Benet Pons i Fàbregues

Benet Pons i Fàbregues (Palma, 1853 — Palma, 1922)

Polític, historiador i arxiver. Advocat, la seva activitat política anà molt unida a una tasca periodística. Ja el 1869 creà El Eco de la Juventud . Fou un dels caps de la reorganització del Partit Republicà Democràtic Federal a les Illes en 1881-83, organitzà alhora la Lliga de Contribuents de les Balears i fundà i dirigí els diaris El Comercio (1880-83), La Autonomía (1883-84) i Las Baleares (1890-96). Fou un dels pocs intel·lectuals mallorquins que mantingué una estreta relació amb el moviment obrer, especialment influent respecte a la Unió Obrera Balear (188186) i a l’Ateneu Obrer Mallorquí (1890-92). />A partir del 1894 treballà per a l’ajuntament: fou arxiver (1894-1912), cronista oficial (1896-1922) i secretari (1909-22). D’altra banda, col·laborà en la Nova Palma (1898) i en el butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, llocs on començà a escriure en català. Tornà momentàniament a l’activitat política destacada en 1910-13 quan, a més de dirigir el setmanari El Ideal , formà part del comitè de la Conjunció Republicanosocialista de Mallorca i impulsà la creació de la Unió Republicana Balear. Polifacètic —també fou poeta i escultor—, és autor de nombroses obres: Guía de la Administración Municipal de Palma (en diverses edicions, 1899-1922), Fuentes del derecho foral mallorquín, Privilegis i franqueses de Mallorca, Los capuchinos en Mallorca (1910), Sociologia del regionalisme.