titol8cap3.html

Constitució espanyola

CAPÍTOL TERCER De les Comunitats Autònomes

Article 143.

1. En l'exercici del dret a l'autonomia reconegut en l'article 2 de la Constitució, les províncies limítrofs que tinguin característiques històriques, culturals i econòmiques comunes, els territoris insulars i les províncies d'entitat regional històrica podran accedir a l'autogovern i constituir-se en Comunitats Autònomes d'acord amb el que preveu aquest Títol i els estatuts respectius.
2. La iniciativa del procés autonòmic correspon a totes les diputacions interessades o a l'òrgan interinsular corresponent, i als dos terços dels municipis la població dels quals representa, com a mínim, la majoria del cens electoral de cada província o de cada illa. Aquests requisits hauran d'acomplir-se dins el termini de sis mesos d'ençà del primer acord al respecte adoptat per alguna de les Corporacions locals interessades.
3. La iniciativa, en el cas de no reeixir, només podrà repetir-se al cap de cinc anys.

Article 144.

Per motiu d'interès nacional, i mitjançant una llei orgànica, les Corts Generals podran:

a) Autoritzar la constitució d'una Comunitat Autònoma encara que el seu àmbit territorial no superi el d'una província i no reuneixi les condicions de l'apartat 1 de l'Article 143.
b) Autoritzar o acordar, en el seu cas, un estatut d'autonomia a territoris que no es trobin integrats en l'organització provincial.
c) Substituir la iniciativa de les Corporacions locals a què es refereix l'apartat 2 de l'Article 143.

Article 145.

1. En cap cas s'admetrà la federació de Comunitats Autònomes.
2. Els estatuts podran preveure els casos, requisits i termes en què les Comunitats Autònomes podran celebrar convenis entre elles per tal d'acomplir i prestar serveis que els siguin propis; i podran preveure, també, el caràcter i els efectes de la corresponent comunicació a les Corts Generals. En els altres casos, els acords de cooperació entre les Comunitats Autònomes requeriran l'autorització de les Corts Generals.

Article 146.

El projecte d'Estatut serà elaborat per una assemblea composta pels membres de la Diputació o l'òrgan interinsular de les províncies afectades i pels Diputats i els Senadors que n'hagin estat elegits, i serà elevat a les Corts Generals, les quals li donaran tramitació de llei.

Article 147.

1 . Dins els termes de la present Constitució, els estatuts seran la norma institucional bàsica de cada Comunitat Autònoma, i l'Estat els reconeixerà i els empararà com a part integrant del seu ordenament jurídic.
2. Els estatuts d'autonomia hauran de fer constar:

a) La denominació de la Comunitat que s'ajusti millor a la seva identitat histórica.
b) La delimitació del territori.
c) La denominació, l'organització i la seu de les institucions autònomes pròpies.
d) Les competències assumides dins el marc establert per la Constitució i per les bases per al traspàs dels serveis que els correspondran.

3. La reforma dels Estatuts s'ajustarà al procediment que ells meteixos estableixin i requerirà, en qualsevol cas, l'aprovació de les Corts Generals per llei orgànica.

Article 148.

