Antoni Gaudà i Cornet (Reus o Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) va ser un arquitecte català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina.
Gaudà es va traslladar per realitzar els seus estudis d'arquitectura a la ciutat de Barcelona, on les seves primeres obres van estar influïdes per diversos estils com el neogòtic, mudèjar, barroc, fins a arribar a l'explosió del modernisme, en què va aconseguir implantar un estil propi, amb la utilització dels seus estudis sobre la natura i les formes reglades de la geometria, la utilització de totes les arts aplicades per a la decoració dels seus edificis i la recuperació per a l'ornamentació de l'antic mosaic transformat per Gaudà en trencadÃs, convertit en una nova tècnica.
La seva contribució a l'arquitectura és única i és considerat com un dels mà xims exponents del modernisme.[4] Des de la infantesa, Gaudà va ser un atent observador de la natura, de la qual l'atreien les formes, els colors i la geometria. Malgrat tenir grans edificis realitzats, dels quals cada vegada es fan més monografies, el que més fama l'hi ha donat arreu del món és sens dubte el temple de la Sagrada FamÃlia, obra encara en construcció i que, a mesura que s'alça, la seva popularitat i admiració continua creixent.