illes següents: Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lanzarote i La Palma.
4. Les poblacions de Ceuta í Melilla elegiran cadascuna dos Senadors.
5. Les Comunitats Autònomes designaran a més un Senador i encara un altre per cada milió d'habitants del seu territori respectiu. La designació correspondrà a l'Assemblea Legislativa o, si no n'hi havia, a I'òrgan col.legiat superior de la Comunitat Autònoma, d'acord amb el que estableixin els Estatuts, que asseguraran, en qualsevol cas, la representació proporcional adequada.
6. El Senat és elegit per quatre anys. El mandat dels Senadors acaba quatre anys després de I'elecció o el dia de la dissolució de la Cambra.

Article 70.
1. La llei electoral determinarà les causes d'inelegibilitat i incompatibilitat dels Diputats i dels Senadors, les quals comprendran, en qualsevol cas:

2. La validesa de les actes i de les credencials dels membres de totes dues Cambres restarà sotmesa al control judicial en els termes que estableixi la llei electoral.

Article 71.
1. Els Diputats i els Senadors gaudiran d'inviolabilitat per les opinions manifestades en I'exercici de les seves funcions.
2. Durant el període del seu mandat, els Diputats i els Senadors gaudiran també d'immunitat, i només podran ser detinguts en cas de delicte flagrant. No podran ser inculpats ni processats sense l'autorització prèvia de la Cambra respectiva.
3. En les causes contra Diputats i Senadors serà competent la Sala del Penal del Tribunal Suprem.
4. Els Diputats i els Senadors percebran una assignació que serà fixada per les Cambres respectives.

Article 72.
1. Les Cambres estableixen els propis reglaments, aproven autònomament els seus Pressupostos i, d'un comú acord, regulen I'estatut del personal de les Corts Generals. Els reglaments i la reforma d'aquests seran sotmesos a una votació final sobre la totalitat, la qual requerirà la majoria absoluta.
2. Les cambres elegeixen els presidents respectius i els altres membres de les Meses. Les sessions conjuntes seran presidides pel President del Congrés i es regiran mitjançant un Reglament de les Corts Generals aprovat per la majoria absoluta de cada Cambra.
3. Els Presidents de les Cambres exerceixen en nom d'aquestes tots els poders administratius i les facultats de policia en I'interior dels estatges respectius.

Article 73.
1. Les Cambres es reuniran anualment en dos períodes ordinaris de sessions: el primer, del setembre al desembre, i el segon, de febrer al juny.
2. Les Cambres podran reunir-se en sessions extraordinàries a petició del Govern, de la Diputació pormanent o de la majoria absoluta dels membres de qualsevol de les Cambres. Les sessions extraordinàries hauran de ser convocadas amb un ordre del dia determinat i seran closes després d'haver-lo exhaurit.

Article 74.
1. Les Cambres es reuniran en sessió conjunta per tal d'exercir les competències no legislatives que el Titol 11 atribueix expressament a les Corts Generals.
2. L'adopció de les decisions de les Corts Generals previstes en els articles 94.1, 145,2 i 158.2 requerirà la majoria de cada una de les Cambres. En el primer cas, el procés serà iniciat pel Congrés, i en els altres dos, pel Senat. En tots dos casos, si no hi hagués acord entre el Senat i el Congrés, s'intentarà obtenir-lo mitjançant una Comissió Mixta composada per un mateix nombre de Diputats i de Senadors.
La Comissió presentarà un text que haurà de ser votat per totes dues Cambres. Si no s'aprova en la forma establerta, decidirà el Congrés per majoria absoluta.

Article 75.
1. Les Cambres funcionaran en Ple i per Comissions.
2. Les Cambres podran delegar a les Comissions Legislatives permanents l'aprovació de projectes o proposicions de llei. El Ple, això no obstant, podrà requerir en qualsevol moment el debat i la votació de qualsevol projecte o proposició de llei que hagi estat objecte de la delegació.
3. Resten exceptuats del que disposa l'apartat anterior la reforma constitucional, les qüestions internacionals, les lleis orgàniques i de bases i els Pressupostos Generals de I'Estat.

Article 76.
1. El Congrés i el Senat i, si pertoca, totes dues Cambres conjuntament, podran nomenar Comissions d'lnvestigació sobre qualsevol afer d'interès públic. Les conclusions obtingudes no seran vinculants per als Tribunals ni afectaran les resolucions judicials, sense que això sigui obstacle perquè el resultat de la investigació sigui comurnicat al Ministeri Fiscal per tal que aquest exerceixi, si cal, les accions oportunes.
2. Serà obligatori de comparèixer a requeriment de les Cambres. La llei regularà les sancions que puguin imposar-se per causa de l'incompliment d'aquesta obligació.

Article 77.
1 . Les Cambres poden rebre peticions individuals o col.lectives, sempre per escrit. En resta prohibida la presentació directa per mitjà de manifestacions ciutadanes.
2. Les Cambres poden trametre al Govern les peticions que rebran. El Govern té I'obligació d'explicar-se sobre el contingut d'aquestes sempre que les Cambres ho exigeixin.

Article 78.
1. A cada Cambra hi haurà una Diputació Permanent composta per un mínim de vint-i-un membres que representaran els grups parlamentaris en proporció a la importancia numérica.
2. Les Diputacions Permanents seran presidides pel President de la Cambra respectiva i tindran per funcions la que preveu l'article 73, la d'assumir les facultats que corresponguin a les Cambres, de conformitat amb els articles 86 i 116 si aquestes haguessin estat dissoltes o n'hagués expirat el mandat, i la de vetllar pels poders de les Cambres, quan aquestes no estiguin reunides.
3. Havent finit el mandat o en cas de dissolució, les Diputacions Permanents continuaran exercint les seves funcions fins que es constitueixin les noves Corts Generals.
4. Reunida la Cambra corresponent, la Diputació Permanent donarà compte dels assumptes tractats i de les seves decisions.

Article 79.
1. Per tal d'adoptar acords, les Cambres han d'estar reunides reglamentàriament i comptar amb l'assistència de la majoria dels membres.
2. Perquè els dits acords siguin vàlids hauran de ser aprovats per la majoria dels membres presents, sens perjudici de les majories especials que estableixin la Constitució o les lleis orgàniques i les que estableixin els Reglaments de les Cambres per a I'elecció de persones. 3. El vot dels Senadors i el dels Diputats és personal i indelegable.

Article 80.
Les sessions plenàries de les Cambres seran públiques, salvant l'acord en contra de cada Cambra, adoptat per majoria absoluta o de conformitat amb el Reglament.

previ
següent
tornar al directori

© Antoni Font

Comentaris: afont@riscd2.eco.ub.es. Última actualització: 19 de juliol de 1997.