1. Les Comunitats Autònomes podran assumir competències en les matèries següents:

1. Organització de les seves institucions d'autogovern.
2. Les alteracions dels termes municipals compresos en el seu territori i, en general, les funcions que corresponguin a l'Administració de l'Estat sobre Corporacions locals, la transferència de les quals autoritzi la legislació sobre Règim Local.
3. Ordenació del territori, urbanisme i habitatge.
4. Les obres públiques d'interès per a la Comunitat Autònoma dins el seu territori.
5. Els ferrocarrils i les carreteres l'itinerari dels quals transcorri íntegrament dins el territori de la Comunitat Autònoma i, de la mateixa manera, el transport fet per aquests mitjans o per cable.
6. Els ports de refugi, els ports i els aeroports esportius i, en general, els que no acompleixin activitats comercials.
7. L'agricultura i la ramaderia, d'acord amb l'ordenació general de l'economia.
8. Espais forestals i el seu aprofitament.
9. La gestió en matèria de protecció del medi ambient.
10. Els projectes, la construcció i l'explotació dels aprofitaments hidràulics, canals i regatges d'interès per a la Comunitat Autònoma, les aigües minerals i les termals.
11. La pesca en aigües interiors, la de marisc i l'aqüicultura, la caça i la pesca fluvial.
12. Fires interiors.
13. El foment del desenvolupament econòmic de la Comunitat Autònoma, dins els objectius marcats per la política econòmica nacional.
14. L'artesania.
15. Els museus, les biblioteques i els conservatoris de música d'interès per a la Comunitat Autònoma.
16. El patrimoni monumental d'interès per a la Comunitat Autònoma.
17. El foment de la cultura, de la investigació i, en el seu cas, de
l'ensenyament de la llengua de la Comunitat Autònoma. .
18. La promoció i l'ordenació del turisme dins el seu àmbit territorial.
19. Promoció de l'esport i del lleure.
20. Assistència social.
21. Sanitat i Higiene.
22. La vigilància i la protecció dels seus edificis i de les seves instal.lacions. La coordinació i altres facultats en relació amb les policies locals en els termes que estableixi una llei orgànica.

2. Havent transcorregut cinc anys, i mitjançant la reforma dels seus estatuts, les Comunitats Autònomes podran ampliar successivament les seves competències dins el marc establert per l'Article 149.

Article 149.

1. L'Estat té la competància exclusiva sobre les matèries següents:

1. La regulació de les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat de tots els espanyols en l'exercici dels drets i en el compliment dels deures constitucionals.
2. Nacionalitat, immigració, emigració, estrangeria i dret d'asil.
3. Relacions internacionals.
4. Defensa i Forces Arrmdes.
5. Administració de Justícia.
6. Legislació mercantil, penal i penitenciària; legislació processal, sense perjudici de les especialitats que en aquest ordre es deriven necessàriament de les particularitats del dret substantiu de les Comunitats Autònomes.
7. Legislació laboral; sens perjudici que sigui executada pels òrgans de les Comunitats Autònomes.
8. Legislació civil, sens perjudici de la conservació, modifiació i desenvolupament dels drets civils, forals o especials per part de les Comunitats Autònomes allà on n'hi hagi. En qualsevol cas, les regles relatives a l'aplicació i a l'eficàcia de les normes jurídiques, relacions jurídico-civils relatives a les formes de matrimoni, ordenació dels registres i instruments públics, bases de les obligacions contractuals, normes per a resoldre els conflictes de lleis i la determinació de les fonts del Dret, d'acord, en aquest darrer cas, amb les normes del dret foral o especial.
9. Legislació sobre propietat intel.lectual i industrial.
10. Règim duaner i aranzelari; comerç exterior.
11. Sistema monetari: divises, canvi i convertibilitat; bases de l'ordenació del crèdit, banca i assegurances.
12. Legislació sobre pesos i mesures, determinació de l'hora oficial.
13. Bases i coordinació de la planificació general de l'activitat econòmica.
14. Hisenda general i Deute de l'Estat.
15. Foment i coordinació general de la investigació científica i tècnica.
16. Sanitat exterior. Bases i coordinació general de la sanitat. Legislació sobre productes farmacèutics.
17. Legislació bàsica i règim econòmic de la Seguretat Social, sens perjudici que les Comunitats Autònomes n'executin els serveis.
18. Les bases del règim jurídic de las Administracions públiques i del règim estatutari dels seus funcionaris, les quals garantiran, en qualsevol cas, als administrats un tractament comú davant aquella; el procediment administratiu comú, sens perudici de les especialitats derivades de l'organització pròpia de les Comunitats Autònomes; legislació sobre expropiació forçosa; legislació bàsica sobre contractes i concessions administratives i el sistema de responsabilitat de totes les Adminitracions públiques.
19. Pesca marítima, sens perjudici de les competències que s'atribueixin a les Comunitats Autònomes en aquest sector.
20. Marina mercant i abanderament de vaixelis, ii.luminació de costes i senyals marítims; ports d'interès general; control de l'espai aeri, trànsit i transport aeri; servei meteorològic i matriculació d'aeronaus.
21. Ferrocarrils i transports terrestres que circulin dins els territoris de més d'una Comunitat Autònoma; règim general de comunicacions; tràfic i circulació de vehicles de motor; correus i telecomunicacions; cables aeris, submarins i radiocomunicació.
22. La legislació, ordenació i concessió de recursos i aprofitaments hidràulics si les aigües passen per més d'una Comunitat Autónoma, i l'autorització de les instal.lacions elèctriques si l'aprofitament afecta una altra Comunitat o si l'energia es transportada fora del seu àmbit territorial.
23. Legislació bàsica sobre protecció del medi ambient, sens perjudici de les facultats de les Comunitats Autònomes per a l'establiment de normes addicionals de protecció. La legislació bàsica sobre espais i aprofitaments forestals i vies ramaderes.
24. Obres públiques d'interès general o que la realització de les quals afecti més d'una Comunitat Autònoma.
25. Bases del règim miner i energètic.
26. Règim de producció, comerç, tinença i ús d'armes i d'explosius.
27. Normes bàsiques del règim de premsa, ràdio i televisió, i, en general, de tots els mitjans de comunicació social, sens perjudici de les facultats de desenvolupament i execució que corresponguin a les Comunitats Autònomes.
28. Defensa del patrimoni cultural, artístic i monumental espanyol contra l'exportació i l'expoliació; museus, biblioteques i arxius de titularitat estatal, sens perjudici que les Comunitats Autónomes n'exerceixin la gestió.
29. Seguretat pública, sens perjudici que les Comunitats Autònomes puguin crear policies en la forma que els respectius estatuts estableixin dins el marc del que disposi una llei orgànica.
30. Regulació de les condicions d'obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals, i normes bàsiques per al desenvolupament de l'Article 27 de la Constitució, a fi de garantir el compliment de les obligacions dels poders públics en aquesta matèria.
31. Estadística per a finalitats estatals.
32. Autorització per a la convocatòria de consultes populars per via de referèndum.

2. Sens perjudici de les competències que podran assumir les Comunitats Autònomes, l'Estat considerarà el servei de la cultura com un deure i una atribució essencial i facilitarà la comunicació cultural entre les Comunitats Autònomes d'acord amb elles.
3. Les matèries no atribuïdes expressament a l'Estat per aquesta Constitució podran correspondre a les Comunitats Autònomes en virtut dels Estatuts respectius. La competència sobre les matèries que no hagin estat assumides pels Estatuts d'Autonomia correspondrà a l'Estat, les normes del qual prevaldran, en cas de conflicte, sobre les de les Comunitats Autònomes en tot allò que no hagi estat atribuït a la competència exclusiva d'aquestes darreres. En qualsevol cas, el Dret estatal serà supletori del dret de les Comunitats Autònomes.

Article 150.

1. Les Corts Generals, en matèries de competència estatal, podran atribuir a totes o a algunas de les Comunitats Autònomes la facultat de dictar, per a ellas mateixes, normes legislatives dins del marc dels principis, bases i directrius fixats per una llei estatal. Sens perjudici de la competència dels Tribunals, dins cada llei-marc s'establirà la modalitat del control de les Corts Generals sobre aquestes normes legislatives de les Comunitats Autònomes.
2. L'Estat podrà transferir o delegar a les Comunitats Autònomes, mitjançant una llei orgànica, facultats corresponents a una metéria de titularitat estatal que per la seva naturalesa siguin susceptibles de transferencia o de delegació. La llei preveurà en cada cas la transferencia corresponent de mitjans financers i també les formes de control que l'Estat es reserva.
3. L'Estat podrà dictar lleis que estableixin els principis necessaris per a harmonitzar les disposicions normatives de les Comunitats, fins i tot en el cas de matèries atribüides a la seva competència, sempre que ho demani l'interès general. Correspon a les Corts Generals apreciar l'existència d'aquesta necessitat, per majoria absoluta de cada Cambra.

Article 151.

1. No caldrà deixar transcórrer el termini de cinc anys a què es refereix l'apartat 2 de l'Article 148 en cas que, dins el termini que estableix l'Article 143.2, acordin la iniciativa del procés autonòmic, a més de les Diputacions o els òrgans interinsulars corresponents, les tres quartes parts del municipis de cadascuna de les províncies afectades, les quals representen, com a mínim, la majoria del cens electoral de cadascuna i sigui ratificada mitjançant un referèndum pel vot afirmatiu de la majoria absoluta dels electors de cada província en els termes que estableixi una llei orgànica.
2. En el cas previst per l'apartat anterior, el procediment per a elaborar l'Estatut serà el següent:

1. El Govern convocarà tots els Diputats i Senadors elegits en les circumscripcions compreses dins l'àmbit territorial que pretengui accedir a l'autogovern per tal que es constitueixin en Assemblea, amb l'única finalitat d'elaborar l'Estatut d'autonomia corresponent, mitjançant l'acord de la majoria absoluta dels seus membres.
2. Una vegada hagi aprovat el projecte d'Estatut l'Assemblea de Parlamentaris, aquest serà tramés a la Comissió Constitucional del Congrés, la qual, dins el termini de dos mesos, l'examinarà amb el concurs i l'assistència d'una delegació de l'Assemblea proposant per tal de determinar-ne d'un acord comú la formulació definitiva.
3. Si s'arribava a un acord, el text que en resultés serà sotmés al referèndum del cos electoral de les províncies compreses dins l'àmbit territorial de l'Estatut projectat.
4. Si el projecte d'Estatut és aprovat a cada província per la majoria dels vots emesos vàlidament, serà elevat a les Corts Generals. Els plens de totes dues Cambres decidiran sobre el text per mitjà d'un vot de ratificació. Havent estat aprovat l'Estatut, el Rei el sancionarà i el promulgarà com a llei.
5. Si no s'arribava a l'acord a què es refereix l'apartet 2 d'aquest número, les Corts Generals donaran al projecte d'Estatut la tramitació de llei. El text que aquestes aprovin serà sotmés al referèndum del cos electoral de les províncies compreses dins l'àmbit territorial de l'Estatut projectat. Si és aprovat per la majoria dels vots emesos vàlidament a cada província, la promulgació serà feta en els termes de l'apartat anterior.

3. En els casos previstos pels paràgrafs 4 i 5 de l'apartat anterior, la manca d'aprovació del projecte d'Estatut per part d'una o de més d'una província no impedirà la constitució de la Comunitat Autónoma projectada per part de les altres en la forma que estableixi la llei orgànica prevista per l'apartat 1 d'aquesi article.

Article 152.

1. En els Estatuts aprovats pel procediment a què es refereix l'article anterior, l'organització institucional autonòmica es basarà en una Assemblea Legislativa elegida per sufragi universal d'acord emb un sistema de representació proporcional que asseguri també la representació de les diverses zones del territori; un Consell de Govern emb funcions executives i administratives, i un President, elegit per l'Assemblea entre els seus membres i nomenat pel Rei, al qual correspon la direcció del Consell de Govern, la suprema representació de la comunitat respectiva i la de l'Estat dins aquella. El President i els membres del Consell de Govern seran responsables políticament davant l'Assemblea.
Un Tribunal Superior de Justícia, sens perjudici de la jurisdicció que correspongui al Tribunal Suprem, culminarà l'organització judicial dins l'àmbit territorial de la Comunitat Autònoma. En els Estatuts de les Comunitats Autònomes podran establir-se els supòsits i les formes de participació d'aquelles en l'organització de les demercacions judicials del territori, tot de conformitat amb el que proveu la llei orgànica del poder judicial i dins la unitat i la independència pròpies d'aquest darrer.
Sens perjudici del que disposa l'article 123, les successives instàncies processals, en el seu cas, s'esgotaran davant òrgans radicats en el mateix territori de la Comunitat Autònoma en què estigui l'òrgan competent en primera instància.
2. Una vegada hagin estat sancionats i promulgats els respectius Estatuts, només podran ser modificats mitjançant els procediments que ells mateixos estableixin i mitjançant referèndum entre els electors inscrits en els censos corresponents.
3. Els Estatuts podran establir circumscripcions territorials pròpies que gaudiran de plena personalitat jurídica mitjançant l'agrupació de municipis limítrofs.

Article 153.

El control de l'activitat dels òrgans de les Comunitats Autònomes serà exercit:

a) Pel Tribunal Constitucional en allò que es refereixi a la constitucionalitat de les seves disposicions administrativas amb forma de llei.
b) Pel Govern, previ dictamen del Consell d'Estat, en allò que pertoqui a l'exercici de funcions delegades a què es refereix l'apartat 2 de l'Article 150.
c) Per la jurisdicció contenciós-administrativa en allò que es refereixi a l'administració autònoma o a les seves normes reglamentàries.
d) Pel Tribunal de Comptes en els aspectes econòmics i pressupostaris.

Article 154.

Un delegat nomenat pel Govern dirigirà l'administració de l'Estat en el territori de la Comunitat Autònoma i la coordinarà, si és procedent, amb l'administració pròpia de la Comunitat.

Article 155.

1. Si una Comunitat Autònoma no complia les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposaven, o actuava de forma que atemptés greument contra l'interès general d'Espanya, el Govern, i previ requeriment desatés fet al President de la Comunitat Autònoma, amb l'aprovació per majoria absoluta del Senat podrà adoptar les mesures necessàries per tal d'obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l'interès general esmentat.
2. Per a l'execució de les mesures previstes a l'apartat anterior, el Govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les Comunitats Autònomes.

Article 156.

1. Les Comunitats Autònomes gaudiran d'autonomia financera per a acomplir i exercir les seves competències d'acord amb els principis de coordinació amb la Hisenda estatal i de solidaritat entre tots els espanyols.
2. Les Comunitats Autònomes podran actuar com a delegats o col.laboradors de l'Estat en la tasca de recaptació, gestió i liquidació dels recursos tributaris d'aquest, d'acord amb las lleis i els Estatuts.

Article 157.

1. Els recursos de les Comunitats Autònomes seran constituïts per:

a) Impostos cedits totalment o parciaiment per l'Estat; recàrrecs sobre impostos estatals i altres participacions en els ingressos de l'Estat.
b) Els seus propis impostos, taxes i contribucions especials.
c) Transferències d'un fons de compensació interterritorial i altres assignacions a càrrec dels pressupostos Generals de l'Estat.
d) Rendiments procedents del seu patrimoni i ingressos de dret privat.
e) El producte de les operacions de crèdit.

2. Les Comunitats Autònomes no podran adoptar en cap cas mesures tributàries sobre béns situats fora del seu territori o que constitueixin un obstacle per a la lliure circulació de mercaderies o de serveis.
3. L'exercici de les competències financeres enumerades en l'anterior apartat 1, les normes per a resoldre els conflictes que poguessin sorgir i les possibles formes de col.laboració financera entre les Comunitats Autònomes i l'Estat podran ser regulades per mitjà d'una llei orgànica.

Article 158.

1. En els pressupostos Generals de l'Estat es podrà establir una assignació a les Comunitats Autònomes en funció del volum dels serveis i de les activitats estatals que hagin assumit i de la garantia d'un nivell mínim en la prestació dels serveis públics fonamentals en tot el territori espanyol.
2. Per tal de corregir desequilibras econòmics interterritorials i fer efectiu el principi de solidaritat es constituirà un Fons de Compensació destinat a despeses d'inversió, els recursos del qual seran distribuïts per les Corts Generals entre les Comunitats Autònomes i les províncies, en el seu cas.

previ
següent
tornar al directori

Comentaris: afont@riscd2.eco.ub.es. Última actualització: 19 de juliol de 1997.